I dic descobrint perquè abans d'anar-hi a escalar és una regió de Montserrat en la que no havia estat mai, i la veritat és que m'encanta, avui mateix i he anat d'excursió només per disfrutar del paisatge. Fa un parell de setmanes ens hi vem acostar amb l'Oriol Romo per amb un objectiu: la Montpart a la Miranda de les Bohigues. Així que ens plantem al parking de can Massana a les 17.30 tocades, i és que s'ha d'aprofitar els últims dies de jornada intensiva estival. Carreguem tots els trastos, inclosos els 2 nous camalots de l'Oriol i el seu joc de tascons. Enfilem el camí del GR, i després el camí del coll de les portelles. Just abans de la "trepada" del coll de les portelles veiem una via equipada amb parabolts nous, juntament amb un burils vells que té bona pinta, però no sabem de quina via es tracta. Arribem al coll, i aquí ve quan ens liem. Agafem el camí que va al refugi, i quan arribem a un torrent que cal atrevessar per anar al refu, seguim torrent amunt buscant el peu de la paret. Quan ja hem arribat gairebé a l'altra extrem de la miranda, ens adonem que no anem bé. Tornem fins a l'inici del torrent, i aquí pujem pel bosc fins a l'extrem esquerra de la miranda, on trobem un caminet punxós que ens porta, després de trobar-nos una cabra salvatge que ens cridava, fins a peu de via. Les 19 de la tarda.
Vista de la regió fantàstica al capvespre
Ll1 (V+): Comença l'Oriol, així li tocarà el llarg clau de la via, el tercer. Llarg facilet tot i el V+, on el més difícil és el aleje-flanqueig que hi ha per arribar a la reunió. Va bé per agafar el to a la roca i anar escalfant. Reunió còmoda en un petita bauma, cal tenir compte de no confondre's i ficar-se en la via Jumpin' Jack Flash, que es creua enmig del flanqueig i de la qual es pot fer servir una xapa.
- Ll2 (V+/6a): Peazo de llarg! molt guapo, comença en flanqueig i llavors un passet interessant per entrar en un diedre. Llavors comença el festival de canto resseguint el diedre fins a arribar un passet per superar un bombet i entrar a la R2. Aquí poso el meu primer friend!! no és necessari ni molt menys, però va bé per anar practicant. La R2 és molt còmode, en un replà enorme. Desde aquí la visió del següent llarg és emocionant i una mica intimadadora! sort que li toca a l'Oriol, jeje...
- Ll2 (V+/6a): Peazo de llarg! molt guapo, comença en flanqueig i llavors un passet interessant per entrar en un diedre. Llavors comença el festival de canto resseguint el diedre fins a arribar un passet per superar un bombet i entrar a la R2. Aquí poso el meu primer friend!! no és necessari ni molt menys, però va bé per anar practicant. La R2 és molt còmode, en un replà enorme. Desde aquí la visió del següent llarg és emocionant i una mica intimadadora! sort que li toca a l'Oriol, jeje...
L'Oriol en el crux de la via
- Ll3 (6a/A0 - 6b?): poso el 6b en interrogant perquè tots dos el vem treure en lliure (jo amb un repòs anant de segon) i és el que ens va semblar, entre 6a+ i 6b. Es tracta d'un diedre que comença en rampa i es va posant dret i dret, fins a arribar el punt lleugerament desplomat. Per superar-lo se t'acaben els cantos i s'ha de tibar d'un parell de regletes petites. Les xapes aprop ajuden a no passar por excessiva, a partir d'aquí terreny fàcil (IV+), amb les xapes una mica més lluny però podem xapar alguna sabina bona. Molt bon llarg també, amb l'alicient de fer el cim!
Foto del cim, ben fosc!
Tal i com es pot veure a la foto, arribem amb les últimes llums del dia a dalt de l'agulla. Fem les fotos de rigor, i aquí comença l'aventura de veritat. Són les 21.30 i treiem l'únic frontal que portem. Ens dirigim a la vessant nord de l'agulla i fem el destrepe de 5 metres fins a la canal. I aquí és on la caguem, doncs més tard ens hem enterar que pujant a l'agulla del davant i baixant per darrera d'aquesta tot és més senzill. Però no, ens mola complicar-nos i deicidim baixar per la canal que surt a la dreta del destrepe anterior. La mare que ens va pa...! la canal deu tenir uns 50 graus, amb l'afegit que està ple de sorra i rellisca com una mala cosa! A tot això li afegim que no hi ha res de llum, per tant l'Oriol no veu un pimiento, i l'haig d'anar il·luminant amb el meu frontal per avançar cada 3 metres, mentre anem d'arbre a arbre. En un moment donat, perdo peu i baixo 3 metres relliscant per la canal, i l'Oriol acollonit veu com la seva única llum desapareix canal avall, jaja! em freno com puc i m'agafa l'atac de riure, la baixada és puta però tampoc és per matar-te, més que res és empranyadora. Un cop a baix, només falta baixar el torrent, el camí fins a les portelles, el coll i després ja som al cotxe. Hora?? 23:15!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada