Aquesta entrada està una mica desfassada, doncs aquesta sortida la vem fer diumenge passat, però fins ahir no vaig rebre algunes de les fotos, així que no l'he pogut penjar abans. Diumenge passat vàrem decidir descobrir una de les escoles clàssiques del Penedès: el coll de la Barraca. A més a més, teniem la visita de uns amics aragonesos de l'Edu i l'Isabel, el Diego i l'Ana. El Diego per la gent que no el coneix és un noi de Barbastro que aquest estiu va fer el trajecte Barbastro -Pekín... en bicicleta! té un blog on va anar explicant les seves aventures, ara a mateix no m'enrecordo de la direcció, però segur l'Edu l'escriurà en els comentaris de l'entrada. Quedem diumenge a una hora acceptable i el dia es desperta tapat, però no té pinta que plogui. Anem tirant cap al coll, carai deu ni do si està lluny! un cop has arribat a Vilafranca encara et queda un bon troç, doncs està a dalt de tot del cingles que separen Penedès de l'Anoia. Finalment arribem a la nostra destinació, i enfilem el camí que puja cap a l'escola. Avui anem amb molta gent, així que busquem un sector amb varies vies fàcils on tothom pugui escalar. Ens decidim per l'últim (el pas dels manguis). Després de passar per davant de tots els sectors i tenir una conversa animada amb un home curiós i les seves substàncies motivadores, arribem a peu de via. Ens posem amb:
- Ei! Joans (IV+): Comença la flipada amb el grau del lloc. Desde baix sembla assequible, però ni molt menys IV+, doncs té un bon "techet" només començar. M'hi poso i realment no és fàcil, el techo s'ha de tibar fort de un canto que és molt pla. En la meva opinió un bon V+. A part, té 4 xapes + reunió per una via de uns 18 metrets més o menys, alegria, alegria!
Sequència del Diego al IV+, notar el sostret al principi i el pas vertical amb la xapa gairebé un metro per sota els peus.
- Parapapum (V+): L'Edu es posa en una via que està en una placa amb un 6a+, més curteta que el IV+. Via de verticalitat, peus pulits i infims i passos llargs entre cantos més o menys bons. Per mi un bon 6a, fregant el 6a+. Tot i així és maca i està ben assegurada.
L'Edu flipant amb el cinquillo!
- Tres i no res (IV+): dins del que pròpiament és el pas dels manguis, les noies es posen amb aquest quart. Jo no el vaig fer, així que no puc opinar al 100%. Tot i això crec que era l'únic del dia que estava més o menys ben graduat, però està a l'ombra i molt humit, cosa que els fa patir força.
Cordada femenina (Ana i Isabel) al IV+
I és que ens comencem a adonar que a la mínima que no estas escalant, al estar tan alts estem enmig dels núvols i l'ambient és fred i molt humit. Dinem i ens movem cap als primers sector a buscar alguna via fàcil i una mica més llarga. Busquem un IV+ i un V+ que marquen les ressenyes, però ens liem i ens posem en:
- Posta de flor (6b+): m'hi poso de primer i flipo en colors! ja pensava que el grau estava dur, però l'equivocació fa que lògicament estigui al·lucinant. Tot i això és una via maca, de uns 22 metres, molt vertical però amb bons cantos i amb l'ajuda de un diedre es va fent (i guarrejant algun pas). El problema són els alejes, doncs quan estic a una xapa de la reunió, haig d'anar com 3 metres més amunt i a la dreta i decideixo baixar-me.
Edu desmontant la via
Mentre jo em barallava amb la via, tot el grupet comença a tenir principis de congelació, doncs fa molt de fred si no et mous. Al baixar m'adono que ens hem equivocat, i pujar l'Edu a desmontar-la. Quan arriba a on m'he quedat n'hi ho intenta, ha quedat massa fred d'estar a baix esperant, així que hi posa mallon i avall. Recollim i cap a casa, que avui no fa un dia gaire agradable!
En resum, sobre el coll de la Barraca, m'ha semblat el grau molt dur (tot i això dir que el 6b+ s que em va sembla ben graduat, però flipes amb els V+ i IV+), alguna xapa lluny i les vies maques però feia massa mal temps. S'ha d'anar amb el grau molt ben assentat!
7 comentaris:
HOLA, ESTIC D'ACORD. EL GRAU DEL COLL DE LA BARRACA ÉS EL MES DUR QUE HE VIST MAI.
La sorpresa amb els graus del Coll de la barraca també el vaig tenir jo a lá fins ara única vegada que hi he anat, ja que entre el grau i el vent gelat que hi feia no em van quedar ganes de tornar-hi...tot i que amb un bon solet i sense fred les coses es deuen veure duferents, però el viatget fins allà és llarg i ple de revolts...vaja que de moment encara no hi he tornat!
El blog del diego es "http://delaexpoalasolimpiadas.blogspot.com". Avui em miro el nom de les vies i edito el post :-).. Molt xules les fotos!
El proper cop que vagis al Coll vesi amb un local que et dirà quines son les millors vies. A mesura que hi vas escalant trobes que els graus estan on han d'estar, i al tantu perque la guia de barcelona y alrededores esta força equivocada.
Bones gent,
alipinistaderevista i Jaumegrimp, a nosaltres també ens va sembla que el grau era duret. També és veritat el que diu el Jaume, potser el mal temps ens va fer emportar més mala impresió del lloc, hi haurem de tornar més endavant, potser quan tinguem un grau més elevat.
Edu, merci pel nom del blog i el nom de les vies.
Pau, està clar que amb un local que t'ensenyi les bones vies seria molt millor però com que no en coneixem cap... per altra banda, les vies a mi em van agradar, però això no treu que les trobés dures pel grau proposat. Respecte el teu segon comentari,no l'acabo d'entendre, què vols dir que la guia està equivocada? respecte la situació de les vies o el grau? perquè els croquis em van semblar correctes i per això no em quadra amb el que dius de que els graus estan on han d'estar. I'm sorry però ens ho hauràs d'aclarar! merci de totes formes pel comentari!
Aleix. jo soc de Riudebitlles i acostumem a anar força al Coll.
Si que es veritat que som força selectius en el moment de triar les vies, i poder això ha fet que moltes d'elles que si que son veritables inferns ja no les hagi provat.
Es veritat també que es produeixen situacions on vies graduades com 7c o 7b+ encara ningú les ha fet o només es coneix un individu que l'hagi encadenat, força paradigmatic.
A copia d'escalades s'han anat creant també alguns recorreguts alternatius a les vies de cotes mes baixes - ajuntar la part d'una via amb una altre part - per tal d'escalar el millor de cada una, i aquest fet no està ni molt menys ressenyat a la guia, i per nosaltres es ja un fet habitual. Pero be ara que rellegeixo el meu comentari anterior la paraula "força" poder es podria ometre.
Be si algun dia aneu al Coll, m'aviseu i potser podem fer algunes grimpades junts, el meu mail es pfreixes_AT_gmail_DOT_com
Bones Pau! ara he entès el que volies dir!
Respecte a les vies, repeteixo que l'estil de via i de roca em va agradar, el problema és que quan et poses en una via esperant un grau X i et trobes un grau Y (més dificil) i si això afegeixes que hi ha alguna xapa que allunya, fa que no acabis de disfrutar del tot de l'escalada.
I et prenc la paraula (i el mail), el pròxim cop que hi anem t'ho comento! tot i que potser no em va sembla la escola més apropiada per l'hivern no? o potser era que vem escollir un mal dia per anar-hi...
Publica un comentari a l'entrada