Matanza de Prexas al Pic del Martell

Per una vegada i per a que serveixi de precedent, no és l'Aleix el que escriu aquesta entrada, sinó jo, l'Edu. El motiu és la meva estrena en via llarga, cortesia de l'experimentat instructor Aleix. Així que agafem divendres a la tarda, parem un moment al Decathlon a comprarme l'ATC (reversos no en tenien) per 25 eurets i apa, cap al Pic del Martell falta gent. Deixem el cotxe al parking de Penya Ginesta cap allà les 18:00, ben solitari, i fem la comodissima aproximació fins al peu de via (comodíssima comparada amb la tornada, com veureu més endavant). En el camí ens trobem un parell de cordades fent un parell del centenar de vies que hi deu haver e el Pic (ta cosit!!), i avancem fins a arribar al peu de.... "La Matanza de Prexas", 90 m V+.

Vista de "La Matanza de Prexas" desde el peu

Ja som al peu de via! Comença el tutorial de l'Aleix; bé, tampoc es massa complicat perquè la part d'anar de primer la deixem per un altre dia, jo em limitaré a assegurarlo i a fer tots els llargs al més pur estil topropista. Tot i així, a part de repassar el tema de com assegurar amb l'ATC, m'explica una mica com muntar les reunions i m'ofereix el briconsejo de la setmana: com un bon escalador de via llarga s'assegura les bambes a l'arnés, tal i com es pot observar en la foto de sota.

I d'aquí es posen lligades a la part de darrera de l'arnés i a pujar com un rei

Un cop degudament encordats i amb tot el material ben ordenadet, l'Aleix comença a fer el primer llarg: V+, 20m. L'entrada, tot i que la roca es super-aderent i hi ha uns cantakens d'aquells que no te'ls acabes, és una mica dura per trencar el gel i fa una mica de yuyu ja que s'ha de salvar un desplomet només començar. Fidel al lema: "Aquí no em vingut a patir" l'Aleix es penja un parell de cops però munta el llarg sense excessius problemes, amb pont de roca pel mig inclós. Munta la reunió i m'assegura, ara em toca a mi!! Ai quins nervis, que incòmode que es fa això d'escalar amb la motxila a l'esquena. M'hi poso, l'entrada apreta, i més si et t'oblides de respirar perquè portes el cul ben apretadet com servidor, però a mesura que vaig posant em vaig trobant més comode i vaig fent fins a arribar a la primera reunió. Deu n'hi do el percal que s'ha de muntar! L'Aleix m'il.lustra amb nusos ballestrinques, estigues sempre agafat de dos punts, la corda recollideta, ... s'ha de ser pulcre i organitzat per fer via llarga :-)

Aleix montant la primera reunió

Ens canviem les cordes, ja que no pensem que sigui una gran idea que jo monti una reunió per primera vegada avui, i l'Aleix es posa al segon llarg: V, 20m. La tònica continua: cantos per donar i vendre, un pel mes senzill que el primer llarg. Es va fent fins a arriba sota una roca gran que et fa notar dos bultos al coll, ja que, aparentment, s'aguanta per ves a saber quin misteri. L'Aleix remonta per la roca i, just a sobre, monta la segona reunió (però sense recolzarse en la roca, just in case). Desmonto el parapeto i faig el segon llarg, molt maco fins a arribar a la roca, la supero i arribo a la segona reunió.

Repetim l'operació de canvi de cordes, atenent abans la trucada de la Isabel, i l'Aleix enfila el tercer llarg: V+, 25m. Aquest llarg té dues parts: escalada maca de cantos d'uns 15m, i després excursió sense massa seguros per terreny facilet (IV potser) fins a la reunió. A mig llarg l'Aleix troba el primer regal de la tarda: un cordino pràcticament nou que, incompresiblement, algú ha deixat abandonat... Cap al sac! Montatge de la tercera reunió, i pujo jo sense novetats.. M'hi sento còmode ja (en toperope eh! :-P), mola això de la via llarga!

Darrer llarg: V+, 25m. Sembla més fàcil vist des de sota, pero es el llarga més "finet" de la via, tot i així hi continua havent festival de canto ... Llarg boníssim, el millor de la via sense dubtes. I a més, ens ofereix el segon regal de la tarda: aquest cop una cinta plana, nova per variar, que passa a ampliar la col.lecció personal de l'Aleix. Muntatge de la darrera reunió, pujo el darrer llarg, disfruto el que no està escrit amb l'escalada, les vistes, la fresqueta... genial!

Vista des de dalt de la via, amb l'Aleix desmontant la darrera reunió

Ja ens les prometem felices, pleguem la corda i "només" ens falta trobar el camí de tornada.. Però s'ha fet pràcticament de nit, no portem frontals i la part de dalt del pic del martell és un percal impresionant: un caos de roques i matorrals que no deixen veure el terra. Anem buscant el camí, que no apareix, per acabarho d'arreglar perdó el mòbil.. 45 minuts després de baixar pel dret, acabar (l'Aleix) fins als nassos de la corda i del retardat que l'ha plegat (servidor jeje) i de posarnos les cames com un cromo amb les rascades dels arbustos dels @~#~€ trobem el camí cap al parking... a 50 metres de la carretera. Arribem a les 22:2o al cotxe, ordenem i guardem el material i cap a Barcelona falta gent, tot passant pel costat de diversos cotxes de parelles jovenetes aparcats en llocs sospitosament solitaris..

Cim del pic del martell, cap allà les 21:30

Resumint, moltes gràcies pel mini-curs d'escalada Aleix, tota una experiència!