Nova sortida dominical, aquest cop a la Font de l'Ametlló. Ens reunim, no sense petits problemes per el canvi d'horari, l'Edu i l'Isa, el Sergi, jo mateix i el meu cosí, que s'havia quedat amb ganes d'escalar després de la fundada de Solius. Els tres primers es posen al capdavant i nosaltres seguim amb el meu cotxe. Quins guies! ens saltem la sortida correcta de l'autopista, atrevessem el poble de Moja no sense dubtar, i quan trobem la desviació de l'urbanització Daltmar no l'agafem, fent una petita visita al camp Sant del poble i tornant enrere per a recuperar el bon camí.
Després de les voltes d'aproximació, aconseguim arribar al parking del sector. Enfilem el camí d'aproximació, baixem per les cordes fixes i ja sóm a peu de via! Horari alpinista a tope, 12.30. El sector està bastant ple, hi han 3 o quatre cordades "individuals", així com a un numerós grup que sembla un curset.
Estem al principi del sector, així que ens posem amb (sempre seguint les ressenyes del Oskar):
- Variant Moto (V): uf! suposo que és de les primeres vies equipades del sector, de fet hi ha un clau de museu que dóna fe. La entrada està força pulida i a dalt reserva uns passets de placa finets. A mi no em va entusiasmar, als altres alguns ni fu ni fa, i a l'Edú li va agradar molt. Així es veu que l'escalada es qüestió de gustos!
Sergi un cop passat el pas "patinós" de la via
- Crisis (V): deu ni do amb el cinquet! entrada potent, amb un pas força llarg desde uns mega-forats, xapar la primera i acabar de sortir del primer pas vorejant la cova. A mi em va agradar força, em va recordar als blocs del climbat. De mateixa manera que amb la primera via, a alguns no els va agradar tant. Potser aniria bé baixar una mica la primera xapa.
"Aquell canto d'allà sembla bo no?"
El Jordi intentant reproduïr el moviments que li cantem a la entrada de la via
Un cop escalfats (i ben escalfats!), ens movem cap al sector central i ens posem en:
- Pilar de sis (IV+): pas inicial potent de bavaresa i després a disfrutar dels mega-cantos fins a la reunió. Aquí cal posar un punt negre pel Sergi que es va agafar d'alguna cinta per fer-la de primer. Molt malament! amb lo bé que escala quan va de segon!
Els nous peus de gat del Sergi, podem enviar aquesta foto a five ten!
- Polvo ancestral (6a): Uau! quina pinta té desde baix, molt potent! M'hi jo primer, pujo fins a la primera repiseta, i em poso en el desplom. Xapo la primerai la segona, que pel meu gust que un pèèèl lluny del que és la "linia" de la via, potser també perquè la qualitat de la roca és millor cap a fora. El fet és que si no las fas del "tirón", llavors al caure i volguer recuperar la linia, la corda "t'empeny" cap enfora. Per tant, si caus en el pas, és millor baixar i tornar a començar.
Moment inmediatament anterior a caure fós!
Un cop fetes aquestes dues vies, ens movem encara més a la dreta, per fer-ne un parell més. Ens posem en:
- Olèrdola (V): via maca! entrada facileta, pero enseguida ens trobem en el pas més potent en lleuger desplom, on per sortir-ne cal tibar de una fisura vertical. Seguidament una petita excursió fins a la segona part de la via, amb una entrada a la reunió vertical amb bons cantos. Disfrutona!
- Frenesí (6a): Uf! via que ens va semblar dura dura. La part més difícil és entre la segona i la quarta xapa. Un cop has xapat la segona es moot vertical i cal anar avançant a poc a poc fins a agafar un canto esquerra molt bo i sortir del lleuger desplom. Però quins cantos més petits per sortir del desplom! La acabem montant per la dreta i no som capaços de fer-la correctament ni de segons.
Aquesta foto de fet és de la primera via, però els cantos de sortida del desplom era una successió similar de cantos com aquests
Després d'aquest últim "fiasco" ja estem cansats i comença a ser fosc, així que enfilem el camí del cotxe, no sense abans tirar una última foto!
4 comentaris:
Hola, gracias por la visita.
Algunos comentarios:
Variant Moto, creo que ahora la pongo en las reseñas como "Bavaresa" y ya consta de 5+.
Idem con Crisis, ¿os cuadra más este grado?
Curiosamente a mi Olèrdola no me gusta mucho, creo que sobre gustos colores o bien vias de escalada, no deja de ser curioso ¿no?
Respecto a Polvo Ancestral, para mi es una joya, puede parecer 6a+ si no sabes los pasos, no es una vía fácil a vista a menos que físicamente estés muy fuerte. Al menos eso creo.
Frenesí es una cuestión de deditos fuertes y técnica, más rollo Montserrat, pero ¿igual os pilló ya cansados? A mi me gusta.
No probasteis ninguna via equipada o reequipada por mi, ¡Lástima! :)
Por el grado en que os moveis, si volveis podeis probar también Pitucris, Pantera Rosa, Eukalipnos, Tornasol, Mary Brown, la 14 (de las nuevas reseñas) y directa del Mogencs o Matahari.
¡Suerte!
Un saludo.
Bones k!
Home doncs si que ens quadra més el plus a "bavaresa" i "crisis" tot i que amb aquesta segona, el problema és que les vies de bloc no tenim suficient experiència per graduar-les correctament.
La Olèrdola a mi si que em va agradar, haviam que opinen els companys, té la pega del troç discontinuu del mig, pero la resta està xulo.
Polvo ancestral realment és dificil a vista, trobar el cantos que et permetin xapar sense cansar-te massa...
I la frenesí, pot ser que estiguéssim cansats i també que les vies de tècnica i ditets són les més dificils quan ets "novatillo".
En fi, haurem de tornar per provar les vies que ens recomanes i tornar a provar algunes de les que vem fer.
Moltes gràcies! i bona feina!
Si que hi ha gustos per a tot amb això de l'escalada :-) A mi em va agradar la Variant Moto perquè et permetia provar coses diferents a les del rocodrom... per anar ampliant el catàleg de moviments, que sempre va bé
Polvo Ancestral està molt bé, una mica intimidant, però si saps on son els dos cantos bons per agafarte per sortir del desplom es factible.. Molt xula!
Ja tornarem a probar les vies que ens has suggerit!
A mi tambe em va agradar mes la Variant Moto que la Crisis. Ambdues per mi mes dificils que la Olèrdola que varem fer despres.
Eiii nois que semblem els naranjitos, no em vaig fixar allà. Però la Mireia s'ha adonat....
Publica un comentari a l'entrada