Bones! escric aquest post tot i que encara ens falta una crònica d'un cap de setmana pel Priorat, perquè ara encara tinc fresca la via i perquè la veritat és que em fa il·lusió! Aquests dos últims caps de setmana he estat fent un curs de escalada nivell 2, que era sobre via llarga. El cap de setmana passat vem estar aprenent a montar reunions, fer rappels i maniobres varies, i aquest cap de setmana dissabte vem estar a gorros fent un parell de llargs de les vies que trobavem per allà. Diumenge era el gran dia, doncs haviem de triar una via i anar-la a fer nosaltres sols! Jo vaig fer principalment cordada amb la Bàrbara, i com que ens van veure bastant sobrats (sense volguer sonar xulesc!) pel que fa al tema grau, els monitors ens van comentar que triessim una via que fós una mica complicada, i com que som de fàcil picar, vem triar la via Lapònia a la portella superior. Així que després de la que vaig fer amb el Pere fa uns mesos, es podria dir que aquesta és la meva primera via llarga com deu mana! (anant de primer en algun llarg em refereixo)
Ressenya de la via extreta d'onaclimb.com
La idea era fer una cordada de dos, però amb el monitor que anava per davant nostre per si un cas en algun moment necessitavem ajuda i de pas ens posava les cintes exprés. Al final no ens va caldre la seva ajuda, ni treure els estreps, però si no et trobes les cintes posades poden ser necessaris en algun passet.
Per arribar a la via, abans d'arribar el coll de les portelles surt un corriol que fa baixada marcat amb fites, cal seguir-lo i estar atent perquè un moment gira a l'esquerra i es fica en mig de la malesa. Si arribeu a un tobogan complicat de baixar és que us heu passat. Després de fer una mica el porc senglar, arribem a peu de paret, on caminem cap a la dreta fins a arribar a un avenc molt xulo, allà comença la via.
Avenc del primer llarg...
- Ll1 (V+/A0): juntament amb el tercer els millors de la via. Comença per una rampa patinosa on vem passar en a0, en lliure no ser que deu sortir però no és fàcil. Pujem a una repisa, i llavors ve el pas més cabrón de tota la via, on s'ha de pujar en xemeneia amb la xapa una mica avall, i llavors caminar per una repisa per canviar-nos de paret. Uf, arribes justet a la següent xapa, no és extremadament complicat però la caiguda és bastant lletja. També cal dir que és l'únic pas una mica mal protegit de la via, la resta és perfecte, estil "esportiva". Al sortir del avenc, uns passos de V+ en diedre ens porten a la reunió, en una petita repisa i força penjada, llarg de 35 metres.
Després de sortir de les profunditats del avenc...
- Ll2 (V+): llarg de transició, rampa de IV+ fins a un bombet de V+, després III fins a arribar a un replà molt còmode.
Fins aquí vaig anar jo de primer, en aquesta reunió ens cambiem els papers i la Bàrbara es posa a liderar la cordada.
- Ll3 (6a/A0): Segon llarg estrella, comença per una típica placa montserratina de V fins a col·locar-te a sota una desplom, que es supera en tendència a l'esquerra. Li fot la Bàrbara de primera i s'en surt prou bé fent algun passet en A0. Li tiro jo de segon amb la intenció de provar en lliure, però el pas de la bauma és un pas de 6b+ a bloc, porta la motxilla, comença a haver-hi pati... A0 i amunt! Després en algun lloc he vist que marquen 6a+ per entrar a la R, però no em va semblar tant difícil.
La frikiBàrbara intentant apurar el passos en lliure
- Ll4 + Ll5 (IV+): Ja només ens queden dos llargs de amb petits ressalts i arribem al cim, nosaltes fem fer la reunió intermitja, però amb corda de 50 es poden enpalmar.
Visca! ja som al cim!
Ja som al cim! quin paisatge més guapo, i quina gràcia anar mirant les agulles i veure formiguetes que pujen per la majoria d'elles. Després de la foto de rigor ràppel i cap avall! Comentar que a les ressenyes marquen que es pot fer un rappel de 50 i arribar al terra, nosaltres vem fer-ho amb un de 20 i un de 30 i pico, si fas de 50 arribes a una plaqueta típica montserratina que deu ser III i s'haura de desgrimpar.
Primer dels dos rappels de baixada
Així que res, un re-estreno fantàstic, amb una via molt xula per no passar por, amb una companya de cordada fantàstic, amb un mestre perfecte (en Josep Escruela de cordada) i en una regió d'agulles desconeguda per mi fins ara però que em va encantar. Així que només em queda recomanar els cursos de Cordada si algú té ganes d'aprendre i conèixer bona gent.
Així que una salutació per tota la gent que va fer el curs, pel Josep i pel Xavi, ens veiem per aquests móns d'escalada!
9 comentaris:
Enhorabona! Ara ja et podré dur a fer via llarga i així als llargs xungos podré anar de segon! ;D
A veure si fem una sortida de via llarga tots junts, no?
Enhorabona per l'estrena! La Lapònia és molt bona via i encertada per un dia de calor com diumenge passat. Vàrem coincidir al Bar del Bruc, vosaltres éreu una colla nombrosa que anàveu amb dues furgonetes no? nosaltres érem dos i anàvem també a agulles.
M'hagués agradat poder saludar-te.
Eis Pere, doncs si hem d'anar a fer algo, però ara tinc ganes d'apretar-li una mica al friki que fa dies que no em poso els gats d'apretarrrrrrrrrr!!
Eis Jaume, doncs si erem nosaltres, el pròxim cop que ens trobem si em reconeixes saluda! la via si que és bona, respecte a la calor, home al principi si que te la estalvies una mica, però en el llargs de dalt tampoc t'escapes del sol, el meu coll i sobretot el de la Bàrbara en donen fe! salut!
Felicitats, en tinc un bon record d'aquesta via. A més aquests dies de calor un bon lloc per estar sobretot el primer llarg. Vinga salut maquines
Quina enveja que em feu!! Anda que no feu cara de disfrutar a les fotos eh :-) Enhorabona per l'estrena, a veure quan em puc estrenar jo en el món de la via llarga, que en tinc moltes ganes!
Edu només cal que diguis quin dia et va bé i anem a fer el teu bateig!! ja veuras com no és tant complicat tot el tema maniobres i tal... ens veiem aquesta tarda!
Percert, què tal van els peus de gat de la pocahontas per fer via llarga?
Puta mare nano! van bé perquè no són tant asimètrics com uns de esportiva i llavors es suporten molt bé. El cap de setmana passat vaig estar amb els tenaya i era una tortura, no els aguantava dos llargs seguits!
Jo, que tinc el peu ample i plà, em passa al contrari. Els assimètrics em van molt millor que els simètrics.
És més, com més assimètrics millor. Però clar, una cosa és dur els d'esportiva que apreten... i més amb la calor que fa ultimament, que els peus s'inflen! Cal treure's els gats a les reunions ;)
Publica un comentari a l'entrada