Matanza de Prexas al Pic del Martell

Per una vegada i per a que serveixi de precedent, no és l'Aleix el que escriu aquesta entrada, sinó jo, l'Edu. El motiu és la meva estrena en via llarga, cortesia de l'experimentat instructor Aleix. Així que agafem divendres a la tarda, parem un moment al Decathlon a comprarme l'ATC (reversos no en tenien) per 25 eurets i apa, cap al Pic del Martell falta gent. Deixem el cotxe al parking de Penya Ginesta cap allà les 18:00, ben solitari, i fem la comodissima aproximació fins al peu de via (comodíssima comparada amb la tornada, com veureu més endavant). En el camí ens trobem un parell de cordades fent un parell del centenar de vies que hi deu haver e el Pic (ta cosit!!), i avancem fins a arribar al peu de.... "La Matanza de Prexas", 90 m V+.

Vista de "La Matanza de Prexas" desde el peu

Ja som al peu de via! Comença el tutorial de l'Aleix; bé, tampoc es massa complicat perquè la part d'anar de primer la deixem per un altre dia, jo em limitaré a assegurarlo i a fer tots els llargs al més pur estil topropista. Tot i així, a part de repassar el tema de com assegurar amb l'ATC, m'explica una mica com muntar les reunions i m'ofereix el briconsejo de la setmana: com un bon escalador de via llarga s'assegura les bambes a l'arnés, tal i com es pot observar en la foto de sota.

I d'aquí es posen lligades a la part de darrera de l'arnés i a pujar com un rei

Un cop degudament encordats i amb tot el material ben ordenadet, l'Aleix comença a fer el primer llarg: V+, 20m. L'entrada, tot i que la roca es super-aderent i hi ha uns cantakens d'aquells que no te'ls acabes, és una mica dura per trencar el gel i fa una mica de yuyu ja que s'ha de salvar un desplomet només començar. Fidel al lema: "Aquí no em vingut a patir" l'Aleix es penja un parell de cops però munta el llarg sense excessius problemes, amb pont de roca pel mig inclós. Munta la reunió i m'assegura, ara em toca a mi!! Ai quins nervis, que incòmode que es fa això d'escalar amb la motxila a l'esquena. M'hi poso, l'entrada apreta, i més si et t'oblides de respirar perquè portes el cul ben apretadet com servidor, però a mesura que vaig posant em vaig trobant més comode i vaig fent fins a arribar a la primera reunió. Deu n'hi do el percal que s'ha de muntar! L'Aleix m'il.lustra amb nusos ballestrinques, estigues sempre agafat de dos punts, la corda recollideta, ... s'ha de ser pulcre i organitzat per fer via llarga :-)

Aleix montant la primera reunió

Ens canviem les cordes, ja que no pensem que sigui una gran idea que jo monti una reunió per primera vegada avui, i l'Aleix es posa al segon llarg: V, 20m. La tònica continua: cantos per donar i vendre, un pel mes senzill que el primer llarg. Es va fent fins a arriba sota una roca gran que et fa notar dos bultos al coll, ja que, aparentment, s'aguanta per ves a saber quin misteri. L'Aleix remonta per la roca i, just a sobre, monta la segona reunió (però sense recolzarse en la roca, just in case). Desmonto el parapeto i faig el segon llarg, molt maco fins a arribar a la roca, la supero i arribo a la segona reunió.

Repetim l'operació de canvi de cordes, atenent abans la trucada de la Isabel, i l'Aleix enfila el tercer llarg: V+, 25m. Aquest llarg té dues parts: escalada maca de cantos d'uns 15m, i després excursió sense massa seguros per terreny facilet (IV potser) fins a la reunió. A mig llarg l'Aleix troba el primer regal de la tarda: un cordino pràcticament nou que, incompresiblement, algú ha deixat abandonat... Cap al sac! Montatge de la tercera reunió, i pujo jo sense novetats.. M'hi sento còmode ja (en toperope eh! :-P), mola això de la via llarga!

Darrer llarg: V+, 25m. Sembla més fàcil vist des de sota, pero es el llarga més "finet" de la via, tot i així hi continua havent festival de canto ... Llarg boníssim, el millor de la via sense dubtes. I a més, ens ofereix el segon regal de la tarda: aquest cop una cinta plana, nova per variar, que passa a ampliar la col.lecció personal de l'Aleix. Muntatge de la darrera reunió, pujo el darrer llarg, disfruto el que no està escrit amb l'escalada, les vistes, la fresqueta... genial!

Vista des de dalt de la via, amb l'Aleix desmontant la darrera reunió

Ja ens les prometem felices, pleguem la corda i "només" ens falta trobar el camí de tornada.. Però s'ha fet pràcticament de nit, no portem frontals i la part de dalt del pic del martell és un percal impresionant: un caos de roques i matorrals que no deixen veure el terra. Anem buscant el camí, que no apareix, per acabarho d'arreglar perdó el mòbil.. 45 minuts després de baixar pel dret, acabar (l'Aleix) fins als nassos de la corda i del retardat que l'ha plegat (servidor jeje) i de posarnos les cames com un cromo amb les rascades dels arbustos dels @~#~€ trobem el camí cap al parking... a 50 metres de la carretera. Arribem a les 22:2o al cotxe, ordenem i guardem el material i cap a Barcelona falta gent, tot passant pel costat de diversos cotxes de parelles jovenetes aparcats en llocs sospitosament solitaris..

Cim del pic del martell, cap allà les 21:30

Resumint, moltes gràcies pel mini-curs d'escalada Aleix, tota una experiència!

Autònoms al pic del martell...

Autònoms perquè després del curs de nivell 2 d'escalada, encara no ens haviem estrenat amb la Bàrbara a fer la nostra primera via llarga sense supervisió, fins diumenge passat, que va ser el dia escollit. La via, la midi-plan (V+, 120 metres) al pic del martell, podeu trobar diverses ressenyes buscant per internet. Això va ser diumenge passat, a partir de les 16:00 de la tarda, doncs al matí la paret està al sol. De fet vem començar a escalar a les 17:30, doncs ens vem liar una mica per trobar el peu de via.

Atenció a les "bambes" d'apoximació de la Bàrbara!

Després de localitzar el peu de via (fàcil de trobar si saps que la via queda quan la paret "gira", al costat dret d'una marcada canal) ens col·loquem els trastos i amunt!

Inici de la via

- Ll1 (V+): La via comença a la dreta de la pintada anterior, i només començar ens reserva el pas més dur. Un parell de passos de placa llisa, una mica polida i complicat, t'agafa fred i sembla que sigui més de V+ (6a). Després uns passos en placa molt macos ens porten fins a un pas vertical/desplomadet amb molt de canto per pujar a una repisa i llavors en diagonal fàcil però sense seguros fins a la R1. Reunió còmode en repisa. La Bàrbara el fa de primera, no encadenem cap dels dos.

Vista de tota la via desde la base

- Ll2 (V): per mi el millor llarg de la via, un diedre de gairebé 30 metres amb molt de canto que fa disfrutar de valent. La reunió una mica penjada, amb una repiseta de 2 pams. El faig de primer sense problemes. Ara arribem al que sabiem que era el llarg clau de la via...

La Bàrbara entrant a la R2

- Ll3 (V+): marquen V+, però si fós 6a tampoc passaria res. Comença fàcil fins a una placa que t'has de col·locar a un diedre a la dreta, un pas que costa però les xapes estan aprop. Després un pas de bombillo i fisura roma i sobada, el pas més complicat de la via. Potser no tant difícil com a baix, però el pati fa el seu efecte. La Bàrbara, que va de primera, es maca un flanqueig un parell de metres a l'esquerra per buscar una fisura que li permet superar el bombet més comòdament. Amb un parell! R3 en placa tombada bastant còmode.

Jo mateix observant el pati desde la R3

- Ll4 (IV+): ja només ens queda aquest llarg de tràmit fins al cim. Alterna algun passet amb passos de II o III grau, on no trobem gaires xapes, tampoc són necessàries (si un cas es pot xapar algun pont de roca, o posar friends/tascons si en tens!). Gairebé al cim trobem la R4.

Bàrbara fent els últims metres de la via

I ja som al cim! prueba superada! la via val a dir que val bastant la pena, per disfrutar de les clàssiques fisures/llastres de Garraf. Ben protegida, quan hi ha un pas complicat les xapes estan aprop. El millor el diedre del segon llarg i l'esperó del tercer. Molt recomanable!

Felicitat cimera!

Estreno en via llarga!

Doncs si, després d'anar a escalar dissabte a la placa de la pluja amb en PGB, vem acordar quedar dimecres dia 24 i anar a fer una via llarga, que per mi va ser la primera! Després d'un conjunt de mails, gent que potser venia i al final no ve, quedem ell i jo per anar al pic del martell, al Garraf. La via escollida va ser la herboristes (IV+, 140 metres, gairebé desequipada). Tot i que havia demanat al Pere de fer una via equipada, al final em convenç per fer-ne una desequipada, ja que entre el grau fàcil i la quantitat de material que ha pogut arreplegar sembla que no tindrem problema. 

Croquis de la via

Ens trobem al parking de Penya Ginesta a les 10.30 i enfilem el camí amunt. Però ens equivoquem i pujem molt, massa, fins dalt de tot. Això fa que començi a suar com un porquet i m'hagi de treure el forro polar. M'el penjo de la baga per la reunió que porto per l'espatlla. Al cap d'un rato baixant, saltant per entremig dels blocs, em donc compte que el forro m'ha caigut! reculem per intentar-lo trobar, però és impossible, masses arbustos i pedres. Així que seguim el camí de baixada fins a peu de via. Al final ens posem a escalar a les 12. Jo no tinc experiència en via llarga, però encara menys en posat friends i tascons, així que en Pere s'ha de fer tots els llargs de primer. No recordo quin material va posar a cada llarg exactament, sempre era una combinació de friends i tascons:

- Ll1 (IV, 20m): Pujem a sobre un bloc, i després un petit diedre ens deixa a la R1, en una repisa amb un bon arbre per seure, i la reunió formada per un pont de roca enorme i un bon arbre. El llarg que acabem de fer no té gaire secret ni gràcia.

- Ll2 (IV+, 15m): només sortir de la reunió, un bloc enorme et barra el pas, costa una mica superar-lo però tens bones mans. Després d'això, el que potser era el segon pas més complicat de la via, un diedre vertical i una mica sobat, amb un petit flanqueig de sortida fins a la reunió. En la meva opinió, V/V+. R2 sobre repisa enorme i comodissima, amb dos spits i dos burils (cal una xapa recuperable).

Vista desde la R2, altra banda de la vall

- Ll3 (IV+, 45m): el llarg més guapo de la via amb l'últim. Només sortir un pas atlètic i sobat que s'ens resisteix. En Pere passa en A1 i jo en A0, tibant de un tascó que està encastat en una fisura. Després puja en diagonal fins a posar-se a la base de un diedre molt xulo, i al final tornar a pujar en diagonal fins a una repisa còmode de la reunió. R3 formada per un pitó, una flor de pitons i en Pere la reforça amb una sabina.

En Pere uns metres abans del diedre del tercer llarg

- Ll4 (II, 30m). Llarg de transició, el fem encordats però casi ni caldria. 30 metres de grimpadeta. R4 sobre 3 burils.

- Ll5 (IV+, 35m): un altre llarg molt guapo, diedre estètic, fàcil i disfrutón i pel que va dir el Pere fàcil d'assegurar. Arribes a tocar alguna xorrera i tot! Amb aquest fem el cim! La R5 es pot fer de múltiples llocs, nosaltres la vem montar en dos ponts de roca enormes.

En Pere als últims metres del diedre

I ja som dalt! la primera via llarga completada amb èxit! a més a més baixant cap al cotxe trobo el forro! dia complet! Pel que fa a la via, val la pena pel llarg 3 i el 5, i els metres que he posat en el post són els que diu la guia, però em semblen exagerats, o vaig disfrutar molt i s'em va fer curt o per exemple l'últim llarg no feia 35 metres. En total vem tarda unes 4 hores, però es que en Pere m'havia d'anar explicant tot com anava.

Foto final del dia amb tot el material que vem fer servir

I pel que fa a l'experiència, molt positiva, em va agradar molt. Potser pel pròxim cop m'agradaria una via amb més dificultat i més bons seguros, així poder notar més la sensació de pati i alçada. Aquesta és ideal si és té por de les alçades (que no és el meu cas, però si algú en té!), doncs no hi ha cap reunió penjada ni hi ha cap moment que tinguis un buit sota els peus impressionant. Repetirem!