dijous, 26 de novembre del 2009

Cap de setmana d'aniversari per Organyà

Però no el meu, sinó el d'en Pere, que molt fanàtic ell va organitzar una trobada amb tota la colla a Organyà, per passar el cap de setmana junts, escalar una mica i una mica de festa que sempre va bé. Així doncs divendres (fa 15 dies) al vespre sortim amb l'Oriol i l'Ane amb la seva nova super-furgo desde Barcelona direcció Organyà. Arribem cap allà a les 11, en el mateix moment que arriben en Pere, l'Alba i el Marc de Terrassa, i a la casa ens trobem en Mimo i l'Anna. Ens fotem un gran sopar amb el surtit de formatges que ens ha portat l'Alba (grande!) i ven tips a Dormir. El dia següent ens llevem tranquilament, i després de comprar els embotits de rigor ens n'anem cap als Roures. Fem la pujadeta esbufegant una mica i ens plantem a peu de via. Ens repartim ens diverses cordades, jo em poso amb el Marc, que és talisman, sempre que faig cordada amb ell encadeno bastanta cosa. Ens posem amb:

- Congost (6a+): una bona via per escalfar, comença vertical però fàcil per després tombar i posar-se encara més fàcil. A mida que anem avançant, la placa es va posant dreta, fins a arribar un tramo ben tieso, però sempre es va trobant canto. Surt al flash.

"Què fan aquests sonats penjat-se de les parets?"

Anem pujant de nivell:

- Bonjour (6b): via similar a l'anterior, amb l'inici vertical una mica més fi, i el tram final vertical bastant més finet, que fa apretar d'alguna que altra regleta. Molt bona, amb uns moviments molt xulos. Surt al flash també, el talisman Marc funciona!

Ens posem llavors amb un suposat 6c que el Pere ens diu que és molt assequible:

- Piruetes (6c): nosé si és o no és 6c, però a mi tampoc m'ha semblat descabellat amb aquest grau. Tot perquè te un pas morfològic només començar on si no ets alt quedes amb el braços molt estirats i totalment venut. M'haig de penjar en aquest pas, a partir de llavors surt més o menys bé fins dalt.

Aprofitem per menjar algo i ens n'anem amb el Marc a la dreta del sector. Trobem un parell de 6b+ que l'Oriol m'ha recomanat, em poso amb el que m'ha dit que era menys a bloc, més de conti:

- Filigrana (6b+): comença en una mena de fisura rara i bruta, i amb un pas perillós abans de xapar la segona xapa on pots anar molt aprop del terra. A partir de llavors ens hem de centrar en la línia de xapes, i superar un parell de bombets, el primer intens, i el segon amb més bústies però ja vens reventat. Tot i això surt a vista posant cintes, venga! primer 6b+ a vista i no m'ha semblat "soft" (tot i la fama del sector).

L'Oriol resolent un 7a bloquero al segon pegue

Seguim caminant cap a la dreta i el Marc decideix posar-se en un 7a a bloc, que el molt bow resol a vista. Jo estic animat, així que segueixo a tope:

- Ninota (6c): veiem aquesta placa fantàstica i cap allà anem. Comença amb un petit bombet però molt fàcil, amb molt de canto. Llavors et poses en una placa bonissima de franjes diagonals, on has d'anar agafant regletes, fent peu-mans, fins a arribar a un minibombet final on tens un pas de romo. Torna a sortir a vista! fantàstic! s'ha de dir però que m'ha sembla molt i molt soft per ser 6c, casi diria que em va costar més la via anterior, jo li posaria 6b+. Tot i així la via és 5 estrelles, i estic content perquè m'estan sortint coses i a sobre a vista.

Per avui ja hem fet el dia, cal dir que el sector m'ha agradat molt i molt. Potser si que el grau està una miga "regalat", el fet de que les xapes estiguin molt aprop també ajuda i a més també va bé de tant en tant anar a un sector d'aquest estil.

Sobre la festa, sense comentaris, només veure les fotos del Oriol al seu blog, i sort que no ha penjat els videos. Després vem montar una projecció de Progression, la última del Shawarna, tot i que n'hi havia algun que estava més atent a altres coses...

L'impressionant bòveda de tres ponts

El dia següent alguns decideixen anar d'excursió per Oliana, però els fanatics anem a escalar, destinació: tres ponts. Al loro quin sectorazo només arribar! val a dir que les vies intimiden... Repetim la cordada màgica, tot i que avui ni magia ni històries. Ens posem amb una de les vies més fàcils del sector:

- Camilo sesto (6a+): en les ressenyes antigues V+, en fi sense comentaris... una via totalment prescindible, sobadilla lletja, mal xapada i malparida en resum... surt a vista.

Jo mateix en un mega-repòs de la via

Ens mirem els 6b i 6c que després faria l'Oriol, però decidim posar-nos en una via d'abans:

- Rock tea (6b en algunes ressenyes/6a+ en altres): amb tot el respecte per l'equipador, una merda de via. Comença en una mena de diedre taronja, i llavors tens un pas en diagonal cap a la dreta, agafant-he d'una mena d'aresta dolenta, on si caus t'estampes directament contra una de les parets del diedre anterior. Quan arribo a aquest pas faig algun intent fallit, rellisco i em donc un cop al òs de la música, quin mal! baixo ben emprenyat... Puja el Marc i tampoc veu clar el pas, baixa, i resol el pas posant un tasconet i passant en A0. Tot i això, més amunt tampoc ho veu clar en un pas superfi de placa...

Deixem un moscata i avall, amb això ja hem agafat fred (no fa sol), ens ha baixat la motivació de cop i decidim que ja en tenim prou per avui. Ens dediquem a observar com l'Oriol resol a vista un 6b+ i un 6c, no sense patir bastant en els dos.

L'Oriol apretant en el crux del 6c

A
ixí doncs, un dia triunfada total, i el dia següent punxada total, vem anar a triar les dues vies més lletjes de tres ponts. Haurem de tornar, però quan faci més calor doncs feia massa fred. I això és tot el que va donar de si el cap de setmana a Organyà, que no és poc!

4 comentaris:

Pietro ha dit...

Home, jo la Rock Tea no la vaig trobar tant dolenta, una mica rareta i amb algun pas difícil de veure a vista, potser fins i tot amb alguna xapa mal posadeta, però la via en si no està malament!
I què dir del sector dels Roures! un dels meus preferits,...ideal per pujar la moral, jejeje. Felicitats pel encadenes.

Aleix ha dit...

Eis Pietro! potser si que la via no està malamnent, però el xapatge aquell de l'aresta amb la possible caiguda sobre el diedre amb va semblar una mica expo, i suposo que llavors ja s'em va "creuar"...

PGB ha dit...

Deixant de banda el pas llarg, la Piruetes no és 6c ni de broma :P

La resta de vies de la "plaçeta" em van semblar fàcils pel grau, però em costaria decotar-les. Tots els passos són molt evidents i pots anar per feina amb ritme.

Chapó per la Filigrana. Per mi un bon 6b+. A mi les ales ja se m'obrien (bé, ja em veu veure penjat com un xoriç hehe). Llàstima que no poguéssiu aprofitar bé el diumenge, la excursió va ser prou xula.

I res, gràcies per ser-hi! ;)

Oriol ha dit...

Així, així, portant el blog al dia, jeje.
Hem de fer la nostre versió personal de progression, jo proposo anomenar-la regression, i ens grabem cada un en el nostre project particular, podria quedar xulo, no?¿?¿?¿
Jo tinc camara de video i motivatzione, potser seran 3 o 4 dies de no escalar molt fanàtic pero si fem unes cuantes tomas pot quedar molt, molt guapo.