Estreno en via llarga!

Doncs si, després d'anar a escalar dissabte a la placa de la pluja amb en PGB, vem acordar quedar dimecres dia 24 i anar a fer una via llarga, que per mi va ser la primera! Després d'un conjunt de mails, gent que potser venia i al final no ve, quedem ell i jo per anar al pic del martell, al Garraf. La via escollida va ser la herboristes (IV+, 140 metres, gairebé desequipada). Tot i que havia demanat al Pere de fer una via equipada, al final em convenç per fer-ne una desequipada, ja que entre el grau fàcil i la quantitat de material que ha pogut arreplegar sembla que no tindrem problema. 

Croquis de la via

Ens trobem al parking de Penya Ginesta a les 10.30 i enfilem el camí amunt. Però ens equivoquem i pujem molt, massa, fins dalt de tot. Això fa que començi a suar com un porquet i m'hagi de treure el forro polar. M'el penjo de la baga per la reunió que porto per l'espatlla. Al cap d'un rato baixant, saltant per entremig dels blocs, em donc compte que el forro m'ha caigut! reculem per intentar-lo trobar, però és impossible, masses arbustos i pedres. Així que seguim el camí de baixada fins a peu de via. Al final ens posem a escalar a les 12. Jo no tinc experiència en via llarga, però encara menys en posat friends i tascons, així que en Pere s'ha de fer tots els llargs de primer. No recordo quin material va posar a cada llarg exactament, sempre era una combinació de friends i tascons:

- Ll1 (IV, 20m): Pujem a sobre un bloc, i després un petit diedre ens deixa a la R1, en una repisa amb un bon arbre per seure, i la reunió formada per un pont de roca enorme i un bon arbre. El llarg que acabem de fer no té gaire secret ni gràcia.

- Ll2 (IV+, 15m): només sortir de la reunió, un bloc enorme et barra el pas, costa una mica superar-lo però tens bones mans. Després d'això, el que potser era el segon pas més complicat de la via, un diedre vertical i una mica sobat, amb un petit flanqueig de sortida fins a la reunió. En la meva opinió, V/V+. R2 sobre repisa enorme i comodissima, amb dos spits i dos burils (cal una xapa recuperable).

Vista desde la R2, altra banda de la vall

- Ll3 (IV+, 45m): el llarg més guapo de la via amb l'últim. Només sortir un pas atlètic i sobat que s'ens resisteix. En Pere passa en A1 i jo en A0, tibant de un tascó que està encastat en una fisura. Després puja en diagonal fins a posar-se a la base de un diedre molt xulo, i al final tornar a pujar en diagonal fins a una repisa còmode de la reunió. R3 formada per un pitó, una flor de pitons i en Pere la reforça amb una sabina.

En Pere uns metres abans del diedre del tercer llarg

- Ll4 (II, 30m). Llarg de transició, el fem encordats però casi ni caldria. 30 metres de grimpadeta. R4 sobre 3 burils.

- Ll5 (IV+, 35m): un altre llarg molt guapo, diedre estètic, fàcil i disfrutón i pel que va dir el Pere fàcil d'assegurar. Arribes a tocar alguna xorrera i tot! Amb aquest fem el cim! La R5 es pot fer de múltiples llocs, nosaltres la vem montar en dos ponts de roca enormes.

En Pere als últims metres del diedre

I ja som dalt! la primera via llarga completada amb èxit! a més a més baixant cap al cotxe trobo el forro! dia complet! Pel que fa a la via, val la pena pel llarg 3 i el 5, i els metres que he posat en el post són els que diu la guia, però em semblen exagerats, o vaig disfrutar molt i s'em va fer curt o per exemple l'últim llarg no feia 35 metres. En total vem tarda unes 4 hores, però es que en Pere m'havia d'anar explicant tot com anava.

Foto final del dia amb tot el material que vem fer servir

I pel que fa a l'experiència, molt positiva, em va agradar molt. Potser pel pròxim cop m'agradaria una via amb més dificultat i més bons seguros, així poder notar més la sensació de pati i alçada. Aquesta és ideal si és té por de les alçades (que no és el meu cas, però si algú en té!), doncs no hi ha cap reunió penjada ni hi ha cap moment que tinguis un buit sota els peus impressionant. Repetirem!