dimarts, 19 de gener del 2010

Lliçons de via llarga a Montserrat: La Sargantanes a la Gorra Marinera i Òpera Prima al Gorro Frigi

Com anem! Avui no és l'Aleix qui us escriu - que deu ni do la de vies llargues que ja té al sac - sinó l'Edu. Vaig estrenar el meu primer finde climber de l'any "aprovant" el curset de via llarga a càrrec del senyor Palet, gran instructor. Ja hi haviem anat un altre dia a l'agost, on em vaig estrenar a Penya Ginesta, però havia anat bàsicament de paquet: de segon en tots els llargs i amb l'Aleix fent totes les maniobres. Aquesta vegada l'objectiu era anar més enllà: fer una cordada com deu mana i que jo aprengués a montar les reunions i assegurar al segon de cordada (amb el risc associat per la seva integritat física, però cap problema, a l'Aleix li va l'adrenalina jeje).

Així doncs, divendres l'Aleix navega una mica pel blog d'escalatroncs - que per cert està molt i molt bé la quantitat de ressenyes de via llarga que hi han - i tria dos objectius: la via Sargantanes a la Gorra Marinera (IV+, 178m) - ideal per a estrenar-se de primer de cordada - i la via Òpera Prima al Gorro Frigi (6a, 145m) - objectiu una mica més ambiciós.

Dissabte al mati sortim a les 9:00 de Barcelona, a tope amb la Kangoo, i constatem que el temps no és tan agradable com preveia el Meteocat: 2º al parking del monestir, cel mig cobert per núvols alts que no deixen que el sol ens escalfi. Això sí, el dia es claríssim, es poden distingir tots els Pirineus nevats, les vistes des del cim dels gorros prometen! Nem a crospir-nos el primer entrepà al bar del costat del funicular, i ens topem amb la segona sorpresa del dia: tant el bar com el cremallera estan tancats, el cremallera estarà tancat 2 mesos per manteniment! Fantàstic! Sembla que el manteniment del cremallera el deu fer algun monjo de montserrat en les seves estones lliures.. perquè tardar 2 mesos! En fi, ens cruspim l'entrepà a la mega-cafeteria estil portaventura que hi ha al complex del monestir, motxilla i corda a l'esquena i a pujar escales!

Arribem al peu de la via Sargantanes ben suats, ara es van alternant petites estones de sol amb els núvols, però continua fent bastant de fred. Després de dubtar un pel, encetem la via on més o menys creiem que comença (al lloc on diu la ressenya que comença no hi ha cap parabolt fins molt amunt així que comencem un pel més per l'esquerra). L'Aleix fa el primer llarg (IV, 25m) i monta la primera reunió. Just quan començo a pujar arriba la marabunta: gent per omplir un parell d'autocars que deu anar a Sant Jeroni a peu... Els deixo passar, i començo a pujar fins la primera R, on l'Aleix em torna a explicar amb molt d'entusiasme (més li val que la munti bé jeje) com arribar a la reunió, assegurarme de 2 punts, cridar reunió, montar la R, passar la corda i assegurarlo amb el revero a la reunió. Em sembla que ho he pillat tot... i dic venga, me toca! Començo el segon llarg - no té massa història: xapes a pam, IV, 30m - i arribo a l'emplaçament on toca montar la R. Vaig un pel lent (bé, mooooolt lent), però crec que ho he fet tot bé, i l'Aleix tira de segon fins arribar on soc... Comprovacions per part del mestre, i si tot correcte! yuju, he montat la primera reunió (sembla una xuminada, però fa il.lusió jeje)

L'Aleix segueix empalmant els dos següents llargs (IV, 20 m i III, 35 m), dues rampes que porten fins a una feixa bastant ampla amb herba, i des d'on es comencen a tenir unes vistes que t'hi cagues! (per cert, no reflexades en la qualitat de les fotos d'aquest post, fetes amb el mòbil de l'Aleix, ja que ens vam deixar les càmares decents a casa... empanats!).

Vista mirant cap a Collserola

Arribo i faig el cinquè llarg, una placa supertombada de III amb només un parabolt, però tampoc en cal més, es molt senzill. Monto la R, puja l'Aleix i empalma els dos darrers llargs, els més xulos de la via(IV+ 30m, IV 18m). Per a fer-los, cal fer un flanqueig en diagonal cap a l'esquerra, on les xapes estan un pel allunyades (4-5 metres com a molt potser, però no els 10 m que posa la ressenya que vam llegir al blog d'escalatroncs, potser hi han posat un parabolt de més), i després anar recte cap amunt, amb la via primer més dreta, i després més tombadeta però sempre amb canto.

Jo mateix pujant el darrer llarg de la via Sargantanes

El llarg mola molt perquè es senzill però dret, tens bastant de pati sota els peus i et porten ja al cim. Fem tots dos el llarg sense incidències, i arribem a dalt de la Gorra Marinera, la meva primera gorra montserratina!! Al cim s'està per quedars-hi una estona: vistes genials i caloreta, que ha sortit el sol, aixi que ens fem un parell de cutre-fotos i ens cruspim un entrepà. Son les 14:00 - encara queda temps per fer la Òpera Prima - o sigui que rapelem una miqueta (uns 15 m després de destreparne caminant uns 20) i agafem les escales i el camí que ens duen al peu la via Òpera Prima, al Gorro Frigi.


Aleix al cim-solarium de la Gorra Marinera, Pirineus nevats al fons

Bé, ben bé al peu no, abans s'han de pujar uns 10-15 metres per una canal, el dissabte enfangada i amb restes de neu (en algún lloc enfonsantnos fins al genoll... dios mio!!) Truco a la Isabel perquè no pateixi (està treballant pobra, des d'aquí ànims generals per a tots els arquitectes pobrets...). Per a fer la via cal seguir els parabolts grocs. Vinga doncs ens hi posem! En aquest cas m'hi poso jo, decidim empalmar els dos primers llargs per anar fent via... Son dos llargs de 25 i 25 m, IV+ i V de dificultat. Els parabolts estan un pel mes allunyats que en la Sargantanes, però res exagerat i allí on es més difícil (bombets) estan mes junts (crec que la via està molt ben assegurada). M'ho passo molt bé fent els dos primers llargs, l'única dificutat és arrosegar la corda quan ja porto més de 40 m seguits pujats (com apreta la cadera!), i monto la reunió en un lloc bastant còmode, on fins i tot em toca un pel el solet... Great!

Puja l'Aleix, arriba fins on soc i segueix cap amunt, fent el tercer llarg (V+, 30m). Comença amb el pas mes díficil, superar un bombet tirant de dues regletes, però l'Aleix puja calent i el passa sense massa complicacions. Abans d'arribar a la reunió s'ha d'esperar un pèl, ja que portem una altra cordada a davant i sembla que van una mica lents. Al cap de 10 minuts l'Aleix monta la R, i pujo jo... que m'he quedat amb les mans glaçades! Encaro el bombet, busco les dues regletes però el tacte no me les trova... i penso a prendre vent! M'agafo de la cinta, i aserando cap amunt (em sembla que he pillat el xip de via llarga jeje). La resta de llarg es va fent sense problemes.. Arribo a la R, i observem al segon de la cordada que tenim davant guarrejant a saco tirant de les cintes per superar el llarg que ens toca ara... el quart, 6a (V+ a les ressenyes antigues, cuidao!), 20m. No sembla tant difícil, aviam, m'hi poso jo de primer... i citant al mestre Oriol penso... traaaaaaaaaaaanki 6a!!!! Has de superar dos bombets, i sobretot el segon es bastant punyetero, sense massa presa i amb malts llocs per posar els peus.. Ho provo una miqueta, penjat de la xapa, però res.. M'estiro, arribo a la següent cinta, la poso i aserando cap amunt!! La resta del llarg molt fàcil, es el pas punyetero aquest només. Monto la R, l'Aleix ho prova en lliure però tampoc resol, així que cintespillen i cap amunt. Arriba a la R, i encara el darrer llarg per arribar al cim (pas de V+ i després rampa de III fins dalt). El supera sense problemes, això si, a partir de la rampa cap al cim fot un vent que t'hi cagues!

Amb cara de restrenyits al cim del Gorro Frigi

Arribem dalt, fem un parell de fotos amb el mobil i marxem escopetejats cap avall, fugint del fred vent. El descens es fa per una ferratilla (lease unes quantes cadenes i cables), combinades amb descens per una canal enfangada i molla fins dalt, la qual cosa fa la baixada bastant precària i cansada.. Però bé, com a mínim es de dia, cosa extranya tenint en compte els antecedents de l'Aleix :-) Baixem per les escales fins al monestir, on comprem un formatge i un membrillo respectivament, atesos per una simpàtica senyora asiàtica (tu probal queso!), la única que quedava venent productes "típics" a aquella hora (sobre les 18:00 de la tarda). Un gran dia!!!

8 comentaris:

Aleix ha dit...

Joer Edu, peazo de descripció! molt bona! Dos vies fàcils molt recomanables per fer un dia de escalada sense patir, amb una vista fantàstica desde el cim.

PGB ha dit...

Enhorabona Edu per l'estrena! Quina piada més divertida! hehehe. Així que les canals nevades? Ole, això és aventura!!!

Isabel y Edu ha dit...

Gràcies Pere! Molen molt les sensacions de via llarga (quan no estàs patint clar jeje)
Aleix, tinc la solució perfecta per mantenir el blog actualitzat... posa't malalt un dia entre setmana després d'anar a escalar, va de fàbula :-)

Oriol ha dit...

Ieeeeeaaaaa!!!!!!!!!
M'alegro de que tornis a estar com a redactor del blog!!!!!
En cuant al blog nomes dues coses a dir:
-Aleix: No hem marxat encara a Grenoble i ja em fas el salt???? Bueno no importa ja que l'Edu es vona gent pero el que no consenteixo es que vagis dient porai que desde que no vas amb mi baixes de les vies llargues de dia...
-Edu: L'has clavat, en arrivar al segon bombet del penultim llarg me vaig penjar amb cara de tonto: - mi no entender... el pas surt pero oju apretada!
Apa salut i edu la rantamplan a magdalena esta superbe per nar de primer, i es ben xula!!!! La 98 octanos esta tb equipada per anar supertranki i es molt bonica!!!!!!
Apa salut i ens veiem!!!!!

Aleix ha dit...

Eis Gent!

Pere, sisi la canal entre el Frigi i la de la seva esquerra que no se quina és, hi ha tot de neu acumulada, i jo tot motivat pensava que hi hauria tres dits, foto el peu i xof! 3 pams de neu allà acumulats! Però bé, les dues vies valen la pena, la primera pel flanqueig de dalt i la segona és bastant bona.

Oriol! cagun dena que vols que faci si t'en vas cap a can franchute! haig d'enredar algú per fer project mítics rollo aquella via... com es deia... la GAM! jejej i sort que vem sortir de dia, perquè la baixada del frigi sense frontal de nit... mama por! ens apuntem les recomanacions!

Oriol ha dit...

Jaja, jo vaig anar a L'Opera Prima amb el bon amic Joxean, ja el coneixeu... i per no faltar a les seves espectatves (m'anomena Mister Seguridad) vaig baixar fent un Ràpel pero no ho digueu a ningú... admeto que alli poder em vaig passar... Pero recordeu que fer el ridícul no mata (en principi...)

Aleix ha dit...

Jajjajaj, un rappel?? de on?? si és més complicat montar el rappel que baixar per les cadenes! ets un obsès!

Oriol ha dit...

Obès?¿?¿? Tu put.... Jaja, ui quan estiguem apalancats ja a Grenoble...