Aquesta entrada està una mica desfassada, doncs aquesta sortida la vem fer diumenge passat, però fins ahir no vaig rebre algunes de les fotos, així que no l'he pogut penjar abans. Diumenge passat vàrem decidir descobrir una de les escoles clàssiques del Penedès: el coll de la Barraca. A més a més, teniem la visita de uns amics aragonesos de l'Edu i l'Isabel, el Diego i l'Ana. El Diego per la gent que no el coneix és un noi de Barbastro que aquest estiu va fer el trajecte Barbastro -Pekín... en bicicleta! té un blog on va anar explicant les seves aventures, ara a mateix no m'enrecordo de la direcció, però segur l'Edu l'escriurà en els comentaris de l'entrada. Quedem diumenge a una hora acceptable i el dia es desperta tapat, però no té pinta que plogui. Anem tirant cap al coll, carai deu ni do si està lluny! un cop has arribat a Vilafranca encara et queda un bon troç, doncs està a dalt de tot del cingles que separen Penedès de l'Anoia. Finalment arribem a la nostra destinació, i enfilem el camí que puja cap a l'escola. Avui anem amb molta gent, així que busquem un sector amb varies vies fàcils on tothom pugui escalar. Ens decidim per l'últim (el pas dels manguis). Després de passar per davant de tots els sectors i tenir una conversa animada amb un home curiós i les seves substàncies motivadores, arribem a peu de via. Ens posem amb:
- Ei! Joans (IV+): Comença la flipada amb el grau del lloc. Desde baix sembla assequible, però ni molt menys IV+, doncs té un bon "techet" només començar. M'hi poso i realment no és fàcil, el techo s'ha de tibar fort de un canto que és molt pla. En la meva opinió un bon V+. A part, té 4 xapes + reunió per una via de uns 18 metrets més o menys, alegria, alegria!
Sequència del Diego al IV+, notar el sostret al principi i el pas vertical amb la xapa gairebé un metro per sota els peus.
- Parapapum (V+): L'Edu es posa en una via que està en una placa amb un 6a+, més curteta que el IV+. Via de verticalitat, peus pulits i infims i passos llargs entre cantos més o menys bons. Per mi un bon 6a, fregant el 6a+. Tot i així és maca i està ben assegurada.
L'Edu flipant amb el cinquillo!
- Tres i no res (IV+): dins del que pròpiament és el pas dels manguis, les noies es posen amb aquest quart. Jo no el vaig fer, així que no puc opinar al 100%. Tot i això crec que era l'únic del dia que estava més o menys ben graduat, però està a l'ombra i molt humit, cosa que els fa patir força.
Cordada femenina (Ana i Isabel) al IV+
I és que ens comencem a adonar que a la mínima que no estas escalant, al estar tan alts estem enmig dels núvols i l'ambient és fred i molt humit. Dinem i ens movem cap als primers sector a buscar alguna via fàcil i una mica més llarga. Busquem un IV+ i un V+ que marquen les ressenyes, però ens liem i ens posem en:
- Posta de flor (6b+): m'hi poso de primer i flipo en colors! ja pensava que el grau estava dur, però l'equivocació fa que lògicament estigui al·lucinant. Tot i això és una via maca, de uns 22 metres, molt vertical però amb bons cantos i amb l'ajuda de un diedre es va fent (i guarrejant algun pas). El problema són els alejes, doncs quan estic a una xapa de la reunió, haig d'anar com 3 metres més amunt i a la dreta i decideixo baixar-me.
Edu desmontant la via
Mentre jo em barallava amb la via, tot el grupet comença a tenir principis de congelació, doncs fa molt de fred si no et mous. Al baixar m'adono que ens hem equivocat, i pujar l'Edu a desmontar-la. Quan arriba a on m'he quedat n'hi ho intenta, ha quedat massa fred d'estar a baix esperant, així que hi posa mallon i avall. Recollim i cap a casa, que avui no fa un dia gaire agradable!
En resum, sobre el coll de la Barraca, m'ha semblat el grau molt dur (tot i això dir que el 6b+ s que em va sembla ben graduat, però flipes amb els V+ i IV+), alguna xapa lluny i les vies maques però feia massa mal temps. S'ha d'anar amb el grau molt ben assentat!
