Last afternoon sesion a la tuaregs

Last but not least que deia aquell, dijous de fa 10 dies vem decidir anar a Montserrat a fer la que per circumstàncies varies seria la última sessió d'escalada estival, ja que avui ja s'ens ha acabat (a alguns més que altres) la jornada intensiva. Així que per concloure la temporada ens vem acostar amb l'Oriol fins a la vinya nova, més concretament a la cara est de la palleta, a fer la via Tuaregs. Havia vist moltes piades últimament d'aquesta via, i tothom la deixava molt bé, així que l'elecció va ser fàcil. Per arribar fins a la via, ens acostem fins al restaurant de la vinya nova, i agafem un camí que surt a la dreta del restaurant. Al cap d'una estona, a l'esquerra del camí, al costat d'una porta/torres de pedra surt un caminet de terra. Nosaltres decidim aparcar només agafar el camí, doncs portem un cotxe baix i no ens volem arriscar. Si es porta un cotxe una mica alt, es pot apurar una mica més endavant del camí, i estalviar-te 5 minuts a peu. Al final d'aquest camí trobem un torrent que va pujant direcció al pollegó. En un moment donat, trobem un creuament que a la dreta marca via ferrata de les dames, anirem a l'esquerra. A partir d'aquí, podem anar pujant pel torrent com poguem, o fer com nosaltres, seguir un camí a l'esquerra, que va resseguint el peu de les parets. Aquest camí és una mica "matojero", però ens estalviem cadenes i cordes fixes per remontar el torrent. La única pega, a part de 4 rascades que ens endurem, és un passet al final per una repisa d'un parell de pams, amb una caiguda a la nostra dreta en plan rampa, que fa una mica de "yuyu". Superat això, ja sóm al peu de la paret, on trobarem varies vies, la nostra és la de la dreta de tot. Ens sortegem els llargs amb l'Oriol, i surt que li toca començar a ell. Així que jo m'estalvio la placa de 6a del principi, però em tocarà el 6a+ del final...

- Ll1 (6a): peazo de llarg! es tracta de una 6a que va de més a menys dificil. El més dur està en les 3 primeres xapes, que són finetes finetes. A partir d'aquí ja vas trobant canto i la cosa es va tumbant, i es comenverteix en un llarg molt disfruton. Una curiositat, les xapes estan a pam! però quan dic a pam, es que estan més aprop que la majoria de vies que podem trobar a Montserrat. Un llarg brutal, amb una roca boníssima, dels que fan afició.

- Ll2 (V+): aquest és EL llarg, amb majúscules. Un llarg vertical però amb canto inhumà, que va alternant forats boníssims estil sant llorenç amb patates i bolos enormes. El climax orgàsmic del llarg arriba en un moment que ens trobem un petit desplomet, que cal flanquejar lleugerament a la dreta inicialment, per acabar-lo atacant per un tram on trobem dos megabolos a la mateix alçada que són increïbles. Després d'això, el llarg s'ajau per entrar a la reunió. Sobre l'equipament, és correcte, no és tant exagerat com el primer llarg però tampoc hi ha cap aleje important.

- Ll3 (IV+/V): llarg de transició, es tracta d'un llarg més tombat que més que res és per anar a buscar l'últim desplom que ens portarà el cim. No té gaire història i no es gaire complicat, és molt més tombat però no trobem els cantos anterior. En el punt més complicat del llarg, trobem l'única pega de la via, un aleje considerable just en el moment que es posa una mica més dret. La veritat és que ens va extranyar, potser hi ha alguna xapa que no vem veure, però bé l'Oriol ho va solucionar posant un friend que semblava bastant ben posat.

- Ll4 (6a+): 6a+ de dos passos i morfològic. Es tracta de un bombet on les preses de sortida (que ja és vertical) són boníssimes, però els passos de sota s'ha d'apretar de romillos i algun bidit amagat. Jo no porto el chip d'apretar a muerte, així que ho soluciono amb un parell de A0 i després surto sense problemes. D'aquí al cim IV fàcil amb algun alejillo, poso un parell de friends, més perquè em feia il·lusió que per una altra cosa.

I amb això ja fem cim! com últimament arribem just per veure la posta de sol desde el cim de l'agulla. Això implica que s'ens està fent fosc, o sigui que tenim el temps just de montar el primer rappel, i treure els frontals de les motxilles. Empalmem els dos últims llargs, i després seguint les recomanacions que haviem llegit en altres piades, rapelem el ll2 i el ll1 individualment. Tota una experiència rapelar de nit, si es va amb molt de compte de fer totes les coses correctament, inclús diria que és fins i tot maco! Un cop al terra, només ens queda desfer el camí de tornada, petit moment de taquicardia al fer el flanqueig inclòs, i arribar fins al cotxe. En resum, VIASTRU amb totes les de la llei, val la pena la patejada de tres quarts amb pinxos inclosos!

PD: No hi han fotos perquè com acostuma a passar, ens vem quedar sense bateria al primer llarg...