S'ens acumula la feina per piar! així que anem per feina, fa uns caps de setmana vem estar per Arbolí i Margalef, però la veritat és que ja ni m'enrecordo quines vies vem fer, l'únic que recordo és que la vem cagar bastant amb l'elecció dels sectors, a Arbolí vem passar primer calor i després fred (en el mateix dia!) i a Margalef ja no s'hi pot anar, fa massa calor! això si, amb el l'Oriol vem baixar a veure el pati a Siurana, cullons com desploma allò!
El cap de setmana passat no l'altre el vem passar una bona colla de gent a Sadernes: estavem l'Edu i l'Isa, el Jordi i la Sandra, el Sergi i la Mireia, l'Oriol i l'Ane, la Bàrbara, i un servidor. Després de pujar enbotits 4 persones en un polo i sota una tempesta espectacular, arribem el divendres al vespre amb el cel estrellat i una temperatura fantàstica. Després d'un bon sopar, tots cap a dormir...
Ens llevem tranquilament el dia següent, anem cap als sector i decidim passar el primer dia al sector castell s'espasa esquerra. Ens posem en varies vies, jo vaig provar:
- La foca del sofà (L1: 6a): una via xula on el més dur està en els primers 10 metres, en una secció de placa de canto plà i després una "doble llastra" desplomadilla però amb canto inhumà. Després 15 metres de III fins a la reunió, amb un aleje bastant guapo on es pot xapar un pont de roca. No encadeno perquè els cantos de la part dura estan mullats (excusaaaaa...)
- Aqui terra deixo el jec (L1: 6a+): Via xula també, diferent a l'anterior, amb un pas a bloc per superar un sortint sense canto que no saps com agafar-lo, després plaqueta de 3 metres xula i excursió. Tampoc encadeno pels cantos mullats (excusa 2).
Aquestes dues vies tot i estar al costat del camí es poden fer, no estan excesivament sobades i són maques i ben xapades. No com la següent:
- De l'arbre (V): aquesta via amb perdó, em sembla una merda, només te un parell de passos a baix (més curtet el pas dur que a les anteriors) amb uns peus ultrasobats. No val la pena en la meva opinió.
Invasió en el sector!
Alguns ja tenen ganes de dinar, però els més fanàtics encara tenim ganes d'apretar i pujem a castell s'espasa dret. L'Oriol es posa en el 6a+ lliure per escalfar per després fotre-li un pegue a un 6c+ (que encadenaria al flaix). Així que no ens deixa més opció que ficar-nos a la via del costat:
- Liendre (L1: 6b): via de 25 metros amb una secció de 20 metres en lleuger desplom i molt de canto (algun de pla però molt bo), amb un parell de passos de xorrera superxulos i llavors... pam! colleja! 3 o 4 passets de regletes, un bidit normalet per xapar el sostret final i pas de bloc al sostre.
La monto amb un parell d'aturades, i mentre anem dinant, li foten un pegue la Bàrbara i el Sergi de segons i l'Edu de primer. Tots la resolen més o menys bé, amb un parell o tres de parades. Decideixo fotre-li un altre perquè la via s'ho val, passo bé tot la secció de desplomet, xapo el sostre desde el bidit i aquí s'ha acabat la pila! falta pililla per superar el pas de bloc del sostret. Més tard ens parlen d'un taloneig salvador que facilitat el pas, però nosaltres no el vem veure enlloc.
La cova del bisbe
Amb això ja n'em tingut prou per avui, així que baixem al càmping, alguns s'en van a jugar a futbol, altres a fer el puigmal... i altres com jo m'en vaig a un sopar familiar aprop de Banyoles.
El que havia de ser un sopar es transforma en una bona festa i això fa que quan arribi el dia següent, els companys ja fa un ratet que estiguin escalant al sector can Pixa. Després de recuperar la respiració fem la via:
- Moonlight (V): bona via per escalfar, de canto en canto sense patir escessivament.
El sector està fprça concorregut i no hi ha gaire via lliure, teniem ganes de provar el 6b+ però està ocupat. Així que mentre espero alguna via lliure, observo com l'Oriol li encadena el camí de la tremolera (6a+)...
L'Oriol "bicicletejant"...
com el Sergi i el Jordi li foten dos bons pegues en top-rope, com l'Ane es passeja pels cinquens de primera, i com la Isa els fa també sense gaire problemes de segona... (perdoneu companys si em deixo algun encadenament/escalada destacable). L'Oriol em comenta que va a provar un 6c de més a l'esquerra, així que l'acompanyem amb l'Edu i si es veu factible fotre-li un pegue. Després de veure caure l'Oriol entrant a la reunió, decidim provar-lo en top:
- Tazmania (6c o 6c+, depèn on es miri): molt bona via també, del estil del 6b del dia anterior. Primers 20 metres de desplom amb bon canto i moviments llargs, d'anar-hi i quan ja estas ben fós, 5 o 6 passos de regletes, plans xorreres i bidits que et rematen. Com a mínim l'aconseguim pujar sense guarrejar cap pas, amb 3 paredetes. Anem millorant!
Els companys ja fa estona que han baixat a dinar i és que amb els tres pegues s'ens ha fet tard, ja són gairebé les 5 de la tarda. Baixem a dinar i els trobem molt apalancats, així que decidim anar tirant cap al camping i cap a Barcelona.
En resum: que bones que són les vies de Sadernes, que wapo és el paisatge i quina llàstima que estigui llunyet!
PD: sóc conscient que últimament la qualitat fotogràfica dels posts ha baixat, però és que últimament he perdut la motivació de posar-me a tirar fotos quan vaig a escalar, haviam si la recupero aviat!
2 comentaris:
Això ho pensava avui! Que fa temps que no tinc cap foto bona! Hehehe ;)
M'apunto tot això que vau estar provant, a veure si quan no hi faci tanta calor hi ha més bon tacte :)
Eis si Pere, últimament em fa mandra treure la càmara quan estic escalant, nosé que em passa. Haviam si podem montar lu de tautavel i allà fer fotos xules, que el lloc sembla que val la pena.
Pel tema del tacte, la temperatura a sadernes si vas buscant la ombra per mi és bona, es pot escalar perfectament.
Publica un comentari a l'entrada