Descoberta i via ferrata de Rodellar

Aprofitant que estem uns dies de vacances al poble del pare de la Isabel, Salas Bajas, i que només es troba a 50 minuts en cotxe d’un dels paradisos de l’escalada esportiva d’aquest país, decidim fer una visiteta al mític Rodellar!! No obstant, es tracta d’una visita de prospecció (ja catarem les vies qun vinguem amb tota la troup i quan faci menys calor), per conèixer el lloc i de passada fer la curta però bonica via ferrata del "Espolón de la Virgen", situada entre mig dels sectors d’escalada.

Així que dit i fet, anem tambè amb el germà de la Isabel, el Jaime, a qui tambè li molen les ferrates i l’escalada (no n’ha fet gaire però ha dit que aquest any tenia ganes d’aprofundir en la matèria). Rodellar no està a gaires quilòmetres de Salas Bajas, però es una carretera d’aquelles amb regust clàssic: estreta, sense línies del mig i amb moltíssimes curves, cosa que fa que tardem gairebé una hora. Durant el camí sembla que estiguem al bell mig de França, ja que gairebé tots els cotxes que ens creuem són de barranquistes del país veí (la serra de Guara és un festival de barrancs). Quan arribem a Rodellar (final de la carretera), la cosa canvia una mica, hi ha encara molt de cotxe francés, però tambè del país i d’altres llocs d’Europa.

Arribant a Rodellar

Rodellar és un poble tranquil a dalt de tot del barranc on hi ha les diferents zones d’escalada. La vista des del poble mirant als diferents sectors és brutal: la gran bòveda, la cova d’Alí Babà (la mítica de l’Andrada), i fins gairebé 20 i pico sectors que estan entre 5 i 30 minuts a peu del poble (Jordi, això està fet per a tu J). A més, tot està amanit per un bonic riu on refrescar-se entre pegue i pegue (ara no porta moltíssima aigua, però a la primavera segur que deu fer goig de veure).

La ferrata es troba gairebé al final dels sectors d’esportiva, cosa que ens permetrà fer un bonic passeig per les zones d’escalada. Decidim anar per un camí que ens porta per dalt del barranc i tornar per un altre que ens durà pel fons. Passem pel costat d’un sector de vies curtes i desplomades (crec que encara bastant humà, entre el V+ -una o dues vies-i el 6c+), on ja hi ha gent fotent-li gasto. La veritat es que la roca té un aspecte magnífic i les vies es veuen molt xules... Aviam si arriba la tardor ràpid per tornarhi!!

Sector de vies desplomades "factibles"

Continuem avançant, baixem fins al fons del barranc – al lloc anomenat Surgencias del Mascún – i passem pel costat del mític sector de “Las Ventanas del Mascún”, que bàsicament son roques erosionades pel vent i que tenen formes molt curioses, com ara “El Delfín”.El lloc és preciós, ara d’aquí a que fem alguna via anem clars jeje, lo més fàcil crec que es un 7b+ o porai...

El Delfín, una de les figures del sector "Las Ventanas del Mascún"

Ja gairebé estem a l’inici de la ferrata, abans passem per sota una cova inhumana on hi ha algun que altre 8a o pitjor.. Ja fa yuyu només de veure, ha de ser impressionant ser capaç d’encadenar vies com aquesta

Cova brutal amb viotes de 7c cap amunt...

Finalment ens posem a la ferrata pròpiament dita.. No és massa difícil ni llarga, en 30 minuts l’acabem parant-nos per tirar moltes fotos, però es bastant aèria i les vistes sobre el sector “Ventanas” valen la pena. Comença amb unes grapes que et fan pujar uns 20-30 metres en vertical, segueix una part no tant empinada equipada amb cadenes i alguna altra grapa, després arriba el trocet més guapo: més grapes, ara a uns 50 metres el terra, les dues primeres lleugerament desplomades, que et porten fins a dalt de tot de la ferrata.

Isabel disfrutant durant el primer tram de la ferrata, bastant dret

Tram del petit desplom


Isabel i Jaime al final de la ferrata

Acabem la ferrata i tornem al fons del barranc per un camí. Ara ja hi ha més gent pels sectors... Passem pel costat del sector d’iniciació (tambè existeix a Rodellar!), no està malament, ara les vies ni de lluny son tan guapes... Veiem a gent fent sostres, desploms, alguna placa despistada que s’ha colat per allí.. impressionant! Ara, el grau pica bastant, no sé si serà més senzill que el grau d’altres escoles, però crec que el lloc bé val una visita per a catar-lo. Abans de sortir del barranc, passem pel costat del que jo creia que era la cova d’Alí Babà (després resulta que era la del costat), i aprofito per fer una mica el guiri i demanar-li a la Isabel que em faci una foto penjat de l’inici d’un 8a de sostre (la primera presa és un kantaken!!!)

Moment "fes-me la foto" en una cova de vuitens...

Resumint... un lloc impressionant!!