Tautavel, round 2!

Segon dia per Tautavel, ens despertem amb el cant dels ocells (quins crits fotien els cabrons) i ens posem en marxa. Ens trobem amb un petit problema, i és que fa una calor bastant espectacular, i si no tenim en compte Vingrau (la vem descartar el dia anterior després de veure els alejes que marquen a la guia, vies de 40 metres amb 8 xapes, glups!), falten sector amb abundància de sisens a l'ombra (pel matí). Així que ens decidim per St Martin. Es tracta de un sector bastant gran, amb dos parts diferenciades, a l'esquerra abunden els sisens, mentre que a la dret tenim sisens alts i setens. Així que ens n'anem cap a l'esquerra.

El sector vist desde Le Chateau

Quan arribem ens trobem que les vies encara estan al sol, i un servidor li fa mandra escalar, així que es dedica a fer fotos. De mentres, els companys fan Le dièdre (V+), La bonnelli (6a) i Les pieds dans la poussière (6a).

L'Ane en un dels dos 6a's

Totes tres bastant dures, i amb bastants alejes, si s'animen ja les comentaran en els comentaris d'aquesta entrada. A mesura que el sol s'amaga, ens anem animant i ens posem en:

- Danger tir de mine (6b+): es tracta d'una via vertical, amb dues apretades de nyapes. La primera per superar un petit bombet i posar-nos drets sobre una repisa, i la segona per superar la vertical i entrar en terreny tumbat. Una bona via que l'Oriol encadena a vista.

L'Ane magnesiant les mans, el 6b+ queda mes a la seva dreta

Amb això ens hem acabat les vies del sector de l'esquerra, ens n'anem més a la dreta. Hi ha una via que li donen tres raimets, i com que el dia abans ens havien donat bon resultat, ens hi posem.

- L’oiseau bleu (6a+): viote! es una via de 30 metres, que comença en un diedre/esperó faltat de canto, després un tram de placa on trobem el crux, passet de laterals i gotes d'aigua pels peus. Un cop hem superat això encara ens queda la meitat de la via, que va resseguint llastres cantelludes i molt disfrutones fins a arribar a la reunió. Encadeno a vista, l'Edu i el Jordi al flaix, i el Sergi en top.

Animats per la via tan bona que acabem de fer, descobrim que al costat n'hi ha una de similar, així que sense saber ni nom ni grau m'hi poso:

- ?? (6b+?): uf! semblava més fàcil desde baix. Comença per un tram vertical/desplomat de canto fins a col·locar-nos sota un sostre. Aquí amb la xapa per sota els peus tenim un moviment bastant dinàmic per pillar bústia i entrar a la placa. Però aquí encara no s'ha acabat! tenim primer una pujada a un repisa en plan piscina, i després vas trobant canto però amb moviments llargs i atlètics. Al final, la via et porta per l'esquerra quedant a un parell de metres de la reunió, que s'han de flanquejar amb la xapa a 2 metres per sota els peus per entrar a la R.

Jo mateix en la placa de la via desconeguda

En una pujada d'adrenalina d'aquelles que de tant en tant t'agafen, aconsegueixo montar la via patint bastant. Tot i això la via és molt i molt bona, cosa que confirma l'Edu que la prova en top i li sembla la millor via del cap de setmana.

En resum, Tautavel és un lloc xulo, les gorges precioses, una mica faltat d'ombra a l'estiu, on no trobareu ni una ànima escalant (nosaltres pràcticament no vem compartir sector amb ningú) però que podria ser moooolt més del que és, doncs potser està equipat un 10% de les parets que envolten el poble. Esperem que segueixi evolucionant!

Tranquiliat de nou...