Que maco i que bones són les vies de sadernes...

S'ens acumula la feina per piar! així que anem per feina, fa uns caps de setmana vem estar per Arbolí i Margalef, però la veritat és que ja ni m'enrecordo quines vies vem fer, l'únic que recordo és que la vem cagar bastant amb l'elecció dels sectors, a Arbolí vem passar primer calor i després fred (en el mateix dia!) i a Margalef ja no s'hi pot anar, fa massa calor! això si, amb el l'Oriol vem baixar a veure el pati a Siurana, cullons com desploma allò!

El cap de setmana passat no l'altre el vem passar una bona colla de gent a Sadernes: estavem l'Edu i l'Isa, el Jordi i la Sandra, el Sergi i la Mireia, l'Oriol i l'Ane, la Bàrbara, i un servidor. Després de pujar enbotits 4 persones en un polo i sota una tempesta espectacular, arribem el divendres al vespre amb el cel estrellat i una temperatura fantàstica. Després d'un bon sopar, tots cap a dormir...

Ens llevem tranquilament el dia següent, anem cap als sector i decidim passar el primer dia al sector castell s'espasa esquerra. Ens posem en varies vies, jo vaig provar:

- La foca del sofà (L1: 6a): una via xula on el més dur està en els primers 10 metres, en una secció de placa de canto plà i després una "doble llastra" desplomadilla però amb canto inhumà. Després 15 metres de III fins a la reunió, amb un aleje bastant guapo on es pot xapar un pont de roca. No encadeno perquè els cantos de la part dura estan mullats (excusaaaaa...)

- Aqui terra deixo el jec (L1: 6a+): Via xula també, diferent a l'anterior, amb un pas a bloc per superar un sortint sense canto que no saps com agafar-lo, després plaqueta de 3 metres xula i excursió. Tampoc encadeno pels cantos mullats (excusa 2).

Aquestes dues vies tot i estar al costat del camí es poden fer, no estan excesivament sobades i són maques i ben xapades. No com la següent:

- De l'arbre (V): aquesta via amb perdó, em sembla una merda, només te un parell de passos a baix (més curtet el pas dur que a les anteriors) amb uns peus ultrasobats. No val la pena en la meva opinió.

Invasió en el sector!

Alguns ja tenen ganes de dinar, però els més fanàtics encara tenim ganes d'apretar i pujem a castell s'espasa dret. L'Oriol es posa en el 6a+ lliure per escalfar per després fotre-li un pegue a un 6c+ (que encadenaria al flaix). Així que no ens deixa més opció que ficar-nos a la via del costat:

- Liendre (L1: 6b): via de 25 metros amb una secció de 20 metres en lleuger desplom i molt de canto (algun de pla però molt bo), amb un parell de passos de xorrera superxulos i llavors... pam! colleja! 3 o 4 passets de regletes, un bidit normalet per xapar el sostret final i pas de bloc al sostre.

La monto amb un parell d'aturades, i mentre anem dinant, li foten un pegue la Bàrbara i el Sergi de segons i l'Edu de primer. Tots la resolen més o menys bé, amb un parell o tres de parades. Decideixo fotre-li un altre perquè la via s'ho val, passo bé tot la secció de desplomet, xapo el sostre desde el bidit i aquí s'ha acabat la pila! falta pililla per superar el pas de bloc del sostret. Més tard ens parlen d'un taloneig salvador que facilitat el pas, però nosaltres no el vem veure enlloc.

La cova del bisbe

Amb això ja n'em tingut prou per avui, així que baixem al càmping, alguns s'en van a jugar a futbol, altres a fer el puigmal... i altres com jo m'en vaig a un sopar familiar aprop de Banyoles.

El que havia de ser un sopar es transforma en una bona festa i això fa que quan arribi el dia següent, els companys ja fa un ratet que estiguin escalant al sector can Pixa. Després de recuperar la respiració fem la via:

- Moonlight (V): bona via per escalfar, de canto en canto sense patir escessivament.

El sector està fprça concorregut i no hi ha gaire via lliure, teniem ganes de provar el 6b+ però està ocupat. Així que mentre espero alguna via lliure, observo com l'Oriol li encadena el camí de la tremolera (6a+)...

L'Oriol "bicicletejant"...

com el Sergi i el Jordi li foten dos bons pegues en top-rope, com l'Ane es passeja pels cinquens de primera, i com la Isa els fa també sense gaire problemes de segona... (perdoneu companys si em deixo algun encadenament/escalada destacable). L'Oriol em comenta que va a provar un 6c de més a l'esquerra, així que l'acompanyem amb l'Edu i si es veu factible fotre-li un pegue. Després de veure caure l'Oriol entrant a la reunió, decidim provar-lo en top:

- Tazmania (6c o 6c+, depèn on es miri): molt bona via també, del estil del 6b del dia anterior. Primers 20 metres de desplom amb bon canto i moviments llargs, d'anar-hi i quan ja estas ben fós, 5 o 6 passos de regletes, plans xorreres i bidits que et rematen. Com a mínim l'aconseguim pujar sense guarrejar cap pas, amb 3 paredetes. Anem millorant!

Els companys ja fa estona que han baixat a dinar i és que amb els tres pegues s'ens ha fet tard, ja són gairebé les 5 de la tarda. Baixem a dinar i els trobem molt apalancats, així que decidim anar tirant cap al camping i cap a Barcelona.

En resum: que bones que són les vies de Sadernes, que wapo és el paisatge i quina llàstima que estigui llunyet!

PD: sóc conscient que últimament la qualitat fotogràfica dels posts ha baixat, però és que últimament he perdut la motivació de posar-me a tirar fotos quan vaig a escalar, haviam si la recupero aviat!

Mont-ral per nosaltres sols...

Bones! després de molt temps de no esciure per aquí, reprenem l'activitat bloguera! aquest post correspon al cap de setmana anterior és a setmana santa, és a dir, el cap de setmana del 4 i 5 d'abril. Després de una setmana de plujes intenses, vàrem tenir sort i el temps ens va donar una petita treva que ens va permetre portar a terme els plan que teniem previstos de baixar al priorat. Així que divendres a la tarda agafem el cotxe l'Edu, l'Oriol i jo en direcció Cornudella. Després de conèixer els suburvis de Reus, aconseguim arribar a la nostra destinació final! dormim al fantàstic refugi del climbing world, i el dia següent ens dirigim direcció Mont-ral, on de cami ens creuem amb 3 cèrvols, quina zona tant salvatge i fantàstica! Arribem i som els primers d'arribar a l'escola (de fet no ens vem trobar amb ningú  més en tot el dia, és el que té visitar sectors no de moda), i ens quedem en les primeres vies fàcils del sector terra negra que trobem al baixar:

- Comissari negret (V): bona via per escalfar, i prendre contacte amb la roca. Ens surt a tots tres sense gaire problemes.

- Tula, abdula, gandula (V): molt bona via, variadeta amb un pas inicial de sostret i després placa d'anar fent. Una mica més difícil que l'anterior. Ens surt també a tots tres.

L'Edu a la primera via del dia, quan el temps encara aguantava

En aquest moment arriben la Sandra i el Jordi, que es posen a fer algun via fàcil per allà. Nosaltres baixem a la placa principal del sector. Ens posem en:

- Yes fatu o faiste (6a): això ja és un altre tema, l'Oriol si posa i encadena però no és una via fàcil, té un pas de bloc amb un moviment molt llarg. Vas troban canto, canto, canto i de cop, flip! despareixen. Jo i l'Edu no encadenem.

Mentre fem aquesta via apareixen la resta de la penya de l'espardenya, en Pere, l'Alba i el Marc. En Marc em posa les cintes a la via:

- Recoponostiofono (6a): A la guia de rockfax diu "tricky" i realment ho és, té un tramet al mig de la placa on s'ha d'anar navegant cap a la dreta i a l'esquerra per seguir els pocs cantets que hi ha. No aconsegueixo encadenar, no m'aguanten els dits! 

Mentrestant, l'Oriol i l'Edu s'en van més a l'esquerra, a provar:

- Peus Negres (6a): Via amb una entrada per fer-te mal, bavaressa/diedre amb la xapa alta i complicada de xapar. A partir d'aquí un tramet fàcil i al final pots triar anar per la placa (com van fer l'Oriol i l'Edu) i on el grau puja, o fer com jo aprofitant el diedre que es deixa fer millor.

Aquesta és de l'Oriol en un 6c del gegants, però així tallem tant de text...

Ens ajuntem tots un cop més i baixem cap a l'Arrepenjada. Ens posem en varies vies, nosaltres vem fer:

- La pandilla (V+): via a la dreta de tot, no excessivament recomanable la veritat. Té un tram de fisura després d'una repisa amb una mala caiguda i passat això o vas recte fent un aleje bastant guapo, o aprofites una xapa de l'esquerra que és de la via del costat i que complica la via.

En Pere al V+ i en Jordi a la pastera...

Mentrestant l'Edu s'ha posat a la via del costat, i en el tram final no pot arribar a la següent xapa. Quan baixo li poso una cinta ben llarga, i aconsegueix acabar-la de montar. La provo en top, amb la motxilla  a l'esquena per pujar la càmara i fer unes fotos:

- La pastera del dimoni (6a+): dura pel grau proposat, té un petits pas per superar un desplomet i arrives a la placa final amb uns passos tiesos de romos complicats. Nosé si era per ja els metres que portàvem a l'esquena, però em va sembla dura. En Jordi li fot un pegue en top i després de patit com tots arriba a la cadena, s'ha d'anar pillant ritme!

La sempre incomode posició del fotògraf!

Un cop feta aquesta només ens queda com els bous, l'Oriol i en Marc, es barallen amb un parell de 6b's i un 6c, i pujem a veure el gegants per dins, quin lloc més guapo! Mont-ral ens ha agradat, potser el grau una mica apretadet??

En Marc apretant a un 6b amb "canyardus"...

i el moment de la victòria (o encadene!)

Primera visita a Can Jorba

Nova visita a Montserrat, a descobrir un sector nou, cosa que no és molt difícil tenint en compte que són gairebé infinits els sectors de la nostra montanya màgica. En aquest cas Can Jorba. Per no perdre la costum, no trobem el sector a la primera, i acabem a la Vinya Nova, però gràcies a la guia de Montserrat Sud, acabem arribant al lloc correcte. En principi, l'aproximació era fantàstica pel Jordi, doncs en teoria és de 5 - 10 minuts. El que el Jordi ni nosaltres no sabiem, és que hi ha una pujadeta per arribar fins al sector, però bé, sempre és bo per tal d'escalfar una mica. Ens decidim pel sector central o del columpi:

Columpi que dona nom al sector, amb la Sandra assegurant al Jordi

I ens posem en les dues vies més fàcils del sector:

- Xapes Negres o De la Marta (V+, el nom segons la guia o segons Onaclimb): Via típica de placa Montserratina, d'anar fent, col·locar bé els peus i amunt. Un pas complicat quan portes uns 7 o 8 metres. Oju! a la guia posa 20 metres, però amb corda de 30 queden 3 o 4 metres de corda! No encadeno de primer, el Jordi si, el Sergi també de segón, i per la Sandra, nova actora d'aquest blog, significa la primera via a Montserrat! enhorabona!

Primera via Montserratina de la Sandra, patint!

- Hora Violeta (V+): Uf, V+ d'aquells d'abans, molt més difícil que la anterior. El principi vertical i de cantos petits, força complicat, no encadenem cap de nosaltres. Quan pujo jo, animat amb la bona pinta que tenen els segons llargs que surten desde allà (lleuger desplom amb el que semblen bons cantos), segueixo amunt, buscant el segon llarg de Tic, tac, toe.

Jo mateix a la primera part complicada de la via

- Tic, tac, toe (6a+ el segon llarg): m'hi poso, però m'equivoco i em poso a la via nova que hi ha al costat, que es tracta de un 6b de 35 metres (xapes noves). Quan arribo el desplom, m'adono que haig de bloquejar de canto petit i dolent per xapar, ho intento un cop i faig un bon vol. Deixo un mallon i em baixo extranyat. Efectivament, quan estic a baix ens adonem del error. Torno a pujar i ara si em poso al llarg que volia. El pas és similar al anterior, però el bloqueig s'ha de fer de una pedra d'aquelles vermelles enorme, però plana, que és una mica millor d'agafar, tot i que també costa. Després de diversos intents aconsegueixo xapar i segueixo amunt. Després d'això tumba i es posa vertical i arribes a un segon desplom. Però aquest es fantàstic doncs els cantos son bonissims i es fa molt bé. Bona via!

Dir que aquesta via, té una reunió que no em va acabar de convençer, doncs els parabolts estan collats directament a la pared i la cadena te una cinta vella per alla al mig, que sembla que la reforçi, però que dóna inseguretat. Així que ens baixem de la reunió del costat, doncs només es troba a uns parells de metres.

Mentre jo faig aquesta via, en Jordi ha n'ha provat una altra i ens la recomana, així que ens hi posem sense dubtar-ho:

- La fàcil (6a): de mateixa manera que la primera, via típica Montserratina, d'anar fent i moltes metres. Al final té una fisura/bavaresa que és molt disfrutona si s'agafa correctament. El grau em sembla un pel pujadet (que estrany!) doncs la veig similar a la primera, jo crec que amb un V+ ja estaria bé. El Sergi i el Jordi encadenen de segons, jo fallo de primer per precipitar-me al anar per la dreta en el pas més complicat, pel centre es fa molt fàcilment.

Part dreta de Can Jorba, amb els bous barallant-se amb vies complicades

Un cop desmontades aquestes vies, encara ens quedem amb ganes de més, així que ens posem en una via que acaben de fer una cordada d'americans, que no sembla molt difícil, doncs es veuen diversos forats:

- Ladysue (6b, 6a segons Onaclimb) i poso això d'Onaclimb perquè ho tenia apuntat a la guia, però pensavem que volia dir 6a fins a la primera reunió i 6b fins a la segona, però resulta que no, 6a era el grau antic, 6b és el grau "actualitzat". I realment, jo crec que li va molt millor, doncs no hi ha ni un dels forats que veiem que sigui realment bo. Via vertical de foradets, on és díficl veure on has de posar els peus doncs costa veure els forats un cop els has passat.

En Sergi en la Ladysue, passats els complicats passos de sortida

Jo em baixo un cop posada la primera cinta, contrariat doncs això no és 6a ni de conya. El Sergi la munta fins dalt, guarrejant al màxim, peu en xapa i ma en cinta i amunt. I el Jordi si posa de segon i diria que va encadenar, això si, ell mateix va dir que si l'hagués fet de primer no li hagués  anat tant bé. Mentre ells dos es barallen amb la via, jo agafo la càmara i m'en vaig a tirar algunes fotos, doncs la vista del sector dret desde aquí val molt la pena. Però això ja serà motiu d'un altre post ;)

Un cop acabada, desmontem el tinglado i avall que ja es fa fosc. Abans de pujar el cotxe, petit moment d'emoció/tensió de no trobar les claus del cotxe, ufffff ja les hem trobat! cap a casa!

La prova que vem acabar ben tard!