Visita a la desdentegada

Bones! després de un cap de setmana de descans doncs alguns estaven turisme rural i altres (bueno, més aviat només jo) de retrobrament post-erasmus al oktoberfest de Munich, recuperem la nostra activitat escaladora. I deicidim, juntament amb el Sergi, el Jordi i la Mireia d'anar a la desdentegada. Ells no hi havien estat mai, jo hi havia estat un parell de cops, però feia ja un any i mig que no hi tornava.

Tot i ja haver vingut altres cops a la desdentegada, ens passem de llarg primer el desvio només sortir del aparcament del vermell, i després també ens passem el caminet que puja a peu de via, seguint per el sender que va a la cova de l'arcada. Quan ja estavem a punt de recular, una parella ens indica que més endevant hi ha un caminet que torna a pujar cap a les vies. Els hi fem cas i realment si que existeix el camí però està molt i molt brut. Així que després de fer una mica el porc senglar, arribem a peu de via.

Ens dirigim al sector on hi han les vies de la 14 a la 18, amb la intenció de escalfar amb un dels V+, però ens trobem que estan pràcticament tots ocupats, i com que comparteixen reunió, deicidim posar-nos en la única via que hi ha lliure:

- num. 14 (6a+): jo ja l'havia fet fa un temps, però la vaig fer a dures penes, agafant-me de varies cintes per xapar i progressar. S'hi posa el Sergi de primer i quan està al pas més dur, fa un vol bastant maco. Es bloqueja i demana que el baixem. Al baixar diu que té el dia MARIQUILLA! com pot ser?? si és el sector d'escalada amb les xapes més aprop! bé, coses de la ment, a vegades és té el dia dolent i no si pot fer res.

Sergi en el pas on va volar

S'hi posa el Jordi i l'encadena! i a vista! (potser el puritans dirant que no és a vista perquè podia haver escoltat alguna cosa, però dono fe que mentre jo assegurava el Sergi, ell no estava mirant). A més no el veiem patir gaire, per tant quan baixa li comentem que avui no s'escapa de provar un 6b.

Sergi a mitja via del 6a+

M'hi poso jo, amb la intenció de intentar lluitar-la al màxim per encadernar-la, que aquí les xapes estan aprop i es pot apurar a tope. Però a mitja via els peus ja no m'aguanten més, i és que quin mal que fa aguantar en aquells mini-peus. Com a mínim la pujo descansant un parell de cops però sense fer cap pas en A0.

Jo enmig del pas clau de la via 14

Un cop desmontada aquesta via, ens movem cap a la dreta del sector, amb la intenció de fer un 6a+, la via 26. Però ens adonem que també està ocupada, així que al Jordi no li queda més remei que montar un dels 6b's de la placa anterior (vies 22 a 25). Concretament ens posem amb la via:

- num. 25 (6b): s'hi posa en Sergi, però seguint amb la tònica del dia Mariquilla, es baixa de la primera xapa. Realment quan el cervell es bloqueja, no hi ha res a fer, el pròxim dia serà! Segueix el Jordi que la va montant poc a poc, descansant i guarrejant una mica, més que res per no cansar-se més del compte per poder arribar a dalt.

En Jordi en un d'aquests descans de peus!

Un cop montada, m'hi poso jo en top-rope. La via té una secció vertical al principi durilla, de cantos petits, després una secció central llarga una mica més tumbada però on segueix la tònica de petits cantos (on s'ha d'estar bé de continuïtat per poder arribar a dalt) i al final de tot, un petit desplom amb una sortida de cantos plans. És una via dura per a nosaltres, però més o menys l'hi veiem color! queda com a projecte!

Desconegut en la placa dels 4 6b's

Mentre jo assegurava al Jordi i posteriorment quan ell m'assegurava a mi, comencem a notar que la falta de sol (ja són les 5 de la tarda i no hi toca el sol) fa que a l'ombra es comenci a agafar fred. Així que decidim donar la sessió per acabada.

Contents per haver provat vies de graus "objectiu", enfilem el camí cap a casa, ara ja si sense perdre'ns i a la primera!