Cap de setmana al paradís: Siurana

Segona entrega del cap de setmana al paradís, pel que no hagi vist el primer post, Montsant i voltants. Durant el gran sopar que ens vem fotre a Cornudella vem estar discutint sobre quina escola visitariem el dia següent: Arbolí, Mussara, Siurana... Siurana, la gran desconeguda per tots nosaltres (menys per l'Oriol i l'Ane), la nostra escola més internacional (bé, si més no fins fa uns mesos), i nosaltres no hi hem estat mai! Això s'ha de solucionar! així que decidim anar a Siurana, sector Can Marges.

Siurana, roca per donar i per vendre

Ens despertem diumenge amb la calma, i el amable amo del climbing planet ens fa dubtar si anar a Arbolí, doncs hi ha un esmorzar multitudinari, amb xai a la brasa inclòs. Però anem massa tard (s'acabava a les 11) així que seguim amb els plans. Però al sortir del refugi i anar cap al cotxe, en Pere que coneix tota la blogoesfera o casi, es troba un blogger, en kletterer, que ens recomana un sector diferent, Corral nou, on ens diu que hi han varies vies acabades d'equipar que valen la pena. Dit i fet, passem pel camping per fer una foto a les ressenyes i arribem al sector. Aqui podeu trobar les del sector original, i les noves si algú li interessen les hi puc fer arribar a través de mail. Faig cordada amb en Marc, i ens posem amb:

- via 3 (V+): és un pany de paret ample on podem trobar 3 vies de V+, però al final s'estreny a sobre un pedra enorme i les vies pràcticament es trepitjen. La que faig jo va per el fil esquerra de la pedra superior i no és fàcil. Pel meu gust una mica massa forçat posar tres vies en aquell troç de paret. Això si, la qualitat de la roca és excelent, les vies no estan gens sobades i molt ben equipades.

Mentre els altres fan alguna altra via fàcil, jo i el Marc anem a buscar el nou sector (que no surt a les ressenyes anteriors).

Les vies fàcils del nou sector

Anàvem a fer algo més fàcilet, però està tot ocupat pel que sembla una megatrobada familiar, així que no ens queda més remei de posar-nos en:

- Pupilas (6c): El Marc li fot un pegue però no encadena, és un viote de quasi 30 metres, amb un pas tècnic al principi, un sostret al mig, i un pas de molt fe al final. Llavors arriba en kletterer i la encadena fins al final. En Marc li fot un segon pega i també encadena! jo l'anava a provar, però al veure'ls patir desisteixo, no tinc ganes de cansar-me inútilment.

En kleterrer al últim pas complicat, d'entrada al reunió

Així que tornem a buscar els companys, que estan a un sectoret que hi ha baixant del camí a la dreta, molt aeri en una petita feixa que fa una mica de iuiu! glups! però tenen les dos reunions ocupades, així que tornem a les primeres vies del sector. Em poso en:

- via 2 (6a+): un primer tramet de placa, llavors un petit desplom de posar-s'hi bé, i quan sembla que ja has passat el pitjor desapareixen els cantos i apareixen unes regletes planes i amples que posen emoció al encadene. Al final encadeno a vista! 6a+ "soft"

Jo mateix en el pas de desplom del 6b (via 1)

- via 1 (6b): ja que he triunfat en la via anterior, em poso en aquesta. La placa incial més finesta, i el pas de desplom una mica més burro. Em penjo un cop, i després surt bé. Estic bastant convençut que en un segon pegue podria haver encadenat, però em fa mal el braç, es fa tard i el cap de setmana ja és rodó. 6b soft també, o potser és questió d'estil de via, que s'em dón millor.

Després d'això, ja són vora les 16.30, així que pleguem els trastos i anem a fer una birra al camping de Siurana. Converses fanàtiques, plans per al futur i en resum, bons moments per acabar el cap de setmana. Despedida del Pere, el Marc i l'Alba, i cap a Barcelona.

Posta de sol a Vilanova de Prades

En resum, que m'encanta el Montsant i les seves escoles, tant Margalef quan vem ser-hi al octubre, o aquestes dues que hem visitat en aquest cap de setmana. I les que ens queden per descobrir! així doncs, hi tornarem ben aviat!