No em feu caminar!

Sanchez Martinez a Diables

2010-08-16T21:18:00.009+02:00

La paret de Diables... des de que vaig fer la Punsola al Cavall, també amb en Marc, em vaig quedar meravellat per aquella paret... quins colors, quins formes més brutals! algun dia l'escalarem... i aquest dia va arribar ahir! Amb en Marc portavem tota la setmana animant-nos mutuament per anar a fer aquesta clàssica de Diables, la Sanchez Martinez, probablement la més asequible de la paret. Tot i així és una senyora via, doncs té tots els al·licients: escalada variada i diferent, artificial no molt exigent però si cansat, abandonament complicat sobretot a partir del llargs del sostre, molt de pati, etc... el que si vaig trobar és que després del reequipament queda un via bastant ben assegurada, però tot hi així no és una via per principant.

Ens trobem amb en Marc a les 14h a Santa Cecília, fa un cap de setmana fresc per ser agost, portem pantalons llargs i agafem el polar, després resultaria que ens faria una tempertura fantàstica, el millor dels dies que he estat a la nord de Montserrat, només necessitariem el polar per els llargs superior de placa. Agafem el camí de l'arrel a un bon ritme i aviat divisem la paret:

Vista increïble del Cavall i Diables

Quan girem la cantonada i veiem Diables m'envaeix el mateix sentiment que quan vaig veure el bisbe al fer la GAM, uau quina paret! barreja de il·lusió per escalar-la però sempre amb molt de respecte. Una mica més endavant en una clariana es troba un corriol marcat amb unes fites que ens porta fins a peu de paret. Resseguim una mica cap a l'esquerra i ja som a peu de via:

Vista de la pared i de la via des de el peu

Ens preparem ràpidament amb en Marc, tots dos coincidim que avui res d'apurar en lliure, s'ha d'anar ràpid doncs és una via que porta feina i no ens podem encantar. Jo tinc ganes de començar, així que li comento a en Marc si em deixa començar i cap problema:

- Ll1 (V+/6a): la veritat és que no sé quin grau és, doncs no vaig fer cap esforç per treure'l en lliure. Quan vaig veure que era roca típica de cara nord que no hi toca el sol, sobada i relliscosa i els parabolts aprop, A0 i amunt, en 10 minutets tenia el llarg fet. Al final quan arribes a un arbre s'ha de pujar per una canal terrosa ja caminant fins a arribar a la reunió de 3 burils en bon estat, que vaig reforça amb tascó a caldo per si un cas. Única reunió no reequipada.

- Ll2 + Ll3 (V+): Tal i com haviem vist en algunes ressenyes, empalmem aquests dos llargs com comenten alguns blogs com ara el boníssim blog de l'Eduard. Probablement són els llargs que més ens van costar, segurament per la falta de pràctica de mouren's en xemeneies. Assegurats de forma justeta, la roca patina per tot arreu i la sensació és claustrofòbica. Jo com a segon el vaig haver de fer amb la motxilla penjant a 2 metres de mi, sinó m'era impossible avançar.

En Marc esforçant-se al màxim a les xemeneies

- Ll4 (V): comença el festival de fisures! aquesta protegida amb uns tacs de fusta de l'època, reforçable fàcilment amb camalots. Comença per un muret amb molt bons mans però sobadet, fins a arribar a un sostret invertit que gira fins a transformar-se en un diedre de roca blanca molt bo. Girem a l'esquerra, superem una petita paret de 3 metres i ja som a la R4, reunió supercòmode i molt bona per sure i menjar alguna cosa, com així vem fer. Aquest és el moment també de reflexionar si es segueix o es va avall, doncs a partir d'aquí serà més complicat. Anem bé d'hora i ens veiem bé de forces, així que seguim!!

Vistes brutals del Cavall des de la R4

- Ll5 (6a/A0): Aquest li toca al Marc, començar per una fisura de roca taronjosa ens porta fins a una minixemeneia (vem fer un intensiu) que es supera amb un pas atlètic. Entrem a la placa de 7a o 6a/A0, que el Marc supera rapid i fàcilment. La veritat és que tampoc és una placa d'aquelles que et vingui molt de gust alliberar.

Abans de començar la placa d'artifo...

I arribem sota els sostres! la sensació és brutal, sembla que estiguis en un altre planeta, dins d'una mena de cova gegant de roca blanca i taronja.

- Ll6 (V/Ae): jo diria que si es va en A0 és V+. Portàvem estreps per si un cas però no els vem necessitar. Surts en flanqueig de la reunió per terreny fàcil però amb molt de pati i tot parabolts. Superem un sostret i arribem just a sota el sostre. Aquí tenim un moment on després dels parabolts venen 2 pitons de l'època, per tornar a agafar els parabolts. Just al final del sostre fa un gir vertical i surt un diedre que ens porta la reunió. Abans però cal superar un sostret per pujar al diedre, on vem fer servir un cap de burí estrangulat amb un tasconet.

Al final del llarg, encarant el sostret d'entrada al diedre de la reunió

- Ll7 (V+/Ae): també en A0, aquest és el llarg més impressionants de la via. S'agafa el sostre que va pujant en diagonal fins a posar-se totalment horitzonal. Al final també es posa vertical fins a la reunió, on tenim una sortideta en lliure sense seguros de 4 o 5 metres, que es protegeix bé amb friends mitjans-grans (que el Marc no va agafar i va deixar en el meu arnés). L'equipament és variat, la tònica és un parabolt, dos seguros de l'època, i així succesivament, amb un separació entre parabolts de 3 o 4 metres, menys al final on hi ha un tramet on allunyen una mica més i has de fer 3 o 4 passos seguits sobre pitons. Interessants els estreps si es va justet i es vol arribar més fàcilment al pròxim seguro. Més val 1 imatge que mil paraules diuen:

Curiós efecte òptic d'en Marc penjat enmig del sostre

En Marc arribant al final del sostre...

Vista brutal del sostre des de la sortida d'aquest

- Ll8 + ll9(6a): Arribem a la roca grisa típica de Montserat! ara venen 3 llargs de placa boníssims per guanyar el cim! començo per un diedret fàcil fins arribar a un pas finet per superar un sostret petit, que el supero flanquejant una mica a la dreta. Llavors arribem a una placa fina de posar-s'hi bé que puja en diagonal, amb un patí increïble. Arribo a una reunió, però com que encara tinc corda segueixo. Es van superant murets més verticals per arribar a una altra reunió.

En Marc arribant a la reunió, amb un pati increïble!

- Ll10 (6a): i ja som a últim llarg! el Marc el treu ràpid, tenim ganes d'arribar al cim, es tracta d'una placa fineta que va superant bombets verticals, que deu ni do la finura que tenen!

Jo mateix superant les últimes dificultats i sortim a la reunió final!

Vistes brutals del Cavall

I ja som a la última reunió! però no al cim encara, ens queden un 35 metres molt fàcils que tot i així xapo un parell de sabines per si les mosques. Remontem un diedret i ara si, ja som el cim! Asseguro al Marc mentre recupera aquest últims metres i ens retrobem els dos. Alegria és el sentiment que defineix el moment, quina gran via! l'hem disfrutat molt i ens ha agradat moltíssim! en total hem tardat unes 5 hores i mitja, no està malament. Fem les fotos de rigor i cap avall abans de que es faci fosc!

La cordada al cim!

Baixem per la canal dels avellaners, al principi més agradable que la del aeri que vem fer fa poquet al fer la Fraggel Rock, però al final es fa una mica pesada doncs és llargueta.
En resum, una VIA amb majúscules, la més bona que he fet mai juntament amb la GAM al bisbe, però jo crec que aquesta una mica millor. És una via que imposa molt de respecte, que ja és bo, no val anar confiat, però al final la dificultat tècnica/física no és tant, jo crec que és més el pati, els metres, i sobretot el difícil abandonament després dels sostres, cal anar mentalitzat!

Per acabar, una foto que ens van fer uns companys des de la Punsola, i ens vem trobar al parking després, ampliar per veuren's penjats en els sostres! brutal!

Pistacho asesino, o l'art de la via llarga

2010-07-17T19:50:00.006+02:00

Uf, quan de temps sense actualitzar el blog! la veritat és que fa bastanta mandra posar-s'hi, peerò avui he trobat una estona morat a la feina i he decidit fer una entradeta. I és que crec que la via s'ho val, estic parlant de la Pistacho Asesino, a la quarta agulla de comalestorres, a Cavallers.

Fa aproximadament dues setmanetes, vaig aprofitar el pont de sant Joan per demanar una setmana de festa a la feina i així poder emplamar aquests dies. La idea era anar a escalant aprop del camp base del Bruc, i passar el últims dies a Cavallers. Dit i fet, el dijous dia 1 de Juliol, amb la furgo a reventar, enfilem la Barbara, el Xavi, l'Albert i jo cap a Cavallers.
Vàren ser 4 dies molt intensos, fent esportiva a la Pared Inerte, al Afrikan Wall, i a l'Antro, però l'activitat més destacada va ser la Pistacho Asesino a la quarta agulla de Comalestorres. El dia comença aviat, hem establert el campament al parking inferior de la presa (no el que queda tocant a la presa sinó el més espaiós de baix), i ens despertem a les 6.30. Desmontem la tenda del Xavi i l'Albert (van dormir de manera una mica furtivilla) i ho fiquem tot a dins de la furgo. Per cert, tinc ganes de dir que va ser el primer cap de setmana que vem dormir a la furgoneta (una renault kangoo versió nova) i cal dir que la experiència va ser totalment positiva! fantàstic!

Camp base

Bé, esmorzem de manera bastant potent i enfilem la llarga aproximació. Uf! que amunt es veuen les agulles! contem hora d'inici i utilitzem un programa del mòbil de la Barbara per calcular el desnivell que ens disposem a pujar. Poc a poc anem fent, van passar primer els sectors de esportiva i després enmig de diversos arbres fins a divisar la tartera final. Ja veiem l'objectiu! anem enfilant penosament per la tartera, fins a arribar a les plaques dels primers llargs. Hem tardat aproximadament 1 hora i 20 minuts, i arribes bastant cansat. Gairebé 500 metres de desnivell i 1 km horitzonal! S'imposa un petit recés, per recuperar forces i encarar la via.

En la punta superior dreta, on comença a tocar el sol, es per on discorre la via

Menjem alguna cosa, descansem, amaguem la motxilles sota alguns rocs i ens repartim: l'Albert i el Xavi es posen a la Blues, i jo i la Barbara a la pistacho:

- Ll1 (6a): tranki que diria aquell! la Barbara es casca aquesta placa inhumana, que ens esportiva no baixaria del 6b en la meva opinió. A més els seguros no estan precisament aprop.

Ens trobem amb en Xavi i l'Albert a la primera reunió que és compartida i fa una estona que ens esperen. Decidim que nosaltres dos anem massa lents i que farem un canvi de cordades. Així doncs jo i l'Albert enfilem la pistacho i el Xavi i la Barbara cap a la Blues.

Pantà de Cavallers i pic del davant

- Ll2 (IV+): em poso jo en aquest petit llarg de transició, es supera un sostret fàcil de protegir, arribem a una placa molt fàcil fins a un petit resalt,
on entra un tascó i un alien i amb un hop ja estem a la reunió.

Canvi de cordes i comença la tonyina:

- Ll3 (V+): només sortir de la reunió hi ha un petit sostret que es supera bé amb un parabolt. A partir de llavors una fisura neta fantàstica, que es protegeix bé amb friends mitjans i grans, i es supera en bavaresa. L'Albert va fent molt bé, inclús posant friends sense mirar! al final s'arriba a un sostret on cal enfilar-se a la dreta i agafar una altra fisura. Aquí trobarem un bolt bastant a la dreta, que l'Albert no va veure. Seguint la fisura arribem a la reunió.

Imatge del Ll3

- Ll4 (V+): ara em toca el llarg difícil dels que em tocaven a mi. Comença amb uns passos finets, no recordo si protegits per un bolt, per anar a buscar una llastra cantelluda, aquí comença el disfrute, llastra bona per les mans, bons peus i bona fisura per protegir. Arribem a una placa amb uns passos d'equilibri, també protegits per un bolt, i llavors ens queden 10 metres de fisura-diedre totalment orgàsmics, on s'arriba a posar el camalot del 4 i tot! Cal dir que portavem un bon arsenal, que ens va ajudar a passar sense patir.

Final del Ll4 vist desde la reunió

- Ll5 (V): baixa una mica la dificultat, però no el disfrute. L'ALbert enfila aquest llarg que comença per una mena de diedre curiós, fins a arribar a una fisura final fàcil que ens porta a la reunió.

Inici del Ll5

- Ll6 (V): aquest llarg des de baix no sembla tant bo, però al final és aprofitable i tot. Comença per una sèrie de ressalts de mal assegurar però molt fàcils, fins a sota un resaltet on entra un camalot de 2 perfecte. Ens enfilem aquí, passem una placa fàcil fins a arribar a un diedre amb una fisura molt ample on ens entra el camalot del 4 un altre cop. Seguim pujant pel diedre que comença a desplomar una mica, i que si tens tècnica inclús es pot fer "offwidth", i amb un pas dinàmic arribarem a la reunió.

Vistes des de el cim!

- Ll7 (6a): últim llarg de la via, un llarg estrany i perdedor. Comença amb uns passos finets per montar-se a una placa, i després tenim uns quants diedres per escollir. L'Albert en tria un que li sembla més assequible, però resulta ser finet i sense mans. Fent una mica d'oposició s'aconsegueix montar-se al diedre a partir d'aqui només queda navegar per les plaques fàcils fins a arribar a la reunió.

Ll7, l'Albert abans d'arribar al delicat diedre

L'Albert es salta una reunió de dos parabolts, que creiem que era la que marcava la guia, per després flanquejar a la dreta i arribar al rappel. Però més amunt troba un gendarme gegant amb una corda passada i monta la reunió allà. D'aquesta manera es fa més cim! desde aquí, mirem al final de la paret que tenim a la nostra dreta i trobem una petita repisa (que fem assegurats) que ens porta a una reunió de dos parabolts nous amb argolla i mallon i un cordino vermell que els uneix. D'aquí un rappel de gairebé 60 metres ens deixa a una altra repisa diagonal que caminant arribem al terra.

Rappel de baixada

L'ambient és brutal, molt alpí amb encara bastanta neu, a aproximadament uns 2500 metres d'alçada i unes vistes fantàstiques. Des de el cim el cotxe es veu petiiiiiiiiiiit i la presa molt lluny!

Vista de la presa i dels cotxe, molt molt petits!

Un cop al terra, resseguim el peu de paret baixant per la tartera, fins a trobar la placa inicial. Allà ens retrobem amb la Barbara i el Xavi, que han baixat de la R3 de la seva via perquè no veien clar el recorregut. Llastima! Junts enfilem el llarg camí de baixada, que es fa etern! Un cop arribats al cotxe, cap a Barruera a menjar algo i fer unes birres, no sense abans parar al riu a fer una fresca dutxa!

El circ que queda a la dreta de l'agulla, encara amb bastanta neu

En resum, una via brutal si us agrada la escalada "clean", fisures, diedres i bavareses a dojo! com més friends es portin millor, però jo crec que amb un joc de tascons, un semafor d'alients i friends del 0.5 al 4 es pot passar. Ara ja aviso que nosaltres portavem més coses (més friends petits i un linkcam vermell i un de groc) i lògicament ajuda!

Improvització perfecte... Cavall Bernat

2010-04-22T12:58:00.005+02:00

El cavall… va començar sent un somni, un objectiu impossible, per passar a ser cada cop més factible… fins fa 15 dies que va ser una realitat! I el més curiós és que va ser completament improvisat, els fets van anar així:

Tot va començar amb el que havia de ser una jornada d’esportiva a Calders, al final alguns dels integrants del grup se’ns rajen, i amb en Marc decidim anar a fer alguna via llarga a Sant Benet. Així doncs quedem a Monistrol, amb la idea d’anar a fer la Gomez-Xalmet a la prenyada. En Marc no coneix la plaça del balcó de la lluna, així que quedem al costat de la carretera. Faig tard des de la nova casa a el Bruc, així que em passo de llarg el punt de trobada. No trobo lloc per girar, així que segueixo tirant endavant, fins que amb una pirulilla puc girar i allà me’l trobo… l’imponent Cavall Bernat, al qual li toca el sol de ple, d’un dia radiant amb un cel blau perfecte.

Uauuuuuu que wapo és! Condueixo fins a on hem quedat amb en Marc i allà el trobo. Ens saludem i li comento:

- Osti tio, venia cap aquí i saps que he pensat que podríem fer? – li dic jo.
- El cavall! – exclama ell.

Doncs si, no sé si la telepatia existeix o no, però està clar que ha de ser una cosa molt similar a aquesta! Així doncs carreguem tots els catxarros i pugem a Santa Cecília, el dia és fantàstic, no bufa gens de vent i tots els pàrkings estan a rebentar. Per sort en Marc ha fet el cavall per l’Anglada – Guillamón i sap arribar fins la base del cavall, doncs no portem ressenyes de la via que volem fer avui: La Punsola – Reniu, tenim l’esperança de trobar l’inici de la via sense indicacions.
Així doncs enfilem el camí de l’arrel carregats només amb cintes expres, deixem tots els friends i tascons al cotxe. Ens traiem la samarreta, doncs el calor apreta i no és molt recomanable està molt suat quan l’ombra de la cara nord ens abraci. Passem per la base de les grans parets de la cara nord: aeri, patriarques, diables, inclús passem per sota el cavall, doncs la canal de pujada es troba una mica més endavant. La trobem, i ens enfilem primer per les pedres i abres caiguts, i després per les seves cordes i cadenes fixes. Ja som a la base del cavall, increïble, des de aquí sota és encara més impressionant que des de lluny.

Flanquegem per una repiseta i ens plantem a sota on sembla que comença la via. Ens falta però un petit bonyet (després veuríem que aquest es el primer “pseudo-llarg” sense xapes de III grau que marquen les ressenyes) per arribar a la R0. Dubtem, si pujar per la canal de l’esquerra o a saco pel recte. Al final ens posem els peus de gat, i amb molt de compte doncs la roca es trenca una mica superem aquests metrets tontos i arribem al principi de la via, ja l’hem trobat! Trobareu una reunió amb cadena a la base d’on comença aquesta.
Ens repartim els llargs, en principi el més dur és el penúltim (de 6b+ a 6c+ segons la ressenya), així doncs aquest li tocarà al Marc. Per tant començo jo:

- Ll1 (IV+): llarg sense història, si no fos per algun alejillo que dóna emoció. És qüestió d’anar en compte amb la roca i anar fent.

- Ll2 (V): similar a l’anterior, potser amb menys alejes però tampoc amb molta història.

- Ll3 (V+): comencen els llargs bons. Placa fàcil fins a arribar a una mena de diedre-llastra on cal anar en compte, doncs hi ha alguna roca suelta amenaçant de caure, sobretot a l’entrada a la reunió. Enmig del llarg trobem un sostret que li dóna emoció, fàcil de superar doncs tenim canto per tot arreu.
Aquí ja es comença a notar la posició privilegiada del cavall, doncs després de només un parell o tres de llargs, ja comences a notar l’exposició del pati sota els teus peus. El dia es perfecte, ens toca el sol encara en aquest llarg, no fa vent, no tenim cap cordada per darrere i només una per davant però que ja es troben en l’últim llarg d’artifo, l’hem clavat!

- Ll4 (6a): aquí comencem a entendre el que havíem llegit que aquesta via estava super-assegurada. Només sortir de la R tenim uns passets finets típics de roca de cara nord, sense gaire canto i de fiar-se de romillos, tot i això, els parabolts estan cada mig metre. Un cop superats aquests 4 o 5 metres, fàcil fins a la reunió.

Comença el bacallà!

- Ll5 (6c): jo poso la graduació que em sembla correcte (que equival a la de Montserrat veritente Norte, més que amb la guia de les 100 millors de Catalunya). Aquest llarg és realment llarg, i si es volen xapar tots els parabolts es necessiten, com a mínim, 25 expres. Nosaltres només en portàvem 14, així que vam anar recuperant les que ens quedàvem per sota. El llarg? Uf, em va semblar molt dur, entre el pati, la paret de diables allà al costat, i la duresa del llarg, vaig passar com vaig poder. Cal dir que en la meva opinió no cal el estrep (de fet no en portàvem), es passa en A0 perfectament. El bow del Marcus l’encadena de segon.

- Ll6 (6c+): En Marc busca el rotpunkt de la via, així que encara aquest últim llarg durillo amb ganes. Va fent, fins que arriba al crux de la via, uns passets de romillos sobadets molt dur. 6c+ a bloc a 200 i pico metres del terra + tots els metres de pati que acumules per sota! Puja, ho prova, no se’n surt i baixa, i així 4 o 5 vegades. Ara ja estem a l’ombra, tot i així la temperatura és acceptable, així que ens permeten el luxe de provar una mica. Al final no se’n surt i passa en A0, haurà de tornar a buscar el encadene! Jo arribo fins allà més o menys bé, flipo una mica amb la merda de canto i passo en A0.

- Ll7(6a): només ens queda un llarg, el mític flanqueig per l’esperó. Al girar per la “cantonada”, el sol ens cega els ulls, així que canvio de paret com puc, i d’allà fins a dalt una disfrutada: verticalitat, cantos bons, pati sota els peus, diables allà mateix, BRUTAL HITS que diria aquell!

I ja som al cim, un vent brutal ens dona la benvinguda. Asseguro al Marc des de la Moreneta, mentre una altra cordada arriba per l’Anglada. Ens fem les fotos de rigor i fem el primer ràpel fins a la berruga, allà ens trobem una corda per fer el segon ràpel, es tracta de la corda del companys de la cordada de l’Anglada, que amablement ens la deixen fer servir.

Ja som al collet! Allà ens trobem als companys de la corda, amb els que comentem animadament l’ascensió. La cordada que ens hem trobat al cim utilitzen les nostres cordes per fer el primer ràpel, i tots junts fem la baixada per la canal, bona gent. Anem amb tanto, doncs hi ha molta roca suelta, que es pot convertir en projectils perillosos a tanta alçada. Després de infinites cordes ja som al camí de l’arrel, i després d’uns minutets ja som al cotxe.
En resum, una dia perfecte (més tard el Barça guanyaria al camp del Madrid!), una via brutal, unes vistes increïbles, i un dels grans mites de l’escalada catalana conquerit!

PD: només vam tenir un fallo, al ser improvisat, les fotos les vam fer amb el mòbil del Marc, sorry per la qualitat!

Peque mantecas a la Roca Alta, la cordada cargol!

2010-02-01T20:44:00.004+01:00

Bones! aquí estem un altre cop per explicar les nostres aventures, amb un altre post de via llarga! Aquest és del dissabte de fa una setmana, on un temps incert ens va fer dubtar fins al últim moment. Així doncs, ens plantem amb en Pere i la Bàrbara al divendres vespre, sense saber on aníriem, només sabiem que aniriem cap a Lleida. Així doncs copiem unes quantes ressenyes de Sant Llorenç de Montgai, agafem el llibre de les 100 millors de Catalunya, un parell de ressenyes de Àger i enfilem cap a la plana. En el viatge discutim on anar, que si les vies de Sant Llorenç de Montgai son un mica "rustu", que si anem molt tard per Àger, i llavors s'em encén la llumeta... La mantecas a la roca alta! la tenia vista del post de la Raquel, i aquella fisura del primer llarg té una bona pinta...

Ressenya d'onaclimb

Ens plantem a Vilanova a les 11, i passem un momentet pel Cirera a esmorzar (horari Alpinista a tope...). Repassem ressenyes i aproximació i enfilem cap a la roca Alta. Al camí trobem un munt de fang de les últimes plujes i tot i patinar una mica la Kangoo puja com una campeona! Aparquem a un marge de la carretera, pillem una mica de tot, joc de friends del 0.5 al 2, tascons i un parell de micros de wild zero que em vaig autoregalar per Nadal. Després de la cansada pujada ens plantem a peu de via i uf! quina bona pinta té la fisura! La Bàrbara diu que ens la cedeix, així que ens la juguem amb el Pere, que guanya i comença la via. Així doncs comencem a escalar a les 12.30. En Pere va fent, però queda una mica encallat al pas més dur del primer llarg, on cal tibar una mica de una regleta. Ho prova per un costat i per l'altre, però no s'en acaba de sortir, així que baixa i m'el cedeix. Som-hi!

- Ll1 (6a): Comença per una minicova fàcil una mica descomposta, i amb un pas desplomadet ja pillem la fisura. Es va fent, canto i atlètica, fins a arribar al passet, on cal fiar-se de una regleta per incorporar-se. Un cop fet això xapem un cordino i seguim pels passos atlètics cap a dalt. Uns metres abans del final ens hem de ficar en una mena de diedre, amb un passet tonto també. Arribo a la reunió ben inflat, quin llarg més bo i més exigent! et posa les piles! El llarg està assegurat amb claus i un parabolt, però si tens pila suficient per anar parant es pot equipar bé amb friends.

En Pere i la Barbara recuperant la fisura

- Ll2 + ll3 (V+ + V): en Pere i la Bàrbara arriben a la reunió, i ara li toca al primer. Comença amb un flanqueig fàcil fins a un bombet on trobem un parabolt. Aquí una apretada ens supera el desplom i arribem per terreny fàcil però sense expansions fins a la R2. El Pere segueix per un diedre molt bo, fàcil d'assegurar i on si et vas posant bé no té molt de problema. La R3 està sobre un esperó en una bona repisa. Aquí el temps es comença a torçar, fins ara teniem resol, però ara comença a entrar una boira punyetera....

- Ll4 (V): Aquest sembla el llarg més equipat, així que li cedim a la Bàrbara que encara no es veu posant catxarritus. Es tracta de la típica placa Vilanoviana amb molt de canto, però el seguros estan llunyet i cal posar-hi valor. Tot i així s'ho treu com una jabata, no sense abans liar-nos una mica les cordes (les va creuar tots els cops que va poder!). Quan arriba al final, dubta de si anar a la esquerra o tirar recte, i guiat per nosaltres (vaya cracks...) la fem anar a parar a la via del costat. Així doncs fem un troçet de la via del costat que nose quina és però és ben dura.

La valenta en el primer llarg, s'ens va morir la bateria de la càmara

Després de fer un baile per la pared, passant per sota i per sobre la corda per desfer les creuades, arribem a la R4 ben congelats, i és que la boira a fer baixar la temperatura. Decidim que cal sortir de la paret quan abans millor, que tampoc ens queda tantes hores de sol (recordar que vem començar a les 12.30...), així que com que el Pere està molt fred decidim que empalmi els dos llargs que queden (meeec! cagada!)

- Ll5 + ll6 (V + 6a+): començo jo, el cinquè llarg no té història, un sol parabolt protegeix un passet de bavaresa, després gairebé caminat fins a la R5. Poso un parell de peces, més que res per protegir el flanqueig. Arribo al ll6, el llarg més dur de la via. Comença fàcil per una placa típica una mica tumbada, sense expansions però que protegeixo amb tres friends i un tasconet. Em planto sota el diedre, xapo sense molt problemes els dos primers bolts, i llavors dubto. Esquerra o recte?? probo per l'esquerra, però el diedre es torna romo i dolent. Em penjo i llavors veig el clau sobre el meu clau. Ho provo però els passos són durs, tinc fred i la corda pesa un culló, així que pedal improvitsat i amunt! xapo i el clau i llavors pilles llastra cantelluda que et porta el cim, no sense abans patir pel molt que pesava la corda.

Prespectiva de la paret, la via va per la part esquerra de tot

I aquí arriba la meva sorpresa, només i un bolt! i el segon bolt per la reunió?? res, no hi manera, així doncs monto la reunió del bolt i del friends 0.75 i 2 en una fisura horitzontal que trobem sota el parabolt. Els hi comento que pujin de un en un, per no sobrecarregar la reunió (és la primera que faig amb friends!). Pujen tots dos com poden, s'està fent fosc i estan molt i molt freds. Arriben a dalt, hora: 7 de la tarda, 6 hores i mitja per fer 160 metres! som un cracks que podem fer ombra als Hubber! En fi... (per cert, els friends no es van ni moure! olé!)

Així doncs encenem els frontals i com que dubtavem per on es baixa, truquem al Dani, perquè ens mostri la llum. Ens comenta que hem de fer cim superant un muret i llavors seguir un camí evident fins a trobar la baixada. Ho trobem sense problemes tot i que jo no les tenia totes...

Al final som a les 8 al cotxe, i arriba el millor moment del dia: Pastis de formatge i Oreo by Barbara! fantàstic!
En resum, que som una de les cordades més lentes de la història, cal dir que les condicions tampoc ens van acompanyar, amb el fred que feia i la boira punyetera. La via? un 10! el primer llarg és brutal, i el següents també estan força bé. La roca és superabrasiva, al contrari que alguna via de la roca dels arcs, i l'últim llarg cal anar conscienciat, jo crec que surt una mica més de V+ obligat. És una d'aquelles vies que et queden ganes de repetir-la amb bon temps per poder-la disfrutar en tota la seva magnitud.

Lliçons de via llarga a Montserrat: La Sargantanes a la Gorra Marinera i Òpera Prima al Gorro Frigi

2010-01-19T18:30:00.008+01:00

Com anem! Avui no és l'Aleix qui us escriu - que deu ni do la de vies llargues que ja té al sac - sinó l'Edu. Vaig estrenar el meu primer finde climber de l'any "aprovant" el curset de via llarga a càrrec del senyor Palet, gran instructor. Ja hi haviem anat un altre dia a l'agost, on em vaig estrenar a Penya Ginesta, però havia anat bàsicament de paquet: de segon en tots els llargs i amb l'Aleix fent totes les maniobres. Aquesta vegada l'objectiu era anar més enllà: fer una cordada com deu mana i que jo aprengués a montar les reunions i assegurar al segon de cordada (amb el risc associat per la seva integritat física, però cap problema, a l'Aleix li va l'adrenalina jeje).

Així doncs, divendres l'Aleix navega una mica pel blog d'escalatroncs - que per cert està molt i molt bé la quantitat de ressenyes de via llarga que hi han - i tria dos objectius: la via Sargantanes a la Gorra Marinera (IV+, 178m) - ideal per a estrenar-se de primer de cordada - i la via Òpera Prima al Gorro Frigi (6a, 145m) - objectiu una mica més ambiciós.

Dissabte al mati sortim a les 9:00 de Barcelona, a tope amb la Kangoo, i constatem que el temps no és tan agradable com preveia el Meteocat: 2º al parking del monestir, cel mig cobert per núvols alts que no deixen que el sol ens escalfi. Això sí, el dia es claríssim, es poden distingir tots els Pirineus nevats, les vistes des del cim dels gorros prometen! Nem a crospir-nos el primer entrepà al bar del costat del funicular, i ens topem amb la segona sorpresa del dia: tant el bar com el cremallera estan tancats, el cremallera estarà tancat 2 mesos per manteniment! Fantàstic! Sembla que el manteniment del cremallera el deu fer algun monjo de montserrat en les seves estones lliures.. perquè tardar 2 mesos! En fi, ens cruspim l'entrepà a la mega-cafeteria estil portaventura que hi ha al complex del monestir, motxilla i corda a l'esquena i a pujar escales!

Arribem al peu de la via Sargantanes ben suats, ara es van alternant petites estones de sol amb els núvols, però continua fent bastant de fred. Després de dubtar un pel, encetem la via on més o menys creiem que comença (al lloc on diu la ressenya que comença no hi ha cap parabolt fins molt amunt així que comencem un pel més per l'esquerra). L'Aleix fa el primer llarg (IV, 25m) i monta la primera reunió. Just quan començo a pujar arriba la marabunta: gent per omplir un parell d'autocars que deu anar a Sant Jeroni a peu... Els deixo passar, i començo a pujar fins la primera R, on l'Aleix em torna a explicar amb molt d'entusiasme (més li val que la munti bé jeje) com arribar a la reunió, assegurarme de 2 punts, cridar reunió, montar la R, passar la corda i assegurarlo amb el revero a la reunió. Em sembla que ho he pillat tot... i dic venga, me toca! Començo el segon llarg - no té massa història: xapes a pam, IV, 30m - i arribo a l'emplaçament on toca montar la R. Vaig un pel lent (bé, mooooolt lent), però crec que ho he fet tot bé, i l'Aleix tira de segon fins arribar on soc... Comprovacions per part del mestre, i si tot correcte! yuju, he montat la primera reunió (sembla una xuminada, però fa il.lusió jeje)

L'Aleix segueix empalmant els dos següents llargs (IV, 20 m i III, 35 m), dues rampes que porten fins a una feixa bastant ampla amb herba, i des d'on es comencen a tenir unes vistes que t'hi cagues! (per cert, no reflexades en la qualitat de les fotos d'aquest post, fetes amb el mòbil de l'Aleix, ja que ens vam deixar les càmares decents a casa... empanats!).

Vista mirant cap a Collserola

Arribo i faig el cinquè llarg, una placa supertombada de III amb només un parabolt, però tampoc en cal més, es molt senzill. Monto la R, puja l'Aleix i empalma els dos darrers llargs, els més xulos de la via(IV+ 30m, IV 18m). Per a fer-los, cal fer un flanqueig en diagonal cap a l'esquerra, on les xapes estan un pel allunyades (4-5 metres com a molt potser, però no els 10 m que posa la ressenya que vam llegir al blog d'escalatroncs, potser hi han posat un parabolt de més), i després anar recte cap amunt, amb la via primer més dreta, i després més tombadeta però sempre amb canto.

Jo mateix pujant el darrer llarg de la via Sargantanes

El llarg mola molt perquè es senzill però dret, tens bastant de pati sota els peus i et porten ja al cim. Fem tots dos el llarg sense incidències, i arribem a dalt de la Gorra Marinera, la meva primera gorra montserratina!! Al cim s'està per quedars-hi una estona: vistes genials i caloreta, que ha sortit el sol, aixi que ens fem un parell de cutre-fotos i ens cruspim un entrepà. Son les 14:00 - encara queda temps per fer la Òpera Prima - o sigui que rapelem una miqueta (uns 15 m després de destreparne caminant uns 20) i agafem les escales i el camí que ens duen al peu la via Òpera Prima, al Gorro Frigi.

Aleix al cim-solarium de la Gorra Marinera, Pirineus nevats al fons

Bé, ben bé al peu no, abans s'han de pujar uns 10-15 metres per una canal, el dissabte enfangada i amb restes de neu (en algún lloc enfonsantnos fins al genoll... dios mio!!) Truco a la Isabel perquè no pateixi (està treballant pobra, des d'aquí ànims generals per a tots els arquitectes pobrets...). Per a fer la via cal seguir els parabolts grocs. Vinga doncs ens hi posem! En aquest cas m'hi poso jo, decidim empalmar els dos primers llargs per anar fent via... Son dos llargs de 25 i 25 m, IV+ i V de dificultat. Els parabolts estan un pel mes allunyats que en la Sargantanes, però res exagerat i allí on es més difícil (bombets) estan mes junts (crec que la via està molt ben assegurada). M'ho passo molt bé fent els dos primers llargs, l'única dificutat és arrosegar la corda quan ja porto més de 40 m seguits pujats (com apreta la cadera!), i monto la reunió en un lloc bastant còmode, on fins i tot em toca un pel el solet... Great!

Puja l'Aleix, arriba fins on soc i segueix cap amunt, fent el tercer llarg (V+, 30m). Comença amb el pas mes díficil, superar un bombet tirant de dues regletes, però l'Aleix puja calent i el passa sense massa complicacions. Abans d'arribar a la reunió s'ha d'esperar un pèl, ja que portem una altra cordada a davant i sembla que van una mica lents. Al cap de 10 minuts l'Aleix monta la R, i pujo jo... que m'he quedat amb les mans glaçades! Encaro el bombet, busco les dues regletes però el tacte no me les trova... i penso a prendre vent! M'agafo de la cinta, i aserando cap amunt (em sembla que he pillat el xip de via llarga jeje). La resta de llarg es va fent sense problemes.. Arribo a la R, i observem al segon de la cordada que tenim davant guarrejant a saco tirant de les cintes per superar el llarg que ens toca ara... el quart, 6a (V+ a les ressenyes antigues, cuidao!), 20m. No sembla tant difícil, aviam, m'hi poso jo de primer... i citant al mestre Oriol penso... traaaaaaaaaaaanki 6a!!!! Has de superar dos bombets, i sobretot el segon es bastant punyetero, sense massa presa i amb malts llocs per posar els peus.. Ho provo una miqueta, penjat de la xapa, però res.. M'estiro, arribo a la següent cinta, la poso i aserando cap amunt!! La resta del llarg molt fàcil, es el pas punyetero aquest només. Monto la R, l'Aleix ho prova en lliure però tampoc resol, així que cintespillen i cap amunt. Arriba a la R, i encara el darrer llarg per arribar al cim (pas de V+ i després rampa de III fins dalt). El supera sense problemes, això si, a partir de la rampa cap al cim fot un vent que t'hi cagues!

Amb cara de restrenyits al cim del Gorro Frigi

Arribem dalt, fem un parell de fotos amb el mobil i marxem escopetejats cap avall, fugint del fred vent. El descens es fa per una ferratilla (lease unes quantes cadenes i cables), combinades amb descens per una canal enfangada i molla fins dalt, la qual cosa fa la baixada bastant precària i cansada.. Però bé, com a mínim es de dia, cosa extranya tenint en compte els antecedents de l'Aleix :-) Baixem per les escales fins al monestir, on comprem un formatge i un membrillo respectivament, atesos per una simpàtica senyora asiàtica (tu probal queso!), la única que quedava venent productes "típics" a aquella hora (sobre les 18:00 de la tarda). Un gran dia!!!

Resum de últimes sortides frikis (Riugreixer, Siurana, Margalef, Cabacés

2010-01-04T15:16:00.005+01:00

Bones! últimament poca activitat en el blog, que no vol dir poca activitat escalatoril, el tema és que últimament fem poques fotografies, i llavors fa com a més mandra fer entrades per al blog. En fi, excuses barates, així que el que farem és un petit resum de les últimes vies provades, així ens podeu donar la vostra opinió/recomanació/consell:

Penya senyal:
Amb l'Edu aprofitem un matí de diumenge per passar per aquesta escola del garraf, ja és la segona visita que hi fem i la veritat és que està força bé per lu petit que és. De les vies que provem destaquen:

- Nacha de noche (6a+/b): l'Edu cau a vista en el últim pas dur, jo encadeno al flash. Via de placa de regletes i plans, molt bona, podria ser 6b i tampoc passaria res.

- Niña de puerta oscura (6a): la montem en top desde la anterior perquè ens sembla dura (no tenim ressenyes), i efectivament és una via curta però molt exigent físicament.

- Valor (6b): i tant valor! una via de 20 metres i deu tenir 4 o 5 xapes, ben posades això si. Fa una mica de por i no encadenem, pel meu gust una mica massa "expo".

Riugreixer:
Visita amb l'Oriol quan encara no feia un fred excessiu. El sector és molt wapo, m'ha agradat molt i hi haurem de tornar. Provem algun 6a i 6a+ per escalfar que surten sense excessius problemes. Després d'això provem:

- Derbi variant (6b+): via física, verticalitat seguint una fisura, amb un parell d'apretades, una al principi i una al final per entrar a la reunió. Falla el power a vista i em penjo en el últim pas. Molt bona.

- Tira milles (6c/+): primera via que provo d'aquest grau i no ha estat malament, 10 metres de IV fins a arribar a un sostre on hi ha el crux, un xapatge apurat sortint del sostre i 15 metres més, incialment de desplom amb cantos gegants i després diedret fàcil.

Siurana:
El pont de constitució vem baixar amb la Bàrbara i l'Edu un parell de dies per Siurana i Margalef, el primer dia a Siurana vem provar (sector corral nou):

- Pupilas (6c): un 6c superllarg de 30 metres que té de tot, passos de finura incials, llavors vertical amb canto, un sostret d'apretar i últims metres agònics de regletes, romos i finura. Surt a vista! primer 6c i a sobre a vista, l'Edu encadena al flash i la Bàrbara en top. Ajuda el fet de que té bons reposos entre les seccions i que té molt magnesi (una mica massa...)

Margalef:
Amb l'Edu i la Bàrbara fem una visita, i el cap de setmana passat un altre passada amb el Marc. Entre els dos dies provem:

- Ballarin (6b): placa tombada de moviments atlètics, bidits i posar-s'hi bé. Em surten bé tots els passos, però falla la pila al final,la via és molt bona però dura! l'Edu li falta bistec, i la Bàrbara li fa un bon pegue en top.

- Desconegut (6b+): la via a la dreta de la anterior, per la variant de la dreta. Té un inici en bavaresa potent, placa de mirar-s'ho i moviment atlètics en bombet per arribar a la reunió. La monto principalment per penjar-me i fer unes fotos al Oriol en un 7b, i queden bastant bé:

http://www.flickr.com/photos/aleix_palet/4171779083/sizes/l/

http://www.flickr.com/photos/aleix_palet/4201566006/sizes/l/

- Murdot (6a+): en les meves ressenyes surt de 6a+, en algunes velles que hi han per internet 6b, per allà estarà. Via de desplom i cantos enormes, es nota el cansanci acumulat el dia anterior a Cabacés i fallo al sortir del desplom.

- Escargot Boobé (6b+): 6c en les altres ressenyes, similar a l'anterior però més desplom. Última via del cap de setmana, la faig en top i m'arrosego.

- L'estibador (6c): via que anava a fer el Marc, me la miro desde sota, i li demano si me la deixa provar. Mmmmm, que bona! són 15 metres de lleuger desplom sobre bidits i cantos mitjanets, resistència pura. La monto fent tots els passos, i com que li veig color li faig un segon pegueu pero no puc superar el crux. Ja tenim project a Margalef!

Cabacés: el dia d'abans d'aquests pegues a Margalef, haviem estat a tope a Cabacés amb el Marc. Per la gent que no hi ha estat, val molt la pena, primer per les vies que són estil Margalef però més curtetes i tècniques (tot i que a alguna li falta alguna repetició per acabar-la de netejar), i sobretot per el tracte fantàstic dispensat per en Ferran i l'Isa al refugi del poblet, 5 estrelles!

- Cirera tomaquera (6a): via vertical de canto, bona per escalfar.

- Priorat terra extrínseca (6a+): primera "colleja" del dia que m'emporto jo, fallo en el a vista en aquesta via tècnica d'esperó i anar-se movent.

- Tripiclimb (6b+): aquesta no la provo però la fa el Marc, via boníssima de microxorreres i finura.

- La ral i el seu mal (6c): m'hi poso perquè té molt bona pinta. Primer una apretadeta per pillar un canto molt bo, seguidament un metrets verticals i llavors un bombet amb patates varies. Quan supero el bombet i anava a agafar la cinta, s'em trenca una pedreta de el conglomerat que tenia a la mà dreta i a volar toquen! m'hi torno a posar i llavors arribo ja fins dalt, un cop superat el bombet només et queda aguantar i templar els nervis per xapar la reunió. Molt bona via tot i la trencada.

- Buscant vida per exterminar (6c): bona via també, pas a bloc al principi i llavors anar fent en diagonal amb uns moviments molt xulos, fins a arribar a un bombet al final on t'has de fiar d'un romo. Aquest em tomba, però al final l'aconseguim montar.

- Si vols les bambes, encara hi ets a temps (6c): L'escullo jo i no l'acabo d'encertar. Primers metres molt fàcils fins a una llastra molt bona on s'em trenca una pedra una mica més gran que un ou (i la llastra acabarà caient...). Després d'això un sostret infernal on no jo ni el Marc veiem manera possible de superar, moscata vell i aball. 6c de megabloc.

- Desparrame veraniego (6b+): aquesta és una via que seria molt bona (finura en placa i final desplomat) si no fós per la qualitat de la roca. Així com en les vies anteriors l'únic que els hi falta és alguna repetició més, en aquesta no se si les repeticions seran suficients, doncs sobretot la part central es veu una mica fràgil. Tot i així la via és molt bona.

Desdentegada:
El diumenge 27 fem una visita a la desdentegada amb l'Oriol, amb un dels dies més horrorosos que li recordo, es va baixar de tot arreu! ja passa, de tant en tant no es té el dia. Per part meva faig:

- Num. 23 de les ressenyes del fernando (6b): placa de 30 metres de 6b que ja havia provat un parell de cops, avui surt a la primera, tatxada!

- Num. 26 (6c): via de l'esperó, li faig un pegue superant el crux del bidit, però falta pila i m'haig de penjar un cop. Després d'això ja surt bé fins a dalt, project!

I això és tot, aquestes són les vies més destacades/interessants de les que hem provat últimament, però no les úniques, també hem estat pel faraó de baix, per Vilanova de Meià fent la Musical Express, i alguna altra sortida que em dec oblidar. Salut!

Cap de setmana d'aniversari per Organyà

2009-11-26T19:38:00.003+01:00

Però no el meu, sinó el d'en Pere, que molt fanàtic ell va organitzar una trobada amb tota la colla a Organyà, per passar el cap de setmana junts, escalar una mica i una mica de festa que sempre va bé. Així doncs divendres (fa 15 dies) al vespre sortim amb l'Oriol i l'Ane amb la seva nova super-furgo desde Barcelona direcció Organyà. Arribem cap allà a les 11, en el mateix moment que arriben en Pere, l'Alba i el Marc de Terrassa, i a la casa ens trobem en Mimo i l'Anna. Ens fotem un gran sopar amb el surtit de formatges que ens ha portat l'Alba (grande!) i ven tips a Dormir. El dia següent ens llevem tranquilament, i després de comprar els embotits de rigor ens n'anem cap als Roures. Fem la pujadeta esbufegant una mica i ens plantem a peu de via. Ens repartim ens diverses cordades, jo em poso amb el Marc, que és talisman, sempre que faig cordada amb ell encadeno bastanta cosa. Ens posem amb:

- Congost (6a+): una bona via per escalfar, comença vertical però fàcil per després tombar i posar-se encara més fàcil. A mida que anem avançant, la placa es va posant dreta, fins a arribar un tramo ben tieso, però sempre es va trobant canto. Surt al flash.

"Què fan aquests sonats penjat-se de les parets?"

Anem pujant de nivell:

- Bonjour (6b): via similar a l'anterior, amb l'inici vertical una mica més fi, i el tram final vertical bastant més finet, que fa apretar d'alguna que altra regleta. Molt bona, amb uns moviments molt xulos. Surt al flash també, el talisman Marc funciona!

Ens posem llavors amb un suposat 6c que el Pere ens diu que és molt assequible:

- Piruetes (6c): nosé si és o no és 6c, però a mi tampoc m'ha semblat descabellat amb aquest grau. Tot perquè te un pas morfològic només començar on si no ets alt quedes amb el braços molt estirats i totalment venut. M'haig de penjar en aquest pas, a partir de llavors surt més o menys bé fins dalt.

Aprofitem per menjar algo i ens n'anem amb el Marc a la dreta del sector. Trobem un parell de 6b+ que l'Oriol m'ha recomanat, em poso amb el que m'ha dit que era menys a bloc, més de conti:

- Filigrana (6b+): comença en una mena de fisura rara i bruta, i amb un pas perillós abans de xapar la segona xapa on pots anar molt aprop del terra. A partir de llavors ens hem de centrar en la línia de xapes, i superar un parell de bombets, el primer intens, i el segon amb més bústies però ja vens reventat. Tot i això surt a vista posant cintes, venga! primer 6b+ a vista i no m'ha semblat "soft" (tot i la fama del sector).

L'Oriol resolent un 7a bloquero al segon pegue

Seguim caminant cap a la dreta i el Marc decideix posar-se en un 7a a bloc, que el molt bow resol a vista. Jo estic animat, així que segueixo a tope:

- Ninota (6c): veiem aquesta placa fantàstica i cap allà anem. Comença amb un petit bombet però molt fàcil, amb molt de canto. Llavors et poses en una placa bonissima de franjes diagonals, on has d'anar agafant regletes, fent peu-mans, fins a arribar a un minibombet final on tens un pas de romo. Torna a sortir a vista! fantàstic! s'ha de dir però que m'ha sembla molt i molt soft per ser 6c, casi diria que em va costar més la via anterior, jo li posaria 6b+. Tot i així la via és 5 estrelles, i estic content perquè m'estan sortint coses i a sobre a vista.

Per avui ja hem fet el dia, cal dir que el sector m'ha agradat molt i molt. Potser si que el grau està una miga "regalat", el fet de que les xapes estiguin molt aprop també ajuda i a més també va bé de tant en tant anar a un sector d'aquest estil.

Sobre la festa, sense comentaris, només veure les fotos del Oriol al seu blog, i sort que no ha penjat els videos. Després vem montar una projecció de Progression, la última del Shawarna, tot i que n'hi havia algun que estava més atent a altres coses...

L'impressionant bòveda de tres ponts

El dia següent alguns decideixen anar d'excursió per Oliana, però els fanatics anem a escalar, destinació: tres ponts. Al loro quin sectorazo només arribar! val a dir que les vies intimiden... Repetim la cordada màgica, tot i que avui ni magia ni històries. Ens posem amb una de les vies més fàcils del sector:

- Camilo sesto (6a+): en les ressenyes antigues V+, en fi sense comentaris... una via totalment prescindible, sobadilla lletja, mal xapada i malparida en resum... surt a vista.

Jo mateix en un mega-repòs de la via

Ens mirem els 6b i 6c que després faria l'Oriol, però decidim posar-nos en una via d'abans:

- Rock tea (6b en algunes ressenyes/6a+ en altres): amb tot el respecte per l'equipador, una merda de via. Comença en una mena de diedre taronja, i llavors tens un pas en diagonal cap a la dreta, agafant-he d'una mena d'aresta dolenta, on si caus t'estampes directament contra una de les parets del diedre anterior. Quan arribo a aquest pas faig algun intent fallit, rellisco i em donc un cop al òs de la música, quin mal! baixo ben emprenyat... Puja el Marc i tampoc veu clar el pas, baixa, i resol el pas posant un tasconet i passant en A0. Tot i això, més amunt tampoc ho veu clar en un pas superfi de placa...

Deixem un moscata i avall, amb això ja hem agafat fred (no fa sol), ens ha baixat la motivació de cop i decidim que ja en tenim prou per avui. Ens dediquem a observar com l'Oriol resol a vista un 6b+ i un 6c, no sense patir bastant en els dos.

L'Oriol apretant en el crux del 6c

Així doncs, un dia triunfada total, i el dia següent punxada total, vem anar a triar les dues vies més lletjes de tres ponts. Haurem de tornar, però quan faci més calor doncs feia massa fred. I això és tot el que va donar de si el cap de setmana a Organyà, que no és poc!

Una doble de via llarga!

2009-11-18T20:02:00.005+01:00

Bones! uf si en feia de temps que no escriviem per aquí! i no serà que no em fet coses, però ja se sap, a vegades no es troba el moment/motivació per escriure en el blog. Sobre el que em estat fent durant aquest temps, doncs un munt de esportiva, algun encadenament interessant (6b a vista a Sant Llors per part meva i de l'Edu, algun 6b+ a Sadernes, en fi buscant el primer 6c), i alguna via llarga (per sobre de tot, l'aresta GAM al bisbe, llegir la divertida crònica de l'Oriol. Però com que tot això ja fa un temps, doncs més val actualitzar amb coses actuals. Així doncs, després d'un viatge pels USA (ja caurà alguna foto), fa 15 dies vaig recuperar la escalada amb el Pere i el Marc. El lloc escollit, com no, Montserrat, la via, l'area de servei. Entrem pels dos llargs del camí de l'alsina:

- Ll1 (6a+): tira el Marc de primer i uf com apreta aquest llarg! després de 3 setmanes de no escalar es famolt dur. Em va sembla bastant heavy per ser 6a+, i tant jo com en Pere vem "acerar" com uns campeons.

- Ll2 (V): m'hi poso jo de primer, és un llarg que té 3 o 4 passos inicials finets i una mica sobats i després deu ser IV. Com que no tenim dos cordes de via llarga, anem amb les dues cordes seves de 9 i pico, i com costa recollir les cordes!

Vista del monestir desde la via

Aquí ja arribem a la feixa on comença la nostra via, on s'hi posa el Pere:

- Ll1 (V): llarg curt i facilet, per arribar sota una bauma. Reunió incòmode, i més si fem cordada de 3 persones..

- Ll2 (6a+): aquest li toca al Marc (no ho hem fet bé ni res la repartició dels llars eh!). És un petit bloc per superar el bombet de trobar els cantos bons i després es deixa fer fins a la reunió.

Sortint del bombet, festival de cordes!

- Ll3 (V+): aquest em torna a tocar a mi, i en la meva opinió és el millor de la via. Un llarg en diagonal que superar un parell de bombets, el primer fàcil i el segon més xunguillo (o era al revés). Enmig del llarg em quedo amb un còdol a la mà que em fa estar apunt de volar, però per sort em puc estabilitzar i seguir amunt.

Jo mateix en la diagonal del llarg

- Ll4 (IV+): petita rampa sense molta història per arribar al mirador del ermitans que el Pere resol sense gaires "apuros".

Els personatges al cim de la via!

Arribats aquí menjem alguna cosa, i ens decidim a fer alguna altra via. Al Pere li sona que la panxa del bisbe té una via anomenada "per davant" que és fàcil, així que anem cap allà. Després de preguntar una mica, al final trobem el peu de via. El primer llarg sembla el més dur, i oh! casualitat! li toca a en Marc.

- Ll1 (V+): una rampa tombada es va posant vertical però amb uns bolos super xulos, fins a arribar a un passet més fi, però que si mirem bé els peus es surt sense problemes. Peazo llarg!

Disfrutant dels bolos del primer llarg

I ara ve l'aventura del dia, em poso jo amb el segon llarg:

- Ll2 (IV+): un llarg molt curtet, quan arribo a la reunió els hi comento que segueixo endavant. Com que no veig cap seguro, en comptes d'anar a l'esquerra com va la via, supero la bauma on em trobo per la dreta. No trobo seguros, però puc posar un alien. Quan estic a sobre de la bauma veig que la via va per l'esquerra així que em toca fer un flanqueig sense seguros però facilet. Amb molt de compte recupero la línia de la via i segueixo amunt. Arribo a la segona reunió opcional que marquen les ressenyes, però encara em queda força corda així que tiro amunt. Faig la canaleta, molt guapa i arribo al tram de III amb la corda que pesa un culló. "Aleix! et queden 10 metres! 5 metres! 3 metres! i de miracle arribo a l'alzina de la R3! al final m'he marcat un llarg de gairebé 70 metres, visca la navegació Montserratina!

Vista del monolits de Sant Benet, gairebé de nit

D'aquí una grimpada ens porta al cim, que assolim just quan es fa fosc, amb el temps justet per encendre els frontals, fer el rappel de baixada i corrents cap al cotxe que el Pere fa tard!

El dissabte següent torna a quedar la cordada triple, aquest cop per anar a Vilanova de Meià. Ens despertem d'hora i ens trobem a Terrassa, però llavors el Pere em dóna la noticia de que el Marc és baixa perquè estar encostipat. És just en aquest moment quan ens fem "caqueta", i pensem que sense el bow, millor anem a un altre lloc. Dit i fet, anem a St. Llorenç de Montgai. Després d'un parell d'hores en parem sota la primera de les dues vies que voliem fer. Hi ha una cordada de 3 en la 1era reunió, així que anem a veure com està la segona. Hi ha una cordada a la 3era, una a la 2ona, una a la 1era i una esperant per començar. Però això que és?? tornem a la primera via, i el que va de primer enfronta l'únic pas de V+ de la via i treu el estrep, així que fem un replantajmen de objectius, i decidim anar a Vilanova. Després de mitja horeta de cotxe, ens plantem a peu de la roca dels arcs, fa sol, de conya! ens posem el arnés i el catxarros, i fem cap a la via Tàrrega. Just quan som al peu de via, es posa a ploure, perfecte... ens esperem 5 minuts, però sembla que no para, tornem cap al cotxe, avui no és el dia... A mig camí torna a sortir el sol, així que ens animem i tornem a la paret, però canviem l'objectiu, anem a la navarro. Jo no les tinc totes per això de fer una via tant desequipada, però la veritat és que portem molt material (12 friends i un joc de tascons). Tot i així em poso en el primer llarg, preveient que el 2on és més dur:

- Ll1 (IV+, 3 pitons): Começo jo, arribo fins al primer pitó, abans poso un friend però. Començo a disfrutar, aquesta roca és la canya, i els friends i tascons entren molt bé. Arribo a la reunió (2 spits i un buril) i estic "on fire", que wapo!

Arriba el Pere, i ara el que no les té totes és ell, no se li dona bé aquest tipo de canto. Es posa en el segon llarg, però no ho veu clar i baixa. Cap problema, passa les cordes que ja tiro jo!

- Ll2 (V, 1 spit, 1 pitó i 1 buril): comença fàcil fins a arribar a un bombet típic. Aquí trobem els spit (que està nou), xapo i em penjo a mirar-m'ho. Hi ha cantos d'escàndol, així que pujo sense problemes, a partir d'aquí es va ajaient fins a arribar a una feixa on es fa reunió (2 spits amb argolles).

El pilar del Segre desde la R2

Just quan asseguro al Pere, un grup de 5 o 6 voltors es passeja aprop meu, un d'ells passant molt aprop, increïble! en Pere ja arriba més animat, després de flanquejar la feixa es posa en el següent llarg.

- Ll3 (V): i deu ni d'ho amb el llarg! comença vertical però amb canto, després un flanqueig una mica "expo" per encarar una placa on hi ha el pas de V. Hi ha un canto bo enmig de la placa, però després no hi ha res més, així que fem una mica de al-pinismo, i arribem a la penúltima reunió (diverses sabines).

- Ll4 (V-): aquest és EL llarg de la via! molt xulo, un muret vertical amb cantos boníssims, on els friends entren "a canyon" i que reserva el passet al final, sembla més fàcil anant pel diedre però no vaig veure cantos, així que encaro el bombet que es supera molt bé amb bons cantos, i arribes per terreny trencadot a la última reunió (gran sabina).

Vista de la paret darrera de la Roca dels Arcs, i al fons les primers neus als Pirineus

I ja som al cim de la roca dels arcs! només ens queden les fotos de rigor i baixar ràpid cap al cotxe, que el Pere torna a fer tard a Terrassa!

Last afternoon sesion a la tuaregs

2009-09-04T14:25:00.001+02:00

Last but not least que deia aquell, dijous de fa 10 dies vem decidir anar a Montserrat a fer la que per circumstàncies varies seria la última sessió d'escalada estival, ja que avui ja s'ens ha acabat (a alguns més que altres) la jornada intensiva. Així que per concloure la temporada ens vem acostar amb l'Oriol fins a la vinya nova, més concretament a la cara est de la palleta, a fer la via Tuaregs. Havia vist moltes piades últimament d'aquesta via, i tothom la deixava molt bé, així que l'elecció va ser fàcil. Per arribar fins a la via, ens acostem fins al restaurant de la vinya nova, i agafem un camí que surt a la dreta del restaurant. Al cap d'una estona, a l'esquerra del camí, al costat d'una porta/torres de pedra surt un caminet de terra. Nosaltres decidim aparcar només agafar el camí, doncs portem un cotxe baix i no ens volem arriscar. Si es porta un cotxe una mica alt, es pot apurar una mica més endavant del camí, i estalviar-te 5 minuts a peu. Al final d'aquest camí trobem un torrent que va pujant direcció al pollegó. En un moment donat, trobem un creuament que a la dreta marca via ferrata de les dames, anirem a l'esquerra. A partir d'aquí, podem anar pujant pel torrent com poguem, o fer com nosaltres, seguir un camí a l'esquerra, que va resseguint el peu de les parets. Aquest camí és una mica "matojero", però ens estalviem cadenes i cordes fixes per remontar el torrent. La única pega, a part de 4 rascades que ens endurem, és un passet al final per una repisa d'un parell de pams, amb una caiguda a la nostra dreta en plan rampa, que fa una mica de "yuyu". Superat això, ja sóm al peu de la paret, on trobarem varies vies, la nostra és la de la dreta de tot. Ens sortegem els llargs amb l'Oriol, i surt que li toca començar a ell. Així que jo m'estalvio la placa de 6a del principi, però em tocarà el 6a+ del final...

- Ll1 (6a): peazo de llarg! es tracta de una 6a que va de més a menys dificil. El més dur està en les 3 primeres xapes, que són finetes finetes. A partir d'aquí ja vas trobant canto i la cosa es va tumbant, i es comenverteix en un llarg molt disfruton. Una curiositat, les xapes estan a pam! però quan dic a pam, es que estan més aprop que la majoria de vies que podem trobar a Montserrat. Un llarg brutal, amb una roca boníssima, dels que fan afició.

- Ll2 (V+): aquest és EL llarg, amb majúscules. Un llarg vertical però amb canto inhumà, que va alternant forats boníssims estil sant llorenç amb patates i bolos enormes. El climax orgàsmic del llarg arriba en un moment que ens trobem un petit desplomet, que cal flanquejar lleugerament a la dreta inicialment, per acabar-lo atacant per un tram on trobem dos megabolos a la mateix alçada que són increïbles. Després d'això, el llarg s'ajau per entrar a la reunió. Sobre l'equipament, és correcte, no és tant exagerat com el primer llarg però tampoc hi ha cap aleje important.

- Ll3 (IV+/V): llarg de transició, es tracta d'un llarg més tombat que més que res és per anar a buscar l'últim desplom que ens portarà el cim. No té gaire història i no es gaire complicat, és molt més tombat però no trobem els cantos anterior. En el punt més complicat del llarg, trobem l'única pega de la via, un aleje considerable just en el moment que es posa una mica més dret. La veritat és que ens va extranyar, potser hi ha alguna xapa que no vem veure, però bé l'Oriol ho va solucionar posant un friend que semblava bastant ben posat.

- Ll4 (6a+): 6a+ de dos passos i morfològic. Es tracta de un bombet on les preses de sortida (que ja és vertical) són boníssimes, però els passos de sota s'ha d'apretar de romillos i algun bidit amagat. Jo no porto el chip d'apretar a muerte, així que ho soluciono amb un parell de A0 i després surto sense problemes. D'aquí al cim IV fàcil amb algun alejillo, poso un parell de friends, més perquè em feia il·lusió que per una altra cosa.

I amb això ja fem cim! com últimament arribem just per veure la posta de sol desde el cim de l'agulla. Això implica que s'ens està fent fosc, o sigui que tenim el temps just de montar el primer rappel, i treure els frontals de les motxilles. Empalmem els dos últims llargs, i després seguint les recomanacions que haviem llegit en altres piades, rapelem el ll2 i el ll1 individualment. Tota una experiència rapelar de nit, si es va amb molt de compte de fer totes les coses correctament, inclús diria que és fins i tot maco! Un cop al terra, només ens queda desfer el camí de tornada, petit moment de taquicardia al fer el flanqueig inclòs, i arribar fins al cotxe. En resum, VIASTRU amb totes les de la llei, val la pena la patejada de tres quarts amb pinxos inclosos!

PD: No hi han fotos perquè com acostuma a passar, ens vem quedar sense bateria al primer llarg...

Descobrint la regió d'agulles...

2009-08-30T20:00:00.004+02:00

I dic descobrint perquè abans d'anar-hi a escalar és una regió de Montserrat en la que no havia estat mai, i la veritat és que m'encanta, avui mateix i he anat d'excursió només per disfrutar del paisatge. Fa un parell de setmanes ens hi vem acostar amb l'Oriol Romo per amb un objectiu: la Montpart a la Miranda de les Bohigues. Així que ens plantem al parking de can Massana a les 17.30 tocades, i és que s'ha d'aprofitar els últims dies de jornada intensiva estival. Carreguem tots els trastos, inclosos els 2 nous camalots de l'Oriol i el seu joc de tascons. Enfilem el camí del GR, i després el camí del coll de les portelles. Just abans de la "trepada" del coll de les portelles veiem una via equipada amb parabolts nous, juntament amb un burils vells que té bona pinta, però no sabem de quina via es tracta. Arribem al coll, i aquí ve quan ens liem. Agafem el camí que va al refugi, i quan arribem a un torrent que cal atrevessar per anar al refu, seguim torrent amunt buscant el peu de la paret. Quan ja hem arribat gairebé a l'altra extrem de la miranda, ens adonem que no anem bé. Tornem fins a l'inici del torrent, i aquí pujem pel bosc fins a l'extrem esquerra de la miranda, on trobem un caminet punxós que ens porta, després de trobar-nos una cabra salvatge que ens cridava, fins a peu de via. Les 19 de la tarda.

Vista de la regió fantàstica al capvespre

Ll1 (V+): Comença l'Oriol, així li tocarà el llarg clau de la via, el tercer. Llarg facilet tot i el V+, on el més difícil és el aleje-flanqueig que hi ha per arribar a la reunió. Va bé per agafar el to a la roca i anar escalfant. Reunió còmoda en un petita bauma, cal tenir compte de no confondre's i ficar-se en la via Jumpin' Jack Flash, que es creua enmig del flanqueig i de la qual es pot fer servir una xapa.

Jo mateix sortint del flanqueig, entrant a la R1

- Ll2 (V+/6a): Peazo de llarg! molt guapo, comença en flanqueig i llavors un passet interessant per entrar en un diedre. Llavors comença el festival de canto resseguint el diedre fins a arribar un passet per superar un bombet i entrar a la R2. Aquí poso el meu primer friend!! no és necessari ni molt menys, però va bé per anar practicant. La R2 és molt còmode, en un replà enorme. Desde aquí la visió del següent llarg és emocionant i una mica intimadadora! sort que li toca a l'Oriol, jeje...

L'Oriol en el crux de la via

- Ll3 (6a/A0 - 6b?): poso el 6b en interrogant perquè tots dos el vem treure en lliure (jo amb un repòs anant de segon) i és el que ens va semblar, entre 6a+ i 6b. Es tracta d'un diedre que comença en rampa i es va posant dret i dret, fins a arribar el punt lleugerament desplomat. Per superar-lo se t'acaben els cantos i s'ha de tibar d'un parell de regletes petites. Les xapes aprop ajuden a no passar por excessiva, a partir d'aquí terreny fàcil (IV+), amb les xapes una mica més lluny però podem xapar alguna sabina bona. Molt bon llarg també, amb l'alicient de fer el cim!

Foto del cim, ben fosc!

Tal i com es pot veure a la foto, arribem amb les últimes llums del dia a dalt de l'agulla. Fem les fotos de rigor, i aquí comença l'aventura de veritat. Són les 21.30 i treiem l'únic frontal que portem. Ens dirigim a la vessant nord de l'agulla i fem el destrepe de 5 metres fins a la canal. I aquí és on la caguem, doncs més tard ens hem enterar que pujant a l'agulla del davant i baixant per darrera d'aquesta tot és més senzill. Però no, ens mola complicar-nos i deicidim baixar per la canal que surt a la dreta del destrepe anterior. La mare que ens va pa...! la canal deu tenir uns 50 graus, amb l'afegit que està ple de sorra i rellisca com una mala cosa! A tot això li afegim que no hi ha res de llum, per tant l'Oriol no veu un pimiento, i l'haig d'anar il·luminant amb el meu frontal per avançar cada 3 metres, mentre anem d'arbre a arbre. En un moment donat, perdo peu i baixo 3 metres relliscant per la canal, i l'Oriol acollonit veu com la seva única llum desapareix canal avall, jaja! em freno com puc i m'agafa l'atac de riure, la baixada és puta però tampoc és per matar-te, més que res és empranyadora. Un cop a baix, només falta baixar el torrent, el camí fins a les portelles, el coll i després ja som al cotxe. Hora?? 23:15!

Cap de setmana de competicions

2009-08-27T19:27:00.006+02:00

Posant el dia al blog, que últimament el tenim una mica abandonat! com haureu pogut deduir aquest post correspon al cap de setmana de competició que vem tenir a Barcelona a principis d'agost. El podem resumir en dues parts:

1er Open de psicobloc

Desde el primer moment que vem tenir notícies d'aquesta competició que es celebraria a les piscines picornell, vaig pensar que estaria molt bé apuntar-s'hi, podia ser divertit. A través de l'Oriol vem tenir la informació de que tenien intenció de montar alguna via facileta perquè pogués escalar tothom, així que amb el Sergi, l'Edu i la Bàrbara vem decidir que ens apuntariem. Així doncs, el divendres al vespre ens plantem a les piscines, amb els nostres cutre-peus de gat, per tal de quedar ben remullats. Al veure el plafó per primer cop, una barreja d'emoció, nervis i "ginye" recorren les nostres venes. Es tracta de un plafó amb dues vesants, la meitat dreta un desplom continu de pocs graus on sembla que hi han d'haver les vies més fàcils, i a la part esquerra, el lleuger desplom que trobem a la dreta el trenca un sostre de un parell de metres.

El plafó moments abans de la competició

Glups! tot i això, baixem a punt de reunió i preguntem als organitzadors que tal és el plafó. Ens comenten que ens hi apuntem sense dubtar-ho, que hi han vie sper tothom i que la via més fàcil està sobre el 6a. Així que ens hi apuntem! 5 euros i una samarreta bastant xula per participar. A les 20:30 ens reuneixen a tots els competidors, i ens expliquen la mecànica. La idea és que cada via té una puntuació, i el que faci més punts guanya. Fent cua civilitzadament es poden fer tants pegues com es vulgui, fins a quedar ben agotats. Tot apunt per començar!

La gent, a part de uns quants bows més atrevits, començar tranquilament per el plafó fàcil, de totes maneres tenim fins a les 11 dels vespre per fer pegues! veiem que hi ha gent que arriba sobrada a dalt, però també n'hi ha que cauen per la via més fàcil, o que pujen fent servir totes les preses, bueno, com a mínim no serem els únics pringats! i després d'esperar una mica, arriba el nostre torn! quins nervis! tots agafem la via vermells, que és la via més fàcil (sense contar la via que toca totes les preses). Comença amb un flanqueig cap a l'esquerra i llavors puja fent una ziga-zaga. Les preses de baix estan mulladetes, però millora al anar pujant. Té algun passet divertit amb un bidit, algun romo, i acaba amb un pas de diedre. Tots fem top menys el Sergi que es queda a un moviment! visca! al final sembla que no estamos tan mal eh! la via és atlètica, típica via de plafó de tibar-li.

L'Edu apunt d'encadenar la via vermella

Un cop a dalt, només hi ha una via de baixada, així que deixar-se anar de peus i avall estil "palillo"! no arriba a deu metres, així que tampoc n'hi ha per tant. Quan sortim de la piscina, hi ha gent que ja s'ha cansat d'esperar (que impacient és la penya), o s'ha ginyat, i amb un pegue n'han tingut prou. Millor! menys cua. Tornem a fer la cua per el plafó fàcil, i arribat el nostre torn, provem una via amb dos dinàmics d'aquells que si els trobes amb corda al igual els proves! però això és tou en teoria, així que som-hi! fem els primers moviments fins a col·locar-te amb dos mans molt bones i mirem la següent presa... uf, que lluny que està! jo i l'Edu ens hi tirem més o menys a muerte, però no arribem ni de broma! la Bàrbara intenta pujar fent servir els peus superiors com a regletes però tampoc. A l'aigua tots! el Sergi torna a barallar-se amb la via vermella, però ara cau una mica més avall.

Jo mateix abans del primer dinàmic

Al sortir de la l'aigua, i veient les opcions que ens queden en el plafó més fàcil (una via que era més dificil que totes les del sostre, de regletes ínfimes en desplom), ens anem cap al sostret! amb un par! fem la cua reglementaria, i optem per la via més fàcil, la via groga. També comença amb un flanqueig fàcil, i un passet de placa ens col·loca sota el sostret. Bons cantos, però mullats i alguna presa que ens mou, ens tumba a tots en el mateix pas, quan anem a buscar la bústica de sortida del sostre. Li fotem tots un segon pegue, però res, no hi ha manera.

La Bàrbara fent contorsionisme al sostre

El Sergi fent un pegue al sostret

Amb tot això, ja són gairebé les 11, i estem bastant reventats, així que donem la nostra participació per finalitzada. En resum, una competi molt xula i original, ara ens morim de ganes de provar el psico de veritat!

Un bow volant del sostre

Prova de la copa del món al Sant Jordi

Diumenge hi havia cita innaludible per tot escalador friki que li agradi veure als professionals competir, prova de la copa del món al Sant Jordi. Pujem amb l'Oriol, l'Ane i el Carles, un amic seu, més tard arribaria la Bàrbara. Arribem i la final de dones ja ha començat. El plafó molt espectacular i deu ni do la de públic que hi ha.

El espectacular plafó

Les fèmines van pujant per la via, que es tracta de un 8b o 8b+, amb molt d'estil i suavitat. El que va ser una patètic és que tres participants que havien aconseguit superar el crux de la via en el sostre final, es quedessin a 4 o 5 passos de la reunió per falta de temps (8 minuts per fer la via). Home, com a mínim si arribaven fins allà que els hi deixessin provar d'encadenar-la. En fi, coses de la competició. Al final guanya una eslovena diria, que es va quedar a dos passets de la reunió.

La guanyadora reposant abans del sostre

Torn per els homes, comença la competició amb 4 o 5 competidors desconeguts (almenys per mi), cap d'ells passa del mig de la via, on uns passos amb un bloc curiós els tumben a tots. Després d'això, primera gran ovació de la nit, surt el Ramonet! Impressionant que un noi de la seva estatura pugui escalar com escala, i és que com escala! en teoria surt d'una lesió en un dit, i no està entre el favorits. Comença a pujar, se'l veu bastant bé, passa el bloc on han caigut tots els d'abans, vinga ramonet! arriba al sostre final, també el supera, ja està a la placa final! arribats a aquí un flanqueig amb unes regletes que vistes amb prismàtics semblen infimes és la última apretada abans del top. El Ramonet comença el flanqueig, i en un punt on no troba peus perquè estan massa lluny, el tio vola els peus i fa un creuament de mans amb aquelles regletes de merda! flipant! 3 passos de la reunió, 2 passos, últim pas... s'hi llança dinàmic... i no l'agafa! quina llàstima! però bé, ha deixat el llistó ben alt.

Ramonet abans de la placa final

Després d'ell un japonès que sorprenentment arriba molt lluny, cau molt amunt a la placa final. Torn del màxim favorit, Adam Ondra. Quin bow! puja a tota òstia, amb un moment es planta a sota el sostret final. Enmig del sostre, on la resta de participants van dinàmics i sense aturar-se, ell es permet el luxe d'anar sacsejant els braços. Al superar el sostre, un empotrament de genoll boníssim li permet girar-se i demanar els ànims del públic! tothom l'aplaudeix. Fa la placa apretant una mica, i quan tothom ja el veia agafat del top, cau exactament en el mateix pas que en Ramonet. Tot i això, gràcies al seu millor resultat en semis (va fer top), es col·loca lider. Només queda en Patxi, que també es rebut entre aplaudiments. Va pujant la via però sorprenentment cau en el bloc de mitja via... En la meva opinió un petit error dels equipadors, doncs es tracta d'un pas que deu ser complicat, però que no és gaire espectacular de cara al públic. En resum, guanyador Ondra, i sembla que tenim guanyador per molt de temps...

Descoberta i via ferrata de Rodellar

2009-08-27T00:25:00.015+02:00

Aprofitant que estem uns dies de vacances al poble del pare de la Isabel, Salas Bajas, i que només es troba a 50 minuts en cotxe d’un dels paradisos de l’escalada esportiva d’aquest país, decidim fer una visiteta al mític Rodellar!! No obstant, es tracta d’una visita de prospecció (ja catarem les vies qun vinguem amb tota la troup i quan faci menys calor), per conèixer el lloc i de passada fer la curta però bonica via ferrata del "Espolón de la Virgen", situada entre mig dels sectors d’escalada.

Així que dit i fet, anem tambè amb el germà de la Isabel, el Jaime, a qui tambè li molen les ferrates i l’escalada (no n’ha fet gaire però ha dit que aquest any tenia ganes d’aprofundir en la matèria). Rodellar no està a gaires quilòmetres de Salas Bajas, però es una carretera d’aquelles amb regust clàssic: estreta, sense línies del mig i amb moltíssimes curves, cosa que fa que tardem gairebé una hora. Durant el camí sembla que estiguem al bell mig de França, ja que gairebé tots els cotxes que ens creuem són de barranquistes del país veí (la serra de Guara és un festival de barrancs). Quan arribem a Rodellar (final de la carretera), la cosa canvia una mica, hi ha encara molt de cotxe francés, però tambè del país i d’altres llocs d’Europa.

Arribant a Rodellar

Rodellar és un poble tranquil a dalt de tot del barranc on hi ha les diferents zones d’escalada. La vista des del poble mirant als diferents sectors és brutal: la gran bòveda, la cova d’Alí Babà (la mítica de l’Andrada), i fins gairebé 20 i pico sectors que estan entre 5 i 30 minuts a peu del poble (Jordi, això està fet per a tu J). A més, tot està amanit per un bonic riu on refrescar-se entre pegue i pegue (ara no porta moltíssima aigua, però a la primavera segur que deu fer goig de veure).

La ferrata es troba gairebé al final dels sectors d’esportiva, cosa que ens permetrà fer un bonic passeig per les zones d’escalada. Decidim anar per un camí que ens porta per dalt del barranc i tornar per un altre que ens durà pel fons. Passem pel costat d’un sector de vies curtes i desplomades (crec que encara bastant humà, entre el V+ -una o dues vies-i el 6c+), on ja hi ha gent fotent-li gasto. La veritat es que la roca té un aspecte magnífic i les vies es veuen molt xules... Aviam si arriba la tardor ràpid per tornarhi!!

Sector de vies desplomades "factibles"

Continuem avançant, baixem fins al fons del barranc – al lloc anomenat Surgencias del Mascún – i passem pel costat del mític sector de “Las Ventanas del Mascún”, que bàsicament son roques erosionades pel vent i que tenen formes molt curioses, com ara “El Delfín”.El lloc és preciós, ara d’aquí a que fem alguna via anem clars jeje, lo més fàcil crec que es un 7b+ o porai...

El Delfín, una de les figures del sector "Las Ventanas del Mascún"

Ja gairebé estem a l’inici de la ferrata, abans passem per sota una cova inhumana on hi ha algun que altre 8a o pitjor.. Ja fa yuyu només de veure, ha de ser impressionant ser capaç d’encadenar vies com aquesta

Cova brutal amb viotes de 7c cap amunt...

Finalment ens posem a la ferrata pròpiament dita.. No és massa difícil ni llarga, en 30 minuts l’acabem parant-nos per tirar moltes fotos, però es bastant aèria i les vistes sobre el sector “Ventanas” valen la pena. Comença amb unes grapes que et fan pujar uns 20-30 metres en vertical, segueix una part no tant empinada equipada amb cadenes i alguna altra grapa, després arriba el trocet més guapo: més grapes, ara a uns 50 metres el terra, les dues primeres lleugerament desplomades, que et porten fins a dalt de tot de la ferrata.

Isabel disfrutant durant el primer tram de la ferrata, bastant dret

Tram del petit desplom

Isabel i Jaime al final de la ferrata

Acabem la ferrata i tornem al fons del barranc per un camí. Ara ja hi ha més gent pels sectors... Passem pel costat del sector d’iniciació (tambè existeix a Rodellar!), no està malament, ara les vies ni de lluny son tan guapes... Veiem a gent fent sostres, desploms, alguna placa despistada que s’ha colat per allí.. impressionant! Ara, el grau pica bastant, no sé si serà més senzill que el grau d’altres escoles, però crec que el lloc bé val una visita per a catar-lo. Abans de sortir del barranc, passem pel costat del que jo creia que era la cova d’Alí Babà (després resulta que era la del costat), i aprofito per fer una mica el guiri i demanar-li a la Isabel que em faci una foto penjat de l’inici d’un 8a de sostre (la primera presa és un kantaken!!!)

Moment "fes-me la foto" en una cova de vuitens...

Resumint... un lloc impressionant!!

Matanza de Prexas al Pic del Martell

2009-08-01T14:21:00.024+02:00

Per una vegada i per a que serveixi de precedent, no és l'Aleix el que escriu aquesta entrada, sinó jo, l'Edu. El motiu és la meva estrena en via llarga, cortesia de l'experimentat instructor Aleix. Així que agafem divendres a la tarda, parem un moment al Decathlon a comprarme l'ATC (reversos no en tenien) per 25 eurets i apa, cap al Pic del Martell falta gent. Deixem el cotxe al parking de Penya Ginesta cap allà les 18:00, ben solitari, i fem la comodissima aproximació fins al peu de via (comodíssima comparada amb la tornada, com veureu més endavant). En el camí ens trobem un parell de cordades fent un parell del centenar de vies que hi deu haver e el Pic (ta cosit!!), i avancem fins a arribar al peu de.... "La Matanza de Prexas", 90 m V+.

Vista de "La Matanza de Prexas" desde el peu

Ja som al peu de via! Comença el tutorial de l'Aleix; bé, tampoc es massa complicat perquè la part d'anar de primer la deixem per un altre dia, jo em limitaré a assegurarlo i a fer tots els llargs al més pur estil topropista. Tot i així, a part de repassar el tema de com assegurar amb l'ATC, m'explica una mica com muntar les reunions i m'ofereix el briconsejo de la setmana: com un bon escalador de via llarga s'assegura les bambes a l'arnés, tal i com es pot observar en la foto de sota.

I d'aquí es posen lligades a la part de darrera de l'arnés i a pujar com un rei

Un cop degudament encordats i amb tot el material ben ordenadet, l'Aleix comença a fer el primer llarg: V+, 20m. L'entrada, tot i que la roca es super-aderent i hi ha uns cantakens d'aquells que no te'ls acabes, és una mica dura per trencar el gel i fa una mica de yuyu ja que s'ha de salvar un desplomet només començar. Fidel al lema: "Aquí no em vingut a patir" l'Aleix es penja un parell de cops però munta el llarg sense excessius problemes, amb pont de roca pel mig inclós. Munta la reunió i m'assegura, ara em toca a mi!! Ai quins nervis, que incòmode que es fa això d'escalar amb la motxila a l'esquena. M'hi poso, l'entrada apreta, i més si et t'oblides de respirar perquè portes el cul ben apretadet com servidor, però a mesura que vaig posant em vaig trobant més comode i vaig fent fins a arribar a la primera reunió. Deu n'hi do el percal que s'ha de muntar! L'Aleix m'il.lustra amb nusos ballestrinques, estigues sempre agafat de dos punts, la corda recollideta, ... s'ha de ser pulcre i organitzat per fer via llarga :-)

Aleix montant la primera reunió

Ens canviem les cordes, ja que no pensem que sigui una gran idea que jo monti una reunió per primera vegada avui, i l'Aleix es posa al segon llarg: V, 20m. La tònica continua: cantos per donar i vendre, un pel mes senzill que el primer llarg. Es va fent fins a arriba sota una roca gran que et fa notar dos bultos al coll, ja que, aparentment, s'aguanta per ves a saber quin misteri. L'Aleix remonta per la roca i, just a sobre, monta la segona reunió (però sense recolzarse en la roca, just in case). Desmonto el parapeto i faig el segon llarg, molt maco fins a arribar a la roca, la supero i arribo a la segona reunió.

Repetim l'operació de canvi de cordes, atenent abans la trucada de la Isabel, i l'Aleix enfila el tercer llarg: V+, 25m. Aquest llarg té dues parts: escalada maca de cantos d'uns 15m, i després excursió sense massa seguros per terreny facilet (IV potser) fins a la reunió. A mig llarg l'Aleix troba el primer regal de la tarda: un cordino pràcticament nou que, incompresiblement, algú ha deixat abandonat... Cap al sac! Montatge de la tercera reunió, i pujo jo sense novetats.. M'hi sento còmode ja (en toperope eh! :-P), mola això de la via llarga!

Darrer llarg: V+, 25m. Sembla més fàcil vist des de sota, pero es el llarga més "finet" de la via, tot i així hi continua havent festival de canto ... Llarg boníssim, el millor de la via sense dubtes. I a més, ens ofereix el segon regal de la tarda: aquest cop una cinta plana, nova per variar, que passa a ampliar la col.lecció personal de l'Aleix. Muntatge de la darrera reunió, pujo el darrer llarg, disfruto el que no està escrit amb l'escalada, les vistes, la fresqueta... genial!

Vista des de dalt de la via, amb l'Aleix desmontant la darrera reunió

Ja ens les prometem felices, pleguem la corda i "només" ens falta trobar el camí de tornada.. Però s'ha fet pràcticament de nit, no portem frontals i la part de dalt del pic del martell és un percal impresionant: un caos de roques i matorrals que no deixen veure el terra. Anem buscant el camí, que no apareix, per acabarho d'arreglar perdó el mòbil.. 45 minuts després de baixar pel dret, acabar (l'Aleix) fins als nassos de la corda i del retardat que l'ha plegat (servidor jeje) i de posarnos les cames com un cromo amb les rascades dels arbustos dels @~#~€ trobem el camí cap al parking... a 50 metres de la carretera. Arribem a les 22:2o al cotxe, ordenem i guardem el material i cap a Barcelona falta gent, tot passant pel costat de diversos cotxes de parelles jovenetes aparcats en llocs sospitosament solitaris..

Cim del pic del martell, cap allà les 21:30

Resumint, moltes gràcies pel mini-curs d'escalada Aleix, tota una experiència!

Autònoms al pic del martell...

2009-07-26T21:36:00.004+02:00

Autònoms perquè després del curs de nivell 2 d'escalada, encara no ens haviem estrenat amb la Bàrbara a fer la nostra primera via llarga sense supervisió, fins diumenge passat, que va ser el dia escollit. La via, la midi-plan (V+, 120 metres) al pic del martell, podeu trobar diverses ressenyes buscant per internet. Això va ser diumenge passat, a partir de les 16:00 de la tarda, doncs al matí la paret està al sol. De fet vem començar a escalar a les 17:30, doncs ens vem liar una mica per trobar el peu de via.

Atenció a les "bambes" d'apoximació de la Bàrbara!

Després de localitzar el peu de via (fàcil de trobar si saps que la via queda quan la paret "gira", al costat dret d'una marcada canal) ens col·loquem els trastos i amunt!

Inici de la via

- Ll1 (V+): La via comença a la dreta de la pintada anterior, i només començar ens reserva el pas més dur. Un parell de passos de placa llisa, una mica polida i complicat, t'agafa fred i sembla que sigui més de V+ (6a). Després uns passos en placa molt macos ens porten fins a un pas vertical/desplomadet amb molt de canto per pujar a una repisa i llavors en diagonal fàcil però sense seguros fins a la R1. Reunió còmode en repisa. La Bàrbara el fa de primera, no encadenem cap dels dos.

Vista de tota la via desde la base

- Ll2 (V): per mi el millor llarg de la via, un diedre de gairebé 30 metres amb molt de canto que fa disfrutar de valent. La reunió una mica penjada, amb una repiseta de 2 pams. El faig de primer sense problemes. Ara arribem al que sabiem que era el llarg clau de la via...

La Bàrbara entrant a la R2

- Ll3 (V+): marquen V+, però si fós 6a tampoc passaria res. Comença fàcil fins a una placa que t'has de col·locar a un diedre a la dreta, un pas que costa però les xapes estan aprop. Després un pas de bombillo i fisura roma i sobada, el pas més complicat de la via. Potser no tant difícil com a baix, però el pati fa el seu efecte. La Bàrbara, que va de primera, es maca un flanqueig un parell de metres a l'esquerra per buscar una fisura que li permet superar el bombet més comòdament. Amb un parell! R3 en placa tombada bastant còmode.

Jo mateix observant el pati desde la R3

- Ll4 (IV+): ja només ens queda aquest llarg de tràmit fins al cim. Alterna algun passet amb passos de II o III grau, on no trobem gaires xapes, tampoc són necessàries (si un cas es pot xapar algun pont de roca, o posar friends/tascons si en tens!). Gairebé al cim trobem la R4.

Bàrbara fent els últims metres de la via

I ja som al cim! prueba superada! la via val a dir que val bastant la pena, per disfrutar de les clàssiques fisures/llastres de Garraf. Ben protegida, quan hi ha un pas complicat les xapes estan aprop. El millor el diedre del segon llarg i l'esperó del tercer. Molt recomanable!

Felicitat cimera!

Tautavel, round 2!

2009-07-20T22:34:00.002+02:00

Segon dia per Tautavel, ens despertem amb el cant dels ocells (quins crits fotien els cabrons) i ens posem en marxa. Ens trobem amb un petit problema, i és que fa una calor bastant espectacular, i si no tenim en compte Vingrau (la vem descartar el dia anterior després de veure els alejes que marquen a la guia, vies de 40 metres amb 8 xapes, glups!), falten sector amb abundància de sisens a l'ombra (pel matí). Així que ens decidim per St Martin. Es tracta de un sector bastant gran, amb dos parts diferenciades, a l'esquerra abunden els sisens, mentre que a la dret tenim sisens alts i setens. Així que ens n'anem cap a l'esquerra.

El sector vist desde Le Chateau

Quan arribem ens trobem que les vies encara estan al sol, i un servidor li fa mandra escalar, així que es dedica a fer fotos. De mentres, els companys fan Le dièdre (V+), La bonnelli (6a) i Les pieds dans la poussière (6a).

L'Ane en un dels dos 6a's

Totes tres bastant dures, i amb bastants alejes, si s'animen ja les comentaran en els comentaris d'aquesta entrada. A mesura que el sol s'amaga, ens anem animant i ens posem en:

- Danger tir de mine (6b+): es tracta d'una via vertical, amb dues apretades de nyapes. La primera per superar un petit bombet i posar-nos drets sobre una repisa, i la segona per superar la vertical i entrar en terreny tumbat. Una bona via que l'Oriol encadena a vista.

L'Ane magnesiant les mans, el 6b+ queda mes a la seva dreta

Amb això ens hem acabat les vies del sector de l'esquerra, ens n'anem més a la dreta. Hi ha una via que li donen tres raimets, i com que el dia abans ens havien donat bon resultat, ens hi posem.

- L’oiseau bleu (6a+): viote! es una via de 30 metres, que comença en un diedre/esperó faltat de canto, després un tram de placa on trobem el crux, passet de laterals i gotes d'aigua pels peus. Un cop hem superat això encara ens queda la meitat de la via, que va resseguint llastres cantelludes i molt disfrutones fins a arribar a la reunió. Encadeno a vista, l'Edu i el Jordi al flaix, i el Sergi en top.

Animats per la via tan bona que acabem de fer, descobrim que al costat n'hi ha una de similar, així que sense saber ni nom ni grau m'hi poso:

- ?? (6b+?): uf! semblava més fàcil desde baix. Comença per un tram vertical/desplomat de canto fins a col·locar-nos sota un sostre. Aquí amb la xapa per sota els peus tenim un moviment bastant dinàmic per pillar bústia i entrar a la placa. Però aquí encara no s'ha acabat! tenim primer una pujada a un repisa en plan piscina, i després vas trobant canto però amb moviments llargs i atlètics. Al final, la via et porta per l'esquerra quedant a un parell de metres de la reunió, que s'han de flanquejar amb la xapa a 2 metres per sota els peus per entrar a la R.

Jo mateix en la placa de la via desconeguda

En una pujada d'adrenalina d'aquelles que de tant en tant t'agafen, aconsegueixo montar la via patint bastant. Tot i això la via és molt i molt bona, cosa que confirma l'Edu que la prova en top i li sembla la millor via del cap de setmana.

En resum, Tautavel és un lloc xulo, les gorges precioses, una mica faltat d'ombra a l'estiu, on no trobareu ni una ànima escalant (nosaltres pràcticament no vem compartir sector amb ningú) però que podria ser moooolt més del que és, doncs potser està equipat un 10% de les parets que envolten el poble. Esperem que segueixi evolucionant!

Tranquiliat de nou...

Visita a la Catalunya nord, Tautavel

2009-07-19T12:51:00.008+02:00

Doncs si, el cap de setmana passat vàrem fer una visita a la Catalunya del nord, més concretament al poblet de Tautavel. Pels que no ho coneixeu, és un petit poblet aprop de Perpinyà, rodejat de vinyes i de plaques de calcari. Per arribar-hi només cal agafar la autopista i sortir a Perpinyà nord, a partir de llavors ja està indicat. Val a dir que tot i està llunyet, és bastant ràpid d'arribar-hi, un parell d'hores i et plantes allà. Al arribar passarem pel poble de Vingrau, on es va començar a escalar ja que té una pared darrera en forma de cresta bastant espectacular. Passat aquest poble arribem a Tautavel, on estava el càmping on ens haviem d'estar les dues nits. Així que cap a les 21 del divendres allà estàvem en Jordi, el Sergi, l'Edu i un Servidor buscant parcela en el càmping. Avisar a la gent que hi vagi que es tracta d'un càmping molt senzillet (per no dir una mica cutre), amb un bar i una piscina correctes, dutxes i lavabos en bon estat però les parceles una mica descuidades. Tot i així la gent és molt amable, entenen el català, i a l'amo del bar si li demaneu us deixarà veure les ressenyes de les dues zones. Montem tendes, sopem i al cap d'una estona arriben l'Oriol i l'Ane, ja hi som tots!

El dissabte ens despertem i anem a la busqueda de la guia de Tautavel, la trobem a la plaça del poble, en un quiosc. La guia val 15 euros, però és bastant petita (una mica carota pel que és...).

Final del poble, inici de les parets

Comencem a mirar sectors a l'ombra que fa molt calor, i ens decidim per Le château. Es tracta de un sector de 15 vies entre el 5 i el 7a+ on predomina la placa i els seguros estan a lloc. Fem 3 vies:

- Anténéandertalien (5+/6a): placa d'anar fent, superes un bombet amb canto inhumà i la part final és la més dura, una fisura una mica roma on s'ha de trobar la posició correcta per xapar la reunió sense problemes. De totes maneres la última xapa està molt aprop.

- Autavelensis (5+/6a): via similar a l'anterior, però en comptes de bombet, a baix té una part de placa una mica més fineta. A dalt també té una apretadeta per arribar a la reunió.

- Hyena (V): via una mica més fàcil que les dues anterior, doncs comença en diedre. Al final el deixes a la dreta i té un pas fi de placa per arribar a la reunió.

Peu de via lleugerament incòmode

Fa caloreta, i decidim anar cap a les gorges a refrescar-nos. A la entrada de les gorges està a reventar de gent, i podem veure els sectors sobats que haviem llegit en algun altre blog. Però si ens endinsem i ens mullem una mica els peus, arribarem a llocs on pots estar completament sol i l'entorn és fantàstic.

Aigua transparent i temperatura fantàstica...

Fauna feroç!

Després d'una estona de bany i relax (alguns més que altres...) pujem als sectors que queden penjats a la banda esquerra del riuet, més concretament al sector Le balcon de droite.

Un dels habitants de les gorges

Aquest sector té una ferratilla d'accés una mica incòmode, doncs quedes penjat sobre el "buit". Però les vies són bones i val la pena pujar-hi. Ens posem en les dues vies del sector que tenen 3 raims (mesura de qualitat de la guia de Tautavel):

- Palabre (6a+): Dues primeres xapes de apretar, de foradets petits i a partir de llavors canto fins a la reunió. Amb les dues últimes xapes ens trobem un fenomen que ja ens havien comentat: alejes! Les xapes alunyen bastant, però normalment el terreny és vertical o fàcil. Només aconsegueix encadenar el Sergi en top, i és que l'entrada és putilla. La via realment és molt bona.

- Les seins de glaces (6a): Una altra via 3 estrelles (o raimets)! canto de dalt a baix, amb un inici tombadet, i un final vertical d'aquells que et fa disfrutar de canto a canto. Petit aleje de la última xapa a la reunió. Molt bona!

Ferratilla d'accés al sector

Baixem a buscar a l'Oriol i l'Ane que s'havien quedat apalancats a les gorges, i pujem al sector de davant del que estavem ara, sempre buscant l'ombra, La grotte techno. L'Oriol es posa en la via més fàcil del sector, un 6a+, així que no em deixar més opció que posar-me en la següent:

- Festival Techno (6b+): sort que m'he posat en aquesta! el veig patir en un aleje mal posat (en diagonal i amb un esperò pel mig, auch!) mentre jo disfruto d'aquest viote. Té dos raïms, però per mi es mereix els 3. Comença amb una pujada a una repisa que et posa les piles perquè no té gaire canto. A partir de llavors, el millor de la via; uns 5 o 6 passos de xorreres, brutals! a partir de llavors encara et queden gairebé 10 metres de placa vertical/desplomada de canto, on al final té uns parell de alejes de 4 metres que posen emoció per arribar a la reunió (quan ja vas completament reventat).

El sergi un cop passat els passos de xorrera

Després d'això, ja estem fets caldo, així que agafem el cotxe i acabem el dia en una pizzeria de Tautavel, fotent-nos un bon sopar! continuarà...

Tranquilitat absoluta...

Sortides varies a Sant Llorenç

2009-07-14T23:56:00.003+02:00

Ultimament hem estat un parell de dies a Sant Llorenç, doncs quan fa calor és una bona zona per visitar. El primer va ser el diumenge de fa un parell de setmana amb en Pere. Vem anar-hi per la tarda, tot i així vem fer 3 vies:

- Quercus (V+): uf, via dureta per escalfar, quintillo de tres xapes on costa veure't els peus en placa. No encadeno a vista, el Pere si al flaix.

Anem cap al gruyere que no hi havia estat mai:

- Ella es así (6b): l'Oriol me l'havia recomanat així que ens hi posem. Té un tram de podrit tieso amb molt de canto, fins a superar un bombet per entrar a la roca bona. Llavors un repòs, pasets finets de diedre, i el crux per superar la vertical i ja entrar en terreny tombat. Faig el crux ven apuradet... i voilà! primer 6b a vista! en Pere encadena, ja l'havia provat algun cop.

Motivat per l'encadene, ens posem en una via que té bona pinta:

- Parèntesi (6c): via de placa tiesa d'anar fent, de l'estil cantet-cantet-canto bo. Em penjo un cop a la placa i arribo al canvi de paret final. Aquí la via canvia completament, es posa en desplom i després de un parell de cantos normals apareix bon canto. Jo vaig fós de l'encademanent anterior i no puc acabar la via, em quedo a la última xapa. La monta en Pere amb la canya de pescar, té el dia vago...

Bones vies provades, ja tinc project de 6c!

La setmana següent repetim visita a Sant Llorenç, aquest cop amb l'Oriol, el Sergi i el Jordi. Arribem tard, degut al merder que hi ha entre Barcelona i Terrassa el divendres a la tarda. Anem directament al gruyere, però diria que no hi ha una sola via lliure, molt agobiant. Així que tornem a diedres, on no trobem ningú. Ens posem en:

- Camuflaje (6a+): entrada extranya, i després placa que em va semblar complicada pel grau que era. No encadenem cap de nosaltres, l'Oriol no la prova sinó que es posa a Hamburgueses de colors, que encadena al segon pegue.

Anem una mica a la dreta, el Jordi s'anima i es posa en:

- Orgasmatrón (6b+): va fent parant-se quan ho necessita i es queda en el crux, per superar el bombet i sortir a la placa. M'hi poso jo de primer, encadeno fins allà i tampoc veig com sortir-hi. Em canten els passos, però ho interpreto malament i m'entesto en fer-ho d'una manera incorrecta. L'Oriol ens mostra com es fa, i m'adono del meu error. El Sergi la prova en top, però no li ha pillat el truquillo a la roca de Sant Llorenç i no li acaben de convencer les vies.

Amb això ja és ben fosc, arribem al cotxes a les 10, així que al final hem aprofitat bastant el dia. En resum, Sant Llorenç té bones vies, però els sectors bons d'estiu estan a reventar!

Que maco i que bones són les vies de sadernes...

2009-06-29T19:18:00.006+02:00

S'ens acumula la feina per piar! així que anem per feina, fa uns caps de setmana vem estar per Arbolí i Margalef, però la veritat és que ja ni m'enrecordo quines vies vem fer, l'únic que recordo és que la vem cagar bastant amb l'elecció dels sectors, a Arbolí vem passar primer calor i després fred (en el mateix dia!) i a Margalef ja no s'hi pot anar, fa massa calor! això si, amb el l'Oriol vem baixar a veure el pati a Siurana, cullons com desploma allò!

El cap de setmana passat no l'altre el vem passar una bona colla de gent a Sadernes: estavem l'Edu i l'Isa, el Jordi i la Sandra, el Sergi i la Mireia, l'Oriol i l'Ane, la Bàrbara, i un servidor. Després de pujar enbotits 4 persones en un polo i sota una tempesta espectacular, arribem el divendres al vespre amb el cel estrellat i una temperatura fantàstica. Després d'un bon sopar, tots cap a dormir...

Ens llevem tranquilament el dia següent, anem cap als sector i decidim passar el primer dia al sector castell s'espasa esquerra. Ens posem en varies vies, jo vaig provar:

- La foca del sofà (L1: 6a): una via xula on el més dur està en els primers 10 metres, en una secció de placa de canto plà i després una "doble llastra" desplomadilla però amb canto inhumà. Després 15 metres de III fins a la reunió, amb un aleje bastant guapo on es pot xapar un pont de roca. No encadeno perquè els cantos de la part dura estan mullats (excusaaaaa...)

- Aqui terra deixo el jec (L1: 6a+): Via xula també, diferent a l'anterior, amb un pas a bloc per superar un sortint sense canto que no saps com agafar-lo, després plaqueta de 3 metres xula i excursió. Tampoc encadeno pels cantos mullats (excusa 2).

Aquestes dues vies tot i estar al costat del camí es poden fer, no estan excesivament sobades i són maques i ben xapades. No com la següent:

- De l'arbre (V): aquesta via amb perdó, em sembla una merda, només te un parell de passos a baix (més curtet el pas dur que a les anteriors) amb uns peus ultrasobats. No val la pena en la meva opinió.

Invasió en el sector!

Alguns ja tenen ganes de dinar, però els més fanàtics encara tenim ganes d'apretar i pujem a castell s'espasa dret. L'Oriol es posa en el 6a+ lliure per escalfar per després fotre-li un pegue a un 6c+ (que encadenaria al flaix). Així que no ens deixa més opció que ficar-nos a la via del costat:

- Liendre (L1: 6b): via de 25 metros amb una secció de 20 metres en lleuger desplom i molt de canto (algun de pla però molt bo), amb un parell de passos de xorrera superxulos i llavors... pam! colleja! 3 o 4 passets de regletes, un bidit normalet per xapar el sostret final i pas de bloc al sostre.

La monto amb un parell d'aturades, i mentre anem dinant, li foten un pegue la Bàrbara i el Sergi de segons i l'Edu de primer. Tots la resolen més o menys bé, amb un parell o tres de parades. Decideixo fotre-li un altre perquè la via s'ho val, passo bé tot la secció de desplomet, xapo el sostre desde el bidit i aquí s'ha acabat la pila! falta pililla per superar el pas de bloc del sostret. Més tard ens parlen d'un taloneig salvador que facilitat el pas, però nosaltres no el vem veure enlloc.

La cova del bisbe

Amb això ja n'em tingut prou per avui, així que baixem al càmping, alguns s'en van a jugar a futbol, altres a fer el puigmal... i altres com jo m'en vaig a un sopar familiar aprop de Banyoles.

El que havia de ser un sopar es transforma en una bona festa i això fa que quan arribi el dia següent, els companys ja fa un ratet que estiguin escalant al sector can Pixa. Després de recuperar la respiració fem la via:

- Moonlight (V): bona via per escalfar, de canto en canto sense patir escessivament.

El sector està fprça concorregut i no hi ha gaire via lliure, teniem ganes de provar el 6b+ però està ocupat. Així que mentre espero alguna via lliure, observo com l'Oriol li encadena el camí de la tremolera (6a+)...

L'Oriol "bicicletejant"...

com el Sergi i el Jordi li foten dos bons pegues en top-rope, com l'Ane es passeja pels cinquens de primera, i com la Isa els fa també sense gaire problemes de segona... (perdoneu companys si em deixo algun encadenament/escalada destacable). L'Oriol em comenta que va a provar un 6c de més a l'esquerra, així que l'acompanyem amb l'Edu i si es veu factible fotre-li un pegue. Després de veure caure l'Oriol entrant a la reunió, decidim provar-lo en top:

- Tazmania (6c o 6c+, depèn on es miri): molt bona via també, del estil del 6b del dia anterior. Primers 20 metres de desplom amb bon canto i moviments llargs, d'anar-hi i quan ja estas ben fós, 5 o 6 passos de regletes, plans xorreres i bidits que et rematen. Com a mínim l'aconseguim pujar sense guarrejar cap pas, amb 3 paredetes. Anem millorant!

Els companys ja fa estona que han baixat a dinar i és que amb els tres pegues s'ens ha fet tard, ja són gairebé les 5 de la tarda. Baixem a dinar i els trobem molt apalancats, així que decidim anar tirant cap al camping i cap a Barcelona.

En resum: que bones que són les vies de Sadernes, que wapo és el paisatge i quina llàstima que estigui llunyet!

PD: sóc conscient que últimament la qualitat fotogràfica dels posts ha baixat, però és que últimament he perdut la motivació de posar-me a tirar fotos quan vaig a escalar, haviam si la recupero aviat!

Estreno (II) en via llarga! Lapònia (V+/Ae)

2009-06-15T21:04:00.005+02:00

Bones! escric aquest post tot i que encara ens falta una crònica d'un cap de setmana pel Priorat, perquè ara encara tinc fresca la via i perquè la veritat és que em fa il·lusió! Aquests dos últims caps de setmana he estat fent un curs de escalada nivell 2, que era sobre via llarga. El cap de setmana passat vem estar aprenent a montar reunions, fer rappels i maniobres varies, i aquest cap de setmana dissabte vem estar a gorros fent un parell de llargs de les vies que trobavem per allà. Diumenge era el gran dia, doncs haviem de triar una via i anar-la a fer nosaltres sols! Jo vaig fer principalment cordada amb la Bàrbara, i com que ens van veure bastant sobrats (sense volguer sonar xulesc!) pel que fa al tema grau, els monitors ens van comentar que triessim una via que fós una mica complicada, i com que som de fàcil picar, vem triar la via Lapònia a la portella superior. Així que després de la que vaig fer amb el Pere fa uns mesos, es podria dir que aquesta és la meva primera via llarga com deu mana! (anant de primer en algun llarg em refereixo)

Ressenya de la via extreta d'onaclimb.com

La idea era fer una cordada de dos, però amb el monitor que anava per davant nostre per si un cas en algun moment necessitavem ajuda i de pas ens posava les cintes exprés. Al final no ens va caldre la seva ajuda, ni treure els estreps, però si no et trobes les cintes posades poden ser necessaris en algun passet.

Per arribar a la via, abans d'arribar el coll de les portelles surt un corriol que fa baixada marcat amb fites, cal seguir-lo i estar atent perquè un moment gira a l'esquerra i es fica en mig de la malesa. Si arribeu a un tobogan complicat de baixar és que us heu passat. Després de fer una mica el porc senglar, arribem a peu de paret, on caminem cap a la dreta fins a arribar a un avenc molt xulo, allà comença la via.

Avenc del primer llarg...

- Ll1 (V+/A0): juntament amb el tercer els millors de la via. Comença per una rampa patinosa on vem passar en a0, en lliure no ser que deu sortir però no és fàcil. Pujem a una repisa, i llavors ve el pas més cabrón de tota la via, on s'ha de pujar en xemeneia amb la xapa una mica avall, i llavors caminar per una repisa per canviar-nos de paret. Uf, arribes justet a la següent xapa, no és extremadament complicat però la caiguda és bastant lletja. També cal dir que és l'únic pas una mica mal protegit de la via, la resta és perfecte, estil "esportiva". Al sortir del avenc, uns passos de V+ en diedre ens porten a la reunió, en una petita repisa i força penjada, llarg de 35 metres.

Després de sortir de les profunditats del avenc...

- Ll2 (V+): llarg de transició, rampa de IV+ fins a un bombet de V+, després III fins a arribar a un replà molt còmode.

Fins aquí vaig anar jo de primer, en aquesta reunió ens cambiem els papers i la Bàrbara es posa a liderar la cordada.

- Ll3 (6a/A0): Segon llarg estrella, comença per una típica placa montserratina de V fins a col·locar-te a sota una desplom, que es supera en tendència a l'esquerra. Li fot la Bàrbara de primera i s'en surt prou bé fent algun passet en A0. Li tiro jo de segon amb la intenció de provar en lliure, però el pas de la bauma és un pas de 6b+ a bloc, porta la motxilla, comença a haver-hi pati... A0 i amunt! Després en algun lloc he vist que marquen 6a+ per entrar a la R, però no em va semblar tant difícil.

La frikiBàrbara intentant apurar el passos en lliure

- Ll4 + Ll5 (IV+): Ja només ens queden dos llargs de amb petits ressalts i arribem al cim, nosaltes fem fer la reunió intermitja, però amb corda de 50 es poden enpalmar.

Visca! ja som al cim!

Ja som al cim! quin paisatge més guapo, i quina gràcia anar mirant les agulles i veure formiguetes que pujen per la majoria d'elles. Després de la foto de rigor ràppel i cap avall! Comentar que a les ressenyes marquen que es pot fer un rappel de 50 i arribar al terra, nosaltres vem fer-ho amb un de 20 i un de 30 i pico, si fas de 50 arribes a una plaqueta típica montserratina que deu ser III i s'haura de desgrimpar.

Primer dels dos rappels de baixada

Així que res, un re-estreno fantàstic, amb una via molt xula per no passar por, amb una companya de cordada fantàstic, amb un mestre perfecte (en Josep Escruela de cordada) i en una regió d'agulles desconeguda per mi fins ara però que em va encantar. Així que només em queda recomanar els cursos de Cordada si algú té ganes d'aprendre i conèixer bona gent.

Així que una salutació per tota la gent que va fer el curs, pel Josep i pel Xavi, ens veiem per aquests móns d'escalada!

Encentant la temporada per Montserrat Nord

2009-06-08T21:15:00.000+02:00

Tarda de divendres (22/05/09), tarda d'escalada! quedem amb el Marc, l'Oriol i la Bàrbara i anem a Montserrat Nord, al sector del Piteu, ideal per quan apreta la calor com aquest divendres. Tot i així vem passar una calor bastant important. Arribem jo i la Bàrbara primers, els altres venen una mica més tard. Així que aprofitem per escalfar en:

- Una polla sin magnesio (V+/6a): només té un passet a l'entrada per superar la típica baumeta montserratina.

En aquest moment arriba el Marc amb un amic que s'ha trobat al parking, i s'en van a fer una de les vies més dures del sector. Com que aviat es quedarien sense feina, canviaran de sector i s'en aniran a apretar al secretivo Marcelino. També mentre feiem aquesta via, arriba l'Oriol, que no va tant fanàtic com aquest parell i es quedaria amb nosaltres tota la tarda tot i que no apretaria al tope. Tots tres anem més a la esquerra, on hi han les vies més llarguetes del sector. Ens posem en una via que ja havia fet, però que la recordava molt bona.

- No me siento las yemas (6a): Bona via, que ens els seus escassos 20 metres té de tot, placa, diedre, sostret, esperó i alejillo inclòs per arribar a la R. Encadenem jo i la Bàrbara, l'Oriol encara no té ganes de fotre-li.

Anem pujant de grau, aquesta si que la monta l'Oriol i l'encadena a vista, no sense fer-nos patir en un xapatge apurat:

- De la fisura (6b): via curteta amb dos passets, primer només a la sortida de la via on s'ha de ser llarg o posar-s'hi bé per agafar la llastra boníssima per superar el mini desplomet inicial, després un petit descans en diedre, i després la fisura que li dona nom a la via, que és roma i fa de mal agafar per fer un dels xapatges. Un cop superat això ja només queda una placa fàcil fins a la R.

Encadenem al flash la Bàrbara i jo, no sense patir en el xapatge apurat. Com que ho hem encadenat tot, seguim pujant de grau:

- Larry (6b+): La via més dura del sector, l'Oriol també encadena a vista. Comença amb un pas intens per superar la baumeta, on en el primer intent faig tibies broken! ouch, típica caiguda amb la primera xapa xapada i les tíbies contra la paret. Baixo i torno a començar, ara supero la baumeta millor, i entro a la placa que és el més complicat de la via. És de nyapes fins que superes un desplomet petitó, i desde allà fins al sostre gros (que a primera vista sembla el més complicat) té uns passos de apretar els dents. No aconsegueixo reposar bé en el primer desplomet i m'haig de penjar en el crux fós. Després el sostre no és ni molt menys tant difícil com semblava... Burro! per no trobar la postura adeuada per descansar no he encadenat, al baixar si que la trobo. Queda pendent, però dubto que torni aviat a aquest sector.

La Bàrbara si posa al "doble" flash, pasa la baumeta com si res, lluita com una "jabata" la placa, aprofitant bé el repòs que li havia mostrat, i supera el sostre sense problemes. Encadenada! baixa ben contenta, i és que està recuperant la forma a un ritme impresionant. Anem a donar un cop d'ull als 6b's de l'esquerra, però estan en una repisa incòmode i es veuen bloqueros, així que ens fa pal i donem el dia per acabar que ja hem fet prou feina!

Cap de setmana frenètic!

2009-05-26T18:25:00.000+02:00

Seguim posant el dia el blog, aquesta entrada correspon al cap de setmana del 16 i 17 de maig, que vem tenir una activitat extrema! Tot va començar divendres a la tarda amb l'Edu a Gelida, en una altra de les nostres sessions de divendres tarda aprop de Barcelona. Ens trobem al pàrking cap a les 4.30 de la tarda i enfilem cap a les parets. Ens n'anem cap al sector Font freda dret, que hi tenim bastant feina. Ens posem per escalfar en:

- via 8 (5c): Via de una apretadeta en un diedret amb un pas extrany, m'agrada més el cinquè de la seva dreta per escalfar.

- via 6 (6b): El que havia estat el meu primer 6b feia un dies, la montem haviam si l'Edu el tatxa. Que bona que és aquesta via, em sembla que és d'aquelles que s'ha de fer sempre! La torno a encadenar i l'Edu està apunt però falla en el pas clau per sortir del bombet.

Al baixar li posem unes quantes vies a la via del costat:

- via 5 (6b+): M'hi poso de primer, però m'haig de penjar en les dues xapes dures de la via, és similar a la del costat però les apretades són un pèl més fortes. Tot i així és una mol bona via també, la part de dalt és inclús millor que la de la seva veïna, queda pendent! L'Edu també la prova, però la veu dura i va fós del seu intent anterior.

S'ens fa fosc i tenim compromisos, així que tornem cap a casa. El dia següent parlo amb l'Ivan i el Marc haviam si van a escalar, i em diuen que van a la tarda a Gelida, així que Sant tornem-hi! ens trobem a la mateixa hora, cap allà a les 4, al final venen tot una colla de Terrassa. Jo faig cordada amb el Marc, i ens posem en (font-freda centre):

- via 3 (V+): via testimonial per escalfar, no és que valgui molt la pena i la part de dalt per arribar a la reunió és molt facileta però té molt sorreta.

- via 1 (L1: V+ i L2: 6a): Aquesta si que és bona, ja l'havia encadenat anteriorment però val la pena repetir-la. No l'encadeno doncs les condicions no són les millors, les regletes de la part superior necessiten de menys humitat. El Marc si que l'encadena, però li sembla més dura que el grau proposat.

Recollim els trastos i anem cap a la part dreta, que el dia anterior vaig deixar feina! El Marc em posa les cintes i li faig un pegue al meu project:

- via 5 (6b+): amb les cintes posades i saben els passos això és un altre tema! vaig a la idea, dos mans bones, pas llarg al forat bo de dretes, xapo la primera difícil, pujes molt els peus, agafes el canto punxegut de dretes, xapes la segona díficil i llavors fe en la fisura i anar pujant ràpid els peus i... ja he passat la secció difícil! ara només queda aguantar fins els nervis i el comentaris del Marc per fer-me posar més nerviós fins dalt i ja està! primer 6b+!

Ja tenim la feina feta, mentre encadenava a arribat en Pere que ve de fer via llarga amb la Bàrbara i encara té forces per fer un vieta! això s'ha de celebrar, com que fa temps que em sento dir que les braves del Ventorrillo a Terrassa són més bones que les del Tomas, així que anem a comprovar-ho! ejem, ejem... són diferents...

Del sopar surt plan pel dia següent, pujem a Ogassa amb l'Ivan, la Carol, el Pere i la Bàrbara. Així que diumenge em llevo i d'hora i passo a recollir la Bàrbara, que s'adorm i després d'esperar-la una estona decideixo anar tirant amunt. Ens trobem amb en Pere i ens posem a la feina:

- Les arenes (V+): ja l'havia fet, és una via maca i bona per escalfar.

- Via del gat mesquer (6a): uf, via molt alpina, amb només un passet de diedre/desplom, la resta no deu passar de IV+. No m'acaba de convèncer! tot i això surt a vista.

- Els ulls de la Gemma (6a): aquesta si, viote! 15 metres de desplomet i canto, van inflant fins a arribar a la reunió ben justet de forces! Encadeno a vista però in-extremis.

Tornem cap al sector de la repisa, el Pere vol fer un V+ per desescalfar, però el pico i es posa en:

- Apren a volar (6a+): i encadena a vista! marxa ben content. Jo paro per dinar i després m'hi poso assegurat per l'Ivan. No li veig el color i m'acabo penjant a dos xapes de la reunió. Vaig fós de tanta activitat, les xapes allunyen i no estan gaire ben posades i és un via atlètica, així que em baixo que encara ens farem mal. L'Ivan l'encadena patint bastant, enhorabona Pere!

Jo ja ho tinc tot fet, però encara tinc temps de montar-li a la Carol la via Pirates (IV+). Destacar que la Carol la va fer de primera (era el seu primer cop) i la va encadenar! a més a més, l'Ivan es treu el ballet del trencadits (6c) i king kong (6b), totes dues a vista, així que ja tenim excusa per anar a fer unes birres. I això va ser tot en un cap de setmana intens!

Seguim amb les sessions de tarda a Montserrat

2009-05-24T19:38:00.004+02:00

Últimament tenim el blog un mica descuidat, així que aprofitant aquesta tarda de diumenge aburrida, haviam si el posem al dia! Aquesta entrada correspon a la tarda de divendres del dia 8 de maig, fa un parell de setmanes, quan un servidor, l'Edu i la Bàrbara ens vem acostar fins a la desdentegada. Després de la pujadeta escalfadora de rigor del sector, ens dirigim a la placa on hi han els V+. Ens trobem amb una parella, i ens posem amb la via:

- via 17 (V+): via típica per escalfar, té una apretadeta al principi que sempre t'agafa fred i desrpés es va fent més o menys bé. Encadenem tots tres.

Ens movem a la placa d'una mica més a la dreta, on hi ha un 6c i 3 6b's. Ens posem amb la de la més a la dreta de tot:

- via 25 (6b): la provo de primer, ja li havia fet un top fa un temps. No l'aconsegueixo encadenar però li veig molt el color, són casi 30 metres amb un parell d'apretades i la resta aguantar. La trobo una via molt bona, i tot i que la parella que teniem escalant per allà ens comenta que no és 6b, jo si que li trobo...

La Bàrbara encadena en top, el pròxim dia li toca de primera, i l'Edu també si posa de primer i l'encadena! enhorabona pel segon 6b! Al baixar li posa les cintes a la via del costat perquè li fem un pegue en top que es fa tard.

- via 24 (6b): via completament diferent a l'anterior, està tot concentrat en les 3 primeres xapes que ni jo ni la Bàrbara (l'Edu no té temps de provar-la) veiem com fer-les. Un cop passat això la via és molt fàcil, només té un sostret que és més fàcil del que sembla vist desde baix.

Donem el dia per acabat, no sense abans passar per la repisa del clot del tambor, a admirar els viotes que hi han per les seves parets!

Afternoon sessions a Can Jorba

2009-05-03T15:00:00.000+02:00

Després d'inaugurar el divendres anterior els divendres tarda, i de que plogués tot el cap de setmana, repetim sessió de divendres tarda. A més a més, el dissabte el tenim ocupat i diumenge tornen a pintar mal temps (quin hivern/primavera!). Hem de passar a buscar el Sergi per Sant Cugat, així que ens dirigim a Montserrat, que fa temps que no li fem una visita! busquem un sector que estigui aprop del cotxe, i acabem a Can Jorba, sector central o columpi. Anem per feina i ens posem en:

- Xapes negres (V+): ja l'havia provat feia un temps, i encadeno no sense algun problema. Costa acostumar-se a escalar a Montserrat, i més quan els dos últims dies has estat tastant Gelida! la via està bé, però té algun peu lluent que dóna mal rollo.

L'Edu també encadena, i el Sergi també en top, a tota velocitat com sempre. Passem a la via del costat.

- La fàcil (6a): similar a l'anterior, però aquesta molt millor. No està tant sobada, més ben assegurada i en general maca. Encadenem tots tres, el Sergi en top, però molt bé per la de temps que fa no toca la roca.

I passem al projecte del dia, l'últim cop que la vaig provar em vaig baixar de la primera xapa perquè no veia manera de fer el pas. Som-hi!:

- Ladysue (6b): m'hi poso, xapo la primera i veig el pas però no veig els forats dels peus per avançar. Tens unes mans dolentetes i t'has de fiar dels peus que trobis per poder passar el pas. Em pillen baixo, i em miro bé els peus per superar el pas. M'hi torno a posar desde baix i aconsegueixo passar el pas difícil. Després d'això encara et falten 3/4 de via, on hi ha algun altre passet intens de bidits fins a dalt on una fisura boníssima et porta fins a la reunió.

El meu segon 6b, i amb una setmana de diferència i a Montserrat! Després si posa el Sergi en top, supera el pas complicat amb les nostres indicacions i quan jo ho tenia per arribar a un repòs sense mans boníssim, cau amb el braços fosos. Llàstima bow!

Seguidament si posa l'Edu que també supera el pas. S'encalla una mica més endavant, tal i com va reconèixer ell per la pressió d'encadenar. Però tot i així el supera i també encadena el seu primer 6b! El nostre entrenament semanal al plafó, tot i no ser molt intens i planificat, sembla que va donant resultat!

Amb això ja són quarts de nou, i hem de tornar cap a Barcelona. Així ho fem, ben contents, no sense admirar un magnífic prat verd al costat del lateral de l'autovia, amb la llum del capvespre sobre la fantàstica montanya de Montserrat. Com ens agraden les tardes de divendres!

Tornant a Gelida a rematar la feina...

2009-04-29T15:03:00.000+02:00

Comencen a allargar els dies, i amb això comencen les sessions de divendres tarda. A més a més, el temps pinta malament pel cap de setmana (per variar) així que s'ha d'aprofitar. Aquest correspon al dia 17, i amb l'Edu agafem el cotxe i anem a Gelida. Quan passem per Castellbisbal, cauen 4 gotes, el cel està en plan apocalíptic, sol i núbols negres. En aquest moment em truca el Marc, també s'apunta!

Arribem al pàrking i ja veiem el cotxe del Marc, que ja ens espera a peu del sector clàssic. Ens n'anem al sector central de la Font-freda. Em cedeixen la primera via del dia:

- num. 17 (V+): via de canto amb una entrada a la reunió guapa. La resta, la roca no té bona pinta, sembla que es vagi a truncar i sona buit en algun lloc.

L'Edu també encadena i el Marc puja pitant. Anem al sector dret on el dilluns anterior vaig deixar un projecte (veure post anterior). Porto tota la setmana pensant en els passos del crux, tenia una sensació extranya com de por de oblidar la seqüència ara que ja creia que la tenia. El Marc s'ofereix a posar-me les cintes així haig d'anar més a fondo, però li dic que en el xapatges no és on pateixes més. M'hi poso:

- num. 6 (6b): m'hi poso i vaig fent bé fins arribar al crux. Li foto a fondo després de xapar i em noto bé, molt segur. Agafo la bústia salvadora i surto del crux. Arribo fons a la repisa intermitja i m'entra la cagalera, pre-encadene. "Ara no caiguis, ara no caiguis!", ben nerviós vaig fent i arribo fins a la reunió. YUHU!!! el meu primer 6b!!!!! som-hi!

En Marc si posa de primer i sorprenentment no encadena, ha intentat la meva seqüència i no li va bé per falta d'algun centímetres. Després si posa l'Edu i cau en el crux, però ja sap els passos i segur que el pròxim dia encadena.

Ens n'anem cap al sector central on el Marc hi té una via ullada. La encadena de primer a pseudo-vista doncs l'havia provat però feia molt temps i es treu el mal gust de boca de la via anterior. Jo i l'Edu li fotem un pegue en top:

- num. 10 (6c): comença en un pas durillo on com més alt siguis millor, per agafar dos laterals bons. Desde aquí, pas llarg a un canto pla molt gros. Aquí tenim el primer crux, en Marc passa per una regleta molt dolenta per agafar-ne un de una mica millor a sobre el pla. Nosaltres el fem anant directe a la menys dolenta. Després passos d'anar fent fins a arribar al crux de veritat per sortir del sostre. Uf que dur! un canto extrany una mica rom, lateral normalet i pas a un llarg, tot això sortint del sostre! després fàcil fins a la reunió.

La via és dura, però bé ja va bé d'anar provant vies d'aquest grau. En fi, una bona tarda d'escalada!

Marato de vies per Gelida

2009-04-26T19:07:00.004+02:00

Entrada corresponent al dilluns de festa de semana santa, després de molt dies de mal temps durant les vacances, veiem una finestreta de bon temps per al dilluns abans de tornar al curro i ens deicidim aprofitar-la. Així que amb el Marc, l'Ivan i la Carol enfilem cap a Gelida. Arribo desde Barcelona i ells encara no han començat a escalar. Anem cap al sector del final de tot, fa un solet fantàstic i es pot escalar sense samarreta. Així que em poso amb el Marc a (resenyes del groinket):

- num. 14 (6a): Via maca, placa al inici i pas en el desplom, després d'això només queda aguantar amb el coco l'aleje fins a la R. Estic fred i em penjo en el desplom, després el resolc sense problemes.

La repeteixen els dos bous i inclus la Carol, i ens donem per escalfats. L'Ivan ha montat una altra via que ja havia provat, així que m'hi torno a posar:

- num. 15 (6b): via similar a l'anterior, amb una placa una mica més fineta, un pas més dur al desplom, i al final un pas difícil i amb la xapa massa avall pel meu gust. Arribo bé fins a l'últim pas, però no em dona bon rotllo i em penjo per mirar-me'l. Tot i així, em costa, el trobo duret.

Anem cap al sector central, i amb en Marc ens posem en una via que està soleta:

- num. 1 (6b, encara del sector dret): és una via a bloc, tot ben concentradet en 5 passos al mig. Surt vertical amb canto, però tomba i és mooolt fàcil. Passes aprop de un rusc (glups!) i es comença a posar tieso. Un parell de passos i ja som sota el desplom, i allà està el pas. Fisura dolenta, pas d'hombro amb un canvi de pes exagerat, tridit bo, fisura amb la mà alrevés i bústia. Dificil a vista, el Marc falla i jo tampoc ho veig. Queda com a project, la via és guapa.

Mentre feiem aquesta, l'Ivan ha montat una altra via, i ha fallat en el "a vista" a la placa final. M'hi poso en top, per anar practicant:

- num. 12 (6c, ja del sector central): la primera via que provo d'aquest grau (havia provat un 7a un dia a subirats). És dificil, però no impossible, el que falta molt pila. Pas inicial de fisura, passem un sostre amb bústies, un altre sostret fàcil i llavors es posa entre una figuera a dins d'un diedre. Al final una placa regletera t'acaba de matar. La via estaria bé sinó fós pel pas de la figuera, m'ha semblat una mica "guarro".

Tornem al sector dret, a fer una via fàcil perquè la Carol pugui disfrutar. Em poso en:

- num. 10 (V+): via maca per escalfar, el pas més difícil és a baix en la placa grisa, després festival de canto. Encadeno a vista.

Agafem tots el material i ens n'anem al sector clàssic, els bous tenen ganes de posar-se a prova en un 7a. Els hi recomanen un 7a+, nosé com es diu. Arribem a la via, i hi ha un noi fent-la. La encadena, baixa i ens demana fotre-li un altre pegue, torna a pujar i tot hi fotre un bon vol per culpa de un canto mullat, la fa flutant. Baixa i seguidament sense descansar es fot en un 7b+ (que també encadenaria). Hi ha gent que està molt forta! Amb això arriba en Pere fanàtic de un dinar a Terrassa. Ens en tornem al sector dret, i l'asseguro al 6a que hem fet. Després d'això, li demano que m'asseguri en una via que tenia ullada de feia temps.

Mentre em poso els gats, m'entra sorra en l'ull i cometo l'error de rascar-me'l. Em comença a plorar a tope, tot i això m'hi poso:

- num. 6 (6b): Viote! ja feia temps que la tenia vista, i era tal i com l'imaginava. Festiva de canto en lleuger desplom, i quan s'ha de sortir d'aquest un passet de romo, lateral, tridit i pas llarg a la bústia. No encadeno per les circumstàncies i perquè no em se els passos, però queda pendent...

Després d'això anem a buscar els bous, ja estan desmontant, han hagut de montar la via amb el pedal. El dolor a l'ull va a pitjor, i no em veig en cor de conduir fins a Barcelona. Així que el Marc agafa el cotxe fins a Terrassa, i d'allà a Barna.

En resum, un dia on he encadenat poc, però provat vies en el meu límit i per sobre, un dia productiu!

Petita punxada a Siurana

2009-04-26T12:57:00.006+02:00

Segon capítol del cap de setmana al Montsant de fa unes setmana. Després del bon dia a Mont-ral, "cónclave" al bar del poble per decidir el sector que visitarem. La cosa està entre Siurana i la serra major de Montsant, i després de unes birres decidim anar a Siurana. Així que el dia següent ens despertem amb la calma i anem cap a una de les capitals del "lolisme".

"El pati" d'esbarjo del lolos

La idea inicial és anar a Can Melafots, així que enfilem cap al poble. Aparquem i ens dos segons arribem al sector. Ens mirem les vies, els "alejes", la gent que ja hi ha tot i ser bastant d'hora, i que les vies més fàcils ja estan ocupades i decidim canviar de sector. Dubtem entre canviar d'escola o anar a un altre sector de Siurana, al final decidim anar a Grau de Massets. Comencem a caminar pel camí de baixada, i quan arribem a les primeres vies i les trobem lliures ja ens quedem allà, doncs deduim que a baix deu estar molt ple. Jo i en Pere ens posem amb:

- Fam fàcil (V+): bona via, llarga i variada, amb molt de canto i uns alejillos al final on millor no caure (difícil amb les bústies que hi han).

- El show dels "teleñecos" (6a+): Bona via curteta, amb un pas una mica bloquero desde dos bústies invertides a un canto bo, sortint un pas llarg. Quan la faig vaig a buscar el canto amb la mà equivocada i m'haig de penjar.

El bow de l'Oriol encadenant la via

- Baronia de Cabacés (6a): via similar a l'anterior, concentrant el grau en un passet. En la meva opinió, dificultat similar amb l'anterior. En aquest cas, la dificultat del pas es tracta de pujar a una repiseta on hi ha un molt bon canto, però per ajudar-te a pujar no hi ha gran cosa per sobre. No ho veig clar i tampoc encadeno.

En Pere buscant els cantets per pujar a la repisa

Busquem vies noves, baixem al sector "lolo" de grau de massets, on abunden els sisens alts i els setens. Mirem vies, algunes ocupades, algunes amb alejes, i els xaiets com jo ens apalanquem. Ens posem a xerrar amb una parella que venen amb la filla, i amb un pacient de l'Oriol. Mentrestant el Marc encara s'anima a provar un 6b+ que li han recomanat, però després de passar-ho malament en les primeres xapes, decideix baixar-se i plegar els bàrtols.

Un guiri barallant-se amb La muerte del sponsor, un viote de 7b+

1era conclusió: a Siurana (en la meva opinió), a part de corral nou i grau de massets a baix, si hi ha d'anar amb el 6c/7a consolidat per poder disfrutar dels viotes que hi han.

2ona conclusió: hauriem d'haver fet cas a l'Oriol i anar a la serra major! però bé, de tot se n'aprèn!

Mont-ral per nosaltres sols...

2009-04-14T15:00:00.012+02:00

Bones! després de molt temps de no esciure per aquí, reprenem l'activitat bloguera! aquest post correspon al cap de setmana anterior és a setmana santa, és a dir, el cap de setmana del 4 i 5 d'abril. Després de una setmana de plujes intenses, vàrem tenir sort i el temps ens va donar una petita treva que ens va permetre portar a terme els plan que teniem previstos de baixar al priorat. Així que divendres a la tarda agafem el cotxe l'Edu, l'Oriol i jo en direcció Cornudella. Després de conèixer els suburvis de Reus, aconseguim arribar a la nostra destinació final! dormim al fantàstic refugi del climbing world, i el dia següent ens dirigim direcció Mont-ral, on de cami ens creuem amb 3 cèrvols, quina zona tant salvatge i fantàstica! Arribem i som els primers d'arribar a l'escola (de fet no ens vem trobar amb ningú més en tot el dia, és el que té visitar sectors no de moda), i ens quedem en les primeres vies fàcils del sector terra negra que trobem al baixar:

- Comissari negret (V): bona via per escalfar, i prendre contacte amb la roca. Ens surt a tots tres sense gaire problemes.

- Tula, abdula, gandula (V): molt bona via, variadeta amb un pas inicial de sostret i després placa d'anar fent. Una mica més difícil que l'anterior. Ens surt també a tots tres.

L'Edu a la primera via del dia, quan el temps encara aguantava

En aquest moment arriben la Sandra i el Jordi, que es posen a fer algun via fàcil per allà. Nosaltres baixem a la placa principal del sector. Ens posem en:

- Yes fatu o faiste (6a): això ja és un altre tema, l'Oriol si posa i encadena però no és una via fàcil, té un pas de bloc amb un moviment molt llarg. Vas troban canto, canto, canto i de cop, flip! despareixen. Jo i l'Edu no encadenem.

Mentre fem aquesta via apareixen la resta de la penya de l'espardenya, en Pere, l'Alba i el Marc. En Marc em posa les cintes a la via:

- Recoponostiofono (6a): A la guia de rockfax diu "tricky" i realment ho és, té un tramet al mig de la placa on s'ha d'anar navegant cap a la dreta i a l'esquerra per seguir els pocs cantets que hi ha. No aconsegueixo encadenar, no m'aguanten els dits!

Mentrestant, l'Oriol i l'Edu s'en van més a l'esquerra, a provar:

- Peus Negres (6a): Via amb una entrada per fer-te mal, bavaressa/diedre amb la xapa alta i complicada de xapar. A partir d'aquí un tramet fàcil i al final pots triar anar per la placa (com van fer l'Oriol i l'Edu) i on el grau puja, o fer com jo aprofitant el diedre que es deixa fer millor.

Aquesta és de l'Oriol en un 6c del gegants, però així tallem tant de text...

Ens ajuntem tots un cop més i baixem cap a l'Arrepenjada. Ens posem en varies vies, nosaltres vem fer:

- La pandilla (V+): via a la dreta de tot, no excessivament recomanable la veritat. Té un tram de fisura després d'una repisa amb una mala caiguda i passat això o vas recte fent un aleje bastant guapo, o aprofites una xapa de l'esquerra que és de la via del costat i que complica la via.

En Pere al V+ i en Jordi a la pastera...

Mentrestant l'Edu s'ha posat a la via del costat, i en el tram final no pot arribar a la següent xapa. Quan baixo li poso una cinta ben llarga, i aconsegueix acabar-la de montar. La provo en top, amb la motxilla a l'esquena per pujar la càmara i fer unes fotos:

- La pastera del dimoni (6a+): dura pel grau proposat, té un petits pas per superar un desplomet i arrives a la placa final amb uns passos tiesos de romos complicats. Nosé si era per ja els metres que portàvem a l'esquena, però em va sembla dura. En Jordi li fot un pegue en top i després de patit com tots arriba a la cadena, s'ha d'anar pillant ritme!

La sempre incomode posició del fotògraf!

Un cop feta aquesta només ens queda com els bous, l'Oriol i en Marc, es barallen amb un parell de 6b's i un 6c, i pujem a veure el gegants per dins, quin lloc més guapo! Mont-ral ens ha agradat, potser el grau una mica apretadet??

En Marc apretant a un 6b amb "canyardus"...

i el moment de la victòria (o encadene!)

Descobrint Sant Llorenç (part 2)

2009-03-12T08:00:00.000+01:00

Després de la bona experiència amb l'Oriol del dia anterior per sant llorenç, decidim repetir. Aquest cop anem més d'hora, sobre les 12, així que tenim més temps per descobrir aquesta escola. Després de fer el camí d'aproximació amb un cotxe més apropiat que la última vegada, aparquem i ens dirigim al sector diedres. Quan arribem ja no hi toca el sol, tot i així sembla que no fa excessiu fred, així que ens posem en una via per escalfar:

- Make me happy (V+): mala elecció per escalfar, és una via en el que el pas està totalment concentrat en el pas de la roca podrida a la roca bona, molt a bloc. Em baixo de la segona xapa, passo d'apretar a la primera via. L'Oriol la fa i la desmonta, flipant una mica amb el pas.

Seguidament l'Oriol vol fer una via que ens havia recomanat en pgb, orgasmatrón (6b+). L'asseguro mentre puja de primer i al baixar hem comenta que no es pot desmontar, que s'ha de desmontar pujant de segon. Però jo he quedat completament congelat, tot i portar dos forros polars i guants. Així que l'Oriol l'hi ha de fer un segon pegue en top, on encadena la via. Marxem d'aquest humit i fred sector a buscar sol, i ens n'anem cap a la Sardineta de Dalt. Ens posem amb una via que té bona pinta:

- Xapada continua (6a+): bona via, la clau és pujar a la roca bona superant el desplom trobant els cantos bons. Després un diedre amb molt de canto per arribar a la reunió. El problema és que al tibar de cantos plans em fa mal una mà (últimament estic escalant molt, com 4 dies per setmana) i no puc tibar prou. M'he de penjar un cop després ja faig tota la seqüència sense problemes. L'Oriol l'encadena i ja hem entrar en calor un altre cop.

Anem al totxet que hi ha més a l'esquerra, a fer una via mítica:

- Umma gumma (6a+): uf molt bona, sembla mentida que per aquell desplom hi pugui anar aun 6a+, però els cantos són inhumans. Curiosament el tram més difícil és quan ja no desploma tant. Li faig dos pegues, però la mà no em deixar tibar prou i no puc encadenar-la. L'Oriol sí, i realment ens agrada molt.

Jo ja estic bastant fós, l'Oriol encara té temps d'encadenar la Quo Vadis (6b+) però no l'entusiasma i de intentar un pegue i baixar-se de la via Vomito Bilioso (6c), no veu clar el pas de bloc i prefereix baixar. Amb això ja n'em tingut prou, bona escola Sant Llorenç!

Post fotogràfic: petits detalls

2009-03-05T08:00:00.001+01:00

La vida està plena de detalls, l'escalada està plena de detalls... un esport que pot dependre de posar el peu uns mil·limetres més enllà, fer un mica menys de força en el canto, aixercar-se uns centímetres més per poder xapar...

Desplom de 6c a Rocamaura

Una línia qualsevol de Montgrony

La clau: col·locació de peus (Margalef)

Cinta express penjant a Penya Ginesta

Xapes al capvespre de Solius, esperant que algú les xapi...

Descobrint Sant Llorenç (part 1)

2009-02-27T21:15:00.000+01:00

Seguint amb les escalades intersemanals (aquesta correspon al divendres dia 20), després de que en PGB ens en parlés tan bé en múltiples entrades del blog i converses, vem decidir amb l'Oriol anar a descobrir aquesta gran escola. Després de demanar consell al mestre pgb de quin era el millor sector de tardes, ens recomana el diafragma. Així que enfilem el camí de Can Pobla, no sense donar moltes voltes per trobar el camí correcte, i de patir pels baixos del cotxe degut al cràters al mig del camí. Decidim que el pròxim cop o bé hi anem amb un cotxe més alt o pujem a peu. Arribem a peu de via a les 2 tocades. Ens posem amb:

- Pe la canalla (V+): entrada complicada pel podrit, amb una caiguda perillosa sobre l'arbre proper. Més tard en pgb ens comenta que originalment l'entrada es feia per l'arbre. En la meva opinió, val més la pena fer-la per allà. Jo no encadeno, l'Oriol si.

Al baixar li poso les cintes al 6c+ del costat, dolça despedida. L'Oriol li fot un pegue i encadena a vista! molt bona bow! Anem una mica més a la dreta i fem una via recomanada pel mestre.

- Batvia (6a+): viote! molt bona, entrada desplomada de gandes i després finura: bidits, regletes, etc... dura, et fa lluitar fins a la reunió. Jo m'haig de penjar un parell de cops, els meus dits no aguanten! l'Oriol encadena però lluitant bastant.

Anem més a la dreta, a fer algun via més llargueta. Em poso jo en:

- die-drosi (6a+): Encadeno a vista posant cintes! molt bona via també, té un tram de tibar per entrar a la franja bona de roca i agafar el diedre, després només queda aguantar-li. Hi ha algun aleje al tram final, però no és difícil.

L'Oriol vol algun repte més complicat, així que li poso les cintes a la via següent. Ell encadena a vista, jo li faig un pegue en top:

- astènia (6b+): bona via també, realment les recomanacions del sant llors master són adequades. Té un tramet de desplom per entrar a la roca bona i llavors dos plaques de molta finura, separades per un descans normalet al mig. Encara queda un pèèèl lluny, però no molt!

Amb això ja estem reventats, l'Oriol volia provar el 6c del costat però ja en tenim prou per avui, així que ho deixem per un altre dia!

Love-climbing per Solius

2009-02-25T18:26:00.003+01:00

Hi han diverses entrades pendents per fer (un parell de visites a Sant Llorenç, un cap de setmana per terres Gironines...) però com que després de bastant de temps, aquest diumenge vem poder reunir bastants integrants de la colla per fer una sortida, aquesta té màxima prioritat! Així que aquest diumenge vem enfilar cap a Solius l'Edu, el Sergi, la Mireia i un servidor. Ells no hi havien estat mai, jo ja hi he estat diversos cops i m'agrada molt. Avui no apurarem gaire el grau, ens dedicarem a fer moltes vies i a disfrutar de l'escalada (que al final és el que importa). Una verdadera jornada de love-climbing! Ens dirigim a l'agulla central i ens posem en la via que crec que és (perquè n'hi han moltes que no surten a les ressenyes dels fills de Solius):

- La page (V): 30 metres de disfrutar, amb un únic pas al mig per superar un diedre-bombet-vertical. La fem tots sense excessius problemes.

L'Edu posant la cinta del pas clau de la page

Ens posem en una via curteta de l'esquerra d'aquesta, que sembla una variant dels 3 sisens que hi han a la placa de l'esquerra. És una via que de placa-bombet-placa-bombet que al final té un flanqueig bastant exagerat però fàcil:

- ? (6a/+?): la intento a vista però em patina un peu al tram clau per superar l'últim bombet i no puc encadenar. En aquest pas cal agafar una canto romo i anar pujant fins a trobar un bon punt on s'agafa bé. Al principi em va sembla més difícil, però sabent els passos no ho és tant. L'Edu encadena posant cintes i el Sergi la intenta en top però no li agrada.

Marxem cap a l'esperó, aquí a l'agulla hi ha un grup molt nombrós que fa bastant de xivarri. Allà només ens trobem un parell de cordades i una ja plega. Ens posem en:

- la super esportiva (V): Via de 30 metres amb un passet al principi i un al final, la resta de rampa fàcil. Encadeno jo i encadena l'Edu, el Sergi s'agafa de la reunió per xapar-la!!! s'ha d'anar més de primer!

En Sergi a l'últim pas de la via

Només baixar d'aquesta em poso en la del costat, on montaré una corda fixa per fer les fotos que hem penjat:

- l'avi pitu (V+): em va semblar similar a l'anterior, no té pas a l'entrada si bé el pas per arribar a la reunió és més intens. Encadenem jo i l'Edu, el Sergi diria que va repetir la maniobra anterior...

L'Edu a la via super esportiva, desde l'avi pitu

Dinem, i ens movem a l'esperó sud on no hi havia estat mai, i que no deu tenir gaires repeticions vist la molseta que hi ha en les vies i el tipus d'aquestes (entrada potent i placa). Ens posem en:

- sol solet (V+): uf, l'únic fracas del dia. No veiem de cap manera com fer la entrada, així que A0 i amunt. Després encara queda un tram de pujada en diagonal que no és fàcil i els últims 15 metres de placa més tumbada. L'Edu i el Sergi no aconsegueixen resoldre l'entrada en top, ens ha semblat dura per ser V+. Equipada amb spits una mica rovellats (però reunió nova).

Jo mateix passada la entrada, en el flanqueig diagonal

- la polvera (V+): entrada potent però no tant com l'anterior i encara queda un tramet de posar-s'hi bé i aguntar fins arribar a una repisa. Aquesta si que l'encadeno, el Sergi la repeteix en top i l'Edu passa algun pas en A0 que ja és tard.

I per avui ja n'hem tingut prou, un bon retrobament pel temps que feia que l'Edu i el Sergi no sortien a roca. Pel que fa a Solius, el lloc és fantàstic i queda tanta feina per fer!

Llum natural, res de potochop!

Els dimarts per la desdentegada

2009-02-19T16:28:00.003+01:00

Bones, seguim amb el recull d'entrades atrassades, aquesta correspon al dimarts de la setmana passada. Com que jo començo a treballar l'1 d'abril i l'Oriol no treballa els dimarts, que millor que anar a escalar! (sort que tenim alguns! jeje). Ens decidim per la desdentegada, que tots dos tenim ganes d'anar-hi. Per fer referència a les vies, farem servir els fantàstics croquis que te en Fernando penjats en el seu picasa

- via 32 (6a): típica via de placa montserratina d'anar fent, sense cap pas complicat. Encadeno a vista i l'Oriol al flaix.

Al baixar posa cintes a la via 31 (6b+), i encadena a vista. Jo passo de provar-la, és com l'anterior però amb una entrada bloquera a tope. Ens movem i anem a la placa on tristament hi va haver l'accident de l'Eva. Ens posem en:

- via 59 (6a+): Uf! curiosament en aquest placa els seguros no estan tan aprop com a la resta del sector. Té una entrada vertical i atlètica, després es calma i llavors, just després de una repisa té un pas complicat on s'ha de posar el peu molt amunt. El problema és que la caiguda és lletja sobre la repisa i tot i veure clar el pas, tots dos passem i ens baixem.

Seguidament l'Oriol encadena a vista i em monta un top-rope en la via:

- via 61 (6b): placa montserratina d'anar fent de petits cantos i mal als bessons. Té un petit crux en un pas de bidit fins a un bon forat, però la via és més que res de continuitat.

Ja no ens toca el sol, i com que no hi hem estat mai, canviem de paret i anem al supositori també podeu trobar les ressenyes en el picasa). Després de uns 20 minutets caminant, doncs cal pujar i tornar a baixar, arribem al sector, que hi fa una mica de vent. Ens posem en la més facileta:

- via 12 (6a): m'hi poso jo de primer, però ho bé m'he rebentat fent el 6b, o és dura, però no l'encadeno i faig algun pas en A0.

Al baixar l'Oriol, lògicament després d'encadenar, posa les cintes i monta en top-rope a:

- via 11 (6a+/b): definitivament dec estar cansat, perquè em sembla 6b. Similar a l'anterior però amb un pas de bidit romo a un canto pla normalet.

Després d'aquesta ja ho deixem per acabar, passem per davant de la placa desplomada de les vies 14 a la 21 i flipem! algun dia... algun dia pujarem per aquí! Baixem al parking i anem a fer unes braves i una birra paleodiètiques al bar Xico (em sembla...). Que bé que s'escala entre setmana! ;)

Baixaipuja a Margalef, quin fred!

2009-02-17T20:35:00.005+01:00

Primera de un conjunt de entrades que tinc una mica enrrederides, aquesta correspon al dissabte de fa 10 dies, quan hi va haver un altre mini-temporal del vent pels dos extrems del pais. Tenia ganes de trepar, així que quedem amb en Marc per fer un puja i baixa, bé en aquest cas un baixa i puja a Margalef. Sortim d'hora de Terrassa, i quan estem a punt de deixar l'autopista, el termòmetre del cotxe marca 5 graus. Ens anem endinsant per la carretera sinuosa i el termòmetre va baixant: 4, 3, 2, 1... 0º C! cullons quin fred! per sort a Margalef, al quedar enclotat no hi bufa el vent. Ens mirem quin sector podem visitar i al final optem per Can Torxa. Ens posem en una de les primeres vies que trobem al arribar el sector:

- trumfus peluts (V+): s'hi posa el Marc de primer i s'ha de baixar de la última xapa abans de la reunió per culpa del fred que fa. M'hi poso jo, és una via d'anar fent fins al final on hi ha un pas llarg de fe en peus i algun romo. Fa un fred horrorós, no notes els cantos i quan la sang intenta circular per les mans fa molt de mal. No encadenem cap dels dos.

- L'escorpí (6a): fem la via veïna, que comparteix entrada. És una via d'anar fent, similar a l'anterior però més vertical i al final té uns passos de posar-s'hi molt xulos. El Marc encadena, jo m'haig de penjar a la meitat pel fred.

Gent escalant a Can Llepafis i al sector inferior

Després d'aquestes dues vies ja veiem que avui no és el dia d'apretar i forçar el grau, i ens anem una mica més a la dreta on hi ha una cordada d'un parell de noies escalant un V+. Comentem el dia tan lleig que fa i la rasca que fot. Ens posem en:

- Juli Vert (6a+): Té una entrada en lleugera trave a la dreta una mica perillosa doncs no has xapat res i has d'anar en posició de "granota" per uns cantos una mica patinosos. Després un diedre fàcil i un tram vertical que et posa les piles. Quan sembla que ho tens tot fet un pas llarg a una bústia i aguantar fins a la reunió. Molt xula i ens va semblar dura. En Marc encadena després de barallar-se una bona estona amb la entrada, jo passo i la faig en A0, després encadeno la resta.

Mentre fem la via següent marxa la cordada femenina que teniem al costat (serà que les espantem??) i n'arriba una altre. Comento això perquè mentre nosaltres feiem la via següent es van posar a la Juli Vert i vaig sentir que la noia que la montava encadenava i li semblava fàcil! tot és qüestió d'estil, la noia tenia una tècnica de peus envejable, i en aquella via era necessaria 100%. Mentrestant fem:

- Follet tortuga (V+): de les més llargues del sector, una via recomanable. Molt xula i al final no és senzill, cantos bons però una mica romos i relliscosos per l'aigua. Encadenem els dos.

Durant tot el dia no ha sortit el sol, i tothom que ens hem anat trobant pel sector es queixa de fred que fa. Decidim canviar de sector i anem al Cingles del molí, que jo hi havia estat i tenia una viada ullada.

- Doctor loco (6a+): M'hi poso jo primer i encadeno a vista! bueeeeeno com a mínim no marxarem amb les mans buides. És una via molt xula, primer tram en lleuger desplom i bon canto, després un tram vertical de aguantar i un pas de mirar-se els peus per passar l'esperó i entrar al reunió. En Marc també encadena.

Ja es fa tard!

Jo ja estic content per avui, en marc encara té ganes d'apretar i es posa Berberecho blues (6c). Però avui no és el dia d'apurar el grau i baixa a mitja via aprofitant els químics. Després d'això agafem el cotxe i ja que el Marc no havia estat mai a Margalef i jo el cop que hi havia estat no hi vaig pujar, enfilem el camí de l'ermita. Increïble la de roca que hi ha per allà, i els sectors tenen molt bona pinta! hi hem de tornar...

L'ermita i els sectors superiors

PD: no hi ha fotos d'escalada però ja se sap, quan es va dues persones a escalar, no hi ha ni temps ni angles bons! (que no siguin el cul del company escalant)

Post fotogràfic: fotografies d'acció!

2009-02-05T17:30:00.004+01:00

Bones! nova entrega dels posts fotogràfics, en aquesta entrega hem volgut mostrar moments d'acció pura, res de reposos ni paisatges, acció escalatòria pura i dura. De totes les fotografies estic especialment orgullós de com m'ha quedat la transformació en blanc i negre de la foto del Jordi, trobo que es força xula! haviam que n'opineu!

Jordi apretant en un V+ dels Graus

Aleix abans de fer un moviment cap a la dreta a "Pirineu" 6a+ (by PGB)

En Pere en un petit vol a la mateixa via de Vilanova de Prades

L'Oriol en un 6b+ de bidits de Vilanova

Després de tanta acció, que millor que un sopar a la vora del foc...

Vendaval a Gelida

2009-02-03T11:17:00.004+01:00

Doncs sí, el dia del famós vendaval s'ens va acudir anar a Gelida. Vem anar en dues tungades, els més matiners (Edu, Isabel i l'Alba) ja eren allà cap a les 9.30, jo i l'Oriol vem arribar cap a les 10.30 - 11. Quan sortiem de Barcelona vem flipar amb el vent que feia per l'autopista, però al arribar al sector semblava que allà no bufava tan fort. Trobem el primer grup fent la via Clàssica, del sector Font Freda Central, que ja haviem fet algun altre cop. L'Oriol i jo ens posem amb:

- Del Antonio (V+): primer parabolt massa alt, et jugues una bona galeta. La via té dos apretades, una al començar i l'altre a tres quarts, un passet més vertical. Encadenem els dos.

- via 3 (V+): Més ben assegurada i més maca, comença per una mena de xemeneia/diedre, i després té un pas en lleuger desplom però amb bústies. Encadeno però aquí comença el festival del vent, mentre estava escalant varies ratxes fortes ens toquen de ple.

Desmontem i intentem anar a buscar un sector més arraserat del i anem al sector del Font Freda dreta. L'Edu i les dues noies fan les dues últimes vies, primer la 17 (6a) i després la 16 (V+), i crec que van dir que van trobar més difícil la 16 que la 17, ja s'encarregaran de comentar-ho en més profunditat en els comentaris de la entrada, en cas de que m'equivoqui. Nosaltres ens posem en:

- via 5 (6b+): L'Oriol encadena a vista! jo m'hi poso en top, la via és molt bona! té una primera secció de 10 metres que va desplomant i va cansant, amb un pas llarg desde un romo per acabar de sortir del desplom i agafar bústia. Un cop passat això encara ens queden uns 12 metrets de V+ per disfrutar. La faig parant un cop en el crux. Queda pendent.

En aquest moment l'Edu, l'Isa i l'Alba marxen, hi han ratxes fortes de vent i fa força fred, a més el poc sol que hi havia s'ha amagat. Nosaltres encara aguantem i ens posem amb:

- via 13 (6b+): L'Oriol no pot encadenar a vista, té un pas de bloc al mig que el tomba. Jo m'hi poso en top, primer una placa força tècnica, no és fàcil, i després el pas de bloc per superar el desplom, amb un creuament molt heavy.

Mentre assegurava l'Oriol el vent es va fent més fort i em quedo mig congelat. Quan pujo no em noto els dits i el que s'està quedant congelat és l'Oriol. A més, a l'altra banda de la vall hi han unes torres elèctriques, que al tocar els dos cables van saltant guspires! quin yuyu! marxem cap al cotxe, com caigui una torre encara la liarem. Mentre baixem cap a l'autopista trobem una postal de Montserrat fantàstica...

Cap de setmana al paradís: Siurana

2009-01-29T17:25:00.003+01:00

Segona entrega del cap de setmana al paradís, pel que no hagi vist el primer post, Montsant i voltants. Durant el gran sopar que ens vem fotre a Cornudella vem estar discutint sobre quina escola visitariem el dia següent: Arbolí, Mussara, Siurana... Siurana, la gran desconeguda per tots nosaltres (menys per l'Oriol i l'Ane), la nostra escola més internacional (bé, si més no fins fa uns mesos), i nosaltres no hi hem estat mai! Això s'ha de solucionar! així que decidim anar a Siurana, sector Can Marges.

Siurana, roca per donar i per vendre

Ens despertem diumenge amb la calma, i el amable amo del climbing planet ens fa dubtar si anar a Arbolí, doncs hi ha un esmorzar multitudinari, amb xai a la brasa inclòs. Però anem massa tard (s'acabava a les 11) així que seguim amb els plans. Però al sortir del refugi i anar cap al cotxe, en Pere que coneix tota la blogoesfera o casi, es troba un blogger, en kletterer, que ens recomana un sector diferent, Corral nou, on ens diu que hi han varies vies acabades d'equipar que valen la pena. Dit i fet, passem pel camping per fer una foto a les ressenyes i arribem al sector. Aqui podeu trobar les del sector original, i les noves si algú li interessen les hi puc fer arribar a través de mail. Faig cordada amb en Marc, i ens posem amb:

- via 3 (V+): és un pany de paret ample on podem trobar 3 vies de V+, però al final s'estreny a sobre un pedra enorme i les vies pràcticament es trepitjen. La que faig jo va per el fil esquerra de la pedra superior i no és fàcil. Pel meu gust una mica massa forçat posar tres vies en aquell troç de paret. Això si, la qualitat de la roca és excelent, les vies no estan gens sobades i molt ben equipades.

Mentre els altres fan alguna altra via fàcil, jo i el Marc anem a buscar el nou sector (que no surt a les ressenyes anteriors).

Les vies fàcils del nou sector

Anàvem a fer algo més fàcilet, però està tot ocupat pel que sembla una megatrobada familiar, així que no ens queda més remei de posar-nos en:

- Pupilas (6c): El Marc li fot un pegue però no encadena, és un viote de quasi 30 metres, amb un pas tècnic al principi, un sostret al mig, i un pas de molt fe al final. Llavors arriba en kletterer i la encadena fins al final. En Marc li fot un segon pega i també encadena! jo l'anava a provar, però al veure'ls patir desisteixo, no tinc ganes de cansar-me inútilment.

En kleterrer al últim pas complicat, d'entrada al reunió

Així que tornem a buscar els companys, que estan a un sectoret que hi ha baixant del camí a la dreta, molt aeri en una petita feixa que fa una mica de iuiu! glups! però tenen les dos reunions ocupades, així que tornem a les primeres vies del sector. Em poso en:

- via 2 (6a+): un primer tramet de placa, llavors un petit desplom de posar-s'hi bé, i quan sembla que ja has passat el pitjor desapareixen els cantos i apareixen unes regletes planes i amples que posen emoció al encadene. Al final encadeno a vista! 6a+ "soft"

Jo mateix en el pas de desplom del 6b (via 1)

- via 1 (6b): ja que he triunfat en la via anterior, em poso en aquesta. La placa incial més finesta, i el pas de desplom una mica més burro. Em penjo un cop, i després surt bé. Estic bastant convençut que en un segon pegue podria haver encadenat, però em fa mal el braç, es fa tard i el cap de setmana ja és rodó. 6b soft també, o potser és questió d'estil de via, que s'em dón millor.

Després d'això, ja són vora les 16.30, així que pleguem els trastos i anem a fer una birra al camping de Siurana. Converses fanàtiques, plans per al futur i en resum, bons moments per acabar el cap de setmana. Despedida del Pere, el Marc i l'Alba, i cap a Barcelona.

Posta de sol a Vilanova de Prades

En resum, que m'encanta el Montsant i les seves escoles, tant Margalef quan vem ser-hi al octubre, o aquestes dues que hem visitat en aquest cap de setmana. I les que ens queden per descobrir! així doncs, hi tornarem ben aviat!

Cap de setmana al paradís: Vilanova de Prades

2009-01-27T16:23:00.006+01:00

Aquest és el primer de dos posts que corresponen al cap de setmana 17 i 18 de Gener, que vem passar amb en Pere i l'Alba, en Marc, l'Oriol i l'Ane al Priorat, paradís de l'escalada, doncs tots els sectors que hem visitat ens han agradat molt. Vem estar els dos dies a Cornudella de Montsant, afincats al climbing planet, refugi "de luxe" totalment recomanable. Per 9 euros podem dormir i tenim dret a cuina on podem fer el nostre propi menjar. Així que amb auqest camp base perfecte, el dissabte ens dirigim a Vilanova de Prades. Escollim el sector del Barranc de Viern, ja que tenim una varietat de graus molt interessant. Dir que quan vem arribar teniem boira i feia bastant fred, però cap al migdia va aparèixer el sol i si et tocava s'estava perfectament. Amb el Marc formem la cordada dels machotes i ens posem amb:

- Tomix (V+): la via comença amb un petit tram vertical de bons forats, seguit per un tram de placa fàcil amb molt bons forats també. La entrada a la reunió és el pas més complicat, no és gens fàcil doncs té un pasos de regletes i cantos laterals ben intensos. La trec a vista no sense patir al final

La via és maca però complicada, per mi un bon 6a, però ja ens han comentat que el grau està aquí apretadet. En Marc la encadena també però s'ho ha de mirar força (i està fent 7b!). En Pere més tard no veuria clar el pas i baixaria de la última xapa.

Feia pal tornar-la a fer, així que la desmontem amb el Jumar, així practico per fer fotos

En Marc monta la via i jo li foto un top-rope a:

- Me entiende?? (6a+/b): Per mi un 6b clar, es tracta de una via de bidits molt intensa. De fet hi ha un pas molt llarg desde dos bidits a un canto normalet, i passat aquest crux encara et falta aguantar un quants bidits més fins a la R. Tot i ser dura, la via és molt wapa.

En Pere encadenat la via en top-rope

Amb les cintes posades em poso en:

- Ginko (6a): Uf que xunga! no li acabo de trobar els passos i la pateixo molt, de fet quan estava a un parell de cintes de la R i ja tenia pillada corda per xapar, s'em rellisca un peu i faig un vol wapo, quedant a un parell o tres de metres del terra i deixant a tothom flipant. Torno a pujar i la acabo de montar com puc. No m'ha semblat gens fàcil, molt tècnica i de posar-s'hi bé.

L'Oriol una mica més amunt d'on vaig volar

Anem una mica més endavant i em poso en:

- Pirineu (6a+): Que bona! comença amb uns passos atlètics de bons forats, un tram més tranquilet de placa amb una fisura cantelluda i al final el crux, on desde un canto pla i una bona regleta cal pujar el peu molt amunt per acabar-te d'obrir de cames i xapar la R. Molt i molt recomanable i amb el grau correcte. Casi encadeno, però no vaig clar lu de pujar el peu i em penjo. Un cop ben mirat no era tan complicat, casu'm déna!

En Pere al crux

Jo mateix apunt d'enfrontar el crux (foto by Pere)

Després d'aquesta ja estic cansat, i encara he de jumar la via que he fet al principi, que m'acaba de matar. Així que agafo la camara i pujo a dalt de les vies per fer unes fotos al Marc i l'Oriol mentre proven la via Viagra (6b).

L'Oriol a mitja via, patint una mica

El Marc una mica més avall, mateixa via

La veritat és que les vies són curtes i dures però en general molt guapes, a més el lloc és molt fotogènic doncs és superfàcil arribar fins al top de les vies per tirar fotos, això si cal anar en compte a no tirar alguna pedra! mencionar també el tec que ens vem fotre en un bar de Cornudella, dos plats de olives, dos de llangonissa, dos fruits secs, dos de braves, un plat combinat potent i tres birres per menys de 10 euros! llàstima que no m'enrecordi del nom!

Marató de vies per Céllecs

2009-01-25T11:40:00.009+01:00

Entrada anticuada, doncs estava pendent que en Pere em passés les fotos. Això devia ser sobre el 4 de gener o així, un dia que vem quedar amb el Pere per anar a Céllecs, que ell no hi havia estat mai. Així doncs ens trobem a les 10 del matí, i enfilem cap a la Placa, que si no has estat mai a Céllecs, és un lloc que s'ha de visitar per força. Fem bastanta feina a la placa:

- Lopitekus (IV-): fàcil diedre per escalfar.

- Peus peus (IV): també fàcil, surt bé.

- Mocs de gos (IV-): aquí hi ha algo que no entenc en les ressenyes, doncs aquesta via em sembla bastant més difícil que la anterior i li donen un plus menys. En el pas final s'em en va una mà, amb la pelada de dits corresponent. No importa gaire, doncs ja la tenia encadenada.

- Tos de gos (V): aquesta ja te la seva història, tot i així encadenem tots dos sense excessius problemes.

Foto típica de la Placa

Un cop fetes les clàssiques de la zona, canviem de sector i anem a Roques Noves, sector Minguet. Ens posem en:

- Diedre Minguet (V+): Un clàssic de la zona, via curta però variada, força interessant. Encadenem els dos, una més al sarró doncs aquesta l'havia provat algun cop però no l'havia encadenat encara.

Aquí ens comencem a adonar que deu ser perquè les vies són curtetes, però deu ni do com en són de intenses!

- Minguet (6a+, el grau l'he vist algun lloc, diria que al blog del Mohawk, sigui com sigui no és V+ com diu a la guia ni de conya): ens hi posem desde sota, tot i que et jugues una bona galeta. El Pere encadena a vista, jo no puc amb el pas de bloc de l'entrada. Un cop passat aquest no té excessius problemes i es disfruta bastant.

Jo mateix passat el crux de la Minguet

- Menstruació frustrada (6a): El Pere torna a encadenar, jo m'haig de penjar en el crux. Tots dos estem d'acord que si fós 6a+ tampoc li passaria res.

Jo mateix en el crux de Menstruació frustrada

- 38 tacos (6b): Aquí ja ens hi posem en top. No li veig gaire color, el primer tram de fisura és complicat i dolorós, i per superar el bombet no acabem de trobar el canto salvador. Pujem com podem i desmontem.

Amb aquesta ja en tenim prou, de fet fa un bon rato que no ens toca el sol i fa força fred. Marxem cap a casa contents, doncs hem força feina, 8 vies en un dia no està malament!

Necessitem més pila per anar al Vermell!

2009-01-12T21:31:00.002+01:00

Després del bon temps que anunciaven els meteoròlegs, al final aconsegueixo convencer a l'Edu per sortir a escalar diumenge al matí i tornar a dinar a Barcelona que té compromisos. Així que quedem a les 9 i posem direcció a Montserrat Sud, sector Vermell del Xincarró. Quan arribem al Bruc el termòmetre marca 2.5º i la muntanya s'ens apareix enfarinada:

Quina imatge més xul·la!

Carreguem els trastos i enfilem cap al sector. La idea inicial era anar a la placa de si lo se no vengo, el llaminer, etc... per acabar provant algun 6a+, però està tot ocupat així que anem més endavant. Ens posem en:

- Esther (6a): si posa l'Edu de primer i punxa! es baixa de la primera xapa, feia molts dies inclus mesos que no escalava a Montserrat i això es nota! M'hi poso jo i realment l'inici és molt finet i a més està lleugerament humit. Guarrejant una mica aconsegueixo arribar fins a la segona però al anar a per la tercera no ho veig clar i m'escapo per Rosa (V). Es deixa fer millor però dèu n'hi do com n'és de fina! L'Edu li fot un top-rope i no aconsegueix encadenar.

A veure si trobeu l'escalador!

Comencem malament, així que tornem cap a la placa per portavem com a objectiu. Les vies que volien fer segueixen ocupades, així que ens posem en unes vies que ja havia fet però no havia encadenat:

- El llaminer (V+): la via comença seguint una fisura diagonal enorme i té el pas al atrevessar la fisura per col·locar-te a la placa. Encadeno posant cintes i l'Edu al la treu al flaix. És una bona via, molt maca.

Ens posem en la via del costat, que també havia fet:

- Si lo se no vengo (6a): aquesta via mereix les 5 estrelles. És una placa d'anar fent amb un pas més intens de cantos més petits durant dues xapes abans de la meitat de la via. Després no s'ha acabat, cal aguantar-l'hi fins al final. La faig penjant-m'he un cop perquè no trobo el canto per sortir d'aquest pas més intens, costa una mica de veure. Però és una via preciosa.

L'Edu no la pot provar doncs, ja són la 1.20 i encara ens queda el camí de tornada

Ja no quedava tanta neu al marxar

Reflexió 1: tot i que semblava que passariem fred, vem tenir una temperatura perfecta! un solet que t'escalfava molt bé, un temps fantàstic.

Reflexió 2: vem veure una via amb una pinta tremenda, es diu San Agustín (6b) i es tracta de un diedre de 30 metres. El problema és que xurrejava aigua, així que queda apuntada com a projecte.

Reflexió 3: que maques que són les vies del vermell! i quanta pila que es necessita!

Post fotogràfic (sisena entrega)

2009-01-02T23:00:00.005+01:00

Aquest temps humit i plujós ens fa acumular fanatisme, unes fotografies per calmar-lo a per acabar-lo d'encendre! Ara que m'hi fixo, sessió de fotografies verticals i algun que altre contrallum potent. Esperem que us agradin!

Planta crescuda entre dos plaques de can Jorba

En Jordi a Ogassa, bons colors de fons

En Marc enmig del crux d'un 6c de la placa de la pluja

En Jaume es fon amb la roca a l'esperó de Solius

En Jordi s'ho pensa a els Graus, Collbató

PD: Al passar-les al blog veig que es veuen una mica més clares que en el meu Lightroom, pero bé ja us feu una idea.