Nova sortida dominical, aquest cop a la Font de l'Ametlló. Ens reunim, no sense petits problemes per el canvi d'horari, l'Edu i l'Isa, el Sergi, jo mateix i el meu cosí, que s'havia quedat amb ganes d'escalar després de la fundada de Solius. Els tres primers es posen al capdavant i nosaltres seguim amb el meu cotxe. Quins guies! ens saltem la sortida correcta de l'autopista, atrevessem el poble de Moja no sense dubtar, i quan trobem la desviació de l'urbanització Daltmar no l'agafem, fent una petita visita al camp Sant del poble i tornant enrere per a recuperar el bon camí.
Després de les voltes d'aproximació, aconseguim arribar al parking del sector. Enfilem el camí d'aproximació, baixem per les cordes fixes i ja sóm a peu de via! Horari alpinista a tope, 12.30. El sector està bastant ple, hi han 3 o quatre cordades "individuals", així com a un numerós grup que sembla un curset.
Estem al principi del sector, així que ens posem amb (sempre seguint les ressenyes del Oskar):
- Variant Moto (V): uf! suposo que és de les primeres vies equipades del sector, de fet hi ha un clau de museu que dóna fe. La entrada està força pulida i a dalt reserva uns passets de placa finets. A mi no em va entusiasmar, als altres alguns ni fu ni fa, i a l'Edú li va agradar molt. Així es veu que l'escalada es qüestió de gustos!
Sergi un cop passat el pas "patinós" de la via
- Crisis (V): deu ni do amb el cinquet! entrada potent, amb un pas força llarg desde uns mega-forats, xapar la primera i acabar de sortir del primer pas vorejant la cova. A mi em va agradar força, em va recordar als blocs del climbat. De mateixa manera que amb la primera via, a alguns no els va agradar tant. Potser aniria bé baixar una mica la primera xapa.
"Aquell canto d'allà sembla bo no?"
El Jordi intentant reproduïr el moviments que li cantem a la entrada de la via
Un cop escalfats (i ben escalfats!), ens movem cap al sector central i ens posem en:
- Pilar de sis (IV+): pas inicial potent de bavaresa i després a disfrutar dels mega-cantos fins a la reunió. Aquí cal posar un punt negre pel Sergi que es va agafar d'alguna cinta per fer-la de primer. Molt malament! amb lo bé que escala quan va de segon!
Els nous peus de gat del Sergi, podem enviar aquesta foto a five ten!
- Polvo ancestral (6a): Uau! quina pinta té desde baix, molt potent! M'hi jo primer, pujo fins a la primera repiseta, i em poso en el desplom. Xapo la primerai la segona, que pel meu gust que un pèèèl lluny del que és la "linia" de la via, potser també perquè la qualitat de la roca és millor cap a fora. El fet és que si no las fas del "tirón", llavors al caure i volguer recuperar la linia, la corda "t'empeny" cap enfora. Per tant, si caus en el pas, és millor baixar i tornar a començar.
Moment inmediatament anterior a caure fós!
Un cop fetes aquestes dues vies, ens movem encara més a la dreta, per fer-ne un parell més. Ens posem en:
- Olèrdola (V): via maca! entrada facileta, pero enseguida ens trobem en el pas més potent en lleuger desplom, on per sortir-ne cal tibar de una fisura vertical. Seguidament una petita excursió fins a la segona part de la via, amb una entrada a la reunió vertical amb bons cantos. Disfrutona!
- Frenesí (6a): Uf! via que ens va semblar dura dura. La part més difícil és entre la segona i la quarta xapa. Un cop has xapat la segona es moot vertical i cal anar avançant a poc a poc fins a agafar un canto esquerra molt bo i sortir del lleuger desplom. Però quins cantos més petits per sortir del desplom! La acabem montant per la dreta i no som capaços de fer-la correctament ni de segons.
Aquesta foto de fet és de la primera via, però els cantos de sortida del desplom era una successió similar de cantos com aquests
Després d'aquest últim "fiasco" ja estem cansats i comença a ser fosc, així que enfilem el camí del cotxe, no sense abans tirar una última foto!
