Vendaval a Gelida

Doncs sí, el dia del famós vendaval s'ens va acudir anar a Gelida. Vem anar en dues tungades, els més matiners (Edu, Isabel i l'Alba) ja eren allà cap a les 9.30, jo i l'Oriol vem arribar cap  a les 10.30 - 11. Quan sortiem de Barcelona vem flipar amb el vent que feia per l'autopista, però al arribar al sector semblava que allà no bufava tan fort. Trobem el primer grup fent la via Clàssica, del sector Font Freda Central, que ja haviem fet algun altre cop. L'Oriol i jo ens posem amb:

- Del Antonio (V+): primer parabolt massa alt, et jugues una bona galeta. La via té dos apretades, una al començar i l'altre a tres quarts, un passet més vertical. Encadenem els dos.

- via 3 (V+): Més ben assegurada i més maca, comença per una mena de xemeneia/diedre, i després té un pas en lleuger desplom però amb bústies. Encadeno però aquí comença el festival del vent, mentre estava escalant varies ratxes fortes ens toquen de ple.

Desmontem i intentem anar a buscar un sector més arraserat del i anem al sector del Font Freda dreta. L'Edu i les dues noies fan les dues últimes vies, primer la 17 (6a) i després la 16 (V+), i crec que van dir que van trobar més difícil la 16 que la 17, ja s'encarregaran de comentar-ho en més profunditat en els comentaris de la entrada, en cas de que m'equivoqui. Nosaltres ens posem en:

- via 5 (6b+): L'Oriol encadena a vista! jo m'hi poso en top, la via és molt bona! té una primera secció de 10 metres que va desplomant i va cansant, amb un pas llarg desde un romo per acabar de sortir del desplom i agafar bústia. Un cop passat això encara ens queden uns 12 metrets de V+ per disfrutar. La faig parant un cop en el crux. Queda pendent.

En aquest moment l'Edu, l'Isa i l'Alba marxen, hi han ratxes fortes de vent i fa força fred, a més el poc sol que hi havia s'ha amagat. Nosaltres encara aguantem i ens posem amb:

- via 13 (6b+): L'Oriol no pot encadenar a vista, té un pas de bloc al mig que el tomba. Jo m'hi poso en top, primer una placa força tècnica, no és fàcil, i després el pas de bloc per superar el desplom, amb un creuament molt heavy.

Mentre assegurava l'Oriol el vent es va fent més fort i em quedo mig congelat. Quan pujo no em noto els dits i el que s'està quedant congelat és l'Oriol. A més, a l'altra banda de la vall hi han unes torres elèctriques, que al tocar els dos cables van saltant guspires! quin yuyu! marxem cap al cotxe, com caigui una torre encara la liarem. Mentre baixem cap a l'autopista trobem una postal de Montserrat fantàstica...