dimecres, 18 de novembre del 2009

Una doble de via llarga!

Bones! uf si en feia de temps que no escriviem per aquí! i no serà que no em fet coses, però ja se sap, a vegades no es troba el moment/motivació per escriure en el blog. Sobre el que em estat fent durant aquest temps, doncs un munt de esportiva, algun encadenament interessant (6b a vista a Sant Llors per part meva i de l'Edu, algun 6b+ a Sadernes, en fi buscant el primer 6c), i alguna via llarga (per sobre de tot, l'aresta GAM al bisbe, llegir la divertida crònica de l'Oriol. Però com que tot això ja fa un temps, doncs més val actualitzar amb coses actuals. Així doncs, després d'un viatge pels USA (ja caurà alguna foto), fa 15 dies vaig recuperar la escalada amb el Pere i el Marc. El lloc escollit, com no, Montserrat, la via, l'area de servei. Entrem pels dos llargs del camí de l'alsina:

- Ll1 (6a+): tira el Marc de primer i uf com apreta aquest llarg! després de 3 setmanes de no escalar es famolt dur. Em va sembla bastant heavy per ser 6a+, i tant jo com en Pere vem "acerar" com uns campeons.

- Ll2 (V): m'hi poso jo de primer, és un llarg que té 3 o 4 passos inicials finets i una mica sobats i després deu ser IV. Com que no tenim dos cordes de via llarga, anem amb les dues cordes seves de 9 i pico, i com costa recollir les cordes!

Vista del monestir desde la via

Aquí ja arribem a la feixa on comença la nostra via, on s'hi posa el Pere:

- Ll1 (V): llarg curt i facilet, per arribar sota una bauma. Reunió incòmode, i més si fem cordada de 3 persones..

- Ll2 (6a+): aquest li toca al Marc (no ho hem fet bé ni res la repartició dels llars eh!). És un petit bloc per superar el bombet de trobar els cantos bons i després es deixa fer fins a la reunió.

Sortint del bombet, festival de cordes!

- Ll3 (V+): aquest em torna a tocar a mi, i en la meva opinió és el millor de la via. Un llarg en diagonal que superar un parell de bombets, el primer fàcil i el segon més xunguillo (o era al revés). Enmig del llarg em quedo amb un còdol a la mà que em fa estar apunt de volar, però per sort em puc estabilitzar i seguir amunt.

Jo mateix en la diagonal del llarg

- Ll4 (IV+): petita rampa sense molta història per arribar al mirador del ermitans que el Pere resol sense gaires "apuros".

Els personatges al cim de la via!

Arribats aquí menjem alguna cosa, i ens decidim a fer alguna altra via. Al Pere li sona que la panxa del bisbe té una via anomenada "per davant" que és fàcil, així que anem cap allà. Després de preguntar una mica, al final trobem el peu de via. El primer llarg sembla el més dur, i oh! casualitat! li toca a en Marc.

- Ll1 (V+): una rampa tombada es va posant vertical però amb uns bolos super xulos, fins a arribar a un passet més fi, però que si mirem bé els peus es surt sense problemes. Peazo llarg!

Disfrutant dels bolos del primer llarg

I ara ve l'aventura del dia, em poso jo amb el segon llarg:

- Ll2 (IV+): un llarg molt curtet, quan arribo a la reunió els hi comento que segueixo endavant. Com que no veig cap seguro, en comptes d'anar a l'esquerra com va la via, supero la bauma on em trobo per la dreta. No trobo seguros, però puc posar un alien. Quan estic a sobre de la bauma veig que la via va per l'esquerra així que em toca fer un flanqueig sense seguros però facilet. Amb molt de compte recupero la línia de la via i segueixo amunt. Arribo a la segona reunió opcional que marquen les ressenyes, però encara em queda força corda així que tiro amunt. Faig la canaleta, molt guapa i arribo al tram de III amb la corda que pesa un culló. "Aleix! et queden 10 metres! 5 metres! 3 metres! i de miracle arribo a l'alzina de la R3! al final m'he marcat un llarg de gairebé 70 metres, visca la navegació Montserratina!

Vista del monolits de Sant Benet, gairebé de nit

D'aquí una grimpada ens porta al cim, que assolim just quan es fa fosc, amb el temps justet per encendre els frontals, fer el rappel de baixada i corrents cap al cotxe que el Pere fa tard!

El dissabte següent torna a quedar la cordada triple, aquest cop per anar a Vilanova de Meià. Ens despertem d'hora i ens trobem a Terrassa, però llavors el Pere em dóna la noticia de que el Marc és baixa perquè estar encostipat. És just en aquest moment quan ens fem "caqueta", i pensem que sense el bow, millor anem a un altre lloc. Dit i fet, anem a St. Llorenç de Montgai. Després d'un parell d'hores en parem sota la primera de les dues vies que voliem fer. Hi ha una cordada de 3 en la 1era reunió, així que anem a veure com està la segona. Hi ha una cordada a la 3era, una a la 2ona, una a la 1era i una esperant per començar. Però això que és?? tornem a la primera via, i el que va de primer enfronta l'únic pas de V+ de la via i treu el estrep, així que fem un replantajmen de objectius, i decidim anar a Vilanova. Després de mitja horeta de cotxe, ens plantem a peu de la roca dels arcs, fa sol, de conya! ens posem el arnés i el catxarros, i fem cap a la via Tàrrega. Just quan som al peu de via, es posa a ploure, perfecte... ens esperem 5 minuts, però sembla que no para, tornem cap al cotxe, avui no és el dia... A mig camí torna a sortir el sol, així que ens animem i tornem a la paret, però canviem l'objectiu, anem a la navarro. Jo no les tinc totes per això de fer una via tant desequipada, però la veritat és que portem molt material (12 friends i un joc de tascons). Tot i així em poso en el primer llarg, preveient que el 2on és més dur:

- Ll1 (IV+, 3 pitons): Começo jo, arribo fins al primer pitó, abans poso un friend però. Començo a disfrutar, aquesta roca és la canya, i els friends i tascons entren molt bé. Arribo a la reunió (2 spits i un buril) i estic "on fire", que wapo!

Arriba el Pere, i ara el que no les té totes és ell, no se li dona bé aquest tipo de canto. Es posa en el segon llarg, però no ho veu clar i baixa. Cap problema, passa les cordes que ja tiro jo!

- Ll2 (V, 1 spit, 1 pitó i 1 buril): comença fàcil fins a arribar a un bombet típic. Aquí trobem els spit (que està nou), xapo i em penjo a mirar-m'ho. Hi ha cantos d'escàndol, així que pujo sense problemes, a partir d'aquí es va ajaient fins a arribar a una feixa on es fa reunió (2 spits amb argolles).

El pilar del Segre desde la R2

Just quan asseguro al Pere, un grup de 5 o 6 voltors es passeja aprop meu, un d'ells passant molt aprop, increïble! en Pere ja arriba més animat, després de flanquejar la feixa es posa en el següent llarg.

- Ll3 (V): i deu ni d'ho amb el llarg! comença vertical però amb canto, després un flanqueig una mica "expo" per encarar una placa on hi ha el pas de V. Hi ha un canto bo enmig de la placa, però després no hi ha res més, així que fem una mica de al-pinismo, i arribem a la penúltima reunió (diverses sabines).

- Ll4 (V-): aquest és EL llarg de la via! molt xulo, un muret vertical amb cantos boníssims, on els friends entren "a canyon" i que reserva el passet al final, sembla més fàcil anant pel diedre però no vaig veure cantos, així que encaro el bombet que es supera molt bé amb bons cantos, i arribes per terreny trencadot a la última reunió (gran sabina).

Vista de la paret darrera de la Roca dels Arcs, i al fons les primers neus als Pirineus

I ja som al cim de la roca dels arcs! només ens queden les fotos de rigor i baixar ràpid cap al cotxe, que el Pere torna a fer tard a Terrassa!

3 comentaris:

PGB ha dit...

Si és que sempre toca anar de pressa i corrents! Això no serveix per res! Pehgj!

MSN ha dit...

Aquestes casualitats dels llargs mes durs... El próxim dia us faré apretar una mica! ;)
A Vilanova ja m'hagues agradat venir ja! Oju paligru amb les gripes A's xungues! jeje
Salut xaiet!

Oriol ha dit...

Ei penya!!!!!!!! Primer de tot felicitats per haver fet una nova entrada.... començava a perdre les esperançes....
Aquest finde no ens apuntarem a Vilanova... llàstima pero es que tenim compromisos (el trikipoteo) ja tremolo... acostumats a anar a escalar i a no sortir de festa.... pero haurem de fer algo rollu GAM que va estar molt be!!!!!
Salut!!!!!!!!!!!!!!!!
Alerta aquest finde a la Bisbal Pere!!!!!