Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solius. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de febrer del 2009

Love-climbing per Solius

Hi han diverses entrades pendents per fer (un parell de visites a Sant Llorenç, un cap de setmana per terres Gironines...) però com que després de bastant de temps, aquest diumenge vem poder reunir bastants integrants de la colla per fer una sortida, aquesta té màxima prioritat! Així que aquest diumenge vem enfilar cap a Solius l'Edu, el Sergi, la Mireia i un servidor. Ells no hi havien estat mai, jo ja hi he estat diversos cops i m'agrada molt. Avui no apurarem gaire el grau, ens dedicarem a fer moltes vies i a disfrutar de l'escalada (que al final és el que importa). Una verdadera jornada de love-climbing! Ens dirigim a l'agulla central i ens posem en la via que crec que és (perquè n'hi han moltes que no surten a les ressenyes dels fills de Solius):

- La page (V): 30 metres de disfrutar, amb un únic pas al mig per superar un diedre-bombet-vertical. La fem tots sense excessius problemes.

L'Edu posant la cinta del pas clau de la page

Ens posem en una via curteta de l'esquerra d'aquesta, que sembla una variant dels 3 sisens que hi han a la placa de l'esquerra. És una via que de placa-bombet-placa-bombet que al final té un flanqueig bastant exagerat però fàcil:

- ? (6a/+?): la intento a vista però em patina un peu al tram clau per superar l'últim bombet i no puc encadenar. En aquest pas cal agafar una canto romo i anar pujant fins a trobar un bon punt on s'agafa bé. Al principi em va sembla més difícil, però sabent els passos no ho és tant. L'Edu encadena posant cintes i el Sergi la intenta en top però no li agrada.

Marxem cap a l'esperó, aquí a l'agulla hi ha un grup molt nombrós que fa bastant de xivarri. Allà només ens trobem un parell de cordades i una ja plega. Ens posem en:

- la super esportiva (V): Via de 30 metres amb un passet al principi i un al final, la resta de rampa fàcil. Encadeno jo i encadena l'Edu, el Sergi s'agafa de la reunió per xapar-la!!! s'ha d'anar més de primer! 

En Sergi a l'últim pas de la via

Només baixar d'aquesta em poso en la del costat, on montaré una corda fixa per fer les fotos que hem penjat:

- l'avi pitu (V+): em va semblar similar a l'anterior, no té pas a l'entrada si bé el pas per arribar a la reunió és més intens. Encadenem jo i l'Edu, el Sergi diria que va repetir la maniobra anterior...

L'Edu a la via super esportiva, desde l'avi pitu

Dinem, i ens movem a l'esperó sud on no hi havia estat mai, i que no deu tenir gaires repeticions vist la molseta que hi ha en les vies i el tipus d'aquestes (entrada potent i placa). Ens posem en:

- sol solet (V+): uf, l'únic fracas del dia. No veiem de cap manera com fer la entrada, així que A0 i amunt. Després encara queda un tram de pujada en diagonal que no és fàcil i els últims 15 metres de placa més tumbada. L'Edu i el Sergi no aconsegueixen resoldre l'entrada en top, ens ha semblat dura per ser V+. Equipada amb spits una mica rovellats (però reunió nova).

Jo mateix passada la entrada, en el flanqueig diagonal

- la polvera (V+): entrada potent però no tant com l'anterior i encara queda un tramet de posar-s'hi bé i aguntar fins arribar a una repisa. Aquesta si que l'encadeno, el Sergi la repeteix en top i l'Edu passa algun pas en A0 que ja és tard.

I per avui ja n'hem tingut prou, un bon retrobament pel temps que feia que l'Edu i el Sergi no sortien a roca. Pel que fa a Solius, el lloc és fantàstic i queda tanta feina per fer!


Llum natural, res de potochop!


dijous, 11 de desembre del 2008

Post fotogràfic (cinquena entrega)

Bones! a falta de la informació sobre les vies que vem fer diumenge passat al coll de la Barraca (Edu! espavila!), nova entrega dels posts fotogràfics, espero que us agradin.

Vista del Pedra desde el monestir de Montgrony


Jo mateix a l'agulla central, Solius, observant el que m'espera


Escalador desconegut al sector Odio africano, Can Jorba


Edu a un 6a al sector Totxo del vi, Margalef


La nostra muntanya màgica, vista desde la distància (Cèllecs)


dijous, 27 de novembre del 2008

Post fotogràfic (quarta entrega)

Aquí teniu una nova entrega dels posts fotogràfics! volem crítiques, encara no tingueu coneixements de fotografia! moltes gràcies, i esperem que us agradin!

El millor escalador de Can Jorba!


Escalador anònim a l'Esperó, Solius


En Jaume al crux de Peus peus (IV) a Céllecs, sector La Placa


Escalador anònim a Can Jorba, sector Odio Africano


Que guapo que és Solius! escaladora anònima a l'agulla central i a la dreta l'agulla de dalt

Això és tot amics, fins a la pròxima!


dilluns, 20 d’octubre del 2008

Resum del dissabte a Solius

Aquest és el resum de l'escalada a Solius del dissabte:


Els companys habituals d'escalada i col·laboradors d'aquest blog tenien una boda, així que em vaig haver de buscar un company de cordada nou. Em vaig posar en contacte amb el meu cosí, i aprofitant que el divendres a la nit teniem un concert de Ani DiFranco a Girona (que bona és, us la recomano si algú no l'ha escoltat mai), vàrem programar una escalda el dia següent a Solius. Vem donar un cop d'ull a la previsió del dia següent, i els mentidòlegs vàren dir que plouria al matí al litoral de Tarragona i Barcelona, però que a Girona s'aguantaria i seria més difícil que hi plogués. Així que ens llevem d'hora i anem cap a Solius. A mesura que ens anem acostant, el cel està cada cop més negre:

- "Jordi, quina mala pinta que fa això, si ens aguanta fins al migdia ja serà molt."

Arribem al parking de Solius, hi ha 3 o 4 cotxes. Agafem la motxilla i enfilem cap a l'Esperó central. Mentre caminem, veiem que hi ha un curset a l'agulla central, de fet un amic comú està aprenent a escalar allà mateix amb aquest grupet. Arribem a l'esperó, deixem les motxilles al terra, i quan estem treient les cordes:

- "Ui! sembla que comencen a caure quatre gotes!"

I tot seguit:

- "txoooooooooooooooooooffffffffffffffff"

Ens resguardem a sota a un arbre, fins que ens adonem que ens mollem igualment i amb una correguda arribem ben xops fins al cotxe. I així es va acabar el nostre dia d'escalada!