Bones! aquí estem un altre cop per explicar la nostra última sortida! va ser el cap de setmana del 13 i 14 de Setembre a Margalef, la coneguda escola de la comarca del Priorat. Era la nostra primera estada en aquest petit poblet perdut enmig del Montsant, per tant la visita i en concret el viatge fins allà requeria de un planejament anterior, el qual no es va dur a terme, amb el resultat esperable: desastre!
El nostre "team" es va separar en dos cotxes: en el primer teniem el Jordi com a Conductor, l'Aleix, el Sergi i la Mireia. L'hora estimada de sortida era sobre les 16.30, hora que es va retrassar per el sempre fantàstic retrobament amb els mossos, que van fer tornar al Jordi cap a casa seva a buscar la documentació. Al final van fer la seva arribada a Margalef sobre les 20.30, i es van dirigir al refugi a buscar el llibre de ressenyes. Un cop amb el llibret, van anar a la zona d'acampada d'aprop del embassament i van plantar les tendes per a esperar al segon grup.
El segon grup, format per l'Edu, la Isabel i el Xavi, va sortir de Barcelona cap a les 18.30 i va arribar sobre les 21.00 a Margalef. El problema va ser trobar-se amb el primer grup, doncs la falta de cobertura ho va complicar tot bastant.
En fi, un cop relatats els problemes que s'han de tenir en compte per properes sortides, passem al que realment interessa que és l'escalada. Margalef és un lloc increïble, hi han un munt de sectors equipats i possibilitats pràcticament infinites per equipar encara. La roca és un conglomerat curiós, doncs al revés de Montserrat on s'ha de buscar quina pedra és la bona per agafar-s'hi, aquí s'ha de buscar quin forat deixat per un pedra que ha caigut és realment bo.
Vista desde la zona d'acampada
Dissabte al matí, després d'una nit més còmoda per alguns que per altres, ens dirigim al sector Can Llepafils, sector enorme on abunden les vies fàcils, de fet la més dificil és un 6b (de un total de 37 vies!). Abunden els quarts i cinquens. Comencem trànquilament i montem 3 vies fàcils, en una placa tumbada de uns 15 metres d'alçada:
- Tronco quemao (IV, num. 24 de la guia): via tumbada amb cantos grossos, sense cap pas díficil, es deixa fer molt bé.
- Katulina (IV+, num. 25): en la tònica de la anterior, fàcil amb un aleje en la última xapa que la fa no del tot recomanable per a principiants de primer.
- Rosco guarro (V num. 26): lleugerament més vertical que la anterior, potser s'han de buscar un mica més els forats, però s'acaben troban.
Placa on hi han les 3 vies, amb Xavi al quart
Diria que aquestes 3 vies les vem encadenar tots (alguns en top-rope i alguns de primer), així que passem a buscar reptes més seriosos. Ens movem a la part esquerra de la paret, on hi han les vies més dificils. En aquesta part de la paret, el que dona grau a les vies és un pas de bloc en la primera xapa, doncs la base de la paret és una bauma que cal superar per accedir a la placa superior. Un cop a la placa només queda aguantar fins a dalt, però sense excessives dificultats doncs torna a tumbar. Aquí provem:
- Llepafils (V+, num. 17): aquesta encara no està sobre la bauma, està al costat, la monta el Sergi mentre jo i el Jordi intentem montar la via següent. No se que tal era doncs no la vaig provar, però diria que era un via interessant.
- Desakato (6a, num. 16): primera de les vies que provem de la bauma. Però que és això?? entrada relliscosa i de cantos petits, no encadenem i de fet no aconseguim fer el pas sense estirar de la primera cinta. Al baixar montem un top-rope a la via...
Jordi passat l'entrada matadora de la via
- Callaunrato (6a+, num. 14): si a la d'abans no li veiem color, aquesta encara menys. Entrada desplomada, amb bloquejos de cantos petits fins a arribar al canto bo, a l'alçada de la primera xapa, amb el corresponent risc de castanya si la fessim de primer.
Aquestes dues vies ens demostren que els passos de bloc no són el nostre fort, ens falta entrenar molt! tot i així em resisteixo a no poder fer cap de les vies d'aquest pany de paret sense haver-m'he d'agafar d'alguna cinta, així que al baixar li poso les cintes a...
- Puerto Hurraco (6a. num 15): Només la prova jo i torno a fracassar, entrada potser més assequibles de les 3, però el cansanci fa que ja no pugui fer res, i passo les dues primeres xapes estirant de les cintes.
Jo mateix un cop passat el tram difícil, quan la via ja tomba
Aquí s'acaba la sessió matinal, desmotivats amb la nostra lluita de poder assentar el 6a!
4 comentaris:
Que guapa la descripció del matí del dissabte a Margalef. Com t'ho curres Aleix ! Ara falten les altres parts ! Com que no treballes ... ja les podries continuar fent tu !
No veu arribar marejats a Margalef?
mira que hi ha revolts!!! Felicitats per l'activitat, una zona maca com poques.
Deu ni do els revolts! pero ens ho vem pendre amb molta calma. La veritat és que la zona és increïble, segur que hi tornarem, que ens va quedar molta feina per fer!
jo vaig ser-hi la setmana despres, tambe per primer cop i em va encantar. vaig fer el sector que heu fet vosaltres i la roca em va semblar genial per la seva adherencia.
jajaj jo em vaig marejar amb els revolts.
salut!!
Publica un comentari a l'entrada