Cap de setmana de competicions

Posant el dia al blog, que últimament el tenim una mica abandonat! com haureu pogut deduir aquest post correspon al cap de setmana de competició que vem tenir a Barcelona a principis d'agost. El podem resumir en dues parts:

1er Open de psicobloc

Desde el primer moment que vem tenir notícies d'aquesta competició que es celebraria a les piscines picornell, vaig pensar que estaria molt bé apuntar-s'hi, podia ser divertit. A través de l'Oriol vem tenir la informació de que tenien intenció de montar alguna via facileta perquè pogués escalar tothom, així que amb el Sergi, l'Edu i la Bàrbara vem decidir que ens apuntariem. Així doncs, el divendres al vespre ens plantem a les piscines, amb els nostres cutre-peus de gat, per tal de quedar ben remullats. Al veure el plafó per primer cop, una barreja d'emoció, nervis i "ginye" recorren les nostres venes. Es tracta de un plafó amb dues vesants, la meitat dreta un desplom continu de pocs graus on sembla que hi han d'haver les vies més fàcils, i a la part esquerra, el lleuger desplom que trobem a la dreta el trenca un sostre de un parell de metres.

El plafó moments abans de la competició

Glups! tot i això, baixem a punt de reunió i preguntem als organitzadors que tal és el plafó. Ens comenten que ens hi apuntem sense dubtar-ho, que hi han vie sper tothom i que la via més fàcil està sobre el 6a. Així que ens hi apuntem! 5 euros i una samarreta bastant xula per participar. A les 20:30 ens reuneixen a tots els competidors, i ens expliquen la mecànica. La idea és que cada via té una puntuació, i el que faci més punts guanya. Fent cua civilitzadament es poden fer tants pegues com es vulgui, fins a quedar ben agotats. Tot apunt per començar!

La gent, a part de uns quants bows més atrevits, començar tranquilament per el plafó fàcil, de totes maneres tenim fins a les 11 dels vespre per fer pegues! veiem que hi ha gent que arriba sobrada a dalt, però també n'hi ha que cauen per la via més fàcil, o que pujen fent servir totes les preses, bueno, com a mínim no serem els únics pringats! i després d'esperar una mica, arriba el nostre torn! quins nervis! tots agafem la via vermells, que és la via més fàcil (sense contar la via que toca totes les preses). Comença amb un flanqueig cap a l'esquerra i llavors puja fent una ziga-zaga. Les preses de baix estan mulladetes, però millora al anar pujant. Té algun passet divertit amb un bidit, algun romo, i acaba amb un pas de diedre. Tots fem top menys el Sergi que es queda a un moviment! visca! al final sembla que no estamos tan mal eh! la via és atlètica, típica via de plafó de tibar-li.

L'Edu apunt d'encadenar la via vermella

Un cop a dalt, només hi ha una via de baixada, així que deixar-se anar de peus i avall estil "palillo"! no arriba a deu metres, així que tampoc n'hi ha per tant. Quan sortim de la piscina, hi ha gent que ja s'ha cansat d'esperar (que impacient és la penya), o s'ha ginyat, i amb un pegue n'han tingut prou. Millor! menys cua. Tornem a fer la cua per el plafó fàcil, i arribat el nostre torn, provem una via amb dos dinàmics d'aquells que si els trobes amb corda al igual els proves! però això és tou en teoria, així que som-hi! fem els primers moviments fins a col·locar-te amb dos mans molt bones i mirem la següent presa... uf, que lluny que està! jo i l'Edu ens hi tirem més o menys a muerte, però no arribem ni de broma! la Bàrbara intenta pujar fent servir els peus superiors com a regletes però tampoc. A l'aigua tots! el Sergi torna a barallar-se amb la via vermella, però ara cau una mica més avall.

Jo mateix abans del primer dinàmic

Al sortir de la l'aigua, i veient les opcions que ens queden en el plafó més fàcil (una via que era més dificil que totes les del sostre, de regletes ínfimes en desplom), ens anem cap al sostret! amb un par! fem la cua reglementaria, i optem per la via més fàcil, la via groga. També comença amb un flanqueig fàcil, i un passet de placa ens col·loca sota el sostret. Bons cantos, però mullats i alguna presa que ens mou, ens tumba a tots en el mateix pas, quan anem a buscar la bústica de sortida del sostre. Li fotem tots un segon pegue, però res, no hi ha manera.

La Bàrbara fent contorsionisme al sostre

El Sergi fent un pegue al sostret

Amb tot això, ja són gairebé les 11, i estem bastant reventats, així que donem la nostra participació per finalitzada. En resum, una competi molt xula i original, ara ens morim de ganes de provar el psico de veritat!

Un bow volant del sostre

Prova de la copa del món al Sant Jordi

Diumenge hi havia cita innaludible per tot escalador friki que li agradi veure als professionals competir, prova de la copa del món al Sant Jordi. Pujem amb l'Oriol, l'Ane i el Carles, un amic seu, més tard arribaria la Bàrbara. Arribem i la final de dones ja ha començat. El plafó molt espectacular i deu ni do la de públic que hi ha.

El espectacular plafó

Les fèmines van pujant per la via, que es tracta de un 8b o 8b+, amb molt d'estil i suavitat. El que va ser una patètic és que tres participants que havien aconseguit superar el crux de la via en el sostre final, es quedessin a 4 o 5 passos de la reunió per falta de temps (8 minuts per fer la via). Home, com a mínim si arribaven fins allà que els hi deixessin provar d'encadenar-la. En fi, coses de la competició. Al final guanya una eslovena diria, que es va quedar a dos passets de la reunió.

La guanyadora reposant abans del sostre

Torn per els homes, comença la competició amb 4 o 5 competidors desconeguts (almenys per mi), cap d'ells passa del mig de la via, on uns passos amb un bloc curiós els tumben a tots. Després d'això, primera gran ovació de la nit, surt el Ramonet! Impressionant que un noi de la seva estatura pugui escalar com escala, i és que com escala! en teoria surt d'una lesió en un dit, i no està entre el favorits. Comença a pujar, se'l veu bastant bé, passa el bloc on han caigut tots els d'abans, vinga ramonet! arriba al sostre final, també el supera, ja està a la placa final! arribats a aquí un flanqueig amb unes regletes que vistes amb prismàtics semblen infimes és la última apretada abans del top. El Ramonet comença el flanqueig, i en un punt on no troba peus perquè estan massa lluny, el tio vola els peus i fa un creuament de mans amb aquelles regletes de merda! flipant! 3 passos de la reunió, 2 passos, últim pas... s'hi llança dinàmic... i no l'agafa! quina llàstima! però bé, ha deixat el llistó ben alt.

Ramonet abans de la placa final

Després d'ell un japonès que sorprenentment arriba molt lluny, cau molt amunt a la placa final. Torn del màxim favorit, Adam Ondra. Quin bow! puja a tota òstia, amb un moment es planta a sota el sostret final. Enmig del sostre, on la resta de participants van dinàmics i sense aturar-se, ell es permet el luxe d'anar sacsejant els braços. Al superar el sostre, un empotrament de genoll boníssim li permet girar-se i demanar els ànims del públic! tothom l'aplaudeix. Fa la placa apretant una mica, i quan tothom ja el veia agafat del top, cau exactament en el mateix pas que en Ramonet. Tot i això, gràcies al seu millor resultat en semis (va fer top), es col·loca lider. Només queda en Patxi, que també es rebut entre aplaudiments. Va pujant la via però sorprenentment cau en el bloc de mitja via... En la meva opinió un petit error dels equipadors, doncs es tracta d'un pas que deu ser complicat, però que no és gaire espectacular de cara al públic. En resum, guanyador Ondra, i sembla que tenim guanyador per molt de temps...