dilluns, 12 de gener del 2009

Necessitem més pila per anar al Vermell!

Després del bon temps que anunciaven els meteoròlegs, al final aconsegueixo convencer a l'Edu per sortir a escalar diumenge al matí i tornar a dinar a Barcelona que té compromisos. Així que quedem a les 9 i posem direcció a Montserrat Sud, sector Vermell del Xincarró. Quan arribem al Bruc el termòmetre marca 2.5º i la muntanya s'ens apareix enfarinada:

Quina imatge més xul·la!

Carreguem els trastos i enfilem cap al sector. La idea inicial era anar a la placa de si lo se no vengo, el llaminer, etc... per acabar provant algun 6a+, però està tot ocupat així que anem més endavant. Ens posem en:

- Esther (6a): si posa l'Edu de primer i punxa! es baixa de la primera xapa, feia molts dies inclus mesos que no escalava a Montserrat i això es nota! M'hi poso jo i realment l'inici és molt finet i a més està lleugerament humit. Guarrejant una mica aconsegueixo arribar fins a la segona però al anar a per la tercera no ho veig clar i m'escapo per Rosa (V). Es deixa fer millor però dèu n'hi do com n'és de fina! L'Edu li fot un top-rope i no aconsegueix encadenar.

A veure si trobeu l'escalador!

Comencem malament, així que tornem cap a la placa per portavem com a objectiu. Les vies que volien fer segueixen ocupades, així que ens posem en unes vies que ja havia fet però no havia encadenat:

- El llaminer (V+): la via comença seguint una fisura diagonal enorme i té el pas al atrevessar la fisura per col·locar-te a la placa. Encadeno posant cintes i l'Edu al la treu al flaix. És una bona via, molt maca.

Ens posem en la via del costat, que també havia fet:

- Si lo se no vengo (6a): aquesta via mereix les  5 estrelles. És una placa d'anar fent amb un pas més intens de cantos més petits durant dues xapes abans de la meitat de la via. Després no s'ha acabat, cal aguantar-l'hi fins al final. La faig penjant-m'he un cop perquè no trobo el canto per sortir d'aquest pas més intens, costa una mica de veure. Però és una via preciosa.

L'Edu no la pot provar doncs, ja són la 1.20 i encara ens queda el camí de tornada

Ja no quedava tanta neu al marxar

Reflexió 1: tot i que semblava que passariem fred, vem tenir una temperatura perfecta! un solet que t'escalfava molt bé, un temps fantàstic.

Reflexió 2: vem veure una via amb una pinta tremenda, es diu San Agustín (6b) i es tracta de un diedre de 30 metres. El problema és que xurrejava aigua, així que queda apuntada com a projecte.

Reflexió 3: que maques que són les vies del vermell! i quanta pila que es necessita!


6 comentaris:

Pau ha dit...

Epala, ultimament el vermell esta hiper concorregut. Escolta la Sant Agustín es una mica infern tecnicament parlant :), molt maca pero molt soferta. El 45 aniversari es potser molt mes recomenable com a 6b :P

Vinga salut i a tibar-li, i la pila ja vindrà

clubtascons@gmail.com ha dit...

el 45 aniversari és una via més.chula però curteta...la sant agustín, amb tranquil.litat i sobretot com a criteri personal, és amb diferència molt millor, més complerta. ara, potser fa més respecte...en fi, proveu les dues que valen la pena...
salut

PGB ha dit...

Mira que quasi no hi he escalat al Vermell, m'apunto aquestes vies que comentes.
Recordo que fa un parell d'anys vaig provar el Llaminer i va ser un infierno xD en toprope em sortia però no hi havia manera de primer, anava cagat!

Aleix ha dit...

Eis, la 45 aniversari és una que hi ha més al principi i que és més de placa no? també la vem veure i feia bona pinta. El que passa és que el peazo diedre de la San Agustín ens va cridar molt l'atenció. Ja m'imagino que deu ser molt tècnica, d'aquelles que cansen més els peus que els braços. En fi, m'apunto la 45 també, haviam si hi tornem aviat.

PGB, la del Llaminer té aquell pas per atravessar la mega fisura i col·locar-te a la placa que si que és una mica extrany i fa cosa. La resta es fa bé, segur que si hi tornes ara encadenes! ;)

Salut!

Oriol ha dit...

Ei Aleix! Osti quin blog mes guapo! Molt bones les fotos, he! La San Agustin sembla molt guapa, fa temps que li bui fotre un pegue, i a la Dreta hi ha la Perfecto Espolon, que el nom ja ho diu tot! Per cert la xamaneia, que no recordo com es diu es un V+ brutal, a estones et sents com un puto tascó i quan es mes ample et tornes tonto donant voltes per alla dintre, es una 5 estrelles amb parabolts aprop.

Aleix ha dit...

Eis merci Oriol! doncs haviam si un dia quedem i li anem a fotre el pegue a la San Agustin! la del espolon també la vem veure, hi havia uns homes fent-la i tenia molt bona pinta. Si me la montes li foto un pegue en top sense problemes! ;) la de la xemeneia me la apunto també, la veritat és que vista desde fora fa una mica de respecte!