Cap de setmana a Margalef (Part 3 i útlima)

Segona i última nit a la zona d'acampada, després d el experiència de la primera nit, ens preparem millor per passar la segona i no patim tant fred com a la primera (tot i ser mitjans de setembre, de matinada arribem als 8 graus!!). Tot i no patir tant fred com la primera, jo em desperto amb els pues ben freds, doncs el meu sac és mes aviat de interior. Així que a la mínima que em desperto, m'aixeco i m'en vaig a estirar les cames i a tirar quatre fotografies, haviam si escalfo el cos! tot i aixecar-me d'hora, ja és un pel massa tard per agafar la hora bona i el contrast de llum és massa fort. Tot  i així faig alguna fotografia acceptable al embassament:

Embassament a primera hora del matí

Esmorzem tranquilament i agafem la guia per tal de decidir quin sector visitarem aquest matí. Estem dubtant entre el sector de el tobogan o els Cingles del Molí. Espantats pel fet de que a mentre esmorzem de bon matí fa força fresca, decidim anar als cingles, que hi toca el sol.

Els Cingles del Molí es un sector a peu de carretera amb 12 vies entre el V i el 7a+, però on hi ha 4 cinquens i 3 6a's. Les vies són llarguetes, de uns 20 metres i té un fantàstic aparcament a menys de un minut de les vies. Sector perfecte doncs per l'autor del títol d'aquest blog, en Jordi. 

Vista del troç central del sector, amb en Jordi a la via num.6

Arribem i ens trobem amb dues cordades, i  ens disposem a montar un parell de vies:

- Groga (V, via num. 5 de la guia): quina via més maca! sense cap pas més complicat que un altre i amb una roca fantàstica. Passa per un tram de una mena de roca moldejada per l'aigua molt curiós, amb una mena de grans interessants. Si li haig de posar un però, un "aleje" desde la penúltima xapa a la última, i de la última a la reunió, en terreny fàcil, la fa una mica "psicològica".

- Bon rotllo (6a, via num.6): via diferent que la anterior, doncs té un principi fàcil en una mena de fisura-bavaresa fins a pujar a dalt de una repisa. A partir d'aquí hi ha una placa tombada gris mooolt fineta, fins a un canto vertical salvador per xapar, i llavors segueix la finura, amb un últim moviment de fe sobre els peus per agafar un cantell salvador. A partir de llavors fàcil fins a la reunió.

Jordi en els passos finals de la placa

Mentre l'Edu i jo montem aquestes vies, amb l'ajuda de l'assegurament de l'Isa i el Xavi, en Jordi i el Sergi es mouen una mica a la dreta, ja enmig de la carretera, on en un monolit enorme hi han les 4 vies de més a la dreta del sector. Allà es posen en:

- "Sense nom" (6a, via num.9): Via vertical, amb forats bons tota l'estona, on el tram complicat és on desploma una mica. Via maca i atlètica, nomes encadena l'Edu.

Al baixar d'aquesta via, li posem les cintes i montem el top-rope a la via:

- "Sense nom" (6b, via num.10): Uau! si la via anterior era física, aquesta ho és més. El tram de desplom és més llarg, i els forats bons es van trobant. La prova de que la clau és trobar el forat bo, és que a mida que anem passant per la via, el Jordi que és l'últim a provar-la, l'aconsegueix fer descansant un sol cop. Via molt maca també, on l'únic punt negatiu és el principi, on la roca es trenca una mica.

Edu en una posició molt estètica, en el 6b

I això va ser el nostre cap de setmana a Margalef, una zona fantàstica, amb un munt de roca impresionant, hi tornarem segur!

PD: estrenem "layout" per les fotografies, algun millor que altre, encara m'estic acostumant a fer funcionar el potosho!