- Ll1 (6a): peazo de llarg! es tracta de una 6a que va de més a menys dificil. El més dur està en les 3 primeres xapes, que són finetes finetes. A partir d'aquí ja vas trobant canto i la cosa es va tumbant, i es comenverteix en un llarg molt disfruton. Una curiositat, les xapes estan a pam! però quan dic a pam, es que estan més aprop que la majoria de vies que podem trobar a Montserrat. Un llarg brutal, amb una roca boníssima, dels que fan afició.
- Ll2 (V+): aquest és EL llarg, amb majúscules. Un llarg vertical però amb canto inhumà, que va alternant forats boníssims estil sant llorenç amb patates i bolos enormes. El climax orgàsmic del llarg arriba en un moment que ens trobem un petit desplomet, que cal flanquejar lleugerament a la dreta inicialment, per acabar-lo atacant per un tram on trobem dos megabolos a la mateix alçada que són increïbles. Després d'això, el llarg s'ajau per entrar a la reunió. Sobre l'equipament, és correcte, no és tant exagerat com el primer llarg però tampoc hi ha cap aleje important.
- Ll3 (IV+/V): llarg de transició, es tracta d'un llarg més tombat que més que res és per anar a buscar l'últim desplom que ens portarà el cim. No té gaire història i no es gaire complicat, és molt més tombat però no trobem els cantos anterior. En el punt més complicat del llarg, trobem l'única pega de la via, un aleje considerable just en el moment que es posa una mica més dret. La veritat és que ens va extranyar, potser hi ha alguna xapa que no vem veure, però bé l'Oriol ho va solucionar posant un friend que semblava bastant ben posat.
- Ll4 (6a+): 6a+ de dos passos i morfològic. Es tracta de un bombet on les preses de sortida (que ja és vertical) són boníssimes, però els passos de sota s'ha d'apretar de romillos i algun bidit amagat. Jo no porto el chip d'apretar a muerte, així que ho soluciono amb un parell de A0 i després surto sense problemes. D'aquí al cim IV fàcil amb algun alejillo, poso un parell de friends, més perquè em feia il·lusió que per una altra cosa.
I amb això ja fem cim! com últimament arribem just per veure la posta de sol desde el cim de l'agulla. Això implica que s'ens està fent fosc, o sigui que tenim el temps just de montar el primer rappel, i treure els frontals de les motxilles. Empalmem els dos últims llargs, i després seguint les recomanacions que haviem llegit en altres piades, rapelem el ll2 i el ll1 individualment. Tota una experiència rapelar de nit, si es va amb molt de compte de fer totes les coses correctament, inclús diria que és fins i tot maco! Un cop al terra, només ens queda desfer el camí de tornada, petit moment de taquicardia al fer el flanqueig inclòs, i arribar fins al cotxe. En resum, VIASTRU amb totes les de la llei, val la pena la patejada de tres quarts amb pinxos inclosos!
PD: No hi han fotos perquè com acostuma a passar, ens vem quedar sense bateria al primer llarg...
2 comentaris:
Carai, quines aventures! Deu ni do amb les vies de tapia eh, ja comenceu a tenir força experiència.. Igual algun dia aconseguireu baixar sense liarla per això!!! A veure si a la propera m'hi puc afegir
Rampa manolito no te caigas!!!!!!!!!! Jaja, hi va haver un moment tensso!!!
Publica un comentari a l'entrada