Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Vermell del Xincarró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Vermell del Xincarró. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de gener del 2009

Necessitem més pila per anar al Vermell!

Després del bon temps que anunciaven els meteoròlegs, al final aconsegueixo convencer a l'Edu per sortir a escalar diumenge al matí i tornar a dinar a Barcelona que té compromisos. Així que quedem a les 9 i posem direcció a Montserrat Sud, sector Vermell del Xincarró. Quan arribem al Bruc el termòmetre marca 2.5º i la muntanya s'ens apareix enfarinada:

Quina imatge més xul·la!

Carreguem els trastos i enfilem cap al sector. La idea inicial era anar a la placa de si lo se no vengo, el llaminer, etc... per acabar provant algun 6a+, però està tot ocupat així que anem més endavant. Ens posem en:

- Esther (6a): si posa l'Edu de primer i punxa! es baixa de la primera xapa, feia molts dies inclus mesos que no escalava a Montserrat i això es nota! M'hi poso jo i realment l'inici és molt finet i a més està lleugerament humit. Guarrejant una mica aconsegueixo arribar fins a la segona però al anar a per la tercera no ho veig clar i m'escapo per Rosa (V). Es deixa fer millor però dèu n'hi do com n'és de fina! L'Edu li fot un top-rope i no aconsegueix encadenar.

A veure si trobeu l'escalador!

Comencem malament, així que tornem cap a la placa per portavem com a objectiu. Les vies que volien fer segueixen ocupades, així que ens posem en unes vies que ja havia fet però no havia encadenat:

- El llaminer (V+): la via comença seguint una fisura diagonal enorme i té el pas al atrevessar la fisura per col·locar-te a la placa. Encadeno posant cintes i l'Edu al la treu al flaix. És una bona via, molt maca.

Ens posem en la via del costat, que també havia fet:

- Si lo se no vengo (6a): aquesta via mereix les  5 estrelles. És una placa d'anar fent amb un pas més intens de cantos més petits durant dues xapes abans de la meitat de la via. Després no s'ha acabat, cal aguantar-l'hi fins al final. La faig penjant-m'he un cop perquè no trobo el canto per sortir d'aquest pas més intens, costa una mica de veure. Però és una via preciosa.

L'Edu no la pot provar doncs, ja són la 1.20 i encara ens queda el camí de tornada

Ja no quedava tanta neu al marxar

Reflexió 1: tot i que semblava que passariem fred, vem tenir una temperatura perfecta! un solet que t'escalfava molt bé, un temps fantàstic.

Reflexió 2: vem veure una via amb una pinta tremenda, es diu San Agustín (6b) i es tracta de un diedre de 30 metres. El problema és que xurrejava aigua, així que queda apuntada com a projecte.

Reflexió 3: que maques que són les vies del vermell! i quanta pila que es necessita!


dimecres, 22 d’octubre del 2008

Post fotogràfic (segona entrega) i Xesca.org

Aquí ve la segona entrega dels posts fotogràfics. Gràcies a google analytics sé que la primera entrega dels posts fotogràfics és de moment la entrada més visitada darrera la de introducció al grup, així que agrairïa a la gent que vegi les fotografies, que deixeu la vostra opinió! ja siguin positives o negatives, o inclús sobre el debat que mantenim sobre els marcs o el que sigui! moltes gràcies per avançat!

Un dels millors escaladors de la naturalesa, la sarganta d'Ogassa!


Escaladora desconeguda al sector dret del Vermell del Xincarró, desde la llunyania


La fotografia de capçalera, es tracta de la mà de l'Isabel a Sadernes


Sergi a contrallum amb Collbató al fons, els Graus


Llum fantàstic del capvespre, el Castell vist desde el Vermell

PD: pels que llegiu aquest blog i encara no ho hagueu vist, ha sorgit una iniciativa per "unir forces" de tots els escaladors catalans, a través d'una xarxa. Es tracta de www.xesca.org, qui encara no s'en hagi fet, ja està tardant!

PD2: Jordi! últim intent amb els marcs negres, encara els he fet més petits! si aquests tampoc t'agraden ja buscaré uns de diferents!