Bones! aquest es un post d'introducció al grup d'escaladors que escriuran en aquest blog, un grup de gent jove amb ganes de explicar les seves historietes i millorar en el que els hi apassiona: l'escalada.
Som un grup bastant numerós però els que serem els autors principals d'aquest blog seran 4: l'Edu, el Sergi, el Jordi i el que escriu, l'Aleix. Tots 4 som enginyers de la UPC (els 3 primers de telecomunicacions i jo de informàtica). Farà cosa de menys de 2 anys que intentem anar a escalar el més sovint possible, normalment un cop al cap de setmana, tot i que farà cosa de 3 mesos que ens hi hem posat més seriosament, intentant anar 2 i inclús 3 per setmana. Això ha coincidit amb un cert increment del nostre nivell d'escalada i és per això que ens hem decidit a fer aquest blog, per tal de tenir un "diari" de les nostres escalades i perquè no, potser conèixer més gent del "mundillo". Així que sense més dil·lació passem a presentar un per un els integrants del blog:
- Edu o el mestre de la tècnica: en la meva opinió, el que escala millor de tots nosaltres. És el que domina més la tècnica i sinó fos per la resta del grup, podria fer vies de més grau (ja saps Edu!!)
Edu en un 6a+ de Sadernes, sector can Pixa
- Sergi o el "crack" master: ultimament guanyant molta
confiança anant de primerde corda, se li donen molt bé les
vies on trobem alguna fisura
confiança anant de primerde corda, se li donen molt bé les
vies on trobem alguna fisura
Sergi en el Llaminer (V) del Vermell del Xincarró
- Jordi o dits de ferro: tal i com el seu sobrenom indica, se li donen molt bé les vies on els cantus són petitets i fan mal!
Jordi a la via num.9 (V+) dels Graus, Montserrat Sud
- Aleix o el motivat: el més jove del grup, el que fa menys temps que escala però el que està més motivat, sempre té ganes de escalar (potser perquè el fet d'encara no tenir feina fa que tingui més temps per escalar...)
Aleix a Pirates (IV+) de Ogassa
- Isabel o la que li agrada disfrutar: com que no té tot el temps del món per escalar, quan vé li agrada passarsho bé i no arrisca massa, però ja en sap prou per fer de primera vies fàcils. Algun dia ho provarà!!
Isabel a ?? (V) de Penya Ginesta
Isabel a ?? (V) de Penya Ginesta- Xavi o el tapat: un habitual del Climbat, li falta una mica d'experiència en roca, pero quan la tingui potser ens fa la pols a tots. Combina l'escalada amb partits aparentment inocents de futbol sala, però que no el deixen rendir al 100%.
Xavi a ?? (IV+) de Llafranc
- Mireia o la promesa: Coneixedora a fons els peus de via que esdevenen un magnific lloc de relaxació per a ella. Tot i haver-ho probat alguna vegada, encara no s'ha despertat en ella el virus de l'escalada. Anirà agafant confiança per canviar la foto?
Mireia a Sadernes
Aquests són els principals actors d'aquest blog, així que ara ja els coneixeu. Dir que tot i que pugui semblar el contrari, el nostre nivell d'escalada és bastant baix, diguéssim que com a molt podriem ser capaços d'encadenar un 6a+ (amb mooooolt d'esforç).
Per altra banda, i com a apunt personal, m'agradaria que aquest blog, ja que no serà una referència per la dificultat de les vies escalades, fós una "petita" referència per la qualitat de les fotografies penjades, doncs una de les meves passions és la de la fotografia.
Això és tot, ara ja sabeu qui són els autors d'aquest blog! salut!
3 comentaris:
Benvinguts a la blogosfera escaladora catalana :)
Jo encantat de llegir les vostres aventures i seguint el caire del vostre primer post, dire que soc eng. tecnic informatic de la UAB (uuuh a la fogueraaaa! xD) i tb soc un motivat/fanatic i per descomptat no escalo tot el que voldria pero algun dia podre i que es preparin els lolo-masters-bous! :P
Anims amb el blog, mola quan portes un temps i mires enrera i llegeixes alguna piada i veus que la via que havies descrit com xunguissima, ara te la fas xiulant! :D
holaaaaa!!! benvinguts tots!!! aqui em teniu: una que només fa uns mesos que escala pero boja per les parets; faig poquet grau i de segona jejjeje( bueno un III de primera a Margalef) i lo altre, vies disfrutones de màxim V, pero en realitat això no m'importa gens, el que realment conta es lo fantasticament be que m'ho passo i la companyia que tinc quan escalo.
tampoc tenim gaire temps, però el que tenim l'aprofitem al màxim.
això, doncs que estic contenta de veure un blog mes per aqui, endavant, salut i muntanya!!.
Benvinguts al club! el grau no importa, el que importa és com el fas i disfrutar fent-lo, i escalar, escalar i escalar, que com diu un amic meu, el món s'acaba!
Publica un comentari a l'entrada