Cap de setmana frenètic!

Seguim posant el dia el blog, aquesta entrada correspon al cap de setmana del 16 i 17 de maig, que vem tenir una activitat extrema! Tot va començar divendres a la tarda amb l'Edu a Gelida, en una altra de les nostres sessions de divendres tarda aprop de Barcelona. Ens trobem al pàrking cap a les 4.30 de la tarda i enfilem cap a les parets. Ens n'anem cap al sector Font freda dret, que hi tenim bastant feina. Ens posem per escalfar en:

- via 8 (5c): Via de una apretadeta en un diedret amb un pas extrany, m'agrada més el cinquè de la seva dreta per escalfar.

- via 6 (6b): El que havia estat el meu primer 6b feia un dies, la montem haviam si l'Edu el tatxa. Que bona que és aquesta via, em sembla que és d'aquelles que s'ha de fer sempre! La torno a encadenar i l'Edu està apunt però falla en el pas clau per sortir del bombet.

Al baixar li posem unes quantes vies a la via del costat:

- via 5 (6b+): M'hi poso de primer, però m'haig de penjar en les dues xapes dures de la via, és similar a la del costat però les apretades són un pèl més fortes. Tot i així és una mol bona via també, la part de dalt és inclús millor que la de la seva veïna, queda pendent! L'Edu també la prova, però la veu dura i va fós del seu intent anterior.

S'ens fa fosc i tenim compromisos, així que tornem cap a casa. El dia següent parlo amb l'Ivan i el Marc haviam si van a escalar, i em diuen que van a la tarda a Gelida, així que Sant tornem-hi! ens trobem a la mateixa hora, cap allà a les 4, al final venen tot una colla de Terrassa. Jo faig cordada amb el Marc, i ens posem en (font-freda centre):

- via 3 (V+): via testimonial per escalfar, no és que valgui molt la pena i la part de dalt per arribar a la reunió és molt facileta però té molt sorreta.

- via 1 (L1: V+ i L2: 6a): Aquesta si que és bona, ja l'havia encadenat anteriorment però val la pena repetir-la. No l'encadeno doncs les condicions no són les millors, les regletes de la part superior necessiten de menys humitat. El Marc si que l'encadena, però li sembla més dura que el grau proposat.

Recollim els trastos i anem cap a la part dreta, que el dia anterior vaig deixar feina! El Marc em posa les cintes i li faig un pegue al meu project:

- via 5 (6b+): amb les cintes posades i saben els passos això és un altre tema! vaig a la idea, dos mans bones, pas llarg al forat bo de dretes, xapo la primera difícil, pujes molt els peus, agafes el canto punxegut de dretes, xapes la segona díficil i llavors fe en la fisura i anar pujant ràpid els peus i... ja he passat la secció difícil! ara només queda aguantar fins els nervis i el comentaris del Marc per fer-me posar més nerviós fins dalt i ja està! primer 6b+!

Ja tenim la feina feta, mentre encadenava a arribat en Pere que ve de fer via llarga amb la Bàrbara i encara té forces per fer un vieta! això s'ha de celebrar, com que fa temps que em sento dir que les braves del Ventorrillo a Terrassa són més bones que les del Tomas, així que anem a comprovar-ho! ejem, ejem... són diferents...

Del sopar surt plan pel dia següent, pujem a Ogassa amb l'Ivan, la Carol, el Pere i la Bàrbara. Així que diumenge em llevo i d'hora i passo a recollir la Bàrbara, que s'adorm i després d'esperar-la una estona decideixo anar tirant amunt. Ens trobem amb en Pere i ens posem a la feina:

- Les arenes (V+): ja l'havia fet, és una via maca i bona per escalfar.

- Via del gat mesquer (6a): uf, via molt alpina, amb només un passet de diedre/desplom, la resta no deu passar de IV+. No m'acaba de convèncer! tot i això surt a vista.

- Els ulls de la Gemma (6a): aquesta si, viote! 15 metres de desplomet i canto, van inflant fins a arribar a la reunió ben justet de forces! Encadeno a vista però in-extremis.

Tornem cap al sector de la repisa, el Pere vol fer un V+ per desescalfar, però el pico i es posa en:

- Apren a volar (6a+): i encadena a vista! marxa ben content. Jo paro per dinar i després m'hi poso assegurat per l'Ivan. No li veig el color i m'acabo penjant a dos xapes de la reunió. Vaig fós de tanta activitat, les xapes allunyen i no estan gaire ben posades i és un via atlètica, així que em baixo que encara ens farem mal. L'Ivan l'encadena patint bastant, enhorabona Pere!

Jo ja ho tinc tot fet, però encara tinc temps de montar-li a la Carol la via Pirates (IV+). Destacar que la Carol la va fer de primera (era el seu primer cop) i la va encadenar! a més a més, l'Ivan es treu el ballet del trencadits (6c) i king kong (6b), totes dues a vista, així que ja tenim excusa per anar a fer unes birres. I això va ser tot en un cap de setmana intens!

Tornant a Gelida a rematar la feina...

Comencen a allargar els dies, i amb això comencen les sessions de divendres tarda. A més a més, el temps pinta malament pel cap de setmana (per variar) així que s'ha d'aprofitar. Aquest correspon al dia 17, i amb l'Edu agafem el cotxe i anem a Gelida. Quan passem per Castellbisbal, cauen 4 gotes, el cel està en plan apocalíptic, sol i núbols negres. En aquest moment em truca el Marc, també s'apunta!

Arribem al pàrking i ja veiem el cotxe del Marc, que ja ens espera a peu del sector clàssic. Ens n'anem al sector central de la Font-freda. Em cedeixen la primera via del dia:

- num. 17 (V+): via de canto amb una entrada a la reunió guapa. La resta, la roca no té bona pinta, sembla que es vagi a truncar i sona buit en algun lloc.

L'Edu també encadena i el Marc puja pitant. Anem al sector dret on el dilluns anterior vaig deixar un projecte (veure post anterior). Porto tota la setmana pensant en els passos del crux, tenia una sensació extranya com de por de oblidar la seqüència ara que ja creia que la tenia. El Marc s'ofereix a posar-me les cintes així haig d'anar més a fondo, però li dic que en el xapatges no és on pateixes més. M'hi poso:

- num. 6 (6b): m'hi poso i vaig fent bé fins arribar al crux. Li foto a fondo després de xapar i em noto bé, molt segur. Agafo la bústia salvadora i surto del crux. Arribo fons a la repisa intermitja i m'entra la cagalera, pre-encadene. "Ara no caiguis, ara no caiguis!", ben nerviós vaig fent i arribo fins a la reunió. YUHU!!! el meu primer 6b!!!!! som-hi!

En Marc si posa de primer i sorprenentment no encadena, ha intentat la meva seqüència i no li va bé per falta d'algun centímetres. Després si posa l'Edu i cau en el crux, però ja sap els passos i segur que el pròxim dia encadena.

Ens n'anem cap al sector central on el Marc hi té una via ullada. La encadena de primer a pseudo-vista doncs l'havia provat però feia molt temps i es treu el mal gust de boca de la via anterior. Jo i l'Edu li fotem un pegue en top:

- num. 10 (6c): comença en un pas durillo on com més alt siguis millor, per agafar dos laterals bons. Desde aquí, pas llarg a un canto pla molt gros. Aquí tenim el primer crux, en Marc passa per una regleta molt dolenta per agafar-ne un de una mica millor a sobre el pla. Nosaltres el fem anant directe a la menys dolenta. Després passos d'anar fent fins a arribar al crux de veritat per sortir del sostre. Uf que dur! un canto extrany una mica rom, lateral normalet i pas a un llarg, tot això sortint del sostre! després fàcil fins a la reunió.

La via és dura, però bé ja va bé d'anar provant vies d'aquest grau. En fi, una bona tarda d'escalada!

Marato de vies per Gelida

Entrada corresponent al dilluns de festa de semana santa, després de molt dies de mal temps durant les vacances, veiem una finestreta de bon  temps per al dilluns abans de tornar al curro i ens deicidim aprofitar-la. Així que amb el Marc, l'Ivan i la Carol enfilem cap a Gelida. Arribo desde Barcelona i ells encara no han començat a escalar. Anem cap al sector del final de tot, fa un solet fantàstic i es pot escalar sense samarreta. Així que em poso amb el Marc a (resenyes del groinket):

- num. 14 (6a): Via maca, placa al inici i pas en el desplom, després d'això només queda aguantar amb el coco l'aleje fins a la R. Estic fred i em penjo en el desplom, després el resolc sense problemes.

La repeteixen els dos bous i inclus la Carol, i ens donem per escalfats. L'Ivan ha montat una altra via que ja havia provat, així que m'hi torno a posar:

- num. 15 (6b): via similar a l'anterior, amb una placa una mica més fineta, un pas més dur al desplom, i al final un pas difícil i amb la xapa massa avall pel meu gust. Arribo bé fins a l'últim pas, però no em dona bon rotllo i em penjo per mirar-me'l. Tot i així, em costa, el trobo duret.

Anem cap al sector central, i amb en Marc ens posem en una via que està soleta:

- num. 1 (6b, encara del sector dret): és una via a bloc, tot ben concentradet en 5 passos al mig. Surt vertical amb canto, però tomba  i és mooolt fàcil. Passes aprop de un rusc (glups!) i es comença a posar tieso. Un parell de passos i ja som sota el desplom, i allà està el pas. Fisura dolenta, pas d'hombro amb un canvi de pes exagerat, tridit bo, fisura amb la mà alrevés i bústia. Dificil a vista, el Marc falla i jo tampoc ho veig. Queda com a project, la via és guapa.

Mentre feiem aquesta, l'Ivan ha montat una altra via, i ha fallat en el "a vista" a la placa final. M'hi poso en top, per anar practicant:

- num. 12 (6c, ja del sector central): la primera via que provo d'aquest grau (havia provat un 7a un dia a subirats). És dificil, però no impossible, el que falta molt pila. Pas inicial de fisura, passem un sostre amb bústies, un altre sostret fàcil i llavors es posa entre una figuera a dins d'un diedre. Al final una placa regletera t'acaba de matar. La via estaria bé sinó fós pel pas de la figuera, m'ha semblat una mica "guarro".

Tornem al sector dret, a fer una via fàcil perquè la Carol pugui disfrutar. Em poso en:

- num. 10 (V+): via maca per escalfar, el pas més difícil és a baix en la placa grisa, després festival de canto. Encadeno a vista.

Agafem tots el material i ens n'anem al sector clàssic, els bous tenen ganes de posar-se a prova en un 7a. Els hi recomanen un 7a+, nosé com es diu. Arribem a la via, i hi ha un noi fent-la. La encadena, baixa i ens demana fotre-li un altre pegue, torna a pujar i tot hi fotre un bon vol per culpa de un canto mullat, la fa flutant. Baixa i seguidament sense descansar es fot en un 7b+ (que també encadenaria). Hi ha gent que està molt forta! Amb això arriba en Pere fanàtic de un dinar a Terrassa. Ens en tornem al sector dret, i l'asseguro al 6a que hem fet. Després d'això, li demano que m'asseguri en una via que tenia ullada de feia temps.

Mentre em poso els gats, m'entra sorra en l'ull i cometo l'error de rascar-me'l. Em comença a plorar a tope, tot i això m'hi poso:

- num. 6 (6b): Viote! ja feia temps que la tenia vista, i era tal i com l'imaginava. Festiva de canto en lleuger desplom, i quan s'ha de sortir d'aquest un passet de romo, lateral, tridit i pas llarg a la bústia. No encadeno per les circumstàncies i perquè no em se els passos, però queda pendent...

Després d'això anem a buscar els bous, ja estan desmontant, han hagut de montar la via amb el pedal. El dolor a l'ull va a pitjor, i no em veig en cor de conduir fins a Barcelona. Així que el Marc agafa el cotxe fins a Terrassa, i d'allà a Barna. 

En resum, un dia on he encadenat poc, però provat vies en el meu límit i per sobre, un dia productiu! 

Vendaval a Gelida

Doncs sí, el dia del famós vendaval s'ens va acudir anar a Gelida. Vem anar en dues tungades, els més matiners (Edu, Isabel i l'Alba) ja eren allà cap a les 9.30, jo i l'Oriol vem arribar cap  a les 10.30 - 11. Quan sortiem de Barcelona vem flipar amb el vent que feia per l'autopista, però al arribar al sector semblava que allà no bufava tan fort. Trobem el primer grup fent la via Clàssica, del sector Font Freda Central, que ja haviem fet algun altre cop. L'Oriol i jo ens posem amb:

- Del Antonio (V+): primer parabolt massa alt, et jugues una bona galeta. La via té dos apretades, una al començar i l'altre a tres quarts, un passet més vertical. Encadenem els dos.

- via 3 (V+): Més ben assegurada i més maca, comença per una mena de xemeneia/diedre, i després té un pas en lleuger desplom però amb bústies. Encadeno però aquí comença el festival del vent, mentre estava escalant varies ratxes fortes ens toquen de ple.

Desmontem i intentem anar a buscar un sector més arraserat del i anem al sector del Font Freda dreta. L'Edu i les dues noies fan les dues últimes vies, primer la 17 (6a) i després la 16 (V+), i crec que van dir que van trobar més difícil la 16 que la 17, ja s'encarregaran de comentar-ho en més profunditat en els comentaris de la entrada, en cas de que m'equivoqui. Nosaltres ens posem en:

- via 5 (6b+): L'Oriol encadena a vista! jo m'hi poso en top, la via és molt bona! té una primera secció de 10 metres que va desplomant i va cansant, amb un pas llarg desde un romo per acabar de sortir del desplom i agafar bústia. Un cop passat això encara ens queden uns 12 metrets de V+ per disfrutar. La faig parant un cop en el crux. Queda pendent.

En aquest moment l'Edu, l'Isa i l'Alba marxen, hi han ratxes fortes de vent i fa força fred, a més el poc sol que hi havia s'ha amagat. Nosaltres encara aguantem i ens posem amb:

- via 13 (6b+): L'Oriol no pot encadenar a vista, té un pas de bloc al mig que el tomba. Jo m'hi poso en top, primer una placa força tècnica, no és fàcil, i després el pas de bloc per superar el desplom, amb un creuament molt heavy.

Mentre assegurava l'Oriol el vent es va fent més fort i em quedo mig congelat. Quan pujo no em noto els dits i el que s'està quedant congelat és l'Oriol. A més, a l'altra banda de la vall hi han unes torres elèctriques, que al tocar els dos cables van saltant guspires! quin yuyu! marxem cap al cotxe, com caigui una torre encara la liarem. Mentre baixem cap a l'autopista trobem una postal de Montserrat fantàstica...

Bon dia per Gelida

Seguim amb la crònica d'aquesta semana, amb el capítol de dilluns. L'Edu tenia lliure de la feina i jo com que encara estic amb el pfc i buscant curro, doncs també! Així que agafem els estris i cap a Gelida falta gent, que el primer cop que vem ser-hi ens va agradar molt!

Arribem cap a les 11, només un cotxe al pàrking i comença a tocar el solet a les parets. La temperatura és ideal i enfilem el camí de pujada. Passem per davant del sector més dur i ens quedem a l'inici del sector central (ressenyes del Groinket). Ens posem en la via:

- Clàssica (L1: V + L2: 6a): Com que avui portem corda de 35, empalmem els dos llargs. L'Edu si posa primer i s'ha de penjar en el pas dur del 6a. M'hi poso jo i encadeno al flaix! el tram de V és d'anar fent i el de 6a té un parell de xapes de regletes típiques de Gelida, combinat amb un bidit invertit dolentot. Molt wapa! al estil Andrada decidim que la combinació del L1 + L2 i el grau dur del 6a es queda en total 6a+. Amb la corda de 35 sobren 3 o 4 metres.

Escaladora desconeguda una mica més a la dreta de la via

Ens movem cap al últim pany de paret i com sempre ens passa ens equivoquem de via i ens posem en la via 15 del sector dret:

- via 15 (6b): La veritat és que l'equivocació ja ens va bé, així pràctiquem. La via té 3 passos, separats per dos descansos bonissims. Primer una placa fineta i després dos desploms. Faig bé la primera placa, però m'haig de penjar per veure el pas en el primer desplom. Un cop superat, en el segon desplom em "ginyo" doncs el segon és el pas més xungo de la via i la xapa està molt avall pel meu gust. L'acabo montant per la dreta. L'Edu li fot un bon pegue en toprope. És una via maca i que no veiem descabellat encadernar-la. Queda pendent.

Ens posem en una via que ja vaig fer l'altre dia i em va agradar molt:

- via 12 (6a+): Li cedeixo a l'Edu perquè la provi a vista, però s'ha de penjar al entrar al diedre perquè no troba el peu adequat obrir-se de cames. M'hi poso jo, l'últim cop m'havia penjat abans del diedre, aquest cop aconsegueixo aguantar i encadeno. Visca! un altre 6a+ al sac i via tatxada!

Sector dels "lolos" a última hora del dia

Baixem de la repisa on està aquesta via i ens posem en:

- via 7 (6a): una via que passada la placa inicial entra en un diedre desplomat de molt bona presa. Al final té un sostret que sembla molt més dificil del que és, doncs té unes bústies enormes. M'hi poso jo primer i m'haig de penjar per montar el diedre. Uf, com peta els braços! un cop passat arribo fins a la cadena sense problemes. L'Edu li fot un bon pegue de primer i acaba fent un petit vol al diedre. La via és molt maca, però pensem que un 6a+ tampoc li aniria malament.

Amb aquesta ja arriben les últimes llums del dia i enfilem el camí cap al cotxe. En resum, segon cop que venim a Gelida i cada cop ens agrada més, hem provat 3 vies noves i totes 3 molt bones. A sobre hem vist 2 cordades en tot el dia!

Quan baixem cap  a l'autopista, ens trobem una posta fantàstica sobre Montserrat, i no podem para sense aturar-nos per fer alguna foto...

Salut!

Agradable descobriment: Gelida

Si, si, ja sé que la gent més vetarana que llegeix aquest blog dirà "ja em diràs tu quin descobriment!", però per nosaltres era el primer cop que anàvem a aquesta clàssica escola. I el resultat, en la meva opinió, no podia ser més positiu: em va agradar moltíssim! Em va agradar sobretot el estil de vies: llargues, variades, trams de placa amb regletes i foradets, trams de desplom amb força forats, tacte i color de la roca... Potser l'única pega és la gentada que hi havia, però es compensa amb l'elevat nombre de vies que hi ha.

Així el plan era anar a escalar diumenge al matí, i tornar a dinar a casa, així que busquem una escola que estigui aprop de Barcelona: Gelida. Agafem l'autopista, i tot i això el dia comená malament: accident just a l'alçada de Gelida, però en el sentit contrari. Al arribar a casa m'assebento que és una accident greu. Entrem al poble i miraculosament trobem la pista forestal a la primera (després que un ciclista ens intenti enganyar). Mentre seguim per la pista forestal, anem mirant on deu ser el parking i ens para un amable senyor gran, que ens veu en cara d'estar buscant les parets. Ens diu:

- Que veniu a enfilar-vos per les roques??? el camí és una mica més endavant, ja hi han 10 cotxes aparcats!

Escaladora desconeguda en la part superior de un via desconeguda

Efectivament, ja hi ha força gent,  però més n'hi hauria al marxar. Enfilem al camí i busquem el sector central i dret de les ressenyes del blog d'en Groinket (http://groinket.blogspot.com --> moltes gràcies per la feina desinteressada!). Al final, gràcies a la via 10 del sector dret, ens conseguim ubicar. Totes les vies fàcils estan ocupades, així que ens posem en:

- Via num.12 (6a+): Comença amb un tram de placa fàcil, fins a arribar a sota el sostre on hi han els passos més complicats, d'un forat bo i un bidit per agafar els cantells plans de sota el sostre. Després t'has de ficar per una mena de diedre estret, tibant de algun forat bo i algun de no tan bo. Un cop ben posat al diedre, ja el que queda és fàcil. La monto descansant abans d'entrar el diedre i el Sergi encadena en top-rope. Via molt maca pel meu gust!

El Sergi un cop superat el tram més difícil, encarant la reunió

Un cop desmontada estem motivats, així que decidim pujar per una via fàcil per al baixar montar un 6b que tenim al costat:

- Via num.10 (5a): via fàcil de diedre, bona per practicar aquesta tècnica. Al Sergi no li agrada, diu que això d'estar "envoltat" de roca no és lo seu. Potser faltaria alguna xapa, més que res per la gent que s'inicia i es posa en la via més fàcil, hi ha algun "aeljillu" que li dóna vidilla.

Mentre el Sergi monta la via, faig aquesta foto a un escalador desconegut, a la via 6 (6b)

Desde d'aquesta reunió, montem un top-rope a:

- Via num.11 (6b): això ja és un altra tema, comença gairebé igual que la 12, però una mica més a l'esquerra. El tram de placa inicial és la part més complicada, doncs es va tornant finet fins al punt àlgid sota el desplom, on els cantos són d'aquells que fan mal. Un cop sota el desplom, cal col·locar-se bé fins a agafar bons cantos per poder-ne sortir. Al arribar a la reunió reserva un passet divertit. Jo la faig penjat-me un parell o tres de cops, i el Sergi la guarreja un mica. La via és dura per nosaltres però també molt maca.

Jo a la via 12, la 11 esquiva el desplom per la part esquerra

Amb tot això ja són les dues, així que despertem a la Mireia (s'ens havia quedat ben dormida prenent el solet) i anem cap a casa. Mentre tornem cap al cotxe, observem un grup molt numerós de gent que està al sector central, fent unes vies que tenen molt bona pinta.

En resum, vies maques i molta feina a fer, tornarem segur!