dimecres, 25 de febrer del 2009

Love-climbing per Solius

Hi han diverses entrades pendents per fer (un parell de visites a Sant Llorenç, un cap de setmana per terres Gironines...) però com que després de bastant de temps, aquest diumenge vem poder reunir bastants integrants de la colla per fer una sortida, aquesta té màxima prioritat! Així que aquest diumenge vem enfilar cap a Solius l'Edu, el Sergi, la Mireia i un servidor. Ells no hi havien estat mai, jo ja hi he estat diversos cops i m'agrada molt. Avui no apurarem gaire el grau, ens dedicarem a fer moltes vies i a disfrutar de l'escalada (que al final és el que importa). Una verdadera jornada de love-climbing! Ens dirigim a l'agulla central i ens posem en la via que crec que és (perquè n'hi han moltes que no surten a les ressenyes dels fills de Solius):

- La page (V): 30 metres de disfrutar, amb un únic pas al mig per superar un diedre-bombet-vertical. La fem tots sense excessius problemes.

L'Edu posant la cinta del pas clau de la page

Ens posem en una via curteta de l'esquerra d'aquesta, que sembla una variant dels 3 sisens que hi han a la placa de l'esquerra. És una via que de placa-bombet-placa-bombet que al final té un flanqueig bastant exagerat però fàcil:

- ? (6a/+?): la intento a vista però em patina un peu al tram clau per superar l'últim bombet i no puc encadenar. En aquest pas cal agafar una canto romo i anar pujant fins a trobar un bon punt on s'agafa bé. Al principi em va sembla més difícil, però sabent els passos no ho és tant. L'Edu encadena posant cintes i el Sergi la intenta en top però no li agrada.

Marxem cap a l'esperó, aquí a l'agulla hi ha un grup molt nombrós que fa bastant de xivarri. Allà només ens trobem un parell de cordades i una ja plega. Ens posem en:

- la super esportiva (V): Via de 30 metres amb un passet al principi i un al final, la resta de rampa fàcil. Encadeno jo i encadena l'Edu, el Sergi s'agafa de la reunió per xapar-la!!! s'ha d'anar més de primer! 

En Sergi a l'últim pas de la via

Només baixar d'aquesta em poso en la del costat, on montaré una corda fixa per fer les fotos que hem penjat:

- l'avi pitu (V+): em va semblar similar a l'anterior, no té pas a l'entrada si bé el pas per arribar a la reunió és més intens. Encadenem jo i l'Edu, el Sergi diria que va repetir la maniobra anterior...

L'Edu a la via super esportiva, desde l'avi pitu

Dinem, i ens movem a l'esperó sud on no hi havia estat mai, i que no deu tenir gaires repeticions vist la molseta que hi ha en les vies i el tipus d'aquestes (entrada potent i placa). Ens posem en:

- sol solet (V+): uf, l'únic fracas del dia. No veiem de cap manera com fer la entrada, així que A0 i amunt. Després encara queda un tram de pujada en diagonal que no és fàcil i els últims 15 metres de placa més tumbada. L'Edu i el Sergi no aconsegueixen resoldre l'entrada en top, ens ha semblat dura per ser V+. Equipada amb spits una mica rovellats (però reunió nova).

Jo mateix passada la entrada, en el flanqueig diagonal

- la polvera (V+): entrada potent però no tant com l'anterior i encara queda un tramet de posar-s'hi bé i aguntar fins arribar a una repisa. Aquesta si que l'encadeno, el Sergi la repeteix en top i l'Edu passa algun pas en A0 que ja és tard.

I per avui ja n'hem tingut prou, un bon retrobament pel temps que feia que l'Edu i el Sergi no sortien a roca. Pel que fa a Solius, el lloc és fantàstic i queda tanta feina per fer!


Llum natural, res de potochop!


2 comentaris:

PGB ha dit...

Eis Aleix, la que no li tens el nom es diu Il Padrino, i va ser el meu primer 6a a vista :)

Oriol ha dit...

Ei sinyor!!!!!!!!!!!!!
Osties, molt guapes les fotos! Fa molt bona pinta això de Solius! Es veu mes tiesso del que em pensava... A veure si anem a fer-li una visita!