Lliçons de via llarga a Montserrat: La Sargantanes a la Gorra Marinera i Òpera Prima al Gorro Frigi

Com anem! Avui no és l'Aleix qui us escriu - que deu ni do la de vies llargues que ja té al sac - sinó l'Edu. Vaig estrenar el meu primer finde climber de l'any "aprovant" el curset de via llarga a càrrec del senyor Palet, gran instructor. Ja hi haviem anat un altre dia a l'agost, on em vaig estrenar a Penya Ginesta, però havia anat bàsicament de paquet: de segon en tots els llargs i amb l'Aleix fent totes les maniobres. Aquesta vegada l'objectiu era anar més enllà: fer una cordada com deu mana i que jo aprengués a montar les reunions i assegurar al segon de cordada (amb el risc associat per la seva integritat física, però cap problema, a l'Aleix li va l'adrenalina jeje).

Així doncs, divendres l'Aleix navega una mica pel blog d'escalatroncs - que per cert està molt i molt bé la quantitat de ressenyes de via llarga que hi han - i tria dos objectius: la via Sargantanes a la Gorra Marinera (IV+, 178m) - ideal per a estrenar-se de primer de cordada - i la via Òpera Prima al Gorro Frigi (6a, 145m) - objectiu una mica més ambiciós.

Dissabte al mati sortim a les 9:00 de Barcelona, a tope amb la Kangoo, i constatem que el temps no és tan agradable com preveia el Meteocat: 2º al parking del monestir, cel mig cobert per núvols alts que no deixen que el sol ens escalfi. Això sí, el dia es claríssim, es poden distingir tots els Pirineus nevats, les vistes des del cim dels gorros prometen! Nem a crospir-nos el primer entrepà al bar del costat del funicular, i ens topem amb la segona sorpresa del dia: tant el bar com el cremallera estan tancats, el cremallera estarà tancat 2 mesos per manteniment! Fantàstic! Sembla que el manteniment del cremallera el deu fer algun monjo de montserrat en les seves estones lliures.. perquè tardar 2 mesos! En fi, ens cruspim l'entrepà a la mega-cafeteria estil portaventura que hi ha al complex del monestir, motxilla i corda a l'esquena i a pujar escales!

Arribem al peu de la via Sargantanes ben suats, ara es van alternant petites estones de sol amb els núvols, però continua fent bastant de fred. Després de dubtar un pel, encetem la via on més o menys creiem que comença (al lloc on diu la ressenya que comença no hi ha cap parabolt fins molt amunt així que comencem un pel més per l'esquerra). L'Aleix fa el primer llarg (IV, 25m) i monta la primera reunió. Just quan començo a pujar arriba la marabunta: gent per omplir un parell d'autocars que deu anar a Sant Jeroni a peu... Els deixo passar, i començo a pujar fins la primera R, on l'Aleix em torna a explicar amb molt d'entusiasme (més li val que la munti bé jeje) com arribar a la reunió, assegurarme de 2 punts, cridar reunió, montar la R, passar la corda i assegurarlo amb el revero a la reunió. Em sembla que ho he pillat tot... i dic venga, me toca! Començo el segon llarg - no té massa història: xapes a pam, IV, 30m - i arribo a l'emplaçament on toca montar la R. Vaig un pel lent (bé, mooooolt lent), però crec que ho he fet tot bé, i l'Aleix tira de segon fins arribar on soc... Comprovacions per part del mestre, i si tot correcte! yuju, he montat la primera reunió (sembla una xuminada, però fa il.lusió jeje)

L'Aleix segueix empalmant els dos següents llargs (IV, 20 m i III, 35 m), dues rampes que porten fins a una feixa bastant ampla amb herba, i des d'on es comencen a tenir unes vistes que t'hi cagues! (per cert, no reflexades en la qualitat de les fotos d'aquest post, fetes amb el mòbil de l'Aleix, ja que ens vam deixar les càmares decents a casa... empanats!).

Vista mirant cap a Collserola

Arribo i faig el cinquè llarg, una placa supertombada de III amb només un parabolt, però tampoc en cal més, es molt senzill. Monto la R, puja l'Aleix i empalma els dos darrers llargs, els més xulos de la via(IV+ 30m, IV 18m). Per a fer-los, cal fer un flanqueig en diagonal cap a l'esquerra, on les xapes estan un pel allunyades (4-5 metres com a molt potser, però no els 10 m que posa la ressenya que vam llegir al blog d'escalatroncs, potser hi han posat un parabolt de més), i després anar recte cap amunt, amb la via primer més dreta, i després més tombadeta però sempre amb canto.

Jo mateix pujant el darrer llarg de la via Sargantanes

El llarg mola molt perquè es senzill però dret, tens bastant de pati sota els peus i et porten ja al cim. Fem tots dos el llarg sense incidències, i arribem a dalt de la Gorra Marinera, la meva primera gorra montserratina!! Al cim s'està per quedars-hi una estona: vistes genials i caloreta, que ha sortit el sol, aixi que ens fem un parell de cutre-fotos i ens cruspim un entrepà. Son les 14:00 - encara queda temps per fer la Òpera Prima - o sigui que rapelem una miqueta (uns 15 m després de destreparne caminant uns 20) i agafem les escales i el camí que ens duen al peu la via Òpera Prima, al Gorro Frigi.

Aleix al cim-solarium de la Gorra Marinera, Pirineus nevats al fons

Bé, ben bé al peu no, abans s'han de pujar uns 10-15 metres per una canal, el dissabte enfangada i amb restes de neu (en algún lloc enfonsantnos fins al genoll... dios mio!!) Truco a la Isabel perquè no pateixi (està treballant pobra, des d'aquí ànims generals per a tots els arquitectes pobrets...). Per a fer la via cal seguir els parabolts grocs. Vinga doncs ens hi posem! En aquest cas m'hi poso jo, decidim empalmar els dos primers llargs per anar fent via... Son dos llargs de 25 i 25 m, IV+ i V de dificultat. Els parabolts estan un pel mes allunyats que en la Sargantanes, però res exagerat i allí on es més difícil (bombets) estan mes junts (crec que la via està molt ben assegurada). M'ho passo molt bé fent els dos primers llargs, l'única dificutat és arrosegar la corda quan ja porto més de 40 m seguits pujats (com apreta la cadera!), i monto la reunió en un lloc bastant còmode, on fins i tot em toca un pel el solet... Great!

Puja l'Aleix, arriba fins on soc i segueix cap amunt, fent el tercer llarg (V+, 30m). Comença amb el pas mes díficil, superar un bombet tirant de dues regletes, però l'Aleix puja calent i el passa sense massa complicacions. Abans d'arribar a la reunió s'ha d'esperar un pèl, ja que portem una altra cordada a davant i sembla que van una mica lents. Al cap de 10 minuts l'Aleix monta la R, i pujo jo... que m'he quedat amb les mans glaçades! Encaro el bombet, busco les dues regletes però el tacte no me les trova... i penso a prendre vent! M'agafo de la cinta, i aserando cap amunt (em sembla que he pillat el xip de via llarga jeje). La resta de llarg es va fent sense problemes.. Arribo a la R, i observem al segon de la cordada que tenim davant guarrejant a saco tirant de les cintes per superar el llarg que ens toca ara... el quart, 6a (V+ a les ressenyes antigues, cuidao!), 20m. No sembla tant difícil, aviam, m'hi poso jo de primer... i citant al mestre Oriol penso... traaaaaaaaaaaanki 6a!!!! Has de superar dos bombets, i sobretot el segon es bastant punyetero, sense massa presa i amb malts llocs per posar els peus.. Ho provo una miqueta, penjat de la xapa, però res.. M'estiro, arribo a la següent cinta, la poso i aserando cap amunt!! La resta del llarg molt fàcil, es el pas punyetero aquest només. Monto la R, l'Aleix ho prova en lliure però tampoc resol, així que cintespillen i cap amunt. Arriba a la R, i encara el darrer llarg per arribar al cim (pas de V+ i després rampa de III fins dalt). El supera sense problemes, això si, a partir de la rampa cap al cim fot un vent que t'hi cagues!

Amb cara de restrenyits al cim del Gorro Frigi

Arribem dalt, fem un parell de fotos amb el mobil i marxem escopetejats cap avall, fugint del fred vent. El descens es fa per una ferratilla (lease unes quantes cadenes i cables), combinades amb descens per una canal enfangada i molla fins dalt, la qual cosa fa la baixada bastant precària i cansada.. Però bé, com a mínim es de dia, cosa extranya tenint en compte els antecedents de l'Aleix :-) Baixem per les escales fins al monestir, on comprem un formatge i un membrillo respectivament, atesos per una simpàtica senyora asiàtica (tu probal queso!), la única que quedava venent productes "típics" a aquella hora (sobre les 18:00 de la tarda). Un gran dia!!!

Resum de últimes sortides frikis (Riugreixer, Siurana, Margalef, Cabacés

Bones! últimament poca activitat en el blog, que no vol dir poca activitat escalatoril, el tema és que últimament fem poques fotografies, i llavors fa com a més mandra fer entrades per al blog. En fi, excuses barates, així que el que farem és un petit resum de les últimes vies provades, així ens podeu donar la vostra opinió/recomanació/consell:

Penya senyal:
Amb l'Edu aprofitem un matí de diumenge per passar per aquesta escola del garraf, ja és la segona visita que hi fem i la veritat és que està força bé per lu petit que és. De les vies que provem destaquen:

- Nacha de noche (6a+/b): l'Edu cau a vista en el últim pas dur, jo encadeno al flash. Via de placa de regletes i plans, molt bona, podria ser 6b i tampoc passaria res.

- Niña de puerta oscura (6a): la montem en top desde la anterior perquè ens sembla dura (no tenim ressenyes), i efectivament és una via curta però molt exigent físicament.

- Valor (6b): i tant valor! una via de 20 metres i deu tenir 4 o 5 xapes, ben posades això si. Fa una mica de por i no encadenem, pel meu gust una mica massa "expo".

Riugreixer:
Visita amb l'Oriol quan encara no feia un fred excessiu. El sector és molt wapo, m'ha agradat molt i hi haurem de tornar. Provem algun 6a i 6a+ per escalfar que surten sense excessius problemes. Després d'això provem:

- Derbi variant (6b+): via física, verticalitat seguint una fisura, amb un parell d'apretades, una al principi i una al final per entrar a la reunió. Falla el power a vista i em penjo en el últim pas. Molt bona.

- Tira milles (6c/+): primera via que provo d'aquest grau i no ha estat malament, 10 metres de IV fins a arribar a un sostre on hi ha el crux, un xapatge apurat sortint del sostre i 15 metres més, incialment de desplom amb cantos gegants i després diedret fàcil.

Siurana:
El pont de constitució vem baixar amb la Bàrbara i l'Edu un parell de dies per Siurana i Margalef, el primer dia a Siurana vem provar (sector corral nou):

- Pupilas (6c): un 6c superllarg de 30 metres que té de tot, passos de finura incials, llavors vertical amb canto, un sostret d'apretar i últims metres agònics de regletes, romos i finura. Surt a vista! primer 6c i a sobre a vista, l'Edu encadena al flash i la Bàrbara en top. Ajuda el fet de que té bons reposos entre les seccions i que té molt magnesi (una mica massa...)

Margalef:
Amb l'Edu i la Bàrbara fem una visita, i el cap de setmana passat un altre passada amb el Marc. Entre els dos dies provem:

- Ballarin (6b): placa tombada de moviments atlètics, bidits i posar-s'hi bé. Em surten bé tots els passos, però falla la pila al final,la via és molt bona però dura! l'Edu li falta bistec, i la Bàrbara li fa un bon pegue en top.

- Desconegut (6b+): la via a la dreta de la anterior, per la variant de la dreta. Té un inici en bavaresa potent, placa de mirar-s'ho i moviment atlètics en bombet per arribar a la reunió. La monto principalment per penjar-me i fer unes fotos al Oriol en un 7b, i queden bastant bé:

http://www.flickr.com/photos/aleix_palet/4171779083/sizes/l/

http://www.flickr.com/photos/aleix_palet/4201566006/sizes/l/

- Murdot (6a+): en les meves ressenyes surt de 6a+, en algunes velles que hi han per internet 6b, per allà estarà. Via de desplom i cantos enormes, es nota el cansanci acumulat el dia anterior a Cabacés i fallo al sortir del desplom.

- Escargot Boobé (6b+): 6c en les altres ressenyes, similar a l'anterior però més desplom. Última via del cap de setmana, la faig en top i m'arrosego.

- L'estibador (6c): via que anava a fer el Marc, me la miro desde sota, i li demano si me la deixa provar. Mmmmm, que bona! són 15 metres de lleuger desplom sobre bidits i cantos mitjanets, resistència pura. La monto fent tots els passos, i com que li veig color li faig un segon pegueu pero no puc superar el crux. Ja tenim project a Margalef!

Cabacés: el dia d'abans d'aquests pegues a Margalef, haviem estat a tope a Cabacés amb el Marc. Per la gent que no hi ha estat, val molt la pena, primer per les vies que són estil Margalef però més curtetes i tècniques (tot i que a alguna li falta alguna repetició per acabar-la de netejar), i sobretot per el tracte fantàstic dispensat per en Ferran i l'Isa al refugi del poblet, 5 estrelles!

- Cirera tomaquera (6a): via vertical de canto, bona per escalfar.

- Priorat terra extrínseca (6a+): primera "colleja" del dia que m'emporto jo, fallo en el a vista en aquesta via tècnica d'esperó i anar-se movent.

- Tripiclimb (6b+): aquesta no la provo però la fa el Marc, via boníssima de microxorreres i finura.

- La ral i el seu mal (6c): m'hi poso perquè té molt bona pinta. Primer una apretadeta per pillar un canto molt bo, seguidament un metrets verticals i llavors un bombet amb patates varies. Quan supero el bombet i anava a agafar la cinta, s'em trenca una pedreta de el conglomerat que tenia a la mà dreta i a volar toquen! m'hi torno a posar i llavors arribo ja fins dalt, un cop superat el bombet només et queda aguantar i templar els nervis per xapar la reunió. Molt bona via tot i la trencada.

- Buscant vida per exterminar (6c): bona via també, pas a bloc al principi i llavors anar fent en diagonal amb uns moviments molt xulos, fins a arribar a un bombet al final on t'has de fiar d'un romo. Aquest em tomba, però al final l'aconseguim montar.

- Si vols les bambes, encara hi ets a temps (6c): L'escullo jo i no l'acabo d'encertar. Primers metres molt fàcils fins a una llastra molt bona on s'em trenca una pedra una mica més gran que un ou (i la llastra acabarà caient...). Després d'això un sostret infernal on no jo ni el Marc veiem manera possible de superar, moscata vell i aball. 6c de megabloc.

- Desparrame veraniego (6b+): aquesta és una via que seria molt bona (finura en placa i final desplomat) si no fós per la qualitat de la roca. Així com en les vies anteriors l'únic que els hi falta és alguna repetició més, en aquesta no se si les repeticions seran suficients, doncs sobretot la part central es veu una mica fràgil. Tot i així la via és molt bona.

Desdentegada:
El diumenge 27 fem una visita a la desdentegada amb l'Oriol, amb un dels dies més horrorosos que li recordo, es va baixar de tot arreu! ja passa, de tant en tant no es té el dia. Per part meva faig:

- Num. 23 de les ressenyes del fernando (6b): placa de 30 metres de 6b que ja havia provat un parell de cops, avui surt a la primera, tatxada!

- Num. 26 (6c): via de l'esperó, li faig un pegue superant el crux del bidit, però falta pila i m'haig de penjar un cop. Després d'això ja surt bé fins a dalt, project!

I això és tot, aquestes són les vies més destacades/interessants de les que hem provat últimament, però no les úniques, també hem estat pel faraó de baix, per Vilanova de Meià fent la Musical Express, i alguna altra sortida que em dec oblidar. Salut!

Cap de setmana de competicions

Posant el dia al blog, que últimament el tenim una mica abandonat! com haureu pogut deduir aquest post correspon al cap de setmana de competició que vem tenir a Barcelona a principis d'agost. El podem resumir en dues parts:

1er Open de psicobloc

Desde el primer moment que vem tenir notícies d'aquesta competició que es celebraria a les piscines picornell, vaig pensar que estaria molt bé apuntar-s'hi, podia ser divertit. A través de l'Oriol vem tenir la informació de que tenien intenció de montar alguna via facileta perquè pogués escalar tothom, així que amb el Sergi, l'Edu i la Bàrbara vem decidir que ens apuntariem. Així doncs, el divendres al vespre ens plantem a les piscines, amb els nostres cutre-peus de gat, per tal de quedar ben remullats. Al veure el plafó per primer cop, una barreja d'emoció, nervis i "ginye" recorren les nostres venes. Es tracta de un plafó amb dues vesants, la meitat dreta un desplom continu de pocs graus on sembla que hi han d'haver les vies més fàcils, i a la part esquerra, el lleuger desplom que trobem a la dreta el trenca un sostre de un parell de metres.

El plafó moments abans de la competició

Glups! tot i això, baixem a punt de reunió i preguntem als organitzadors que tal és el plafó. Ens comenten que ens hi apuntem sense dubtar-ho, que hi han vie sper tothom i que la via més fàcil està sobre el 6a. Així que ens hi apuntem! 5 euros i una samarreta bastant xula per participar. A les 20:30 ens reuneixen a tots els competidors, i ens expliquen la mecànica. La idea és que cada via té una puntuació, i el que faci més punts guanya. Fent cua civilitzadament es poden fer tants pegues com es vulgui, fins a quedar ben agotats. Tot apunt per començar!

La gent, a part de uns quants bows més atrevits, començar tranquilament per el plafó fàcil, de totes maneres tenim fins a les 11 dels vespre per fer pegues! veiem que hi ha gent que arriba sobrada a dalt, però també n'hi ha que cauen per la via més fàcil, o que pujen fent servir totes les preses, bueno, com a mínim no serem els únics pringats! i després d'esperar una mica, arriba el nostre torn! quins nervis! tots agafem la via vermells, que és la via més fàcil (sense contar la via que toca totes les preses). Comença amb un flanqueig cap a l'esquerra i llavors puja fent una ziga-zaga. Les preses de baix estan mulladetes, però millora al anar pujant. Té algun passet divertit amb un bidit, algun romo, i acaba amb un pas de diedre. Tots fem top menys el Sergi que es queda a un moviment! visca! al final sembla que no estamos tan mal eh! la via és atlètica, típica via de plafó de tibar-li.

L'Edu apunt d'encadenar la via vermella

Un cop a dalt, només hi ha una via de baixada, així que deixar-se anar de peus i avall estil "palillo"! no arriba a deu metres, així que tampoc n'hi ha per tant. Quan sortim de la piscina, hi ha gent que ja s'ha cansat d'esperar (que impacient és la penya), o s'ha ginyat, i amb un pegue n'han tingut prou. Millor! menys cua. Tornem a fer la cua per el plafó fàcil, i arribat el nostre torn, provem una via amb dos dinàmics d'aquells que si els trobes amb corda al igual els proves! però això és tou en teoria, així que som-hi! fem els primers moviments fins a col·locar-te amb dos mans molt bones i mirem la següent presa... uf, que lluny que està! jo i l'Edu ens hi tirem més o menys a muerte, però no arribem ni de broma! la Bàrbara intenta pujar fent servir els peus superiors com a regletes però tampoc. A l'aigua tots! el Sergi torna a barallar-se amb la via vermella, però ara cau una mica més avall.

Jo mateix abans del primer dinàmic

Al sortir de la l'aigua, i veient les opcions que ens queden en el plafó més fàcil (una via que era més dificil que totes les del sostre, de regletes ínfimes en desplom), ens anem cap al sostret! amb un par! fem la cua reglementaria, i optem per la via més fàcil, la via groga. També comença amb un flanqueig fàcil, i un passet de placa ens col·loca sota el sostret. Bons cantos, però mullats i alguna presa que ens mou, ens tumba a tots en el mateix pas, quan anem a buscar la bústica de sortida del sostre. Li fotem tots un segon pegue, però res, no hi ha manera.

La Bàrbara fent contorsionisme al sostre

El Sergi fent un pegue al sostret

Amb tot això, ja són gairebé les 11, i estem bastant reventats, així que donem la nostra participació per finalitzada. En resum, una competi molt xula i original, ara ens morim de ganes de provar el psico de veritat!

Un bow volant del sostre

Prova de la copa del món al Sant Jordi

Diumenge hi havia cita innaludible per tot escalador friki que li agradi veure als professionals competir, prova de la copa del món al Sant Jordi. Pujem amb l'Oriol, l'Ane i el Carles, un amic seu, més tard arribaria la Bàrbara. Arribem i la final de dones ja ha començat. El plafó molt espectacular i deu ni do la de públic que hi ha.

El espectacular plafó

Les fèmines van pujant per la via, que es tracta de un 8b o 8b+, amb molt d'estil i suavitat. El que va ser una patètic és que tres participants que havien aconseguit superar el crux de la via en el sostre final, es quedessin a 4 o 5 passos de la reunió per falta de temps (8 minuts per fer la via). Home, com a mínim si arribaven fins allà que els hi deixessin provar d'encadenar-la. En fi, coses de la competició. Al final guanya una eslovena diria, que es va quedar a dos passets de la reunió.

La guanyadora reposant abans del sostre

Torn per els homes, comença la competició amb 4 o 5 competidors desconeguts (almenys per mi), cap d'ells passa del mig de la via, on uns passos amb un bloc curiós els tumben a tots. Després d'això, primera gran ovació de la nit, surt el Ramonet! Impressionant que un noi de la seva estatura pugui escalar com escala, i és que com escala! en teoria surt d'una lesió en un dit, i no està entre el favorits. Comença a pujar, se'l veu bastant bé, passa el bloc on han caigut tots els d'abans, vinga ramonet! arriba al sostre final, també el supera, ja està a la placa final! arribats a aquí un flanqueig amb unes regletes que vistes amb prismàtics semblen infimes és la última apretada abans del top. El Ramonet comença el flanqueig, i en un punt on no troba peus perquè estan massa lluny, el tio vola els peus i fa un creuament de mans amb aquelles regletes de merda! flipant! 3 passos de la reunió, 2 passos, últim pas... s'hi llança dinàmic... i no l'agafa! quina llàstima! però bé, ha deixat el llistó ben alt.

Ramonet abans de la placa final

Després d'ell un japonès que sorprenentment arriba molt lluny, cau molt amunt a la placa final. Torn del màxim favorit, Adam Ondra. Quin bow! puja a tota òstia, amb un moment es planta a sota el sostret final. Enmig del sostre, on la resta de participants van dinàmics i sense aturar-se, ell es permet el luxe d'anar sacsejant els braços. Al superar el sostre, un empotrament de genoll boníssim li permet girar-se i demanar els ànims del públic! tothom l'aplaudeix. Fa la placa apretant una mica, i quan tothom ja el veia agafat del top, cau exactament en el mateix pas que en Ramonet. Tot i això, gràcies al seu millor resultat en semis (va fer top), es col·loca lider. Només queda en Patxi, que també es rebut entre aplaudiments. Va pujant la via però sorprenentment cau en el bloc de mitja via... En la meva opinió un petit error dels equipadors, doncs es tracta d'un pas que deu ser complicat, però que no és gaire espectacular de cara al públic. En resum, guanyador Ondra, i sembla que tenim guanyador per molt de temps...

Descoberta i via ferrata de Rodellar

Aprofitant que estem uns dies de vacances al poble del pare de la Isabel, Salas Bajas, i que només es troba a 50 minuts en cotxe d’un dels paradisos de l’escalada esportiva d’aquest país, decidim fer una visiteta al mític Rodellar!! No obstant, es tracta d’una visita de prospecció (ja catarem les vies qun vinguem amb tota la troup i quan faci menys calor), per conèixer el lloc i de passada fer la curta però bonica via ferrata del "Espolón de la Virgen", situada entre mig dels sectors d’escalada.

Així que dit i fet, anem tambè amb el germà de la Isabel, el Jaime, a qui tambè li molen les ferrates i l’escalada (no n’ha fet gaire però ha dit que aquest any tenia ganes d’aprofundir en la matèria). Rodellar no està a gaires quilòmetres de Salas Bajas, però es una carretera d’aquelles amb regust clàssic: estreta, sense línies del mig i amb moltíssimes curves, cosa que fa que tardem gairebé una hora. Durant el camí sembla que estiguem al bell mig de França, ja que gairebé tots els cotxes que ens creuem són de barranquistes del país veí (la serra de Guara és un festival de barrancs). Quan arribem a Rodellar (final de la carretera), la cosa canvia una mica, hi ha encara molt de cotxe francés, però tambè del país i d’altres llocs d’Europa.

Arribant a Rodellar

Rodellar és un poble tranquil a dalt de tot del barranc on hi ha les diferents zones d’escalada. La vista des del poble mirant als diferents sectors és brutal: la gran bòveda, la cova d’Alí Babà (la mítica de l’Andrada), i fins gairebé 20 i pico sectors que estan entre 5 i 30 minuts a peu del poble (Jordi, això està fet per a tu J). A més, tot està amanit per un bonic riu on refrescar-se entre pegue i pegue (ara no porta moltíssima aigua, però a la primavera segur que deu fer goig de veure).

La ferrata es troba gairebé al final dels sectors d’esportiva, cosa que ens permetrà fer un bonic passeig per les zones d’escalada. Decidim anar per un camí que ens porta per dalt del barranc i tornar per un altre que ens durà pel fons. Passem pel costat d’un sector de vies curtes i desplomades (crec que encara bastant humà, entre el V+ -una o dues vies-i el 6c+), on ja hi ha gent fotent-li gasto. La veritat es que la roca té un aspecte magnífic i les vies es veuen molt xules... Aviam si arriba la tardor ràpid per tornarhi!!

Sector de vies desplomades "factibles"

Continuem avançant, baixem fins al fons del barranc – al lloc anomenat Surgencias del Mascún – i passem pel costat del mític sector de “Las Ventanas del Mascún”, que bàsicament son roques erosionades pel vent i que tenen formes molt curioses, com ara “El Delfín”.El lloc és preciós, ara d’aquí a que fem alguna via anem clars jeje, lo més fàcil crec que es un 7b+ o porai...

El Delfín, una de les figures del sector "Las Ventanas del Mascún"

Ja gairebé estem a l’inici de la ferrata, abans passem per sota una cova inhumana on hi ha algun que altre 8a o pitjor.. Ja fa yuyu només de veure, ha de ser impressionant ser capaç d’encadenar vies com aquesta

Cova brutal amb viotes de 7c cap amunt...

Finalment ens posem a la ferrata pròpiament dita.. No és massa difícil ni llarga, en 30 minuts l’acabem parant-nos per tirar moltes fotos, però es bastant aèria i les vistes sobre el sector “Ventanas” valen la pena. Comença amb unes grapes que et fan pujar uns 20-30 metres en vertical, segueix una part no tant empinada equipada amb cadenes i alguna altra grapa, després arriba el trocet més guapo: més grapes, ara a uns 50 metres el terra, les dues primeres lleugerament desplomades, que et porten fins a dalt de tot de la ferrata.

Isabel disfrutant durant el primer tram de la ferrata, bastant dret

Tram del petit desplom


Isabel i Jaime al final de la ferrata

Acabem la ferrata i tornem al fons del barranc per un camí. Ara ja hi ha més gent pels sectors... Passem pel costat del sector d’iniciació (tambè existeix a Rodellar!), no està malament, ara les vies ni de lluny son tan guapes... Veiem a gent fent sostres, desploms, alguna placa despistada que s’ha colat per allí.. impressionant! Ara, el grau pica bastant, no sé si serà més senzill que el grau d’altres escoles, però crec que el lloc bé val una visita per a catar-lo. Abans de sortir del barranc, passem pel costat del que jo creia que era la cova d’Alí Babà (després resulta que era la del costat), i aprofito per fer una mica el guiri i demanar-li a la Isabel que em faci una foto penjat de l’inici d’un 8a de sostre (la primera presa és un kantaken!!!)

Moment "fes-me la foto" en una cova de vuitens...

Resumint... un lloc impressionant!!

Matanza de Prexas al Pic del Martell

Per una vegada i per a que serveixi de precedent, no és l'Aleix el que escriu aquesta entrada, sinó jo, l'Edu. El motiu és la meva estrena en via llarga, cortesia de l'experimentat instructor Aleix. Així que agafem divendres a la tarda, parem un moment al Decathlon a comprarme l'ATC (reversos no en tenien) per 25 eurets i apa, cap al Pic del Martell falta gent. Deixem el cotxe al parking de Penya Ginesta cap allà les 18:00, ben solitari, i fem la comodissima aproximació fins al peu de via (comodíssima comparada amb la tornada, com veureu més endavant). En el camí ens trobem un parell de cordades fent un parell del centenar de vies que hi deu haver e el Pic (ta cosit!!), i avancem fins a arribar al peu de.... "La Matanza de Prexas", 90 m V+.

Vista de "La Matanza de Prexas" desde el peu

Ja som al peu de via! Comença el tutorial de l'Aleix; bé, tampoc es massa complicat perquè la part d'anar de primer la deixem per un altre dia, jo em limitaré a assegurarlo i a fer tots els llargs al més pur estil topropista. Tot i així, a part de repassar el tema de com assegurar amb l'ATC, m'explica una mica com muntar les reunions i m'ofereix el briconsejo de la setmana: com un bon escalador de via llarga s'assegura les bambes a l'arnés, tal i com es pot observar en la foto de sota.

I d'aquí es posen lligades a la part de darrera de l'arnés i a pujar com un rei

Un cop degudament encordats i amb tot el material ben ordenadet, l'Aleix comença a fer el primer llarg: V+, 20m. L'entrada, tot i que la roca es super-aderent i hi ha uns cantakens d'aquells que no te'ls acabes, és una mica dura per trencar el gel i fa una mica de yuyu ja que s'ha de salvar un desplomet només començar. Fidel al lema: "Aquí no em vingut a patir" l'Aleix es penja un parell de cops però munta el llarg sense excessius problemes, amb pont de roca pel mig inclós. Munta la reunió i m'assegura, ara em toca a mi!! Ai quins nervis, que incòmode que es fa això d'escalar amb la motxila a l'esquena. M'hi poso, l'entrada apreta, i més si et t'oblides de respirar perquè portes el cul ben apretadet com servidor, però a mesura que vaig posant em vaig trobant més comode i vaig fent fins a arribar a la primera reunió. Deu n'hi do el percal que s'ha de muntar! L'Aleix m'il.lustra amb nusos ballestrinques, estigues sempre agafat de dos punts, la corda recollideta, ... s'ha de ser pulcre i organitzat per fer via llarga :-)

Aleix montant la primera reunió

Ens canviem les cordes, ja que no pensem que sigui una gran idea que jo monti una reunió per primera vegada avui, i l'Aleix es posa al segon llarg: V, 20m. La tònica continua: cantos per donar i vendre, un pel mes senzill que el primer llarg. Es va fent fins a arriba sota una roca gran que et fa notar dos bultos al coll, ja que, aparentment, s'aguanta per ves a saber quin misteri. L'Aleix remonta per la roca i, just a sobre, monta la segona reunió (però sense recolzarse en la roca, just in case). Desmonto el parapeto i faig el segon llarg, molt maco fins a arribar a la roca, la supero i arribo a la segona reunió.

Repetim l'operació de canvi de cordes, atenent abans la trucada de la Isabel, i l'Aleix enfila el tercer llarg: V+, 25m. Aquest llarg té dues parts: escalada maca de cantos d'uns 15m, i després excursió sense massa seguros per terreny facilet (IV potser) fins a la reunió. A mig llarg l'Aleix troba el primer regal de la tarda: un cordino pràcticament nou que, incompresiblement, algú ha deixat abandonat... Cap al sac! Montatge de la tercera reunió, i pujo jo sense novetats.. M'hi sento còmode ja (en toperope eh! :-P), mola això de la via llarga!

Darrer llarg: V+, 25m. Sembla més fàcil vist des de sota, pero es el llarga més "finet" de la via, tot i així hi continua havent festival de canto ... Llarg boníssim, el millor de la via sense dubtes. I a més, ens ofereix el segon regal de la tarda: aquest cop una cinta plana, nova per variar, que passa a ampliar la col.lecció personal de l'Aleix. Muntatge de la darrera reunió, pujo el darrer llarg, disfruto el que no està escrit amb l'escalada, les vistes, la fresqueta... genial!

Vista des de dalt de la via, amb l'Aleix desmontant la darrera reunió

Ja ens les prometem felices, pleguem la corda i "només" ens falta trobar el camí de tornada.. Però s'ha fet pràcticament de nit, no portem frontals i la part de dalt del pic del martell és un percal impresionant: un caos de roques i matorrals que no deixen veure el terra. Anem buscant el camí, que no apareix, per acabarho d'arreglar perdó el mòbil.. 45 minuts després de baixar pel dret, acabar (l'Aleix) fins als nassos de la corda i del retardat que l'ha plegat (servidor jeje) i de posarnos les cames com un cromo amb les rascades dels arbustos dels @~#~€ trobem el camí cap al parking... a 50 metres de la carretera. Arribem a les 22:2o al cotxe, ordenem i guardem el material i cap a Barcelona falta gent, tot passant pel costat de diversos cotxes de parelles jovenetes aparcats en llocs sospitosament solitaris..

Cim del pic del martell, cap allà les 21:30

Resumint, moltes gràcies pel mini-curs d'escalada Aleix, tota una experiència!

Tautavel, round 2!

Segon dia per Tautavel, ens despertem amb el cant dels ocells (quins crits fotien els cabrons) i ens posem en marxa. Ens trobem amb un petit problema, i és que fa una calor bastant espectacular, i si no tenim en compte Vingrau (la vem descartar el dia anterior després de veure els alejes que marquen a la guia, vies de 40 metres amb 8 xapes, glups!), falten sector amb abundància de sisens a l'ombra (pel matí). Així que ens decidim per St Martin. Es tracta de un sector bastant gran, amb dos parts diferenciades, a l'esquerra abunden els sisens, mentre que a la dret tenim sisens alts i setens. Així que ens n'anem cap a l'esquerra.

El sector vist desde Le Chateau

Quan arribem ens trobem que les vies encara estan al sol, i un servidor li fa mandra escalar, així que es dedica a fer fotos. De mentres, els companys fan Le dièdre (V+), La bonnelli (6a) i Les pieds dans la poussière (6a).

L'Ane en un dels dos 6a's

Totes tres bastant dures, i amb bastants alejes, si s'animen ja les comentaran en els comentaris d'aquesta entrada. A mesura que el sol s'amaga, ens anem animant i ens posem en:

- Danger tir de mine (6b+): es tracta d'una via vertical, amb dues apretades de nyapes. La primera per superar un petit bombet i posar-nos drets sobre una repisa, i la segona per superar la vertical i entrar en terreny tumbat. Una bona via que l'Oriol encadena a vista.

L'Ane magnesiant les mans, el 6b+ queda mes a la seva dreta

Amb això ens hem acabat les vies del sector de l'esquerra, ens n'anem més a la dreta. Hi ha una via que li donen tres raimets, i com que el dia abans ens havien donat bon resultat, ens hi posem.

- L’oiseau bleu (6a+): viote! es una via de 30 metres, que comença en un diedre/esperó faltat de canto, després un tram de placa on trobem el crux, passet de laterals i gotes d'aigua pels peus. Un cop hem superat això encara ens queda la meitat de la via, que va resseguint llastres cantelludes i molt disfrutones fins a arribar a la reunió. Encadeno a vista, l'Edu i el Jordi al flaix, i el Sergi en top.

Animats per la via tan bona que acabem de fer, descobrim que al costat n'hi ha una de similar, així que sense saber ni nom ni grau m'hi poso:

- ?? (6b+?): uf! semblava més fàcil desde baix. Comença per un tram vertical/desplomat de canto fins a col·locar-nos sota un sostre. Aquí amb la xapa per sota els peus tenim un moviment bastant dinàmic per pillar bústia i entrar a la placa. Però aquí encara no s'ha acabat! tenim primer una pujada a un repisa en plan piscina, i després vas trobant canto però amb moviments llargs i atlètics. Al final, la via et porta per l'esquerra quedant a un parell de metres de la reunió, que s'han de flanquejar amb la xapa a 2 metres per sota els peus per entrar a la R.

Jo mateix en la placa de la via desconeguda

En una pujada d'adrenalina d'aquelles que de tant en tant t'agafen, aconsegueixo montar la via patint bastant. Tot i això la via és molt i molt bona, cosa que confirma l'Edu que la prova en top i li sembla la millor via del cap de setmana.

En resum, Tautavel és un lloc xulo, les gorges precioses, una mica faltat d'ombra a l'estiu, on no trobareu ni una ànima escalant (nosaltres pràcticament no vem compartir sector amb ningú) però que podria ser moooolt més del que és, doncs potser està equipat un 10% de les parets que envolten el poble. Esperem que segueixi evolucionant!

Tranquiliat de nou...

Visita a la Catalunya nord, Tautavel

Doncs si, el cap de setmana passat vàrem fer una visita a la Catalunya del nord, més concretament al poblet de Tautavel. Pels que no ho coneixeu, és un petit poblet aprop de Perpinyà, rodejat de vinyes i de plaques de calcari. Per arribar-hi només cal agafar la autopista i sortir a Perpinyà nord, a partir de llavors ja està indicat. Val a dir que tot i està llunyet, és bastant ràpid d'arribar-hi, un parell d'hores i et plantes allà. Al arribar passarem pel poble de Vingrau, on es va començar a escalar ja que té una pared darrera en forma de cresta bastant espectacular. Passat aquest poble arribem a Tautavel, on estava el càmping on ens haviem d'estar les dues nits. Així que cap a les 21 del divendres allà estàvem en Jordi, el Sergi, l'Edu i un Servidor buscant parcela en el càmping. Avisar a la gent que hi vagi que es tracta d'un càmping molt senzillet (per no dir una mica cutre), amb un bar i una piscina correctes, dutxes i lavabos en bon estat però les parceles una mica descuidades. Tot i així la gent és molt amable, entenen el català, i a l'amo del bar si li demaneu us deixarà veure les ressenyes de les dues zones. Montem tendes, sopem i al cap d'una estona arriben l'Oriol i l'Ane, ja hi som tots!

El dissabte ens despertem i anem a la busqueda de la guia de Tautavel, la trobem a la plaça del poble, en un quiosc. La guia val 15 euros, però és bastant petita (una mica carota pel que és...).

Final del poble, inici de les parets

Comencem a mirar sectors a l'ombra que fa molt calor, i ens decidim per Le château. Es tracta de un sector de 15 vies entre el 5 i el 7a+ on predomina la placa i els seguros estan a lloc. Fem 3 vies:

- Anténéandertalien (5+/6a): placa d'anar fent, superes un bombet amb canto inhumà i la part final és la més dura, una fisura una mica roma on s'ha de trobar la posició correcta per xapar la reunió sense problemes. De totes maneres la última xapa està molt aprop.

- Autavelensis (5+/6a): via similar a l'anterior, però en comptes de bombet, a baix té una part de placa una mica més fineta. A dalt també té una apretadeta per arribar a la reunió.

- Hyena (V): via una mica més fàcil que les dues anterior, doncs comença en diedre. Al final el deixes a la dreta i té un pas fi de placa per arribar a la reunió.

Peu de via lleugerament incòmode

Fa caloreta, i decidim anar cap a les gorges a refrescar-nos. A la entrada de les gorges està a reventar de gent, i podem veure els sectors sobats que haviem llegit en algun altre blog. Però si ens endinsem i ens mullem una mica els peus, arribarem a llocs on pots estar completament sol i l'entorn és fantàstic.

Aigua transparent i temperatura fantàstica...

Fauna feroç!

Després d'una estona de bany i relax (alguns més que altres...) pujem als sectors que queden penjats a la banda esquerra del riuet, més concretament al sector Le balcon de droite.

Un dels habitants de les gorges

Aquest sector té una ferratilla d'accés una mica incòmode, doncs quedes penjat sobre el "buit". Però les vies són bones i val la pena pujar-hi. Ens posem en les dues vies del sector que tenen 3 raims (mesura de qualitat de la guia de Tautavel):

- Palabre (6a+): Dues primeres xapes de apretar, de foradets petits i a partir de llavors canto fins a la reunió. Amb les dues últimes xapes ens trobem un fenomen que ja ens havien comentat: alejes! Les xapes alunyen bastant, però normalment el terreny és vertical o fàcil. Només aconsegueix encadenar el Sergi en top, i és que l'entrada és putilla. La via realment és molt bona.

- Les seins de glaces (6a): Una altra via 3 estrelles (o raimets)! canto de dalt a baix, amb un inici tombadet, i un final vertical d'aquells que et fa disfrutar de canto a canto. Petit aleje de la última xapa a la reunió. Molt bona!

Ferratilla d'accés al sector

Baixem a buscar a l'Oriol i l'Ane que s'havien quedat apalancats a les gorges, i pujem al sector de davant del que estavem ara, sempre buscant l'ombra, La grotte techno. L'Oriol es posa en la via més fàcil del sector, un 6a+, així que no em deixar més opció que posar-me en la següent:

- Festival Techno (6b+): sort que m'he posat en aquesta! el veig patir en un aleje mal posat (en diagonal i amb un esperò pel mig, auch!) mentre jo disfruto d'aquest viote. Té dos raïms, però per mi es mereix els 3. Comença amb una pujada a una repisa que et posa les piles perquè no té gaire canto. A partir de llavors, el millor de la via; uns 5 o 6 passos de xorreres, brutals! a partir de llavors encara et queden gairebé 10 metres de placa vertical/desplomada de canto, on al final té uns parell de alejes de 4 metres que posen emoció per arribar a la reunió (quan ja vas completament reventat).

El sergi un cop passat els passos de xorrera

Després d'això, ja estem fets caldo, així que agafem el cotxe i acabem el dia en una pizzeria de Tautavel, fotent-nos un bon sopar! continuarà...

Tranquilitat absoluta...

Que maco i que bones són les vies de sadernes...

S'ens acumula la feina per piar! així que anem per feina, fa uns caps de setmana vem estar per Arbolí i Margalef, però la veritat és que ja ni m'enrecordo quines vies vem fer, l'únic que recordo és que la vem cagar bastant amb l'elecció dels sectors, a Arbolí vem passar primer calor i després fred (en el mateix dia!) i a Margalef ja no s'hi pot anar, fa massa calor! això si, amb el l'Oriol vem baixar a veure el pati a Siurana, cullons com desploma allò!

El cap de setmana passat no l'altre el vem passar una bona colla de gent a Sadernes: estavem l'Edu i l'Isa, el Jordi i la Sandra, el Sergi i la Mireia, l'Oriol i l'Ane, la Bàrbara, i un servidor. Després de pujar enbotits 4 persones en un polo i sota una tempesta espectacular, arribem el divendres al vespre amb el cel estrellat i una temperatura fantàstica. Després d'un bon sopar, tots cap a dormir...

Ens llevem tranquilament el dia següent, anem cap als sector i decidim passar el primer dia al sector castell s'espasa esquerra. Ens posem en varies vies, jo vaig provar:

- La foca del sofà (L1: 6a): una via xula on el més dur està en els primers 10 metres, en una secció de placa de canto plà i després una "doble llastra" desplomadilla però amb canto inhumà. Després 15 metres de III fins a la reunió, amb un aleje bastant guapo on es pot xapar un pont de roca. No encadeno perquè els cantos de la part dura estan mullats (excusaaaaa...)

- Aqui terra deixo el jec (L1: 6a+): Via xula també, diferent a l'anterior, amb un pas a bloc per superar un sortint sense canto que no saps com agafar-lo, després plaqueta de 3 metres xula i excursió. Tampoc encadeno pels cantos mullats (excusa 2).

Aquestes dues vies tot i estar al costat del camí es poden fer, no estan excesivament sobades i són maques i ben xapades. No com la següent:

- De l'arbre (V): aquesta via amb perdó, em sembla una merda, només te un parell de passos a baix (més curtet el pas dur que a les anteriors) amb uns peus ultrasobats. No val la pena en la meva opinió.

Invasió en el sector!

Alguns ja tenen ganes de dinar, però els més fanàtics encara tenim ganes d'apretar i pujem a castell s'espasa dret. L'Oriol es posa en el 6a+ lliure per escalfar per després fotre-li un pegue a un 6c+ (que encadenaria al flaix). Així que no ens deixa més opció que ficar-nos a la via del costat:

- Liendre (L1: 6b): via de 25 metros amb una secció de 20 metres en lleuger desplom i molt de canto (algun de pla però molt bo), amb un parell de passos de xorrera superxulos i llavors... pam! colleja! 3 o 4 passets de regletes, un bidit normalet per xapar el sostret final i pas de bloc al sostre.

La monto amb un parell d'aturades, i mentre anem dinant, li foten un pegue la Bàrbara i el Sergi de segons i l'Edu de primer. Tots la resolen més o menys bé, amb un parell o tres de parades. Decideixo fotre-li un altre perquè la via s'ho val, passo bé tot la secció de desplomet, xapo el sostre desde el bidit i aquí s'ha acabat la pila! falta pililla per superar el pas de bloc del sostret. Més tard ens parlen d'un taloneig salvador que facilitat el pas, però nosaltres no el vem veure enlloc.

La cova del bisbe

Amb això ja n'em tingut prou per avui, així que baixem al càmping, alguns s'en van a jugar a futbol, altres a fer el puigmal... i altres com jo m'en vaig a un sopar familiar aprop de Banyoles.

El que havia de ser un sopar es transforma en una bona festa i això fa que quan arribi el dia següent, els companys ja fa un ratet que estiguin escalant al sector can Pixa. Després de recuperar la respiració fem la via:

- Moonlight (V): bona via per escalfar, de canto en canto sense patir escessivament.

El sector està fprça concorregut i no hi ha gaire via lliure, teniem ganes de provar el 6b+ però està ocupat. Així que mentre espero alguna via lliure, observo com l'Oriol li encadena el camí de la tremolera (6a+)...

L'Oriol "bicicletejant"...

com el Sergi i el Jordi li foten dos bons pegues en top-rope, com l'Ane es passeja pels cinquens de primera, i com la Isa els fa també sense gaire problemes de segona... (perdoneu companys si em deixo algun encadenament/escalada destacable). L'Oriol em comenta que va a provar un 6c de més a l'esquerra, així que l'acompanyem amb l'Edu i si es veu factible fotre-li un pegue. Després de veure caure l'Oriol entrant a la reunió, decidim provar-lo en top:

- Tazmania (6c o 6c+, depèn on es miri): molt bona via també, del estil del 6b del dia anterior. Primers 20 metres de desplom amb bon canto i moviments llargs, d'anar-hi i quan ja estas ben fós, 5 o 6 passos de regletes, plans xorreres i bidits que et rematen. Com a mínim l'aconseguim pujar sense guarrejar cap pas, amb 3 paredetes. Anem millorant!

Els companys ja fa estona que han baixat a dinar i és que amb els tres pegues s'ens ha fet tard, ja són gairebé les 5 de la tarda. Baixem a dinar i els trobem molt apalancats, així que decidim anar tirant cap al camping i cap a Barcelona.

En resum: que bones que són les vies de Sadernes, que wapo és el paisatge i quina llàstima que estigui llunyet!

PD: sóc conscient que últimament la qualitat fotogràfica dels posts ha baixat, però és que últimament he perdut la motivació de posar-me a tirar fotos quan vaig a escalar, haviam si la recupero aviat!