Ultimament hem estat un parell de dies a Sant Llorenç, doncs quan fa calor és una bona zona per visitar. El primer va ser el diumenge de fa un parell de setmana amb en Pere. Vem anar-hi per la tarda, tot i així vem fer 3 vies:
- Quercus (V+): uf, via dureta per escalfar, quintillo de tres xapes on costa veure't els peus en placa. No encadeno a vista, el Pere si al flaix.
Anem cap al gruyere que no hi havia estat mai:
- Ella es así (6b): l'Oriol me l'havia recomanat així que ens hi posem. Té un tram de podrit tieso amb molt de canto, fins a superar un bombet per entrar a la roca bona. Llavors un repòs, pasets finets de diedre, i el crux per superar la vertical i ja entrar en terreny tombat. Faig el crux ven apuradet... i voilà! primer 6b a vista! en Pere encadena, ja l'havia provat algun cop.
Motivat per l'encadene, ens posem en una via que té bona pinta:
- Parèntesi (6c): via de placa tiesa d'anar fent, de l'estil cantet-cantet-canto bo. Em penjo un cop a la placa i arribo al canvi de paret final. Aquí la via canvia completament, es posa en desplom i després de un parell de cantos normals apareix bon canto. Jo vaig fós de l'encademanent anterior i no puc acabar la via, em quedo a la última xapa. La monta en Pere amb la canya de pescar, té el dia vago...
Bones vies provades, ja tinc project de 6c!
La setmana següent repetim visita a Sant Llorenç, aquest cop amb l'Oriol, el Sergi i el Jordi. Arribem tard, degut al merder que hi ha entre Barcelona i Terrassa el divendres a la tarda. Anem directament al gruyere, però diria que no hi ha una sola via lliure, molt agobiant. Així que tornem a diedres, on no trobem ningú. Ens posem en:
- Camuflaje (6a+): entrada extranya, i després placa que em va semblar complicada pel grau que era. No encadenem cap de nosaltres, l'Oriol no la prova sinó que es posa a Hamburgueses de colors, que encadena al segon pegue.
Anem una mica a la dreta, el Jordi s'anima i es posa en:
- Orgasmatrón (6b+): va fent parant-se quan ho necessita i es queda en el crux, per superar el bombet i sortir a la placa. M'hi poso jo de primer, encadeno fins allà i tampoc veig com sortir-hi. Em canten els passos, però ho interpreto malament i m'entesto en fer-ho d'una manera incorrecta. L'Oriol ens mostra com es fa, i m'adono del meu error. El Sergi la prova en top, però no li ha pillat el truquillo a la roca de Sant Llorenç i no li acaben de convencer les vies.
Amb això ja és ben fosc, arribem al cotxes a les 10, així que al final hem aprofitat bastant el dia. En resum, Sant Llorenç té bones vies, però els sectors bons d'estiu estan a reventar!
