dissabte, 17 de juliol del 2010

Pistacho asesino, o l'art de la via llarga

Uf, quan de temps sense actualitzar el blog! la veritat és que fa bastanta mandra posar-s'hi, peerò avui he trobat una estona morat a la feina i he decidit fer una entradeta. I és que crec que la via s'ho val, estic parlant de la Pistacho Asesino, a la quarta agulla de comalestorres, a Cavallers.
Fa aproximadament dues setmanetes, vaig aprofitar el pont de sant Joan per demanar una setmana de festa a la feina i així poder emplamar aquests dies. La idea era anar a escalant aprop del camp base del Bruc, i passar el últims dies a Cavallers. Dit i fet, el dijous dia 1 de Juliol, amb la furgo a reventar, enfilem la Barbara, el Xavi, l'Albert i jo cap a Cavallers.
Vàren ser 4 dies molt intensos, fent esportiva a la Pared Inerte, al Afrikan Wall, i a l'Antro, però l'activitat més destacada va ser la Pistacho Asesino a la quarta agulla de Comalestorres. El dia comença aviat, hem establert el campament al parking inferior de la presa (no el que queda tocant a la presa sinó el més espaiós de baix), i ens despertem a les 6.30. Desmontem la tenda del Xavi i l'Albert (van dormir de manera una mica furtivilla) i ho fiquem tot a dins de la furgo. Per cert, tinc ganes de dir que va ser el primer cap de setmana que vem dormir a la furgoneta (una renault kangoo versió nova) i cal dir que la experiència va ser totalment positiva! fantàstic!

Camp base

Bé, esmorzem de manera bastant potent i enfilem la llarga aproximació. Uf! que amunt es veuen les agulles! contem hora d'inici i utilitzem un programa del mòbil de la Barbara per calcular el desnivell que ens disposem a pujar. Poc a poc anem fent, van passar primer els sectors de esportiva i després enmig de diversos arbres fins a divisar la tartera final. Ja veiem l'objectiu! anem enfilant penosament per la tartera, fins a arribar a les plaques dels primers llargs. Hem tardat aproximadament 1 hora i 20 minuts, i arribes bastant cansat. Gairebé 500 metres de desnivell i 1 km horitzonal! S'imposa un petit recés, per recuperar forces i encarar la via.

En la punta superior dreta, on comença a tocar el sol, es per on discorre la via

Menjem alguna cosa, descansem, amaguem la motxilles sota alguns rocs i ens repartim: l'Albert i el Xavi es posen a la Blues, i jo i la Barbara a la pistacho:

- Ll1 (6a): tranki que diria aquell! la Barbara es casca aquesta placa inhumana, que ens esportiva no baixaria del 6b en la meva opinió. A més els seguros no estan precisament aprop.

Ens trobem amb en Xavi i l'Albert a la primera reunió que és compartida i fa una estona que ens esperen. Decidim que nosaltres dos anem massa lents i que farem un canvi de cordades. Així doncs jo i l'Albert enfilem la pistacho i el Xavi i la Barbara cap a la Blues.

Pantà de Cavallers i pic del davant

- Ll2 (IV+): em poso jo en aquest petit llarg de transició, es supera un sostret fàcil de protegir, arribem a una placa molt fàcil fins a un petit resalt,
on entra un tascó i un alien i amb un hop ja estem a la reunió.

Canvi de cordes i comença la tonyina:

- Ll3 (V+): només sortir de la reunió hi ha un petit sostret que es supera bé amb un parabolt. A partir de llavors una fisura neta fantàstica, que es protegeix bé amb friends mitjans i grans, i es supera en bavaresa. L'Albert va fent molt bé, inclús posant friends sense mirar! al final s'arriba a un sostret on cal enfilar-se a la dreta i agafar una altra fisura. Aquí trobarem un bolt bastant a la dreta, que l'Albert no va veure. Seguint la fisura arribem a la reunió.

Imatge del Ll3

- Ll4 (V+): ara em toca el llarg difícil dels que em tocaven a mi. Comença amb uns passos finets, no recordo si protegits per un bolt, per anar a buscar una llastra cantelluda, aquí comença el disfrute, llastra bona per les mans, bons peus i bona fisura per protegir. Arribem a una placa amb uns passos d'equilibri, també protegits per un bolt, i llavors ens queden 10 metres de fisura-diedre totalment orgàsmics, on s'arriba a posar el camalot del 4 i tot! Cal dir que portavem un bon arsenal, que ens va ajudar a passar sense patir.

Final del Ll4 vist desde la reunió

- Ll5 (V): baixa una mica la dificultat, però no el disfrute. L'ALbert enfila aquest llarg que comença per una mena de diedre curiós, fins a arribar a una fisura final fàcil que ens porta a la reunió.

Inici del Ll5

- Ll6 (V): aquest llarg des de baix no sembla tant bo, però al final és aprofitable i tot. Comença per una sèrie de ressalts de mal assegurar però molt fàcils, fins a sota un resaltet on entra un camalot de 2 perfecte. Ens enfilem aquí, passem una placa fàcil fins a arribar a un diedre amb una fisura molt ample on ens entra el camalot del 4 un altre cop. Seguim pujant pel diedre que comença a desplomar una mica, i que si tens tècnica inclús es pot fer "offwidth", i amb un pas dinàmic arribarem a la reunió.

Vistes des de el cim!

- Ll7 (6a): últim llarg de la via, un llarg estrany i perdedor. Comença amb uns passos finets per montar-se a una placa, i després tenim uns quants diedres per escollir. L'Albert en tria un que li sembla més assequible, però resulta ser finet i sense mans. Fent una mica d'oposició s'aconsegueix montar-se al diedre a partir d'aqui només queda navegar per les plaques fàcils fins a arribar a la reunió.

Ll7, l'Albert abans d'arribar al delicat diedre

L'Albert es salta una reunió de dos parabolts, que creiem que era la que marcava la guia, per després flanquejar a la dreta i arribar al rappel. Però més amunt troba un gendarme gegant amb una corda passada i monta la reunió allà. D'aquesta manera es fa més cim! desde aquí, mirem al final de la paret que tenim a la nostra dreta i trobem una petita repisa (que fem assegurats) que ens porta a una reunió de dos parabolts nous amb argolla i mallon i un cordino vermell que els uneix. D'aquí un rappel de gairebé 60 metres ens deixa a una altra repisa diagonal que caminant arribem al terra.

Rappel de baixada

L'ambient és brutal, molt alpí amb encara bastanta neu, a aproximadament uns 2500 metres d'alçada i unes vistes fantàstiques. Des de el cim el cotxe es veu petiiiiiiiiiiit i la presa molt lluny!

Vista de la presa i dels cotxe, molt molt petits!

Un cop al terra, resseguim el peu de paret baixant per la tartera, fins a trobar la placa inicial. Allà ens retrobem amb la Barbara i el Xavi, que han baixat de la R3 de la seva via perquè no veien clar el recorregut. Llastima! Junts enfilem el llarg camí de baixada, que es fa etern! Un cop arribats al cotxe, cap a Barruera a menjar algo i fer unes birres, no sense abans parar al riu a fer una fresca dutxa!

El circ que queda a la dreta de l'agulla, encara amb bastanta neu

En resum, una via brutal si us agrada la escalada "clean", fisures, diedres i bavareses a dojo! com més friends es portin millor, però jo crec que amb un joc de tascons, un semafor d'alients i friends del 0.5 al 4 es pot passar. Ara ja aviso que nosaltres portavem més coses (més friends petits i un linkcam vermell i un de groc) i lògicament ajuda!

2 comentaris:

PGB ha dit...

Quin trapi vau muntar amb el tema companys de cordada! Hehehe.

Enhorabona bou, aquesta feia temps que la tenies entre cella i cella. Bé, almenys sembla que encara li podré dir al Xavi o a la Barbara d'anar-hi, pq la majoria de gent que conec ja l'ha fet!

Vau tornar a pujar o els altres dies ja van ser de friki?

Oriol ha dit...

Ieeeeeeeeppp!!!!!!!!!!!!!
Collons entre tu per Cavallers i el Pere per Orlu, esteu fets uns big walleros!!!!!

Espero aixo si que no dels que utilitzen estreps, he! ja n'hem parlat algun cop!

Jo de moment segueixo pensant que a partir de 20m. estem parlan ja de maxiultrapila... Aviam quan fem una via llarga junts, poder el Nadal?