Autònoms al pic del martell...

Autònoms perquè després del curs de nivell 2 d'escalada, encara no ens haviem estrenat amb la Bàrbara a fer la nostra primera via llarga sense supervisió, fins diumenge passat, que va ser el dia escollit. La via, la midi-plan (V+, 120 metres) al pic del martell, podeu trobar diverses ressenyes buscant per internet. Això va ser diumenge passat, a partir de les 16:00 de la tarda, doncs al matí la paret està al sol. De fet vem començar a escalar a les 17:30, doncs ens vem liar una mica per trobar el peu de via.

Atenció a les "bambes" d'apoximació de la Bàrbara!

Després de localitzar el peu de via (fàcil de trobar si saps que la via queda quan la paret "gira", al costat dret d'una marcada canal) ens col·loquem els trastos i amunt!

Inici de la via

- Ll1 (V+): La via comença a la dreta de la pintada anterior, i només començar ens reserva el pas més dur. Un parell de passos de placa llisa, una mica polida i complicat, t'agafa fred i sembla que sigui més de V+ (6a). Després uns passos en placa molt macos ens porten fins a un pas vertical/desplomadet amb molt de canto per pujar a una repisa i llavors en diagonal fàcil però sense seguros fins a la R1. Reunió còmode en repisa. La Bàrbara el fa de primera, no encadenem cap dels dos.

Vista de tota la via desde la base

- Ll2 (V): per mi el millor llarg de la via, un diedre de gairebé 30 metres amb molt de canto que fa disfrutar de valent. La reunió una mica penjada, amb una repiseta de 2 pams. El faig de primer sense problemes. Ara arribem al que sabiem que era el llarg clau de la via...

La Bàrbara entrant a la R2

- Ll3 (V+): marquen V+, però si fós 6a tampoc passaria res. Comença fàcil fins a una placa que t'has de col·locar a un diedre a la dreta, un pas que costa però les xapes estan aprop. Després un pas de bombillo i fisura roma i sobada, el pas més complicat de la via. Potser no tant difícil com a baix, però el pati fa el seu efecte. La Bàrbara, que va de primera, es maca un flanqueig un parell de metres a l'esquerra per buscar una fisura que li permet superar el bombet més comòdament. Amb un parell! R3 en placa tombada bastant còmode.

Jo mateix observant el pati desde la R3

- Ll4 (IV+): ja només ens queda aquest llarg de tràmit fins al cim. Alterna algun passet amb passos de II o III grau, on no trobem gaires xapes, tampoc són necessàries (si un cas es pot xapar algun pont de roca, o posar friends/tascons si en tens!). Gairebé al cim trobem la R4.

Bàrbara fent els últims metres de la via

I ja som al cim! prueba superada! la via val a dir que val bastant la pena, per disfrutar de les clàssiques fisures/llastres de Garraf. Ben protegida, quan hi ha un pas complicat les xapes estan aprop. El millor el diedre del segon llarg i l'esperó del tercer. Molt recomanable!

Felicitat cimera!