Afternoon sessions a Can Jorba

Després d'inaugurar el divendres anterior els divendres tarda, i de que plogués tot el cap de setmana, repetim sessió de divendres tarda. A més a més, el dissabte el tenim ocupat i diumenge tornen a pintar mal temps (quin hivern/primavera!). Hem de passar a buscar el Sergi per Sant Cugat, així que ens dirigim a Montserrat, que fa temps que no li fem una visita! busquem un sector que estigui aprop del cotxe, i acabem a Can Jorba, sector central o columpi. Anem per feina i ens posem en:

- Xapes negres (V+): ja l'havia provat feia un temps, i encadeno no sense algun problema. Costa acostumar-se a escalar a Montserrat, i més quan els dos últims dies has estat tastant Gelida! la via està bé, però té algun peu lluent que dóna mal rollo.

L'Edu també encadena, i el Sergi també en top, a tota velocitat com sempre. Passem a la via del costat.

- La fàcil (6a): similar a l'anterior, però aquesta molt millor. No està tant sobada, més ben assegurada i en general maca. Encadenem tots tres, el Sergi en top, però molt bé per la de temps que fa no toca la roca.

I passem al projecte del dia, l'últim cop que la vaig provar em vaig baixar de la primera xapa perquè no veia manera de fer el pas. Som-hi!:

- Ladysue (6b): m'hi poso, xapo la primera i veig el pas però no veig els forats dels peus per avançar. Tens unes mans dolentetes i t'has de fiar dels peus que trobis per poder passar el pas. Em pillen baixo, i em miro bé els peus per superar el pas. M'hi torno a posar desde baix i aconsegueixo passar el pas difícil. Després d'això encara et falten 3/4 de via, on hi ha algun altre passet intens de bidits fins a dalt on una fisura boníssima et porta fins a la reunió.

El meu segon 6b, i amb una setmana de diferència i a Montserrat! Després si posa el Sergi en top, supera el pas complicat amb les nostres indicacions i quan jo ho tenia per arribar a un repòs sense mans boníssim, cau amb el braços fosos. Llàstima bow!

Seguidament si posa l'Edu que també supera el pas. S'encalla una mica més endavant, tal i com va reconèixer ell per la pressió d'encadenar. Però tot i així el supera i també encadena el seu primer 6b! El nostre entrenament semanal al plafó, tot i no ser molt intens i planificat, sembla que va donant resultat!

Amb això ja són quarts de nou, i hem de tornar cap a Barcelona. Així ho fem, ben contents, no sense admirar un magnífic prat verd al costat del lateral de l'autovia, amb la llum del capvespre sobre la fantàstica montanya de Montserrat. Com ens agraden les tardes de divendres!

Post fotogràfic (cinquena entrega)

Bones! a falta de la informació sobre les vies que vem fer diumenge passat al coll de la Barraca (Edu! espavila!), nova entrega dels posts fotogràfics, espero que us agradin.

Vista del Pedra desde el monestir de Montgrony

Jo mateix a l'agulla central, Solius, observant el que m'espera

Escalador desconegut al sector Odio africano, Can Jorba

Edu a un 6a al sector Totxo del vi, Margalef

La nostra muntanya màgica, vista desde la distància (Cèllecs)

Post fotogràfic (quarta entrega)

Aquí teniu una nova entrega dels posts fotogràfics! volem crítiques, encara no tingueu coneixements de fotografia! moltes gràcies, i esperem que us agradin!

El millor escalador de Can Jorba!

Escalador anònim a l'Esperó, Solius

En Jaume al crux de Peus peus (IV) a Céllecs, sector La Placa

Escalador anònim a Can Jorba, sector Odio Africano

Que guapo que és Solius! escaladora anònima a l'agulla central i a la dreta l'agulla de dalt

Això és tot amics, fins a la pròxima!

Primera visita a Can Jorba

Nova visita a Montserrat, a descobrir un sector nou, cosa que no és molt difícil tenint en compte que són gairebé infinits els sectors de la nostra montanya màgica. En aquest cas Can Jorba. Per no perdre la costum, no trobem el sector a la primera, i acabem a la Vinya Nova, però gràcies a la guia de Montserrat Sud, acabem arribant al lloc correcte. En principi, l'aproximació era fantàstica pel Jordi, doncs en teoria és de 5 - 10 minuts. El que el Jordi ni nosaltres no sabiem, és que hi ha una pujadeta per arribar fins al sector, però bé, sempre és bo per tal d'escalfar una mica. Ens decidim pel sector central o del columpi:

Columpi que dona nom al sector, amb la Sandra assegurant al Jordi

I ens posem en les dues vies més fàcils del sector:

- Xapes Negres o De la Marta (V+, el nom segons la guia o segons Onaclimb): Via típica de placa Montserratina, d'anar fent, col·locar bé els peus i amunt. Un pas complicat quan portes uns 7 o 8 metres. Oju! a la guia posa 20 metres, però amb corda de 30 queden 3 o 4 metres de corda! No encadeno de primer, el Jordi si, el Sergi també de segón, i per la Sandra, nova actora d'aquest blog, significa la primera via a Montserrat! enhorabona!

Primera via Montserratina de la Sandra, patint!

- Hora Violeta (V+): Uf, V+ d'aquells d'abans, molt més difícil que la anterior. El principi vertical i de cantos petits, força complicat, no encadenem cap de nosaltres. Quan pujo jo, animat amb la bona pinta que tenen els segons llargs que surten desde allà (lleuger desplom amb el que semblen bons cantos), segueixo amunt, buscant el segon llarg de Tic, tac, toe.

Jo mateix a la primera part complicada de la via

- Tic, tac, toe (6a+ el segon llarg): m'hi poso, però m'equivoco i em poso a la via nova que hi ha al costat, que es tracta de un 6b de 35 metres (xapes noves). Quan arribo el desplom, m'adono que haig de bloquejar de canto petit i dolent per xapar, ho intento un cop i faig un bon vol. Deixo un mallon i em baixo extranyat. Efectivament, quan estic a baix ens adonem del error. Torno a pujar i ara si em poso al llarg que volia. El pas és similar al anterior, però el bloqueig s'ha de fer de una pedra d'aquelles vermelles enorme, però plana, que és una mica millor d'agafar, tot i que també costa. Després de diversos intents aconsegueixo xapar i segueixo amunt. Després d'això tumba i es posa vertical i arribes a un segon desplom. Però aquest es fantàstic doncs els cantos son bonissims i es fa molt bé. Bona via!

Dir que aquesta via, té una reunió que no em va acabar de convençer, doncs els parabolts estan collats directament a la pared i la cadena te una cinta vella per alla al mig, que sembla que la reforçi, però que dóna inseguretat. Així que ens baixem de la reunió del costat, doncs només es troba a uns parells de metres.

Mentre jo faig aquesta via, en Jordi ha n'ha provat una altra i ens la recomana, així que ens hi posem sense dubtar-ho:

- La fàcil (6a): de mateixa manera que la primera, via típica Montserratina, d'anar fent i moltes metres. Al final té una fisura/bavaresa que és molt disfrutona si s'agafa correctament. El grau em sembla un pel pujadet (que estrany!) doncs la veig similar a la primera, jo crec que amb un V+ ja estaria bé. El Sergi i el Jordi encadenen de segons, jo fallo de primer per precipitar-me al anar per la dreta en el pas més complicat, pel centre es fa molt fàcilment.

Part dreta de Can Jorba, amb els bous barallant-se amb vies complicades

Un cop desmontades aquestes vies, encara ens quedem amb ganes de més, així que ens posem en una via que acaben de fer una cordada d'americans, que no sembla molt difícil, doncs es veuen diversos forats:

- Ladysue (6b, 6a segons Onaclimb) i poso això d'Onaclimb perquè ho tenia apuntat a la guia, però pensavem que volia dir 6a fins a la primera reunió i 6b fins a la segona, però resulta que no, 6a era el grau antic, 6b és el grau "actualitzat". I realment, jo crec que li va molt millor, doncs no hi ha ni un dels forats que veiem que sigui realment bo. Via vertical de foradets, on és díficl veure on has de posar els peus doncs costa veure els forats un cop els has passat.

En Sergi en la Ladysue, passats els complicats passos de sortida

Jo em baixo un cop posada la primera cinta, contrariat doncs això no és 6a ni de conya. El Sergi la munta fins dalt, guarrejant al màxim, peu en xapa i ma en cinta i amunt. I el Jordi si posa de segon i diria que va encadenar, això si, ell mateix va dir que si l'hagués fet de primer no li hagués  anat tant bé. Mentre ells dos es barallen amb la via, jo agafo la càmara i m'en vaig a tirar algunes fotos, doncs la vista del sector dret desde aquí val molt la pena. Però això ja serà motiu d'un altre post ;)

Un cop acabada, desmontem el tinglado i avall que ja es fa fosc. Abans de pujar el cotxe, petit moment d'emoció/tensió de no trobar les claus del cotxe, ufffff ja les hem trobat! cap a casa!

La prova que vem acabar ben tard!