Tarda de divendres (22/05/09), tarda d'escalada! quedem amb el Marc, l'Oriol i la Bàrbara i anem a Montserrat Nord, al sector del Piteu, ideal per quan apreta la calor com aquest divendres. Tot i així vem passar una calor bastant important. Arribem jo i la Bàrbara primers, els altres venen una mica més tard. Així que aprofitem per escalfar en:
- Una polla sin magnesio (V+/6a): només té un passet a l'entrada per superar la típica baumeta montserratina.
En aquest moment arriba el Marc amb un amic que s'ha trobat al parking, i s'en van a fer una de les vies més dures del sector. Com que aviat es quedarien sense feina, canviaran de sector i s'en aniran a apretar al secretivo Marcelino. També mentre feiem aquesta via, arriba l'Oriol, que no va tant fanàtic com aquest parell i es quedaria amb nosaltres tota la tarda tot i que no apretaria al tope. Tots tres anem més a la esquerra, on hi han les vies més llarguetes del sector. Ens posem en una via que ja havia fet, però que la recordava molt bona.
- No me siento las yemas (6a): Bona via, que ens els seus escassos 20 metres té de tot, placa, diedre, sostret, esperó i alejillo inclòs per arribar a la R. Encadenem jo i la Bàrbara, l'Oriol encara no té ganes de fotre-li.
Anem pujant de grau, aquesta si que la monta l'Oriol i l'encadena a vista, no sense fer-nos patir en un xapatge apurat:
- De la fisura (6b): via curteta amb dos passets, primer només a la sortida de la via on s'ha de ser llarg o posar-s'hi bé per agafar la llastra boníssima per superar el mini desplomet inicial, després un petit descans en diedre, i després la fisura que li dona nom a la via, que és roma i fa de mal agafar per fer un dels xapatges. Un cop superat això ja només queda una placa fàcil fins a la R.
Encadenem al flash la Bàrbara i jo, no sense patir en el xapatge apurat. Com que ho hem encadenat tot, seguim pujant de grau:
- Larry (6b+): La via més dura del sector, l'Oriol també encadena a vista. Comença amb un pas intens per superar la baumeta, on en el primer intent faig tibies broken! ouch, típica caiguda amb la primera xapa xapada i les tíbies contra la paret. Baixo i torno a començar, ara supero la baumeta millor, i entro a la placa que és el més complicat de la via. És de nyapes fins que superes un desplomet petitó, i desde allà fins al sostre gros (que a primera vista sembla el més complicat) té uns passos de apretar els dents. No aconsegueixo reposar bé en el primer desplomet i m'haig de penjar en el crux fós. Després el sostre no és ni molt menys tant difícil com semblava... Burro! per no trobar la postura adeuada per descansar no he encadenat, al baixar si que la trobo. Queda pendent, però dubto que torni aviat a aquest sector.
La Bàrbara si posa al "doble" flash, pasa la baumeta com si res, lluita com una "jabata" la placa, aprofitant bé el repòs que li havia mostrat, i supera el sostre sense problemes. Encadenada! baixa ben contenta, i és que està recuperant la forma a un ritme impresionant. Anem a donar un cop d'ull als 6b's de l'esquerra, però estan en una repisa incòmode i es veuen bloqueros, així que ens fa pal i donem el dia per acabar que ja hem fet prou feina!
2 comentaris:
Collons, prou bé aquestes apretades!
Així que el Piteu no convenç?
Sisi que va estar bé la tarda! el Piteu si que convenç, de fet les vies per ser Montserrat són maques perquè són variades, no les típiques plaques montserratines, estan força bé. El tema és que per sobre del 6a+ ja tenim casi tota la feina feta, si obviem els 6b's aquest de l'esquerra que no maten. Però weno, que es pot tornar perfectament!
Publica un comentari a l'entrada