Marato de vies per Gelida

Entrada corresponent al dilluns de festa de semana santa, després de molt dies de mal temps durant les vacances, veiem una finestreta de bon  temps per al dilluns abans de tornar al curro i ens deicidim aprofitar-la. Així que amb el Marc, l'Ivan i la Carol enfilem cap a Gelida. Arribo desde Barcelona i ells encara no han començat a escalar. Anem cap al sector del final de tot, fa un solet fantàstic i es pot escalar sense samarreta. Així que em poso amb el Marc a (resenyes del groinket):

- num. 14 (6a): Via maca, placa al inici i pas en el desplom, després d'això només queda aguantar amb el coco l'aleje fins a la R. Estic fred i em penjo en el desplom, després el resolc sense problemes.

La repeteixen els dos bous i inclus la Carol, i ens donem per escalfats. L'Ivan ha montat una altra via que ja havia provat, així que m'hi torno a posar:

- num. 15 (6b): via similar a l'anterior, amb una placa una mica més fineta, un pas més dur al desplom, i al final un pas difícil i amb la xapa massa avall pel meu gust. Arribo bé fins a l'últim pas, però no em dona bon rotllo i em penjo per mirar-me'l. Tot i així, em costa, el trobo duret.

Anem cap al sector central, i amb en Marc ens posem en una via que està soleta:

- num. 1 (6b, encara del sector dret): és una via a bloc, tot ben concentradet en 5 passos al mig. Surt vertical amb canto, però tomba  i és mooolt fàcil. Passes aprop de un rusc (glups!) i es comença a posar tieso. Un parell de passos i ja som sota el desplom, i allà està el pas. Fisura dolenta, pas d'hombro amb un canvi de pes exagerat, tridit bo, fisura amb la mà alrevés i bústia. Dificil a vista, el Marc falla i jo tampoc ho veig. Queda com a project, la via és guapa.

Mentre feiem aquesta, l'Ivan ha montat una altra via, i ha fallat en el "a vista" a la placa final. M'hi poso en top, per anar practicant:

- num. 12 (6c, ja del sector central): la primera via que provo d'aquest grau (havia provat un 7a un dia a subirats). És dificil, però no impossible, el que falta molt pila. Pas inicial de fisura, passem un sostre amb bústies, un altre sostret fàcil i llavors es posa entre una figuera a dins d'un diedre. Al final una placa regletera t'acaba de matar. La via estaria bé sinó fós pel pas de la figuera, m'ha semblat una mica "guarro".

Tornem al sector dret, a fer una via fàcil perquè la Carol pugui disfrutar. Em poso en:

- num. 10 (V+): via maca per escalfar, el pas més difícil és a baix en la placa grisa, després festival de canto. Encadeno a vista.

Agafem tots el material i ens n'anem al sector clàssic, els bous tenen ganes de posar-se a prova en un 7a. Els hi recomanen un 7a+, nosé com es diu. Arribem a la via, i hi ha un noi fent-la. La encadena, baixa i ens demana fotre-li un altre pegue, torna a pujar i tot hi fotre un bon vol per culpa de un canto mullat, la fa flutant. Baixa i seguidament sense descansar es fot en un 7b+ (que també encadenaria). Hi ha gent que està molt forta! Amb això arriba en Pere fanàtic de un dinar a Terrassa. Ens en tornem al sector dret, i l'asseguro al 6a que hem fet. Després d'això, li demano que m'asseguri en una via que tenia ullada de feia temps.

Mentre em poso els gats, m'entra sorra en l'ull i cometo l'error de rascar-me'l. Em comença a plorar a tope, tot i això m'hi poso:

- num. 6 (6b): Viote! ja feia temps que la tenia vista, i era tal i com l'imaginava. Festiva de canto en lleuger desplom, i quan s'ha de sortir d'aquest un passet de romo, lateral, tridit i pas llarg a la bústia. No encadeno per les circumstàncies i perquè no em se els passos, però queda pendent...

Després d'això anem a buscar els bous, ja estan desmontant, han hagut de montar la via amb el pedal. El dolor a l'ull va a pitjor, i no em veig en cor de conduir fins a Barcelona. Així que el Marc agafa el cotxe fins a Terrassa, i d'allà a Barna. 

En resum, un dia on he encadenat poc, però provat vies en el meu límit i per sobre, un dia productiu!