diumenge, 30 de novembre del 2008

Review de "The Sharp End"


ATENCIÓ! SI VOLS VEURE LA PEL·LÍCULA SENSE SABER ABSOLUTAMENT RES D'ELLA, NO LLEGEIXIS AQUESTA ENTRADA! 

Bones! aquest cap de setmana, degut al mal temps dissabte i diversos compromisos diumenge, no hem pogut anar a escalar. Així doncs, he tingut temps de sobra per mirar-me un parell de cops la última pel·licula d'escalada que ha arribat a les meves mans: "The Sharp End". Un cop vista, aquí teniu un petit review/crítica sobre la pel·lícula:


Dir per començar que tenia grans esperances en aquesta pel·lícula, ja que l'altra peli que tinc de la mateixa productora (Sender films), "First Ascent", és en la meva opinió, un "pel·liculón", la millor peli d'escalada per sobre de qualsevol Dosage i seguida de prop per "King lines". Per tant afrontava el visionat de la peli amb molta il·lusió, i es podria dir que en certa manera (ja veureu després perquè) no em va decebre.

Segons expliquen a la pel·lícula, "The Sharp End" fa referència al extrem de la corda on l'escalador és lliga, on ens fem el nus al arnès. Per altra banda, una mica irònic doncs la meitat dels que surten a la peli no utilitzen corda o la porten però dubto que els hi fes molt servei en cas de caiguda, doncs aquesta és una pel·lícula on principalment el que trobarem és RISC (si si, risc en majúscules, diguéssim que alguns dels seus protagonistes estan una mica "tarats").

La peli comença en una de les meques de l'escalada a USA, el poblet de Boulder (el nom no pot ser més apropiat) a Colorado. Aquesta part és sobre escalada d'autoprotecció sobre vies d'alta dificultat. Els seus protagonistes escalen fins a 5.14 (8b+), en vies on existeixen parabolts, però sense fer-los servir. És una part molt espectacular, sobretot l'encadenament de un 5.13+ (8a+) amb la seva corresponent caiguda, et fa posar en situació només començar.


Segons capítol, la Lisa Rands fent boulder a Buttermilks, escalant "High Ball" boulders. Quins co..ons! escalen boulders que en la meva opinió deuen tenir uns 5 o 6 metres, fa mal només de veure les caigudes que tenen desde aquestes alçades.

Tercer capítol, passem de l'escalada de menys metres, al alpinisme més extrem. Dos yankis, fent vies al himalaia i als alps en estil alpí, unes imatges molt espectaculars. Destacable el fred que es pot arribar a passar fent aquest tipus d'activitats, i el perill inherent de la alta montanya (s'ha de dir que suposo que el que fan aquest personatges deu ser molt extrem, com ara escalar el Dru per una cara on va haver-hi un desprendiment enorme fa uns anys i tothom els tracta de bojos). Tot i ser una disciplina que no toco ni molt menys, cal dir que no es fa gens pesat, doncs a qualsevol persona que li agradi la muntanya disfrutarà només amb les imatges d'aquest capítol. Atenció al vivac que es peguen penjats en el Dru, acollonant!


Després d'això ve el que per mi és el capítol estrella de la pel·lícula. Seguint amb la escalada a Europa, un grupet d'americans van a escalar a una zona molt peculiar (no he aconseguit desxifrar el nom) d'Alemanya. I és que en aquesta zona, hi han dues regles que regeixen la escalada: no es pot fer servir magnesi (més d'un estaria perdut) i no es poden fer servir expasions de cap mena. És a dir, no són vàlids ni friends ni tascons! (obviament ni spits, ni parabolts, ni  químics ni res de res). L'única assegurança vàlida són uns nusos fets amb cordino, que s'utilitzen a mode de tascó! increïble el que arriben a escalar amb aquest sistema rudimentari d'assegurar-se, que tot i això, aguanta uns "saques" bastant heavys! (i pensar que nosaltres ens podem a tremolar quan tenim un parabolt nou i lluent a un pam per sota els peus...). Hi han varies escalades per aquesta zona i després s'en van a la república Txeca a fer una activitat curiosa, saltar entre agulles. El capítol és molt guapo, però potser és fa un pel llarg.


D'Europa passem als Estats Units, a Yosemite (no podia ser que en un video yanki no sortis la meca de l'escalada als USA). És un capítol curtet però intens, sobre un tarat de l'escalada artificial. Capítol curt i intens.

Després d'això, deixem una mica de banda l'escalada, per passar a una acitvitat que està molt de moda, el salt BASE. Un parell de joves es dediquen a fer salts base per mon, arriscant cada cop més, passant molt aprop de les parets per on es tiren. Les imatges són molt espectaculars, però pel meu gust aquest capítol sobra una mica, hagués preferit que fós escalada 100%.

I passem ja al matrimoni Potter, Dean Potter i la seva dona Steph Davis, que si arriben a vells tots dos serà un miracle. Comença ella fent-se solos integrals de 300 metres, i com no, saltan en BASE desde les cims. 


I llavors comença la part del seu marit, que ha fet del salt BASE una forma de vida i salta de tot arreu: de del cim de les muntanyes que escala, fent slackline, i com a escena final, fent solo-integral a la nord de l'Eiger. Aquest nova forma d'escalada em planteja un dubte que us vull traslladar:


- Que ens penseu del que fa aquest home (solo-integral + salt base)? em refereixo a que a mi no m'acaba de convencer, és a dir, obviament que mereix tot el meu respecte, ja que tot i portar el paracaigudes el risc és acollonant, però no ho se, no m'acaba de convèncer, trobo que es desvirtua un pèl el fet del solo-integral. Tal i com deia Michael Readon (en pau descansi): "quan faig solo no faig servir ni casc ni matalas de boulder, no vull cap tipus d'escapatòria". En la meva opinió, el que fa Dean Potter és solo-base o com li volgueu dir, pero no solo integral.

En resum, la pel·lícula és molt bona, molt ben grabada, planos espectaculars desde helicopters o desde angles molt interessant, amb molt de ritme, no t'aburreixes mai ni perds el interès. L'única pega, és que les coses que es veuen són tant extremades que queden una mica llunyanes a les epxeriències que tenim normalment en la roca. Però val molt la pena!

PD: a la gent que la vulgui veure, us demanaria que us la compréssiu (sigui aquesta o una altra, jo aquest any he adquirit la Dosage V i King Lines, aquesta a través d'altres mètodes...), ja que així ajudem una mica a la indústria i l'any que ve podrem disfrutar de noves pel·licules!

PD2: si algú està al dia de temes legals i creu que no es poden posar les captures que he posat, que m'ho digui i les treurem!


3 comentaris:

PGB ha dit...

A mi tb em va sobrar la part del salt Base.
I vaya tela lo de la zona de nusos! Realment fa pensar la teva reflexió. Si a mi m'entra la moto amb el parabolt als ous... imagina't! xD

Aleix ha dit...

Sisi increïble, imagina't el tio aquell que escala la aresta a Alemanya, i té l'últim seguro a can Pistraus! increïble!

Anònim ha dit...

La zona entre Alemanya i Txèquia si no m´equivoco és Elbsandstein un lloc mític per la seva ètica d´escalada, que inclou a més la prohibició del magnesi. El yayo que escala amb 62 anys és el Bern Arnold...busca informació d´aquest payo i veuras quina bèstia d´escalador era i és encara.
Crec que el títol de la pelicula es tradueix millor en FILO seria com EL FINAL DEL FILO una cosa molt extrema.... com la idea de al filo de lo imposible.
La peli fa pensar molt en el risc a l´escalada, i si el matem cosint les parets a parabolts és pot dir escalada?...