Baixaipuja a Margalef, quin fred!

Primera de un conjunt de entrades que tinc una mica enrrederides, aquesta correspon al dissabte de fa 10 dies, quan hi va haver un altre mini-temporal del vent pels dos extrems del pais. Tenia ganes de trepar, així que quedem amb en Marc per fer un puja i baixa, bé en aquest cas un baixa i puja a Margalef. Sortim d'hora de Terrassa, i quan estem a punt de deixar l'autopista, el termòmetre del cotxe marca 5 graus. Ens anem endinsant per la carretera sinuosa i el termòmetre va baixant: 4, 3, 2, 1... 0º C! cullons quin fred! per sort a Margalef, al quedar enclotat no hi bufa el vent. Ens mirem quin sector podem visitar i al final optem per Can Torxa. Ens posem en una de les primeres vies que trobem al arribar el sector:

- trumfus peluts (V+): s'hi posa el Marc de primer i s'ha de baixar de la última xapa abans de la reunió per culpa del fred que fa. M'hi poso jo, és una via d'anar fent fins al final on hi ha un pas llarg de fe en peus i algun romo. Fa un fred horrorós, no notes els cantos i quan la sang intenta circular per les mans fa molt de mal. No encadenem cap dels dos.

- L'escorpí (6a): fem la via veïna, que comparteix entrada. És una via d'anar fent, similar a l'anterior però més vertical i al final té uns passos de posar-s'hi molt xulos. El Marc encadena, jo m'haig de penjar a la meitat pel fred.

Gent escalant a Can Llepafis i al sector inferior

Després d'aquestes dues vies ja veiem que avui no és el dia d'apretar i forçar el grau, i ens anem una mica més a la dreta on hi ha una cordada d'un parell de noies escalant un V+. Comentem el dia tan lleig que fa i la rasca que fot. Ens posem en:

- Juli Vert (6a+): Té una entrada en lleugera trave a la dreta una mica perillosa doncs no has xapat res i has d'anar en posició de "granota" per uns cantos una mica patinosos. Després un diedre fàcil i un tram vertical que et posa les piles. Quan sembla que ho tens tot fet un pas llarg a una bústia i aguantar fins a la reunió. Molt xula i ens va semblar dura. En Marc encadena després de barallar-se una bona estona amb la entrada, jo passo i la faig en A0, després encadeno la resta.

Mentre fem la via següent marxa la cordada femenina que teniem al costat (serà que les espantem??) i n'arriba una altre. Comento això perquè mentre nosaltres feiem la via següent es van posar a la Juli Vert i vaig sentir que la noia que la montava encadenava i li semblava fàcil! tot és qüestió d'estil, la noia tenia una tècnica de peus envejable, i en aquella via era necessaria 100%. Mentrestant fem:

- Follet tortuga (V+): de les més llargues del sector, una via recomanable. Molt xula i al final no és senzill, cantos bons però una mica romos i relliscosos per l'aigua. Encadenem els dos.

Durant tot el dia no ha sortit el sol, i tothom que ens hem anat trobant pel sector es queixa de fred que fa. Decidim canviar de sector i anem al Cingles del molí, que jo hi havia estat i tenia una viada ullada.

- Doctor loco (6a+): M'hi poso jo primer i encadeno a vista! bueeeeeno com a mínim no marxarem amb les mans buides. És una via molt xula, primer tram en lleuger desplom i bon canto, després un tram vertical de aguantar i un pas de mirar-se els peus per passar l'esperó i entrar al reunió. En Marc també encadena.

Ja es fa tard!

Jo ja estic content per avui, en marc encara té ganes d'apretar i es posa Berberecho blues (6c). Però avui no és el dia d'apurar el grau i baixa a mitja via aprofitant els químics. Després d'això agafem el cotxe i ja que el Marc no havia estat mai a Margalef i jo el cop que hi havia estat no hi vaig pujar, enfilem el camí de l'ermita. Increïble la de roca que hi ha per allà, i els sectors tenen molt bona pinta! hi hem de tornar...

L'ermita i els sectors superiors

PD: no hi ha fotos d'escalada però ja se sap, quan es va dues persones a escalar, no hi ha ni temps ni angles bons! (que no siguin el cul del company escalant)

Cap de setmana a Margalef (Part 3 i útlima)

Segona i última nit a la zona d'acampada, després d el experiència de la primera nit, ens preparem millor per passar la segona i no patim tant fred com a la primera (tot i ser mitjans de setembre, de matinada arribem als 8 graus!!). Tot i no patir tant fred com la primera, jo em desperto amb els pues ben freds, doncs el meu sac és mes aviat de interior. Així que a la mínima que em desperto, m'aixeco i m'en vaig a estirar les cames i a tirar quatre fotografies, haviam si escalfo el cos! tot i aixecar-me d'hora, ja és un pel massa tard per agafar la hora bona i el contrast de llum és massa fort. Tot  i així faig alguna fotografia acceptable al embassament:

Embassament a primera hora del matí

Esmorzem tranquilament i agafem la guia per tal de decidir quin sector visitarem aquest matí. Estem dubtant entre el sector de el tobogan o els Cingles del Molí. Espantats pel fet de que a mentre esmorzem de bon matí fa força fresca, decidim anar als cingles, que hi toca el sol.

Els Cingles del Molí es un sector a peu de carretera amb 12 vies entre el V i el 7a+, però on hi ha 4 cinquens i 3 6a's. Les vies són llarguetes, de uns 20 metres i té un fantàstic aparcament a menys de un minut de les vies. Sector perfecte doncs per l'autor del títol d'aquest blog, en Jordi. 

Vista del troç central del sector, amb en Jordi a la via num.6

Arribem i ens trobem amb dues cordades, i  ens disposem a montar un parell de vies:

- Groga (V, via num. 5 de la guia): quina via més maca! sense cap pas més complicat que un altre i amb una roca fantàstica. Passa per un tram de una mena de roca moldejada per l'aigua molt curiós, amb una mena de grans interessants. Si li haig de posar un però, un "aleje" desde la penúltima xapa a la última, i de la última a la reunió, en terreny fàcil, la fa una mica "psicològica".

- Bon rotllo (6a, via num.6): via diferent que la anterior, doncs té un principi fàcil en una mena de fisura-bavaresa fins a pujar a dalt de una repisa. A partir d'aquí hi ha una placa tombada gris mooolt fineta, fins a un canto vertical salvador per xapar, i llavors segueix la finura, amb un últim moviment de fe sobre els peus per agafar un cantell salvador. A partir de llavors fàcil fins a la reunió.

Jordi en els passos finals de la placa

Mentre l'Edu i jo montem aquestes vies, amb l'ajuda de l'assegurament de l'Isa i el Xavi, en Jordi i el Sergi es mouen una mica a la dreta, ja enmig de la carretera, on en un monolit enorme hi han les 4 vies de més a la dreta del sector. Allà es posen en:

- "Sense nom" (6a, via num.9): Via vertical, amb forats bons tota l'estona, on el tram complicat és on desploma una mica. Via maca i atlètica, nomes encadena l'Edu.

Al baixar d'aquesta via, li posem les cintes i montem el top-rope a la via:

- "Sense nom" (6b, via num.10): Uau! si la via anterior era física, aquesta ho és més. El tram de desplom és més llarg, i els forats bons es van trobant. La prova de que la clau és trobar el forat bo, és que a mida que anem passant per la via, el Jordi que és l'últim a provar-la, l'aconsegueix fer descansant un sol cop. Via molt maca també, on l'únic punt negatiu és el principi, on la roca es trenca una mica.

Edu en una posició molt estètica, en el 6b

I això va ser el nostre cap de setmana a Margalef, una zona fantàstica, amb un munt de roca impresionant, hi tornarem segur!

PD: estrenem "layout" per les fotografies, algun millor que altre, encara m'estic acostumant a fer funcionar el potosho!