Visita a la Catalunya nord, Tautavel

Doncs si, el cap de setmana passat vàrem fer una visita a la Catalunya del nord, més concretament al poblet de Tautavel. Pels que no ho coneixeu, és un petit poblet aprop de Perpinyà, rodejat de vinyes i de plaques de calcari. Per arribar-hi només cal agafar la autopista i sortir a Perpinyà nord, a partir de llavors ja està indicat. Val a dir que tot i està llunyet, és bastant ràpid d'arribar-hi, un parell d'hores i et plantes allà. Al arribar passarem pel poble de Vingrau, on es va començar a escalar ja que té una pared darrera en forma de cresta bastant espectacular. Passat aquest poble arribem a Tautavel, on estava el càmping on ens haviem d'estar les dues nits. Així que cap a les 21 del divendres allà estàvem en Jordi, el Sergi, l'Edu i un Servidor buscant parcela en el càmping. Avisar a la gent que hi vagi que es tracta d'un càmping molt senzillet (per no dir una mica cutre), amb un bar i una piscina correctes, dutxes i lavabos en bon estat però les parceles una mica descuidades. Tot i així la gent és molt amable, entenen el català, i a l'amo del bar si li demaneu us deixarà veure les ressenyes de les dues zones. Montem tendes, sopem i al cap d'una estona arriben l'Oriol i l'Ane, ja hi som tots!

El dissabte ens despertem i anem a la busqueda de la guia de Tautavel, la trobem a la plaça del poble, en un quiosc. La guia val 15 euros, però és bastant petita (una mica carota pel que és...).

Final del poble, inici de les parets

Comencem a mirar sectors a l'ombra que fa molt calor, i ens decidim per Le château. Es tracta de un sector de 15 vies entre el 5 i el 7a+ on predomina la placa i els seguros estan a lloc. Fem 3 vies:

- Anténéandertalien (5+/6a): placa d'anar fent, superes un bombet amb canto inhumà i la part final és la més dura, una fisura una mica roma on s'ha de trobar la posició correcta per xapar la reunió sense problemes. De totes maneres la última xapa està molt aprop.

- Autavelensis (5+/6a): via similar a l'anterior, però en comptes de bombet, a baix té una part de placa una mica més fineta. A dalt també té una apretadeta per arribar a la reunió.

- Hyena (V): via una mica més fàcil que les dues anterior, doncs comença en diedre. Al final el deixes a la dreta i té un pas fi de placa per arribar a la reunió.

Peu de via lleugerament incòmode

Fa caloreta, i decidim anar cap a les gorges a refrescar-nos. A la entrada de les gorges està a reventar de gent, i podem veure els sectors sobats que haviem llegit en algun altre blog. Però si ens endinsem i ens mullem una mica els peus, arribarem a llocs on pots estar completament sol i l'entorn és fantàstic.

Aigua transparent i temperatura fantàstica...

Fauna feroç!

Després d'una estona de bany i relax (alguns més que altres...) pujem als sectors que queden penjats a la banda esquerra del riuet, més concretament al sector Le balcon de droite.

Un dels habitants de les gorges

Aquest sector té una ferratilla d'accés una mica incòmode, doncs quedes penjat sobre el "buit". Però les vies són bones i val la pena pujar-hi. Ens posem en les dues vies del sector que tenen 3 raims (mesura de qualitat de la guia de Tautavel):

- Palabre (6a+): Dues primeres xapes de apretar, de foradets petits i a partir de llavors canto fins a la reunió. Amb les dues últimes xapes ens trobem un fenomen que ja ens havien comentat: alejes! Les xapes alunyen bastant, però normalment el terreny és vertical o fàcil. Només aconsegueix encadenar el Sergi en top, i és que l'entrada és putilla. La via realment és molt bona.

- Les seins de glaces (6a): Una altra via 3 estrelles (o raimets)! canto de dalt a baix, amb un inici tombadet, i un final vertical d'aquells que et fa disfrutar de canto a canto. Petit aleje de la última xapa a la reunió. Molt bona!

Ferratilla d'accés al sector

Baixem a buscar a l'Oriol i l'Ane que s'havien quedat apalancats a les gorges, i pujem al sector de davant del que estavem ara, sempre buscant l'ombra, La grotte techno. L'Oriol es posa en la via més fàcil del sector, un 6a+, així que no em deixar més opció que posar-me en la següent:

- Festival Techno (6b+): sort que m'he posat en aquesta! el veig patir en un aleje mal posat (en diagonal i amb un esperò pel mig, auch!) mentre jo disfruto d'aquest viote. Té dos raïms, però per mi es mereix els 3. Comença amb una pujada a una repisa que et posa les piles perquè no té gaire canto. A partir de llavors, el millor de la via; uns 5 o 6 passos de xorreres, brutals! a partir de llavors encara et queden gairebé 10 metres de placa vertical/desplomada de canto, on al final té uns parell de alejes de 4 metres que posen emoció per arribar a la reunió (quan ja vas completament reventat).

El sergi un cop passat els passos de xorrera

Després d'això, ja estem fets caldo, així que agafem el cotxe i acabem el dia en una pizzeria de Tautavel, fotent-nos un bon sopar! continuarà...

Tranquilitat absoluta...